L’Arxiu Gavín celebra 5 anys al Monestir de les Avellanes


L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes celebra el 5è aniversari de la inauguració de la seva seu al Monestir de les Avellanes. El 4 d’octubre de 2008 s’obrien al públic les actuals instal·lacions de l’arxiu, que es construiren a l’edifici de l’antiga fustaria del Monestir de les Avellanes.

En cinc anys hem fet molta feina, entre altres coses hem atès més de 1.700 consultes, han realitzat la visita guiada a l’arxiu més de 4.600 persones, hem treballat en l’ordenació i classificació del seu fons, i l’hem augmentat entre altres coses amb més de 74.000 fotografies noves de patrimoni civil i religiós. Per commemorar aquest esdeveniment hem fet aquest vídeo i hem renovat la pàgina web de l’Arxiu.

Continuem endavant, per tal de seguir amb les tasques de tractament documental, millorar-ne l’accessibilitat de cara a les consultes, i consolidar l’arxiu com a Centre de documentació de cultura popular i religiosa de Catalunya.

Anuncis

L’Arxiu Gavín troba les restes d’una església romànica entre trinxeres de la Guerra Civil al Pallars Jussà


Absis de la capella netejat-Foto Josep Sansalvador-Arxiu GavínL’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes troba les restes d’una església romànica al terme municipal de Gavet de la Conca (Pallars Jussà). Les restes de l’església estan situades a Sant Salvador de Toló i concretament a la Serra de la Campaneta.

La troballa fou descoberta per Josep Pla i Josep Sansalvador mentre fotografiaven les trinxeres de la Guerra civil que hi ha en aquella zona, durant les tasques  de recerca del patrimoni religiós i civil que es duu a terme des de l’Arxiu Gavín. Després d’uns mesos d’investigacions no s’ha trobat cap font d’informació que doni testimoni anterior de l’existència d’aquesta església.

Les característiques que fan pensar que es tracta de les restes d’una ermita o petita capella romànica són el seu absis semicircular orientat a l’est, les restes d’una pedra amb inscripcions, i el fet que es conservi la planta de la capella ben delimitada.

Les restes de l’església però han estat modificades en part, arran de la construcció d’una trinxera durant la Guerra civil espanyola 1936-1939. Concretament el 1938 la Serra de la Campaneta fou una de les posicions d’atac més avançades de l’exèrcit franquista al front de Catalunya. Per això en la part superior de la serra s’hi troba un conjunt de trinxeres i búnquers.

Paret sud modificada per la trinxera de la guerra civilL’església, de nom i advocació desconegudes, probablement seria una ermita, situada en un lloc enlairat i mirador del territori que l’envolta. És possible que s’hi construís de forma estratègica a l’estar a prop de les ruïnes del castell i capella de Sant Vicenç de Toló.

Les fotografies de l’església s’incorporaran a l’inventari d’esglésies de Catalunya que realitza, preserva i és accessible per a consultes a l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes.

Per altra banda des de l’Arxiu Gavín ara es confia en que és cataloguin les restes, es protegeixin i es facin els possibles per recuperar la memòria d’aquest patrimoni històric.

Recordatoris de Primera comunió i calendaris de butxaca a l’Arxiu Gavín


Inventari Recordatoris Primera Comunió Arxiu GavínL’Arxiu Gavín posa a la vostra disposició l’inventari cronològic de la col·lecció de recordatoris de comunió. Aquesta col·lecció està formada actualment per un total de 47.025 recordatoris de comunió editats entre 1886-2013.

INVENTARI RECORDATORIS COMUNIÓ

També podeu disposar de l’inventari cronològic de la col·lecció de calendaris de butxaca, una col·lecció formada actualment per un total de 13.570 calendaris editats entre 1902-2013.

INVENTARI CALENDARIS BUTXACA

Des de l’Arxiu Gavín posem a la vostra disposició aquesta informació per a les vostres necessitats informatives i d’investigació.Inventari de Calendaris de Butxaca

Com ja sabeu l’Arxiu Gavín preserva documentació relacionada amb les tradicions populars religioses i tradicions populars catalanes, entre altres. Tant els recordatoris de comunió com els calendaris de butxaca són tipus documentals produïts per a un ús molt específic, fet que fa molt complicada la seva recuperació i preservació en arxius i centres documentals. L’Arxiu Gavín preserva aquest patrimoni documental en bona part gràcies a donacions desinteressades. Actualment s’estan inventariant i classificant per poder-la posar a disposició de tothom.

