Comerços centenaris: Agustí Mestre 1921 – 2021


En els últims anys tant a la ciutat de Lleida com a les poblacions de les comarques de Ponent han anat tancant comerços i negocis que havien existit durant algunes generacions, amb les evolucions i adaptacions a l’entorn econòmic i social en cada moment, ho fan per falta de continuïtat generacional. Molts d’ells liquiden el gènere, buiden el local -o no- i tanquen la porta. Normalment, la documentació que s’ha generat i rebut, els documents gràfics -fotos, pel·lícules, cartells i plànols- queden arraconats en algun racó fins que es decideix que allò no serveix per a res i va la brossa, juntament amb un part important de la memòria de la comunitat.

Segurament cal una feina proactiva per part dels arxius corresponents i/o entitats culturals per conscienciar als propietaris d’aquests comerços, i negocis en general, per que assumeixin la seva aportació a la història quotidiana de la població on han desenvolupat la seva generació durant molts i molts anys.

Tanmateix, avui ens toca parlar d’un comerç lleidatà que celebra el seu centenari i ho fa amb un present molt actiu i un futur prometedor: Agustí Mestre, Km 11, LL-11, 25001 Lleida, que ha celebrat el seu centenari amb una recopilació de documentació i objectes per explicar la història del negoci i de la família.

La família Mestre aquest maig passat va formalitzar la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 a l‘Arxiu Municipal.

Així és va recollir la notícia a la web de la paeria.cat :

c. Javi Martín

Lliurament a l’Arxiu Municipal de Lleida de tres rotlles de pel·lícula de la Festa Major dels anys 1972 i 1973 de la família Mestre

Data de publicació: 7/5/2021

La donació engrandeix el patrimoni documental de l’Ajuntament de Lleida, que compta amb un important fons fílmic

L’Arxiu Municipal de Lleida ha rebut la donació de tres filmacions de la Festa Major de 1972 i 1973 per part de la família Mestre.

Els 3 rotlles de pel·lícula de 8 mm, obra d’Agustí Mestre Barri, passaran a formar part del conjunt de fons particulars de l’Arxiu Municipal i permetran conèixer de primera mà com es va viure la Festa Major de Lleida dels anys 1972 i 1973.

Agustí Mestre Barri neix a Lleida, el 14 de maig de 1922 i mor el 17 de gener de 2017. Comerciant i segona generació de l’empresa Agustí Mestre, va ser també un cineasta amateur. En complir cinquanta anys, va dedicar-se a enregistrar les tradicions més populars de la ciutat de Lleida, com ara la Festa Major, la Setmana Santa, el Corpus, etc. També va enregistrar el procés de construcció del centre comercial de l’empresa familiar, situat a la partida Copa d’Or i, de retruc, copsà l’evolució urbanística de la zona, inclosa la inauguració del Pont Nou, l’any 1973.

El seu pare, Agustí Mestre Launes, el 1921, fundava l’empresa obrint una petita botiga a la rambla Ferran dedicada a la venda d’articles, gairebé tots relacionats amb l’entorn del cuir i de la pell. La seva empenta comercial va encoratjar el seu fill, el qual donà al negoci un fort creixement envers l’especialització del sector del subministrament agrícola i industrial. Als anys setanta adquirí uns terrenys amb l’objectiu de construir un gran centre comercial. Durant els primers anys del segle XXI, els germans Agustí i Jordi Mestre Gorné, la tercera generació, han mantingut una clara vocació continuadora del negoci familiar.

Agustí Mestre Barri va dedicar la seva llarga vida a la família i a l’empresa i a l’estima vers la seva ciutat natal. Fruit d’això és la important col·lecció que conserva la família, on es pot trobar un destacable fons bibliogràfic sobre Lleida, una col·lecció de programes de les Festes Majors de la ciutat, un destacable recull d’antigues targetes postals de la ciutat, pel·lícules en format 8 mm., de temàtica familiar, urbanística i de cultura popular, etc.

c. Javi Martín

Fons fílmic de la Paeria

La Paeria compta amb una considerable col·lecció de fons fílmics fruit, sobretot, de la campanya de recuperació de patrimoni fílmic iniciada l’any 1996, amb motiu del centenari del cinema, la qual incidí en la importància i la urgència de la conservació i restauració de les imatges en suport cinematogràfic, en mans privades.

