Exposició: Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII


L’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII, que es podrà visitar al Museu de Lleida entre el 22 de gener i el 29 d’abril de 2019, és una producció del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Museu de Lleida, i compta amb la col·laboració de la Col·lecció Gelonch Viladegut. S’exposen un total de 140 gravats, 8 facsímils, 22 obres dels fons del Museu de Lleida (que inclouen escultura, pintura, orfebreria, arts decoratives, tèxtil i llibres) i 6 objectes més cedits per la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Capitular de Lleida i l’Arxiu Diocesà de Lleida.

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dos cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. La imatge, i especialment el gravat, esdevingué una formidable eina propagandística gràcies a la multiplicitat que aportava la seva reproducció mecànica.

El gruix de l’exposició el constitueix el conjunt de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, entre els quals hi ha obres d’artistes tan reconeguts com Rembrandt, Dürer, Ribera o Goya i dels quals destaca, a més, el cicle dedicat a la Bíblia gravada. El Museu de Lleida hi aporta elements de contrast, que mostren el que no aconsegueix mostrar el gravat. Amb la irrupció de la impremta, els gravats van esdevenir la manera econòmica de transmetre els conceptes dels canvis del moment, utilitzats tant per protestants com per catòlics. Els vint-i-dos objectes dels fons del museu que s’hi exposen palesen que aquesta transmissió d’idees i missatges no només es fa a través del gravat. Famílies benestants, la monarquia i l’Església utilitzaven altres formats artístics: tapissos, imatgeria i retaules, orfebreria, a més de llibres. De les obres del Museu de Lleida cal destacar dos tapissos pertanyents a la col·lecció provinent de la Seu Vella; tres reliquiaris; dos planxes acolorides i dos obres que habitualment es mostren a les sales d’exposició permanent, un relleu de Sant Anastasi i la Mare de Déu nena.

L’exposició aborda un tema que el Museu de Lleida no ha tractat mai, com és el del context històric, cultural i social de l’època barroca. Una part important de la col·lecció del museu és d’aquest període i amb aquesta mostra l’emmarquem en un context nacional i internacional.

 

Informació extreta de la pàgina web del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

Anuncis

‘Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic’, de Carmen Berlabé


El 15 de febrer es presentà al Museu de Lleida, diocesà i comarcal el Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni, que té com origen el treball de doctorat de Carmen Berlabé i diem origen, perquè la Carmen no s’ha limitat a corregir i publicar aquella tesi inicial, sinó que durant 8 anys ha ampliat la seva investigació per poder-nos lliurar un llibre casi bé definitiu. Recull l’esdevenir de la institució que es va iniciar arrel d’un mandat papal recollit en la Encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa Leon XIII, i s’emmarca dins de tot un seguit d’iniciatives semblants al nostre País que es van iniciar amb el Museu Episcopal de Vic el mateix 1891, només dos anys abans que el bisbe Messeguer fundés el de Lleida. A partir d’aquí l’autora inicia un relat de la història i l’evolució del Museu apassionant i apassionada i malgrat això, fonamentada en els testimonis documentals com es pot comprovar consultant el ampli corpus que s’afegeix en la última part del llibre.

 

La importància d’aquest annex per sí sol ja  justifica la compra i consulta d’aquest llibre i explica la gran tasca de recerca que la Carmen Berlabé ha dut a terme i l’honestedat de l’autora al posar-nos a disposició els documents i transcripcions que ens permetran treure les nostres conclusions en un afer com és el de les obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i que ha anat més enllà d’opinions tècniques sobre museologia, museografia o art. Però també la pròpia història de tot plegat ens enganxa al llibre per totes les vicissituds i personatges que apareixen a la trama del que ha estat una vida complicada i plena d’entrebancs. Tot plegat conformen una obra tan completa que pocs museus es poden ventar de tenir un treball semblant que documenti la seva formació i l’origen de la seva col·lecció.

