VI Jornades d’arxivers sense fronteres. Arxius, Identitat i Exili


Durant el passat 16 i 17 de novembre es van celebrar les VI Jornades d’Arxivers sense Fronteres, amb el títol “Arxius, Identitat i Exili” a la sala d’actes del Museu Marítim de Barcelona. Dos dies en què han estat protagonistes les històries d’exili i de voluntat de pervivència, de conservació de la identitat a través de la memòria i dels documents que fixen la memòria i que possibiliten o possibilitaran la creació d’un discurs històric que acosti a les noves generacions l’orgull de pertànyer a un poble amb una història i una cultura comuna que explica les seves emocions davant dels mateixos símbols. Uns pobles que tant poden ser el kurd com el sahrauí i l’exili de totes aquelles persones que es veuen forçades a abandonar casa seva per causa de la guerra, de la persecució política i fins i tot per causes econòmiques.

Aquests van ser els temes repassats durant aquestes jornades. Al conflicte Saharauí ens hi va apropar Núria Salamé de la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí  i ens va fer arribar la voluntat d’aquest poble expulsat de casa seva, la de conservar la documentació que explica la seva Història. En aquesta tasca ha col·laborat l’ASF amb un projecte que s’ha estès durant diferents anys i que ens va desgranar el Jordi Amigó. La sessió es va acabar amb un interessant debat sobre la situació en què es troba, en aquest moment, el conflicte i sobre tot quin són els sentiments que es coven en els campaments assentats en el desert durant més de 30 anys.

Durant el matí del dissabte vam parlar prioritàriament dels exilis catalans, els d’abans de la guerra civil del segle XX i els que es van produir a conseqüència d’aquesta. El Gerard Corbella i l’Oriol Dueñas ens explicaren l’experiència “Identitat i memòria” que es va dur a terme des del Memorial Democràtic a través el projecte del Banc Audiovisual i el Centre de Documentació. En aquesta línia  de la mà del Josep Fernández, vam conèixer més a fons el projecte de “recuperació de fons documentals privats de l’exili” que es desenvolupa a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Vam tornar de la pausa del cafè i vam tenir un tast del recent estrenat Any Sales, Calders i Tísner i la Laura Borràs, comissària de l’esdeveniment, mitjançant fragments de tots tres autors ens va permetre copsar el sentiment de llunyania i tristor de l’absència de la pàtria i l’enamorament en algun cas de la terra d’acollida. La Dolores Cabra, de la Asociación de Guerra i Exilio, ens parlà de l’experiència de la recuperació de diversos amb un seguit d’anècdotes  coincidint amb en Josep Fernández en la necessitat de donar la importància que es mereix l’acte de donació o dipòsit, independentment del volum o de la significació de la persona o persones generadores del fons, ressaltant que totes les donacions són importants i que la recollida de la documentació encara dispersa és urgent perquè hi ha perill de pèrdua irreparable.

Tot seguit la Sara Folch i l’Andreu Gurrea ens posaren en coneixement dels projectes que l’ASF ha dut a terme als Casals catalans de Cuba i Mèxic on s’ha realitzat tasques d’organització, tractament i digitalització de la seva documentació aportant, com en la resta de projectes, valoració en formació i mitjans dins de les possibilitats de l’ASF. Es va acabar amb una taula rodona que va repassar algunes de les experiències exposades a través d’anècdotes i reprenen la necessitat de continuar la tasca de recuperació de fons privats dels exiliats, però sobre tot d’aquells de les generacions que poc a poc van desapareixent perquè amb ells ho fan també els seus fons i per tant la nostra memòria.

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida
Anuncis

Jornada de portes obertes a l’Arxiu Capitular de Lleida


El passat dia 2 de febrer la Catedral i l’Arxiu Capitular de Lleida, varen celebrar conjuntament la jornada de portes obertes. Una oportunitat que l’Arxiu va aprofitar per mostrar als lleidatans, tant la rehabilitació del seu espai, com les seves noves instal•lacions adequades a les necessitats dels usuaris.

Per descomptat que bona era l’ocasió per donar a conèixer els fons que aquí es custodien, amb un petit tast d’alguns documents i d’algunes peces emblemàtiques dels còdexs i els incunables. I per completar la visita es van mostrar algunes dependències, com ara el dipòsit, la biblioteca, la sala de reprografia, etc.

El despatx del canonge arxiver fou adondicionat per poder oferir una projecció audiovisual, amb una introducció històrica breu, i una explicació del contingut del nostre fons i dels serveis que podem oferir.

Les persones que van voler conèixer l’arxiu mostraren molt d’interés, però principalment sorpresa ja que aquest arxiu no és gaire conegut pels lleidatans, essent com n’és de cabdal per a reconstruir la història ilergeta.
L’èxit de l’exposició ens va convèncer, no solament  perquè s’havia de mantenir uns dies més, sinó també a plantejar-nos que cal celebrar més jornades d’aquesta mena, i així poder mostrar obertament el nostre patrimoni històric, i en particular aquella documentació que el capítol ha preservat al llarg dels segles.
Per la nostra part i com a treballadores de l’arxiu, volem agraïr a totes aquelles persones que han col•laborat amb nosaltres per fer possible aquesta exposició, així com a tots aquells visitants lleidatans o no, que s’han apropat a l’Arxiu Capitular.