El govern de la ciutat d’Urgell


L’axiver municipal de la Seu d’Urgell i president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, en Lluís Obiols, ha publicat un estudi sobre el govern de la ciutat d’Urgell al segle XVI. L’obra es centra en el conjunt de normes elaborades pel doctor en Dret Jeroni Grau, l’any 1570, per al govern de la ciutat que avui coneixem com la Seu d’Urgell. Es, doncs, un manual de govern local d’ús intern (no pas pensat per ser publicat); no es coneix un altre exemple a la Catalunya moderna i aquesta és la singularitat d’un document no gaire conegut i que ha arribat fins a nosaltres incomplet. Un manual que s’avança ben bé dos segles a altres texts coneguts escrits en català sobre economia política.

L’obra titulada El govern de la Ciutat d’Urgell al segle XVI està publicada per anem editors.

Fa uns dies en van parlar, en el programa En Guàrdia! de Catalunya Ràdio, en Lluís Obiols, l’Enric Calpena i en Josep M Solé i Sabaté. Us deixem l’enllaç del programa.

https://www.ccma.cat/audio/embed/1070446/

Informació extreta de la pàgina web del programa “En guàrdia!” de Catalunya Ràdio

XI Col·loquis d’Estudis Transpirinencs. Els pobles abandonats als Pirineus: causes i conseqüències


Des de l’any 2005, l’Institut Ramon Muntaner s’encarrega de la coordinació dels Col·loquis d’Estudis Transpirinencs, un espai biennal, iniciat pel Centre d’Estudis Comarcals de Ripollès, que volen ser un punt de trobada de la recerca en els diferents territoris pirinencs.

Actualment, la seu dels col·loquis s’alterna cada dos anys entre el Santuari de la Vall de Núria, que és on es va iniciar, i altres poblacions pirinenques, que fins ara han estat Areny de Noguera i Salardú.

L’objectiu d’aquests col·loquis no és altre que posar en comú les recerques dels diferents investigadors dels territoris pirinencs, amb una vocació transfronterera, en què totes les cultures i llengües del Pirineu (català, castellà, aranès i francès) hi tenen cabuda. A partir de la VIII edició del col·loqui, realitzat el 2013 al Santuari de Núria, s’ha volgut potenciar aquesta idea d’anar més enllà de les fronteres, convertint l’acte en un col·loqui internacional. Aquesta transversalitat territorial també és palesa en les temàtiques del col·loqui, que giren al voltant de qüestions com ara el concepte de frontera, la religió, el paisatge, etc.

Aquest any es celebra l’XI Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, que organitzem des de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell juntament amb diferents institucions i entitats, que se celebrarà a la Seu d’Urgell els dies 4, 5 i 6 d’octubre.

XI_TRANSPIRINENCS_2019_DEF

Informació extreta del web de l’IRMU

Conferència: La Segona República a la Seu: Constitució del Primer Ajuntament


Avui dimarts 9 d’octubre a les 19 hores tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell la
conferència impartida per Javier Galindo Llangort amb el títol “La Segona República a La
Seu: Constitució del Primer Ajuntament”.

La conferència tractarà sobre els esdeveniments produïts a la Seu d’Urgell durant els primers
dies immediatament posteriors a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931,
al temps que reflexionarà sobre les contradiccions historiogràfiques que de forma reiterada
s’han anat produïnt al voltant de la reconstrucció i interpretació dels fets.

Javier Galindo és un dels autors i conferenciants més actius en el camp de la investigació de
la Seu d’Urgell durant la segona mitat del segle XIX i primera del XX i un dels pocs
investigadors que ha portat a terme estudis basats en documentació d’arxiu sobre la Segona
República i la Guerra Civil Espanyola a la Seu d’Urgell. És autor dels dels llibres “La Seu,
1936” i “Tornem a Sant Domingo 1936-2016” i d’una desena d’articles de temàtica històrica
publicats en diferents revistes de la Seu d’Urgell. Com a conferenciant, ha participat al cicle
“Parlem d’Història” que es realitza anualment a l’Espai Ermengol, al programa de
conferències de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, durant els actes en commemoració de les
festes de Sant Sebastià així com a la parròquia de la Missió.

Amb aquesta conferència, l’historiador té previst iniciar un cicle de xerrades en el marc del
programa de conferències anual de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell per donar a conéixer amb
el mateix rigor històric i la mateixa vocació divulgativa altres aspectes de la Seu d’Urgell dels
segles XIX i XX, la propera de les quals portarà per títol “La plaça del senyor Patalín”.

L’acte és gratuït i obert a la participació de tothom

 

 

Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgell


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Aquesta informació està extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’


Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.