Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.
Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.
Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.
L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.
Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.
El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.
Extret del blog Etnologia.cat