Recomanem la seva lectura per poder tenir una opinió sobre el conflicte de Sixena i de la resta de peces que conformaven l’antic Museu Diocesà de Lleida, però sobretot el recomanem per la gran tasca de documentalista i historiadora que ha fet la doctora Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

Patrimoni(s), Testimonis, curadors i transmissors: Testimoni ordenat


 

Aquest és la quarta edició del projecte conjunt Espai Cultura , en el que participen l’Arxiu històric de Lleida, el Museu Diocesà Comarcal de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i El Servei Territorial de Cultura amb la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) i de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes .

Aquest any el relat que uneix els diferents espais i elements que s’exposen és “Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors” convida a fer un recorregut cronològic, històric i administratiu que contextualitza el patrimoni arquitectònic triat com a eix vertebrador. Ens permet conèixer i reflexionar sobre les diferents etapes i situacions viscudes pels monuments fins arribar als nostres dies i formar part del ric patrimoni cultural que encara es conserva  a les Terres de Lleida i del Pirineu.

La documentació, plànols, fotografies i objectes relacionats amb els monuments triats es complementen amb la bibliografia que es pot trobar a la Biblioteca pública, on es mostra com alguns dels edificis ens han arribat pràcticament intactes, mentre que uns altres han patit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres inacabades i inacabables, canvis d’ubicació o d’entorn i transformació dels usos primers.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats socials, les voluntats públiques i les institucions, museus, arxius i biblioteques que tenen entre els seus objectius la conservació, preservació i difusió d’aquest patrimoni, però també el caràcter polièdric del coneixement i la varietat de fonts necessàries per a l’estudi també d’aquest tema.

Lloc: Arxiu Històric de Lleida. Sala d’actes

Dates: del 4 de desembre de 2017 al 28 de febrer de 2018

Horaris:

– fins al 10 de gener: de 9 a 15 hores

– de l’11 de gener al 28 de febrer: de 9 a 17 hores

 

Les Joies a la Prehistòria


9a-setmana-de-la-prehistoriaL’arxiu Històric de Lleida acull un cicle de conferències en motiu de la 9a setmana de la Prehistòria que se celebrarà fins al divendres 28 de novembre.

Un any més, el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el Museu de Lleida, organitzen la setmana de la Prehistòria. Enguany la novena edició amb la temàtica: Les joies a la Prehistòria.

Al llarg d’aquesta es presentarà un panorama del conjunt d’aquesta problemàtica des del paleolític fins a l’època ibèrica a partir de la informació que proporciona l’abundant registre provinent del món funerari, d’alguns llocs amagats i de troballes en hàbitat. Completarà el programa un taller d’elaboració d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals, fonamentat en la recerca duta a terme a Catalunya des de l’arqueologia experimental.

Les sessions es desenvoluparan cada dia en l’Arxiu Històric a les 19:30, de dilluns a dijous, i el divendres la sessió pràctica es durà a terme al Museu de Lleida a les 18:30h.

10363510_585586794908451_3620454613080661072_n10476113_585586864908444_2720550789151014162_n

“Itinerari 1700: Musica, Pintura i Nova Planta”: una activitat conjunta de l’Arxiu Històric, el Museu i la Biblioteca Pública de Lleida


El proper dissabte 21 de juny tindrà lloc el denominat Itinerari 1700, una activitat que s’emmarca en la commemoració del Tricentenari, i que organitza conjuntament l’Arxiu Històric, el Museu i la Biblioteca Pública de Lleida amb el suport del Departament de Cultura. Imatge

L’activitat consistirà en una visita que recorrerà els tres espais amb una visita guiada per les exposicions que s’hi mostren actualment. L’itinerari començarà a l’Arxiu Històric de Lleida, a dos quarts de set de la tarda, amb la visita guiada a l’exposició Cadastre de Patiño, sobre la incidència que va tenir l’aplicació d’aquest nou model tributari a les terres de Lleida i dels Pirineus. A continuació, es visitarà al Museu Històric de Lleida, l’exposició El pintor Antoni Viladomat 1678-1755. El relat pintat, on s’hi podrà copsar l’habilitat de l’artista per il·lustrar relats. Com a curiositat s’hi pot veure una Santa Quitèria amb una vista inèdita de la Lleida el segle XVIII. En tercer lloc es visitarà a la Biblioteca Pública de Lleida, l’exposició 1714 Dibuixant el Mite, una mostra gràfica d’il·lustracions en cartells, revistes  i llibres sobre la iconografia d’aquell moment històric i el seu simbolisme. Tot seguit es farà la cantata teatralitzada El setge de Lleida 1707 a càrrec del Grup Quartana i la companyia Teatre de Butxaca. Finalment l’itinerari acabarà al Cafè del Museu amb un berenar de Sant Joan amb coca i xocolata.

