Allò que anomenem Arxiu quan volem dir magatzem


La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, a l’article 2, defineix arxiu de la manera següent com: “organisme o institució des d’on es fan específicament funcions d’organització, tutela, gestió, descripció, conservació i difusió de fons documentals. També s’entén per arxiu el fons o el conjunt de fons documentals”.

Altres definicions d’arxiu, publicades en aquest cas pel Departament de Cultura, són:

  • Conjunt de documents, del qual no importa la data o les característiques físiques, produïts o rebuts per una persona o un organisme d’acord amb les seves necessitats o en l’exercici de les seves activitats i conservats pel seu valor administratiu, d’investigació i d’informació.
  • Institució o organisme responsable de la custòdia, control, conservació i difusió de determinats fons documentals.
  • Edifici, o part d’aquest, en el qual els fons documentals han estat dipositats per a la seva conservació i consulta.Sant_Jeroni_-_Rosa_dels_Vents

L’ICA coincideix amb aquesta definició. És cert que en el món dels arxius i l’Arxivística encara hi ha discrepàncies en algunes definicions, processos i tasques, però si hi ha quelcom que obtingui unanimitat són les anteriors definicions. Bé en realitat hi ha un altre punt sobre el que també hi ha acord, “una col·lecció, no és un arxiu”.

Lleida és una ciutat que arxivísticament viu una situació bastant precària, repassem:

La Diputació provincial posseeix un ric fons documental i una bona hemeroteca que en aquest moment presenta dificultats d’accés als investigadors i està pendent d’un projecte de trasllat a una part de la ciutat de difícil accés, la Caparrella, en unes condicions que d’entrada presenta totes les deficiències d’un arxiu propi del segle passat.

També dependent de la Diputació, existeix en el Institut d’Estudis Ilerdencs un arxiu de col·leccions format per diferents donacions i llegats. Tampoc en aquest cas té un fàcil accés, en aquest cas una sèrie de problemes estructurals en l’edifici de la Fundació ha obligat al tancament del dipòsit i el trasllat del personal a la Caparrella.
Continuem amb l’Arxiu Municipal, encara avui està a l’espera d’un dipòsit digne i amb capacitat suficient per un dels fons municipals més antics i amb més continuïtat. La sala de consulta és petita i bona part de la documentació es troba instal·lada en un dels espais que formaven part de l’antiga caserna militar de Gardeny. Allí s’han instal·lat prestatgeries i compactes, recollides de diferents espais municipals o comprades per a cobrir els racons restants. Sense més mitjans de control de temperatura ni d’humitat. Tampoc no se salven la resta, tant els de la Generalitat com els de l’Església, presenten mancances d’instal·lacions, de personal i/o pressupostàries.

Però els arxius no és el únic problema que en relació a la gestió del patrimoni té l’Ajuntament de Lleida, encara no s’ha resolt la qüestió de la seu del Museu Morera i en relació al Museu de Lleida ha incomplit repetidament el conveni, és cert que la Paeria no és la única institució morosa… Mentre es promet ajudes de milers d’euros a un museu religiós de caràcter privat.

Dit això i tenint present la definició d’arxiu que hem donat al començament, analitzem una notícia que va aparèixer en la premsa fa uns dies: Lleida inaugura l’Arxiu Arqueològic. Què dir? Dins de les noves tendències de difusió del patrimoni cultural es troba la de donar accés als dipòsits i magatzems de museus i tallers. Suposem que aquesta nova ocurrència del Paer lleidatà té a veure amb aquest nou mètode de divulgació de tot el patrimoni que es custòdia en els diferents equipaments culturals. Clar que d’això a anomenar-lo “Arxiu” va tot un abisme en el que es perd la ignorància de tot allò que té a veure amb els sistemes de gestió documental i del patrimoni.  S’ha adoptat un nom com es podria haver posat un altre, per exemple “Quiròfan arqueològic”, “Obrador arqueològic” o “Boutique Arqueològica”. Potser l’explicació estigui en el subtítol “magatzem”…Tothom sap que magatzem i arxiu són sinònims… o no?

