Exposició “La Mare torna a casa” al Monestir de les Avellanes


Mare de Déu de Bellpuig de les AvellanesDel 18 al 26 de maig de 2013 s’exposa a l’església del Monestir de les Avellanes la imatge gòtica de la Mare de Déu de Bellpuig, obra del segle XIV creada per Bartomeu de Robió. El Monestir de les Avellanes, amb la col·laboració del Museu de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat han preparat un conjunt d’activitats per donar a conèixer aquest esdeveniment únic i irrepetible.

El retorn temporal al monestir d’aquesta obra d’art tanca un cicle inicial el 2010, quan la imatge fou posada a subhasta i adquirida per la Generalitat de Catalunya. Finalment el desembre del 2012, després d’un llarg procés de restauració fou presentada al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, on serà exposada de forma permanent.

Els arxius del Monestir (Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i Arxiu Gavín) han participat activament en l’organització d’aquest esdeveniment. Entre altres activitats han organitzat les exposicions i preparat el contingut de les visites guiades i material didàctic. Les exposicions que podreu veure són:

  • El simbolisme dels espais monàstics medievals de Catalunya
  • Les marededéus de Bellpuig
  • Miniatures d’esglésies romàniques de Catalunya, de Josep Mairal

El retorn de la imatge de la Mare de Déu de Bellpuig al Monestir de les Avellanes conté una elevada força simbòlica, no només pel seu valor espiritual i identitari, sinó també perquè el seu retorn significa un acte de dignitat històrica, de respecte als origens i de reconeixment a la rellevància d’aquest monestir en la història del nostre país.

Documents religiosos i els fons que els acullen


Tots sabem a què ens referim quan parlem de fonts religioses, estiguin dipositades o no en un arxiu d’una institució religiosa. Però no són aquestes fonts les que volem que siguin el centre de la present reflexió, la qual pretén analitzar aquells documents arxivístics o bibliogràfics que tenen un caràcter religiós absolut o només referencial i que trobem en col·leccions i fons patrimonials o, fins i tot d’institucions civils, polítiques o militars.

Aquests documents són testimoni de fins a quin punt les diferents religions que han estat majoritàries en la Península han impregnat en cada moment la vida quotidiana de les persones. No ens referim tant sols al fet d’acceptar les creences i participar dels ritus d’àmbit privat o dels socialitzadors, sinó als documents que han generat el rebuig o, fins i tot, l’oposició militant de l’anticlericalisme o la defensa del positivisme enfrontat a les posicions de defensa de les diferents esglésies.

Tora en l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Les tipologies van des dels documents dels fons personals, partides de bateig, de matrimoni, certificats de butlles, de peregrinacions… junt amb tots els elements més o menys ornamentals en diferents formats i suports que també arriben amb fons i col·leccions personals. Litografies de sants o escenes sagrades, fotografies publicitàries de bisbes, pontífexs, o diferents persones candidates a diferents graus de santificació. També els recordatoris de diferents actes religiosos, però sobre tot els de Primera Comunió o d’enterrament farceixen col·leccions importants. Tots ells ens parlen de l’evolució en la forma de publicitar i rebre els diferents fets religiosos i tenen tant a veure amb la vida quotidiana i la Història de les idees com els programes de festes majors o de programacions de teatres, cinemes i sales de festes. És cert que gairebé mai no conformen un gran volum i en molts casos presenten vuits cronològics, que no permeten un estudi en el temps d’aquestes manifestacions si no es combinen els de diferents arxius o fons, però malgrat aquesta circumstància no els hi poden restar la seva justa importància.

Aquesta reflexió la fem a partir de la recuperació o donació de documents singulars. En el cas de terres de Lleida la recuperació de diferents llibres sagrats d’uns anys ençà, en concret una Torà, un recull de sures de l’Alcorà i una Bíblia, els dos primers trobats amagats entre les parets d’antigues cases fet que ja ens fa reconèixer una forma concreta de viure i amagar les creences personals i familiars.

El primer exemple la Torà dipositada en l’Arxiu Comarcal de la Noguera. Llibre sagrat que ja varem presentar en un post anterior, però recordem, que es presentà com el document més rar conservat en aquell Arxiu, la seva datació aproximada és del segle XVI i es trobà a les golfes d’una casa del carrer Barri Nou que formava part de l’antic barri jueu de Balaguer. Com a peculiaritat diferenciadora d’aquesta peça respecte a les altres localitzades en una àrea més o menys pròxima és, que en aquesr cas es caracteritza pel seu suport en pell de gasela que ens fa pensar en un origen forani.

El segon exemple el trobem al Segrià, en concret els llibres que es van trobar a les golfes d’una casa de Seròs. Diferents Alcorans i altres llibres religiosos s’han anat localitzant a l’enderrocar antigues cases dels pobles d’Aitona i Seròs on es recollien la major part dels sarraïns conversos de la Baronia d’Aitona. Troballes com aquestes són testimonis de les pràctiques encobertes i privades del fet religiós, en front d’una pràctica pública de la religió dominant, la Cristiana.

© Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Els llibres religiosos als que ens referim, en el seu dia també van ser objecte de donació, en aquest cas, al Servei d’Arqueologia  de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i actualment es troba a l’exposició permanent del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal . Junt amb altres objectes de caire religiós es van entregar dos llibres, el primer és un recull de sures de l’Alcorà, escrits en àrab pur i l’altre correspon a una recopilació de les tradicions religioses de l’Aljama d’Aitona. Tot el conjunt va merèixer participar en la mostra “Joies Escrites” que els va donar a conèixer junt amb altres documents similars.

Bíblia de Roda en l’Arxiu Capitular de Lleida

El tercer exemple és la Bíblia de Lleida, també coneguda com la Bíblia de Roda. Desconeixem on va ser escrita, però sabem del cert que arribà a l’Arxiu Capitular gràcies a la donació de l’ardiaca Don Vicente Higueras, de la diòcesi de Lleida, perquè així consta en les Actes Capitulars de Lleida. És un Còdex bíblic hispà amb el text de l’Antic i Nou Testament, amb els pròlegs de Sant Jeroni i tres texts apòcrifs: el Oratorio Salomonis, el Salm 151 i el Llibre de la Sibil·la.

Datada aproximadament entre 1155 i 1175. Té 613 folis en pergamí, està enquadernat amb tapes de fusta folrades amb pell clavetejada i sembla que fou restaurada en el segle XVIII. Dues característiques el fan únic: les seves dimensions i la seva riquesa artística (es reconeixen tres mestres miniaturistes). Una altra peculiaritat és el fet que el llibre de l’Apocalipsi està situat abans de les epístoles de Sant Pau; fet que tant sols es repeteix en altres còdex bíblics procedents d’Urgell i d’Àvila.

Al llarg del temps tots tres exemples han patit mutilacions i deteriorament, un per la manipulació i altres pel secret en el que s’havia de mantenir la seva possessió. Tots tres exemples tenen unes peculiaritats que els fan casi únics de entre els seus iguals i tots tres enriqueixen el nostre patrimoni documental i cultural. Recordant-nos que la nostra terra és una terra d’acollida on han conviscut i conviuen diferents formes de pensar, creure , veure i viure el món.

Maria Jesús Llavero Porcel.  Llicenciada en Geografia i Història, i en Documentació. Master en Arxivística. És responsable de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial i Jutjats de Lleida, i atén la coordinació dels arxius judicials de la província. És membre fundador del Grup d’Arxivers de Lleida i del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
 
Anna Esteve Florensa. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’Història moderna i contemporània, i llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya. Des de fa uns anys treballa a l’Arxiu Diocesà de Lleida i a la Biblioteca del Seminari Diocesà.
 

Presentació del llibre “Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració” d’Alberto Velasco


El proper dia 20 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda i a la Sala de conferències del Museu de Lleida, tindrà lloc la presentació del llibre Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. La presentació anirà a càrrec del seu autor el Sr. Alberto Velasco, així com del Mgfc. Sr. Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida i del Sr. Flocel Sabaté director de la col·lecció El Comtat d’Urgell.

Cal recordar que Jaume Pasqual (1736-1804) entrà a formar part de la comunitat premonstratesa del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes l’any 1760, i que fou doctor en Dret Civil i de Dret Canònic per la Universitat de Cervera. Que va ser nomenat dues vegades abat del Monestir de les Avellanes i que dedicà bona part de la seua vida a recollir una quanitat ingent de material (documents, llibres i objectes) per a dur a terme les seues investigacions historiogràfiques, numismàtiques, epigràfiques, etc., i del qual destaca, entre moltes altres coses, l’obra Sacrae Antiquitatis Cathalonia Monumenta.

La importància d’aquest llibre per als arxivers catalans i especialment per als arxivers de les comarques de ponent, és que Jaume Pasqual i la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, foren figures rellevants també en l’àmbit de l’arxivística. Fou Jaume Caresmar qui inicià els primers treballs d’organització, registre i transcripció de l’antic arxiu del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Tasques que realitzaren per motius molt similars als plantejats actualment en l’àmbit de l’arxivística, és a dir per motius juridics i administratius i per motius històrics i patrimonials. Així doncs Jaume Caresmar entrà a l’arxiu del monestir per defensar els drets del monestir, i a la vegada també per utilitzar-lo com a font d’informació per als seus estudis d’història. L’experiència de l’arxiu de les Avellanes, li proporcionà una formació que després emprà en altres arxius catalans, com el de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger.

Jaume Pasqual és considerat el deixeble i continuador de l’obra de Caresmar, i un dels principals contribuidors del que fou l’arxiu, biblioteca i museu del Monestir de les Avellanes. Ara, gràcies a l’estudi de l’Alberto Velasco, podem afirmar que Pasqual fou una de les figures més rellevants de la Il·lustració catalana.