L’acte és gratuït però es necessita una invitació que es pot recollir als Serveis Territorials de Cultura (Rbla. d’Aragó, 8), de 9 a 14 h.

Itinerari 1700_diptic

Exposició “La Mare torna a casa” al Monestir de les Avellanes


Mare de Déu de Bellpuig de les AvellanesDel 18 al 26 de maig de 2013 s’exposa a l’església del Monestir de les Avellanes la imatge gòtica de la Mare de Déu de Bellpuig, obra del segle XIV creada per Bartomeu de Robió. El Monestir de les Avellanes, amb la col·laboració del Museu de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat han preparat un conjunt d’activitats per donar a conèixer aquest esdeveniment únic i irrepetible.

El retorn temporal al monestir d’aquesta obra d’art tanca un cicle inicial el 2010, quan la imatge fou posada a subhasta i adquirida per la Generalitat de Catalunya. Finalment el desembre del 2012, després d’un llarg procés de restauració fou presentada al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, on serà exposada de forma permanent.

Els arxius del Monestir (Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i Arxiu Gavín) han participat activament en l’organització d’aquest esdeveniment. Entre altres activitats han organitzat les exposicions i preparat el contingut de les visites guiades i material didàctic. Les exposicions que podreu veure són:

  • El simbolisme dels espais monàstics medievals de Catalunya
  • Les marededéus de Bellpuig
  • Miniatures d’esglésies romàniques de Catalunya, de Josep Mairal

El retorn de la imatge de la Mare de Déu de Bellpuig al Monestir de les Avellanes conté una elevada força simbòlica, no només pel seu valor espiritual i identitari, sinó també perquè el seu retorn significa un acte de dignitat històrica, de respecte als origens i de reconeixment a la rellevància d’aquest monestir en la història del nostre país.

Documents religiosos i els fons que els acullen


Tots sabem a què ens referim quan parlem de fonts religioses, estiguin dipositades o no en un arxiu d’una institució religiosa. Però no són aquestes fonts les que volem que siguin el centre de la present reflexió, la qual pretén analitzar aquells documents arxivístics o bibliogràfics que tenen un caràcter religiós absolut o només referencial i que trobem en col·leccions i fons patrimonials o, fins i tot d’institucions civils, polítiques o militars.

Aquests documents són testimoni de fins a quin punt les diferents religions que han estat majoritàries en la Península han impregnat en cada moment la vida quotidiana de les persones. No ens referim tant sols al fet d’acceptar les creences i participar dels ritus d’àmbit privat o dels socialitzadors, sinó als documents que han generat el rebuig o, fins i tot, l’oposició militant de l’anticlericalisme o la defensa del positivisme enfrontat a les posicions de defensa de les diferents esglésies.

Tora en l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Les tipologies van des dels documents dels fons personals, partides de bateig, de matrimoni, certificats de butlles, de peregrinacions… junt amb tots els elements més o menys ornamentals en diferents formats i suports que també arriben amb fons i col·leccions personals. Litografies de sants o escenes sagrades, fotografies publicitàries de bisbes, pontífexs, o diferents persones candidates a diferents graus de santificació. També els recordatoris de diferents actes religiosos, però sobre tot els de Primera Comunió o d’enterrament farceixen col·leccions importants. Tots ells ens parlen de l’evolució en la forma de publicitar i rebre els diferents fets religiosos i tenen tant a veure amb la vida quotidiana i la Història de les idees com els programes de festes majors o de programacions de teatres, cinemes i sales de festes. És cert que gairebé mai no conformen un gran volum i en molts casos presenten vuits cronològics, que no permeten un estudi en el temps d’aquestes manifestacions si no es combinen els de diferents arxius o fons, però malgrat aquesta circumstància no els hi poden restar la seva justa importància.