10389608_10203557044081066_2606107728346418175_n

Sembla que es vol evitar la polèmica que podria generar el fet de posar en marxar un altre equipament museístic, amb unes peces que en el seu dia es va proposar que foren dipositades en el Museu de Lleida, en un moment en el que l’Ajuntament té dificultats per a atendre les obligacions assumides en aquest camp, i per aquesta raó, i aprofitant que l’any vinent 2015 Lleida serà seu del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, han considerat que donar el títol d’Arxiu Arqueològic al nou equipament té glamour i sonoritat, que més es pot demanar? I fins i tot el senyor Paer en cap en la sessió d’inauguració del Congrés en podrà fer esment, en un discurs que per les dates serà necessàriament electoralista i per tant difícilment creïble.
Nosaltres suggerim a l’Ajuntament de Lleida i a la resta d’administracions públiques que és preocupin de dotar convenientment els arxius existents i no es deixin arrossegar per la temptació de donar el nom d’arxiu a allò que no és, perquè el nom no fa la cosa, però a la cosa se li coneix pel seu nom.

 
Maria Jesús Llavero
Arxiu Central Audiència provincial i jutjats de Lleida
Anuncis

Setmana Internacional dels Arxius: Un dia per la celebració


Com cada any els companys i companyes del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL), ens hem reunit al voltant d’una taula, en la que un àpat ha servit d’excusa per retrobar-nos i comentar totes les activitat que durant la setmana s’han fet en la majoria dels arxius de les comarques lleidatanes, però sobretot per enfortir els llaços personals i professionals un any més, al cap i a la fi aquest va ser el primer objectiu quan vam decidir fer les primeres reunions: posar experiències en comú i poder-nos conèixer millor per facilitar la col·laboració. Això va passar en 1998, tot just sabíem que era Internet i ni en la ment més imaginativa podíem pensar en l’existència de xarxes socials i en les possibilitats de comunicació i de difusió que ens donaria. El que sí sabíem era que podíem crear equip i que això segur que ens ajudaria a tots i així ha estat.

El grup ha persistit tot i les dificultats i en un moment en el que la creació de coneixement i la seva preservació i creixement són valors en alça es podria dir que ha arribat a la seva consolidació i la prova és aquest dinar de celebració en el que ens reunim no tant per dinar, sinó per xerrar i riure, posar-nos al dia de les vides dels companys i companyes i de les vicissituds professionals que en aquests temps de crisi i retallades es van succeint i no sempre com a reflex de l’èxit.

Dinar_GALL_2014

Avui us proposem un tomb turístic per la Lleida de 1877: Guia Cicerone de Lleida


El fons bibliogràfic i documental dels cronistes lleidatans Romà Sol i Carme Torres es troba dipositat a la Universitat de Lleida des de l’any 2004. Aquest es caracteritza per la seva temàtica d’àmbit lleidatà, amb un abast variat que va des de la història, la literatura, la geologia, la botànica… I inclou, també, goigs, fulletons, publicacions periòdiques… des del segle XVIII fins al segle XX.

guia_cicerone

Una de les publicacions que hi podem trobar és l’obra d’un altre cronista de la ciutat en  José Pleyán de Porta.

Us proposem fer  un tomb per la seva guia- cicerone de Lleida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, indústria y comercio puedan convenirle en la misma. Una obra que com diu el títol és una guia per la ciutat de Lleida publicada en aquesta ciutat el 1877 a la Impremta de José Sol Torrens.

Una publicació interessant per un doble sentit, per una banda perquè ens aporta una visió “turísitca” de la ciutat, mostrant-nos com era la Lleida a les darreries del segle XIX i, per una altra, ens permet descobrir, amb una visió històrica, d’edificis i construccions que al llarg dels anys s’han anat perdent.

Capital dels museus?, suposo que és broma oi?


