XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)

ARXIUS I CIUTAT. Patrimoni documental: preservar x @ccedir


Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya els dies 28, 29, 30 de maig. Amb motiu d’aquest esdeveniment, els arxivers-gestors de documents de les terres de Lleida posem a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.

L’objectiu d’aquesta ruta és la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés del nostre patrimoni documental.

Relació de punts de l’itinerari:

  • Palau de Congressos – La Llotja
  • Estació Renfe
  • Diputació de Lleida
  • Palau de la Paeria
  • Catedral Nova
  • Universitat de Lleida

Plànol Punts Interés (3)

Descobreix-lo amb nosaltres:

Actes de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria


El passat dijous 16 d’octubre va tenir lloc, al Saló de Plens del palau de la Paeria, l’acte de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria, atorgat pel rei Jaume I el Conqueridor l’any 1264.

Foto Llorenç Melgosa

Foto Llorenç Melgosa

Aquest fet històric significà el punt culminant del procés de creixement i maduració institucional del municipi, iniciat amb la Carta de Poblament del 1150, un any després que la ciutat fos conquerida als sarraïns. El procés s’assentà a finals del segle XII quan el rei Pere I concedí a la ciutat el privilegi de Consolat atorgant-li la facultat de tenir cos municipal per poder ordenar, governar i defensar la població.

La relació de Jaume I amb Lleida fou sempre molt estreta, recordem que la seva coronació va tenir l’any  1214 al castell de la Suda, de la que enguany es commemora també el  800è aniversari. Els privilegis que el rei Jaume atorgà van permetre que es convertís en  una de les ciutats més importants de la Corona d’Aragó en els segles XIII i XIV, i va contribuir a la construcció del país, amb una institució municipal avançada i moderna que va establir els fonaments de la Lleida actual.

La maduresa del règim municipal arribà el 19 d’agost de 1264 quan el rei Jaume I expressà als paers Pere de Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, i als prohoms i habitants de la ciutat de Lleida, la voluntat de canviar el terme Consolat pel de Paeria.  De fet l’ús del terme paers –del llatí paciarii, homes de pau– ja és conegut abans, i fins i tot substitueix en algunes ocasions la pròpia consideració de cònsols en documents signats per Jaume I.

 

El rei ho expressava així en aquest privilegi:

Que tothom sàpiga que Nós Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, per Nós i els nostres successors, per la present escriptura pública, valedora perpètuament i amb tot vigor, us concedim, de ciència certa, i confirmem a vosaltres Pere Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, paers de la ciutat de Lleida, a favor vostre, dels altres prohoms i de tota la universitat de Lleida, que això estipuleu i rebeu, la Paeria de la ciutat de Lleida i els documents de Consolat, concedits pels nostres predecessors a tots vosaltres i als vostres avantpassats. Consolat que Nós volem, i així ho varem concedir als vostres antecessors i a vosaltres, que s’anomenés Paeria.

Aquesta concessió i confirmació us l’atorguem a vosaltres, als altres prohoms i a tota la universitat de Lleida, pels molts serveis que vosaltres i el conjunt de la universitat m’heu fet i feu de present. I us prometem a vosaltres i als vostres successors i a tota la universitat que així ho sol·liciteu, que atendrem i complirem de bona fe i sense engany totes i cadascuna de les coses referides.”

 

Avui, set-cents anys després la Paeria ha organitzat un seguit d’actes per donar a conèixer als ciutadans la importància d’un fet que refermà i atorgà entitat a la ciutat.

 

Programa d’actes 750 ANYS.

 

Allò que anomenem Arxiu quan volem dir magatzem


La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents, a l’article 2, defineix arxiu de la manera següent com: “organisme o institució des d’on es fan específicament funcions d’organització, tutela, gestió, descripció, conservació i difusió de fons documentals. També s’entén per arxiu el fons o el conjunt de fons documentals”.

Altres definicions d’arxiu, publicades en aquest cas pel Departament de Cultura, són:

  • Conjunt de documents, del qual no importa la data o les característiques físiques, produïts o rebuts per una persona o un organisme d’acord amb les seves necessitats o en l’exercici de les seves activitats i conservats pel seu valor administratiu, d’investigació i d’informació.
  • Institució o organisme responsable de la custòdia, control, conservació i difusió de determinats fons documentals.
  • Edifici, o part d’aquest, en el qual els fons documentals han estat dipositats per a la seva conservació i consulta.Sant_Jeroni_-_Rosa_dels_Vents

L’ICA coincideix amb aquesta definició. És cert que en el món dels arxius i l’Arxivística encara hi ha discrepàncies en algunes definicions, processos i tasques, però si hi ha quelcom que obtingui unanimitat són les anteriors definicions. Bé en realitat hi ha un altre punt sobre el que també hi ha acord, “una col·lecció, no és un arxiu”.

Lleida és una ciutat que arxivísticament viu una situació bastant precària, repassem:

La Diputació provincial posseeix un ric fons documental i una bona hemeroteca que en aquest moment presenta dificultats d’accés als investigadors i està pendent d’un projecte de trasllat a una part de la ciutat de difícil accés, la Caparrella, en unes condicions que d’entrada presenta totes les deficiències d’un arxiu propi del segle passat.

