Publicació de l’edició crítica del Llibre Gros dels Privilegis de la ciutat de Balaguer conservat a l’Arxiu comarcal de la Noguera


Balaguer i el comtat d’Urgell recuperen una part més del seu passat medieval gràcies a l’edició crítica del Llibre Gros Gros dels Privilegis de la ciutat de Balaguer, manuscrit que ha editat i transcrit el filòleg clàssic Robert Cuellas, i que ha publicat la Universitat de Lleida. L’edició d’aquesta obra que es presentarà a la sala d’actes de l’ajuntament de la Noguera el pròxim 18 de setembre, ha comptat amb el finançament de la mateixa universitat, la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i de l’ajuntament de Balaguer.

Aquesta publicació, dirigida i prologada pel catedràtic de la UdL en història medieval Flocel Sabaté, inclou un ampli estudi introductori en el qual l’autor- que actualmente està finalitzant el seu projecte de tesi doctoral- explica les principals característiques d’aquest llibre i el seu contingut. En aquest sentit, l’obre reuneix un total de 55 documents històrics que permeten al lector conèixer concessions tan importants com la del mercat setmanal dels dissabtes, la de la fira del “Retorn” o la de la Paeria o govern municipal.

Així mateix, el llibre ocnté també dos cartes de poblament que van ser atorgades pels comtes d’Urgell als nous pobladors de la ciutat, després del período de conquesta contra els musulmans. Les concessions realitzades pels comtes d’Urgell i els reis d’Aragó entre els segle XII i XVI, i que es troben en aquests manuscrits , permeten percebre quins van ser els principals factors que van ajudar a forjar la identitat i la memoria d’un municipi català tan important com Balaguer. La publicació d’aquest llibre se suma a una altra del mateix autor, Llibre de Costums, Privilegis i Ordinacions de la ciutat de Balaguers (Lleida, 2012), un còdex que permet entendre com s’articulava la ciutat en l’edat mitjana.

Per a la seva tesi doctoral, Cuellas està treballant en l’edició crítica i estudi d’una gran col·lecció de pergamins referits a Balaguer i, conservats a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

 

Entrada extreta de l’article publicat al diari Segre (25/08/2015)

Anuncis

Mostra del Romànic de la Noguera. Una exposició de l’Arxiu Gavín


Cartell Exposició "Mostra del Romànic de la Noguera"

L’Arxiu Gavín ha inaugurat aquesta setmana l’exposició “Mostra del romànic de la Noguera” al Monestir de les Avellanes, coincidint amb el 5è aniversari del trasllat de l’Arxiu Gavín al Monestir. La mostra està formada per una selecció fotogràfica de trenta-cinc esglésies, capelles, monestirs i ermites romàniques de la Noguera.

Els objectius de l’exposició són donar a conèixer el patrimoni religiós d’estil romànic existent a la comarca i difondre el patrimoni documental i fotogràfic que preserva aquest Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, l’Arxiu Gavín.

La Noguera conserva 176 esglésies romàniques, de les quals 7 han estat descobertes per l’Arxiu Gavín. A més a la comarca hi ha la Baronia de Rialb que és el municipi que concentra més romànic de Catalunya.

La mostra, estarà exposada fins el 30 de maig a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes. Passat aquest període iniciarà un recorregut itinerant.

L’Arxiu Gavín troba les restes d’una església romànica a Vilanova de Meià


L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) troba les restes d’una església romànica, probablement del segle XII, prop del poble de Boada, en terme municipal de Vilanova de Meià.

Les restes de l’església estan situades al capdamunt de la muntanya de Sant Ermengol, al límit amb el poble d’Alentorn (Artesa de Segre).

Fins al moment l’església només havia estat documentada com a desapareguda, pel mateix Arxiu Gavín, en el seu Inventari d’Esglésies de Catalunya (Vol. 12, Noguera). Gavín la tenia identificada com a antiga església parroquial d’un antic nucli de població desaparegut i dedicada a Sant Ermengol, motiu pel qual la muntanya és coneguda amb aquest topònim.

Arran del testimoni de Mn. Jaume Armengol, de 90 anys i fill d’Alentorn, Josep Sansalvador, responsable de l’Arxiu Gavín, va recollir suficients proves per creure que encara podien existir-ne les restes.

En realitzar la investigació sobre el terreny es van trobar els fonaments de l’antiga capella, els quals encara són visibles. Se’n pot identificar tota la planta sencera, per bé que la part més visible n’és l’absis, orientat a llevant. Probablement és una església del segle XII.