Seu Vella de LleidaHabitualment, quan les coses van bé, els polítics treuen pit i inauguren equipaments –en moltes ocasions monumentals-, en els quals diuen que es consagrarà la cultura. Auditoris, teatres, grans arxius, centres d’art i museus, etc., els fan sortir a la portada dels diferents diaris. Sovint, un cop inaugurats aquests espais, queden en precari i és aleshores quan es demostra que de fet, la cultura, el refinament humanista i el fet de potenciar que les persones tinguem criteri i sensibilitat, no els interessa en absolut; ans al contrari, pot fins i tot arribar-los a fer nosa.
En el nostre entorn més immediat estem inundats d’exemples que demostren que els qui ens dirigeixen tenen la potestat de marcar prioritats, en moltes ocasions per filies i fòbies, que ens condueixen a un panorama trist i que per comú, es converteix en norma. Es paralitza l’activitat de museus, es fan inaccessibles arxius, es fa programacions musicals i/o teatrals disperses perjudicant equipaments que fins no fa massa eren ben vius, es deixa de pagar uns diners compromesos a entitats en funcionament per afavorir projectes de futur, i així un llarg rosari de fets que exasperen els qui ens ho mirem amb la impotència de no poder–ho refrenar.
A la nostra ciutat serien exemple de tot això l’Arxiu Municipal que, projectat com estava a l’antic mercat de Santa Teresa, roman a les encaixonades dependències del palau de la Paeria, als baixos de l’edifici Pal·las i a les antigues casernes de Gardeny. També el precari i reivindicat Museu Morera que,  amb un passat nòmada i amb un fu-tur més que incert, constitueix una pedra a la sabata del consistori tot i que ara l’alcalde reivindica literalment que necessita una nova seu. Ves ara quin descobriment! I mira que ha costat canviar el sine die per arribar aquí. Igualment es podria detallar la situació del Museu de Lleida que passa penúries per incompliment dels compromisos dels patrons a saber: Ajuntament, Generalitat i Consell Comarcal del Segrià.
Hi ha altres situacions igualment lamentables. L’Arxiu de la Diputació, primer castrat de cara als ciutadans i als propis treballadors de la institució en tancar-se la seva biblioteca i sala de consulta, ara la corporació provincial ha pres el determini de traslladar-lo a la Caparrella o allí on sigui, per no se sap quins motius. Igualment els fons de patrimoni cultural de l’IEI que se sustenten específicament i de manera única pel bon fer dels treballadors qui els vetllen.
En aquest inventari no podem obviar una Llotja que programa i que ho fa responent a criteris populistes, perdent-se a la nostra ciutat els petits formats generosos i esplèndids als què ens tenia acostumats el teatre de l’Escorxador. Una Llotja, perdoneu que insisteixi, que és un dispendi que no en sabem el seu abast, i que en matèria de preus d’entrada resulta absolutament prohibitiu. Només cal fer una mica de memòria i recordar què va passar amb l’esplèndida òpera d’Anna Bolena o amb el no gens menys magnífic Guillem Tell de la Baldufa.
I a tot això i per si no fos suficient, es destina importants quantitats de diners  a entitats que, a banda de tenir fons de dubtosa qualitat, tenen caràcter privat, quan no religiós i es treu diners a projectes públics que ben bé s’ho mereixen.
En definitiva gris política cultural lleidatana; precarietat en la inversió destinada a edificar una ciutadania cultivada, amb criteri i amb un esperit humanista. Malgrat els esforços dels que ens hi dediquem (frustrats gairebé sempre per la lluita contra qui ens dirigeix), prima el desinterès i la falta de sensibilitat per tirar endavant polítiques clares d’explotació correcta dels nostres equipaments culturals així com dels seus continguts.
No és cap novetat. Manca interès per tot allò que no sigui fomentar la cultura d’aparador, compartimentada i fragmentada i amb fissures . Com per estar contents quan sentim que Lleida és la Capital dels Museus. Capital de què?
 
 
Entrada publicada en el bloc de la nostra companya Teresa Ibars i com a carta al director als diaris Segre i La Mañana.

Guia del Servei d’Arxius i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


La guia que publiquem aquest mes de novembre és la del Servei d’Arxius i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El SAIEI és un servei públic centrat en la gestió i tractament de de la documentació i en la seva custòdia i divulgació. Administra, custodia i divulga el patrimoni bibliogràfic i documental que configuren els diferents llegats cedits a l’IEI en el decurs del anys.

  • Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (SAIEI)
  • Institució: Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida
  • Adreça: Plaça Catedral s/n 25002, Lleida
  • Telèfon: 973 27 15 00
  • Fax: 973 274 538
  • Adreça electrònica: arxiusiei@diputaciolleida.cat
  • Web:http://www.fpiei.cat/ca/servei/arxiu_i_llegats.asp
  • Horari:
    • De dilluns a divendres: 8.00h a 15.00h   (octubre-maig)
    • De dilluns a divendres: 8.00h a 14.00h   (juny-setembre)
  • Serveis:
    • Atenció a les consultes
    • Reprografia
    • Préstec interbibliotecari
    • Atenció als departaments
    • Activitats de difusió del servei
    • El servei realitza, prèvia sol·licitud, visites guiades i comentades
  • Nom del responsable: Abigail Sagarra Claverol

Consulteu la guia del Servei d’Arxius i Llegats de l’IEI a la Guia d’Arxius