També dependent de la Diputació, existeix en el Institut d’Estudis Ilerdencs un arxiu de col·leccions format per diferents donacions i llegats. Tampoc en aquest cas té un fàcil accés, en aquest cas una sèrie de problemes estructurals en l’edifici de la Fundació ha obligat al tancament del dipòsit i el trasllat del personal a la Caparrella.
Continuem amb l’Arxiu Municipal, encara avui està a l’espera d’un dipòsit digne i amb capacitat suficient per un dels fons municipals més antics i amb més continuïtat. La sala de consulta és petita i bona part de la documentació es troba instal·lada en un dels espais que formaven part de l’antiga caserna militar de Gardeny. Allí s’han instal·lat prestatgeries i compactes, recollides de diferents espais municipals o comprades per a cobrir els racons restants. Sense més mitjans de control de temperatura ni d’humitat. Tampoc no se salven la resta, tant els de la Generalitat com els de l’Església, presenten mancances d’instal·lacions, de personal i/o pressupostàries.

Però els arxius no és el únic problema que en relació a la gestió del patrimoni té l’Ajuntament de Lleida, encara no s’ha resolt la qüestió de la seu del Museu Morera i en relació al Museu de Lleida ha incomplit repetidament el conveni, és cert que la Paeria no és la única institució morosa… Mentre es promet ajudes de milers d’euros a un museu religiós de caràcter privat.

Dit això i tenint present la definició d’arxiu que hem donat al començament, analitzem una notícia que va aparèixer en la premsa fa uns dies: Lleida inaugura l’Arxiu Arqueològic. Què dir? Dins de les noves tendències de difusió del patrimoni cultural es troba la de donar accés als dipòsits i magatzems de museus i tallers. Suposem que aquesta nova ocurrència del Paer lleidatà té a veure amb aquest nou mètode de divulgació de tot el patrimoni que es custòdia en els diferents equipaments culturals. Clar que d’això a anomenar-lo “Arxiu” va tot un abisme en el que es perd la ignorància de tot allò que té a veure amb els sistemes de gestió documental i del patrimoni.  S’ha adoptat un nom com es podria haver posat un altre, per exemple “Quiròfan arqueològic”, “Obrador arqueològic” o “Boutique Arqueològica”. Potser l’explicació estigui en el subtítol “magatzem”…Tothom sap que magatzem i arxiu són sinònims… o no?

10389608_10203557044081066_2606107728346418175_n

Sembla que es vol evitar la polèmica que podria generar el fet de posar en marxar un altre equipament museístic, amb unes peces que en el seu dia es va proposar que foren dipositades en el Museu de Lleida, en un moment en el que l’Ajuntament té dificultats per a atendre les obligacions assumides en aquest camp, i per aquesta raó, i aprofitant que l’any vinent 2015 Lleida serà seu del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya, han considerat que donar el títol d’Arxiu Arqueològic al nou equipament té glamour i sonoritat, que més es pot demanar? I fins i tot el senyor Paer en cap en la sessió d’inauguració del Congrés en podrà fer esment, en un discurs que per les dates serà necessàriament electoralista i per tant difícilment creïble.
Nosaltres suggerim a l’Ajuntament de Lleida i a la resta d’administracions públiques que és preocupin de dotar convenientment els arxius existents i no es deixin arrossegar per la temptació de donar el nom d’arxiu a allò que no és, perquè el nom no fa la cosa, però a la cosa se li coneix pel seu nom.

 
Maria Jesús Llavero
Arxiu Central Audiència provincial i jutjats de Lleida

Setmana Internacional dels Arxius: Un dia per la celebració


Com cada any els companys i companyes del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL), ens hem reunit al voltant d’una taula, en la que un àpat ha servit d’excusa per retrobar-nos i comentar totes les activitat que durant la setmana s’han fet en la majoria dels arxius de les comarques lleidatanes, però sobretot per enfortir els llaços personals i professionals un any més, al cap i a la fi aquest va ser el primer objectiu quan vam decidir fer les primeres reunions: posar experiències en comú i poder-nos conèixer millor per facilitar la col·laboració. Això va passar en 1998, tot just sabíem que era Internet i ni en la ment més imaginativa podíem pensar en l’existència de xarxes socials i en les possibilitats de comunicació i de difusió que ens donaria. El que sí sabíem era que podíem crear equip i que això segur que ens ajudaria a tots i així ha estat.

El grup ha persistit tot i les dificultats i en un moment en el que la creació de coneixement i la seva preservació i creixement són valors en alça es podria dir que ha arribat a la seva consolidació i la prova és aquest dinar de celebració en el que ens reunim no tant per dinar, sinó per xerrar i riure, posar-nos al dia de les vides dels companys i companyes i de les vicissituds professionals que en aquests temps de crisi i retallades es van succeint i no sempre com a reflex de l’èxit.

Dinar_GALL_2014