IV Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Cartell IV Jornades Història Monestir AvellanesEls propers 4 i 5 de juliol de 2013 se celebraran les IV Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Aquesta edició està dedicada a “els monestirs i el món a l’Europa medieval”, amb la qual es pretén explicar les relacions entre els monestirs i el seu entorn. Com és habitual amb les Jornades, s’intentarà comparar realitats diferents en el marc de l’Europa medieval i des d’una prespectiva interdiciplinar.

El programa de les IV Jornades es complementa amb un ampli ventall d’activitats de divulgació científica i cultural, per tal d’apropar el coneixement científic a un públic més ampli i divers. Les activitats d’enguany són:

  • Conferències i debats
  • Mostra de tocs de campana “la comunicació del monestir amb el seu entorn”
  • Visites guiades:
    • “El monestir de les Avellanes i la relació amb el seu entorn”
    •  “Os de Balaguer, un poble al costat del monestir”
  • II sopar monàstic “la cuina de la cartoixa de Scala Dei”
  • Concert nocturn al claustre

Ja podeu inscriure-us!. L’hostatgeria del monestir facilitat l’allotjament dels participants oferint ofertes especials de 20 % de descompte, així com preus especials para estudiants.

L’Arxiu Gavín troba les restes d’una església romànica a Vilanova de Meià


L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) troba les restes d’una església romànica, probablement del segle XII, prop del poble de Boada, en terme municipal de Vilanova de Meià.

Les restes de l’església estan situades al capdamunt de la muntanya de Sant Ermengol, al límit amb el poble d’Alentorn (Artesa de Segre).

Fins al moment l’església només havia estat documentada com a desapareguda, pel mateix Arxiu Gavín, en el seu Inventari d’Esglésies de Catalunya (Vol. 12, Noguera). Gavín la tenia identificada com a antiga església parroquial d’un antic nucli de població desaparegut i dedicada a Sant Ermengol, motiu pel qual la muntanya és coneguda amb aquest topònim.

Arran del testimoni de Mn. Jaume Armengol, de 90 anys i fill d’Alentorn, Josep Sansalvador, responsable de l’Arxiu Gavín, va recollir suficients proves per creure que encara podien existir-ne les restes.

En realitzar la investigació sobre el terreny es van trobar els fonaments de l’antiga capella, els quals encara són visibles. Se’n pot identificar tota la planta sencera, per bé que la part més visible n’és l’absis, orientat a llevant. Probablement és una església del segle XII.

Què podem trobar a l’Arxiu Gavín?


Una de les col·leccions documentals que conserva l’Arxiu Gavín és la de les Estampes commemoratives. Aquestes són un tipus de document que anuncia i/o recorda algun fet destacable ja sigui vinculat a una persona, una entitat, una població, etc.

A l’Arxiu Gavín n’hi trobareu una col·lecció de més de 10.000 exemplars, que van des d’inicis del segle XIX fins a l’actualitat. Aquesta és una col·lecció que continua creixent gràcies a les donacions de persones desinteressades. De fet, probablement no hi ha altra forma d’aconseguir-les ja que és un document de publicació limitada al que no se li ha donat molta importància com a document històric. A l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes n’hi podeu trobar i estan a la vostra disposició.

El contingut d’aquetes estampes sol ser religiós, recordant una primera missa, la restauració d’una església, aniversari de vots o professió religiosa, etc. Però també n’hi ha de caràcter cultural i civil, com la inauguració d’algun monument, o l’aniversari d’algun fet destacable.

Recentment les hem classificat i ordenat i properament serà una de les col·leccions que tractarem per què sigui accessible en línia.

III Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat: L’espai sagrat al món monàstic medieval


Com arxivera que soc, “sé” que un document és tota informació fixada en un suport, qualsevol tipus de suport, i que la informació necessita utilitzar un codi conegut de forma general para ser entès i, de vegades fins i tot ser acceptat com a document. També tenim tendència a limitar de forma inconscient els suports que reconeixem com a possibles. Cada dia fem un esforç davant els nous documents compostos per la barreja de codis, de suports i de formats, que requereixen d’eines per accedir a la informació i, a més, canvien el seu aspecte segons sigui l’instrument utilitzat per fer-ho.