Aquest va ser l’inici d’una constant recuperació de documents fílmics originals, en forma d’un degoteig de donacions a l’Arxiu de part de famílies lleidatanes. L’acte de generositat que suposen aquestes donacions permeten posar aquesta documentació a l’abast de la ciutadania, reforçant la idea que caracteritza l’Arxiu Municipal com arxiu de la ciutat.

Continuació del projecte de digitalització dels fons del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).

Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.

Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).

En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.

Butlletí de l’Arxiu històric de Lleida, núm. 2


L’any passat vam decidir des de l’Arxiu històric de Lleida impulsar la publicació anual d’un butlletí que ens servís com una eina més per donar a conèixer, per una banda, els fons que es custodien als seus dipòsits i, per l’altra, la feina que comporta el tractament de la documentació i l’atenció als diferents tipus d’usuaris.

La intenció no és publicar la Memòria, ni sencera ni parcial, perquè tot el document es pot consultar en l’enllaç corresponent a la pàgina web (sempre que s’autoritzi) i està a la disposició de qualsevol que vulgui consultar-lo.

Com ja es va fer l’any passat hem triat alguns temes que per actualitat o per la seva rellevància considerem que pot ser d’interès de tothom, investigadors, particulars, organismes, institucions, empreses…

Aquest any, finalment, s’ha transferit part del fons de l’Institut Marius Torres, i aquest és el tema de l’article principal d’aquest Butlletí, tant per la importància de la documentació, de la institució i com per l’esforç que ha calgut esmerçar per vèncer la resistència de la direcció del centre a complir la Llei d’Arxius i Gestió de Documents.

També es tracta la transferència des dels Ajuntaments, posant de relleu el caràcter

comarcal de la nostra institució i la seva funció d’arxiu administratiu i de referència per a tots els municipis del Segrià. Per reforçar aquest argument hem requerit la col·laboració del Secretari de l’Ajuntament d’Aitona, un dels municipis que durant aquest any passat ha preparat i realitzat transferències.

 

 

No podíem deixar passar l’ocasió d’incorporar en aquest butlletí informació sobre el fons personal de Sebastià Gràcia Petit que el conformen material gràfic, sonor i documental en relació a les festes de la ciutat de Lleida i el moviment sardanista a Catalunya.

Per finalitzar fem un repàs de les incidències de les xarxes socials i dels temes que més han estat seguits durant tot l’any anterior. En total, aquest Butlletí núm.2, té 8 pàgines que s’han elaborat amb la intenció de proporcionar una lectura lleugera i entretinguda que permeti el coneixement del què es fa i què hi ha a l’Arxiu històric de Lleida.

Arxiu Històric de Lleida

 

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

L’Arxiu Municipal de Lleida restaura l’incunable Constitucions


La preservació del patrimoni documental és una de les funcions primordials dels arxius. En aquesta línia, us volem donar notícia de la restauració de l’incunable Constitucions que conservem a l’arxiu de la ciutat.image_large

Les Constitucions de Catalunya són un recull de normatives que conformen una constitució catalana partint dels Usatges de Barcelona. La primera compilació fou prescrita per Ferran d’Antequera, a suggeriment de les corts de Barcelona de 1413. I, més endavant, l’any 1493, durant les Corts de Barcelona, amb Ferran el Catòlic, en féu una nova recopilació.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva un incunable enquadernat en pergamí, datat el 1495, i amb unes mesures de 31×23,5×7,5 cm.

Abans de la intervenció, realitzada per l’empresa Restauració d’obra Gràfica Estudi B2 SL ,  el volum estava en un estat de conservació força acceptable, tenint en compte el pas del temps i l’ús que havia sofert amb els anys. La principal deterioració que presentava era la brutícia concentrada en les cantonades del tom, i les marques (greix) en la superfície dels fulls resultat del gest de passar les pàgines. A banda, per tot el llibre es localitzaven taques de tinta, cera, … així com desperfectes tipus plecs, arrugues, estrips,… resultants del propi ús.

La intervenció realitzada ha consistit en el desmuntatge del volum, neteja de les diferents parts, consolidació i reintegració de les parts més afectades i una nova enquadernació, per la qual es desestimà tornar a utilitzar el pergamí original pel mal estat que presentava, i ha estat substituït per un de nou seguint les mateixes pautes que l’original.

Aquesta i d’altres intervencions realitzades en documents que formen part del patrimoni documental de la ciutat, garanteixen la perdurabilitat de la nostra història col·lectiva deixada en herència a les properes generacions.