Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

Català-Roca: un gran fotògraf en dues exposicions


Des de finals de mes des gener a Lleida es pot visitar dues excepcionals exposicions amb un nexe comú: l’obra d’un dels fotògrafs cabdals i de referència del nostre país, Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998). Fins el proper 27 d’abril es poden visitar al Museu d’Art Jaume Morera l’exposició “Català-Roca. Retrats” i a la Demarcació

Francesc Català-Roca, Salvador Dalí al seu estudi. Portlligat, 1952. © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Francesc Català-Roca, Salvador Dalí al seu estudi. Portlligat, 1952. © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya la mostra “Català-Roca. Arquitectura”. Tant una exposició com l’altra mostren dues facetes ben diferents del reconegut fotògraf català, possiblement el més complet del segle XX, una oportunitat única d’ampliar el coneixement sobre el seu llegat fotogràfic.

La mostra “Català-Roca. Arquitectura”, ubicada al vestíbul de la seu de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Canyeret, 2), introdueix al visitant en la seva fotografia d’arquitectura, una activitat que va ocupar un lloc destacat en la seva carrera. L’exposició, de caràcter retrospectiu, està formada per una selecció de quaranta-tres fotografies, no només interessants documents històrics sobre l’arquitectura catalana i el moviment modern sinó també grans imatges que testimonien la capacitat de Català-Roca d’explicar de la forma més eloqüent possible tots aquells edificis que va fotografiar.

Per altra banda, la mostra “Català-Roca, Retrats”, que es pot visitar a la sala d’exposicions temporals del Museu d’Art Jaume Morera (Av. Blondel, 40, baixos), es presenta com una lectura prospectiva d’una de les seves facetes com a fotògraf: la fotografia de retrat, un gènere que va conrear des dels inicis de la seva trajectòria, i particularment durant els anys en què va col·laborar amb el setmanari barceloní Revista (1952-1954), activitat que li va permetre conèixer i fotografiar grans personatges del seu temps. Conformen la mostra trenta-cinc retrats seleccionats per a l’ocasió procedents del seu fons d’arxiu, que actualment custodia l’Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Un conjunt que no només ens permet fer visibles obres inèdites i els aspectes més innovadors de la seva faceta retratística, sinó també retrobar-nos amb els mons en els quals Catala-Roca es va moure i fotografiar: d’una banda, el dels grans noms de l’art i la cultura de la seva època, i, de l’altra, l’univers popular, el de la vida quotidiana dels carrers de les grans ciutats i dels petits pobles rurals de l’Espanya de postguerra que va saber retratar com ningú.

Francesc Català-Roca, Josep Guinovart, c. 1953. © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Francesc Català-Roca, Josep Guinovart, c. 1953. © Fons Fotogràfic F. Català-Roca – Arxiu Fotogràfic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

A banda de les fotografies, aquesta exposició incorpora la tecnologia de la QRpedia per tal que els visitants que vulguin saber més sobre els personatges retratats puguin accedir a l’article corresponent de la Viquipèdia a través dels seus telèfons mòbils, el qual els serà mostrat en l’idioma en què tinguin configurat el seu terminal. De la mateixa manera, al llarg del recorregut de la mostra, algunes fotografies incorporen associats codis QR que ens parlen de la relació de Català-Roca amb algunes de les personalitats que va conèixer i fotografiar al llarg de la seva vida. Es tracta, majoritàriament, de cites extretes de les seves memòries que va escriure a la recta final de la seva vida animat per l’editor Josep Maria Castellet (CATALÀ-ROCA, F. Impressions d’un fotògraf. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1995). Tots aquests continguts es poden consultar també directament a través del microsite de l’exposició.

Finalment, cal destacar el programa d’activitats paral•leles que el Museu ha organitzat al voltant de l’exposició. En primer lloc s’ofereix un cicle de visites guiades que, sota el nom de Tres visions sobre Català-Roca, permetrà que tres fotògrafs de diferents generacions especialitzats en el gènere del retrat comparteixin amb el públic la seva visió sobre l’obra retratística del fotògraf. També està previst realitzar el taller de fotografia L’autorepresentació a les xarxes socials, a càrrec del fotògraf Jordi V. Pou. Es tracta d’un taller adreçat al públic en general en què els participants podran conèixer i practicar formes creatives i originals per autorepresentar-se a les xarxes socials. Per acabar, cal recordar que, per a tots aquells que ho desitgin, s’oferiran gratuïtament visites comentades per a grups. Per a més informació sobre el programa d’activitats podeu consultar l’Agenda d’activitats del web del Museu.