En aquestes III Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes: L’Espai sagrat al món monàstic medieval, he pogut constatar que la informació se’ns transmet a través de tot allò que reculli una intencionalitat del seu/s autor/s, en aquest cas el monestir en el seu conjunt i en cada una de les seves parts, com a suport de la cosmologia i la cosmogonia que des d’època tardorromana va elaborant el cristianisme en el seu camí cap a l’hegemonia, tot recollint les tradicions del monacat precristià que determinen la importància de l’enclavament de l’edifici i de les pràctiques, entre altres coses.

A través de la Història de l’Arquitectura, de l’Art i de l’Arqueologia, hem pogut traspassar el significat de la planta triada per a les esglésies i els monestirs; partint d’inicis eminentment pràctics, l’aprofitament del que hi havia en l’entorn urbà o rural en el que es movia aquest primer cristianisme, van anar evolucionant, carregant de significat els espais a través de símbols, com la iconografia i les relíquies, per tal de determinar funcions a cada espai.

Des de com es pot inferir l’elecció de les primeres plantes basilicals romanes i com aquestes van anant transformant-se fins a arribar a una planta eminentment cristiana on cada un dels elements s’han transformat per adaptar-se al ritus o a la funcionalitat religiosa desitjada, sense oblidar que tot i ser la tria majoritària amb el pas dels segles, va coexistir amb altres tipus de plantes.

El recorregut des dels espais oberts dels primers monestirs merovingis front als tancats i la seva significació de protecció que hi conviu en temps i/o en espai i com aquest espai es va modificant amb la reforma del monaquisme per tal de salvaguardar la regla i la comunitat front al poder del bisbe i sota la protecció de la monarquia. Al mateix temps s’ofereix d’exemple a la societat com a porta del cel a la terra, a través de la disposició dels diferents elements constructius en el perímetre sagrat, des de la disposició anàrquica dels monestirs irlandesos fins a la perfecció ortogonal i teòrica del plànol de Saint Gall.

Vam poder copsar com es combinaven els espais de culte i els funeraris des d’una pràctica barreja, en alguns exemples a anar determinant els espais per a cada una de les funcions, però sense acabar de fer una separació nítida en haver-hi excepcions que cal tenir en compta per la seva càrrega ideològica.

També ens vam passejar per la funcionalitat i la simbologia de cada un dels espais del monestir, desgranant l’església amb el cor com a espai d’intersecció entre l’exterior i l’interior, entre el públic i el privat i de contacte entre els dos sexes en les comunitats femenines. També ens vam aturar en el dormitori i com poc a poc es va resolent en cel·les que permeten una major intimitat i desenvolupament privat de la fe. El refectori on tot es desenvolupava segons una litúrgia no sagrada, però estricta, fent també esment de les diferents posicions que respecte al claustre ocupa segons l’orde i el moment històric. La sala capitular que de ser un apart del claustre passa a tenir un perímetre mural amb una articulació de l’espai amb una forta càrrega simbòlica des dels bancs perimetrals a la columna central o els finestrals que donen al claustre per a què fins i tot els membres de la comunitat que no poden participar del capítol puguin assistir al desenvolupament dels diferents temes que també els atenyen.

El claustre va ser l’espai més esmentat i analitzat des de diferents aspectes des de la seva creació a partir dels espais buits entre els diferents edificis dels monestirs carolingis fins a ser espais definits i fins i tot, diversos i atenent a una jerarquia específica segons la funció a la que queda circumscrit. Vam descobrir que el claustre no és un tot homogeni, sinó el conjunt de quatre carrers que tenen unes funcions i una simbologia específiques, encara que sí que tenia unes normes úniques per al seu ús: no es podia parlar, més que en determinats dies, era un espai comú per a la introspecció individual, a través de la lectura i la oració. Un espai que no era públic encara que sí comú i que volia representar a través de la iconografia que es repartia per les diferents carrers els elements necessaris que la comunitat en conjunt i els monjos de forma individual el seu millor apropament al paradís.

Tot això i molt més explicat per primeres figures en la matèria, els interessants debats que esperem també estiguin recollits en la publicació, junt amb un entorn i unes activitats que ens apropaven a la significació del “cel a la terra” i la bona companyia, ens ha fet gaudir d’unes jornades acadèmiques molt profitoses. Jo a més d’aprendre molt sobre les funcions i significats dels espais sagrats o no, també vaig entendre que la informació es fixa i es recull en una gran varietat de suports i que hem d’estar a l’aguait de coneixer tots els codis per no perdre res del que se’ns presenta.

Maria Jesús Llavero