Aquesta reflexió la fem a partir de la recuperació o donació de documents singulars. En el cas de terres de Lleida la recuperació de diferents llibres sagrats d’uns anys ençà, en concret una Torà, un recull de sures de l’Alcorà i una Bíblia, els dos primers trobats amagats entre les parets d’antigues cases fet que ja ens fa reconèixer una forma concreta de viure i amagar les creences personals i familiars.

El primer exemple la Torà dipositada en l’Arxiu Comarcal de la Noguera. Llibre sagrat que ja varem presentar en un post anterior, però recordem, que es presentà com el document més rar conservat en aquell Arxiu, la seva datació aproximada és del segle XVI i es trobà a les golfes d’una casa del carrer Barri Nou que formava part de l’antic barri jueu de Balaguer. Com a peculiaritat diferenciadora d’aquesta peça respecte a les altres localitzades en una àrea més o menys pròxima és, que en aquesr cas es caracteritza pel seu suport en pell de gasela que ens fa pensar en un origen forani.

El segon exemple el trobem al Segrià, en concret els llibres que es van trobar a les golfes d’una casa de Seròs. Diferents Alcorans i altres llibres religiosos s’han anat localitzant a l’enderrocar antigues cases dels pobles d’Aitona i Seròs on es recollien la major part dels sarraïns conversos de la Baronia d’Aitona. Troballes com aquestes són testimonis de les pràctiques encobertes i privades del fet religiós, en front d’una pràctica pública de la religió dominant, la Cristiana.

© Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Els llibres religiosos als que ens referim, en el seu dia també van ser objecte de donació, en aquest cas, al Servei d’Arqueologia  de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i actualment es troba a l’exposició permanent del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal . Junt amb altres objectes de caire religiós es van entregar dos llibres, el primer és un recull de sures de l’Alcorà, escrits en àrab pur i l’altre correspon a una recopilació de les tradicions religioses de l’Aljama d’Aitona. Tot el conjunt va merèixer participar en la mostra “Joies Escrites” que els va donar a conèixer junt amb altres documents similars.

Bíblia de Roda en l’Arxiu Capitular de Lleida

El tercer exemple és la Bíblia de Lleida, també coneguda com la Bíblia de Roda. Desconeixem on va ser escrita, però sabem del cert que arribà a l’Arxiu Capitular gràcies a la donació de l’ardiaca Don Vicente Higueras, de la diòcesi de Lleida, perquè així consta en les Actes Capitulars de Lleida. És un Còdex bíblic hispà amb el text de l’Antic i Nou Testament, amb els pròlegs de Sant Jeroni i tres texts apòcrifs: el Oratorio Salomonis, el Salm 151 i el Llibre de la Sibil·la.

Datada aproximadament entre 1155 i 1175. Té 613 folis en pergamí, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell clavetejada i sembla que fou restaurada en el segle XVIII. Dues característiques el fan únic: les seves dimensions i la seva riquesa artística (es reconeixen tres mestres miniaturistes). Una altra peculiaritat és el fet que el llibre de l’Apocalipsi està situat abans de les epístoles de Sant Pau; fet que tant sols es repeteix en altres còdex bíblics procedents d’Urgell i d’Àvila.

Al llarg del temps tots tres exemples han patit mutilacions i deteriorament, un per la manipulació i altres pel secret en el que s’havia de mantenir la seva possessió. Tots tres exemples tenen unes peculiaritats que els fan casi únics de entre els seus iguals i tots tres enriqueixen el nostre patrimoni documental i cultural. Recordant-nos que la nostra terra és una terra d’acollida on han conviscut i conviuen diferents formes de pensar, creure , veure i viure el món.

Maria Jesús Llavero Porcel.  Llicenciada en Geografia i Història, i en Documentació. Master en Arxivística. És responsable de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial i Jutjats de Lleida, i atén la coordinació dels arxius judicials de la província. És membre fundador del Grup d’Arxivers de Lleida i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
 
Anna Esteve Florensa. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’Història moderna i contemporània, i llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Des de fa uns anys treballa a l’Arxiu Diocesà de Lleida i a la Biblioteca del Seminari Diocesà.