EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Anuncis

Lectures d’estiu: Els camins històrics del Pallars Jussà i les Actes Archivando 2015


Agost és un mes en el que la calor encara justifica la mandra, la beguda freda i les remullades, però per als moments en els que busquem l’ombra i una mica de corrent que ens permeti gaudir d’una estona de lectura, us recomanem passejar per la comarca del Pallars Jussà, d’un Montsec a l’altre i fer-ho a partir d’una bona obra d’investigació i excel·lentment documentada:

Els Camins Històrics del Pallars Jussà20151220_10242264 Els camins històrics de Pallars Jussà de Jacinto Bonales i Cortés & Miquel Bailac i Bonales. Editat per Garsineu edicions de Tremp, en la col·lecció Beca Mn. Jesús Castells i Serra.

La xarxa de camins de la comarca del Pallars Jussà ha patit una profunda transformació deguda a cinc processos ben diferenciats però relacionats: la modernització de la xarxa per ser adaptada a la motorització dels transports, el procés d’emigració encetat al segle XIX però de fort calat des de mitjans del segle XX; la motorització agrària que ha provocat l’eixamplament de les parcel·les que encara es conreen i la modificació dels camins per tal d’accedir a aquestes amb maquinària motoritzada; la construcció dels embassaments per la producció hidroelèctrica, i la repoblació forestal amb la corresponent construcció de terrasses a les muntanyes.

Per tal de recuperar, documentar i analitzar la xarxa de camins existents durant l’economia orgànica, Jacinto Bonales com a historiador, documentalista i cartògraf, i Miquel Bailac com a informàtic i cartògraf han aplicat les noves tecnologies informàtiques per la localització i georeferenciació de més de 5.000 quilòmetres de xarxa viària. El llibre es divideix en tres parts. La primera, titulada “Qüestions de Mètode”, planteja un estat de la qüestió sobre l’origen dels camins a “Els Camins Silenciats” així com diferents hipòtesis i tècniques de treball, per analitzar, tot seguit, la cartografia històrica relativa a la comarca. En la segona part “Els Camins Històrics” s’analitza en primer lloc els condicionants jurídics dels camins (propietat, autoritat, etc.) i els condicionants econòmics (ambientals) que en incideixen. Seguidament s’estudien de forma detallada els grans eixos viaris que travessen la comarca, els camins comarcals, i s’estudien diferents casos de camins locals i d’estructuració dels termes.

La tercera i darrera part del llibre analitza el procés de transformació de la xarxa viària ja des del segle XVIII, amb les diferents planificacions, els èxits i fracassos de la xarxa de carreteres de l’Estat, i el desenvolupament de la xarxa de camins veïnals (per trànsit motoritzat) des dels seus orígens i fins al franquisme.

portada-e1450893028309

 

A Internet no deixeu de llegir les Actes de les 8es Jornades d’Archivando, perquè tots els articles s’ho valen i per anar fent boca tot esperant les 9es Jornades en León el 10 i 11 de novembre del 2016.

 

 

 

Exposició: La indústria a la Terreta


La Terreta és una comarca natural que s’estén a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana entre el pantà d’Escales i el congost de Mont-rebei, repartida entre la Comarca del Pallars Jussà i la de la Baixa Ribagorça (comarca aragonesa de parla catalana). També forma part de l’Espai d’interès natural de Vall Alta de Serradell – Terreta – Serra de Sant Gervàs. Aquesta comarca la integraven, entre d’altres, els pobles d’Aulàs, Castellet, Esplugafreda, Espluga de Serra, els Masos de Tamúrcia, Sapeira, Torogó i la Torre de Tamúrcia.

És una terra pobra  pel conreu i la pastura, però que guarda molts tresors naturals i una llarga història de convivència i adaptació al medi i aquesta exposició és una mostra d’aquesta adaptació i capacitat de trobar recursos allà on altres no en trobarien res . L’exposició és el resultat i una mostra del treball de recerca que s’ha fet en aquest territori amb la voluntat de recuperar la memòria d’un territori que corre el perill de desdibuixar-se entre les divisions administratives i la despoblació dels seus nuclis.

triptic

triptic

Una exposició divulga els primers textos escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial


Els documents daten dels segles XI-XII i són els primers testimonis escrits en llengua catalana

L’exposició posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir

L’exposició Els orígens de la llengua catalana, que es pot visitar aquest febrer a l’Ajuntament de Tremp, mostra els primers documents escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial de la llengua catalana. El Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) que prové d’Orrit i d’Areny de Noguera és el primerEl Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) document escrit en català. L’exposició també mostra altres testimonis de l’accés del català a l’escriptura procedents de nuclis del Pallars Jussà com Arbul, Mur o Conques. Sílvia Romero, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, ha dit que és inexplicable que aquests coneixements comprovats científicament no avancin en manuals i llibres de text.

Romero ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català i en destaca la seva localització ja que la majoria dels primers textos conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell. Es tracta de juraments de fidelitat i declaracions de pau.

Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental. Aquesta exposició mostra els documents medievals dels segle XI i XII, procedents de la zona del Pallars Jussà, que contenen importants fragments en català. L’objectiu de la mostra és reivindicar-los com a valor patrimonial de la llengua catalana.

Un dels aspectes importants per donar a conèixer al gran públic l’existència d’aquests documents és la informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098). Aquests documents contenen parts remarcables en català.

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos seré posa en relació els primers textos escrits en català amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època. Aquesta mostra ha estat produïda pels Ajuntaments de Tremp i d’Areny, les Diputacions d’Osca i Lleida, i l’Institut d’Estudis Catalans.

Notícia publicada al Punt Avui, el dimecres 29 de gener de 2014