L’exposició “Català-Roca. Retrats” està organitzada per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTL), és una producció tècnica del Museu d’Art Jaume Morera i compta amb el suport del Servei d’Atenció als Museus de la Generalitat de Catalunya (Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal), motiu pel qual la mostra, després del Museu d’Art Jaume Morera, itinerarà pels següents museus del territori que formen part de la XMTL: Esterri d’Àneu, Ecomuseu de les Vall d’Àneu (Del 16 de juny al 31 d’agost de 2014), Cervera, Museu Comarcal de Cervera (Del 19 de setembre al 2 de novembre de 2014), Balaguer, Museu de la Noguera (Del 8 de novembre de 2014 al 2 de febrer de 2015) i Tàrrega, Museu Comarcal de l’Urgell (Del 21 de març al 26 d’abril de 2015).

El catàleg de la mostra es pot consultar gratuïtament a l’apartat de publicacions de la web del Museu.

Exposició Català Roca. Museu Morera, Lleida.

Exposició Català Roca.
Museu Morera, Lleida.

Museu d’Art Jaume Morera: Baldomer Gili i Roig i la Fotografia


Des del passat mes de març i fins al proper 9 de juny, el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida presenta l’exposició temporal Baldomer Gili Roig i la fotografia, una mostra que permet descobrir amb profunditat una faceta fins fa poc desconeguda d’aquest pintor d’origen lleidatà.FotoBaldomerGiliRoig01

Baldomer Gili Roig (1873 – 1926) és una de les personalitats més representatives de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera. Un pintor nascut a Lleida però establert a Barcelona que, fruit d’una formació acadèmica heterogènia, va desenvolupar una trajectòria artística del tot eclèctica que no es va apartar mai dels camins del naturalisme i la figuració. Com molts altres creadors de la seva generació, Gili Roig va utilitzar de forma regular la fotografia com a tècnica auxiliar per al seu propi treball com a pintor i il·lustrador, però més enllà d’aquest ús instrumental també va afeccionar-se a la pràctica fotogràfica, malgrat que la seva faceta en aquest camp sempre va quedar restringida als seus interessos personals i a l’àmbit domèstic. Per aquesta raó, contemplar les fotografies de Gili Roig és, sobretot, fer un viatge pels paisatges físics i humans de la seva obra pictòrica, així com pels escenaris i els protagonistes de la seva vida.

L’exposició mostra tots els aspectes de la seva producció fotogràfica a partir d’una selecció representativa de les seves millors instantànies, imatges que provenen del seu arxiu fotogràfic personal. Format per un conjunt de més d’un miler de negatius sobre suport de vidre i d’un centenar de positius d’època sobre paper, aquest arxiu constitueix un patrimoni de gran valor documental i estètic que els descendents de l’artista van donar recentment al Museu sota la denominació Llegat Dolors Moros, en memòria de l’esposa del pintor, que és qui al llarg dels anys va conservar les seves fotografies.

FotoBaldomerGiliRoig02Amb motiu de l’exposició, el Museu ha endegat un projecte on-line que combina el potencial del coneixement col·lectiu i el crowdsourcing (col·laboració oberta distribuïda). La col·lecció fotogràfica de Baldomer Gili Roig (més d’un miler d’imatges de començaments del segle XX) es posarà a disposició del públic a través de la plataforma Flickr, on tothom que vulgui estarà convidat a participar activament de les tasques d’identificació de les imatges, ja sigui proposant ubicacions que puguin correspondre a les fotografies, a través del camp “comentaris” de cada fotografia, o proporcionant imatges actuals dels indrets que Gili Roig va fotografiar ara fa 100 anys. Per a fer possible aquesta pujada d’imatges dels usuaris s’ha creat un grup obert dins del mateix Flickr. Aquest projecte neix de la col·laboració entre Amical Viquipèdia i el Museu d’Art Jaume Morera a través del viquiprojecte construït a tal efecte, i sota la coordinació d’Esther Solé, viquipedista resident del Museu.

Per a més informació, el catàleg de la mostra està disponible on-line de forma gratuïta a la secció de publicacions de la web del Museu.