Publicació de la ‘Política d’adquisicions’ dels arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya


El passat 7 de setembre es va publicar al portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, la Política d’adquisicions de cadascun dels arxius, que es pot consultar en la seva corresponent pàgina web.

L’elaboració d’aquests documents es va iniciar l’any 2017 amb l’objectiu d’aconseguir l’establiment d’uns principis rectors per l’ingrés de fons, documents i col·leccions documentals que passin a formar part dels fons propis dels arxius.
Aquesta Política d’adquisicions afecta qualsevol forma jurídica d’ingrés, sia d’un fons documental, de documents solts, grups de documents o bé de col·leccions. Pot tractar-se de compravendes, donacions, dipòsits o comodats, transferència o ingressos ordinaris, cessions temporals, etc. La condició prioritària és que es tracti de béns del patrimoni documental o bé de documents que normativament hagin de passar a formar part dels fons propis d’arxiu.

Els eixos bàsics sobre els quals es fonamenta aquesta política són:

1. Respecte als principis de provinença i territorialitat dels fons i documents,

2. Adequació a l’organització territorial comarcal,

3. Vinculació intel·lectual a la comarca i,

4. Claredat plena de la situació legal dels béns del patrimoni documental adquirits, respectant les convencions i normes internacionals referents al comerç de béns integrants del patrimoni cultural.

En darrer terme, la Política d’adquisicions ha de fer concrets els principis i les normes de la Llei d’arxius i gestió de documents i de la Llei de patrimoni cultural català.

L’elaboració i publicació de la Política d’adquisicions dels arxius de la xarxa d’arxius comarcals representa una fita important perquè s’han consensuat i definit uns principis i criteris que faciliten una distribució ordenada, sistemàtica i coherent del patrimoni documental i dels documents de Catalunya, molt especialment quan la seva titularitat sigui pública.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Anuncis

Arxius temàtics, zoològics i mausoleus


zoo-buenos-aires-antiguoLa compra del fons Tusquets ens ha fet preguntar quins són els criteris que s’han seguit i en quin lloc deixa la tendència de donacions que ha aconseguit la tasca incansable d’arxivers de diferents institucions i administracions. En principi i en calent, l’anàlisi de l’acció del Departament en aquest cas ens fa entendre que debilita tota la feina feta des dels arxius del territori. Un cop rebudes les primeres explicacions demandades des de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Gestors Documentals (AACGD), l’anàlisi és més freda i per això ens sembla constatar, també en les polítiques arxivístiques, una regressió important a sistemes arxivístics que fa més de 30 anys i que per diferents raons no va prosperar.

És cert que tots els sistemes arxivístics tenen avantatges i inconvenients i també és cert que les mancances i els punts forts tenen més a veure amb els equips humans que amb la qualitat i quantitat d’infraestructures o eines. No defensarem des d’aquí i en aquest moment un sistema o un altre. El que sí defensem és que s’adopti un criteri, fins i tot, més d’un, però coherents i continues en el temps (no immobilistes).

Per això quan se’ns apunta que una de les raons de l’adquisició del fons Tusquet és perquè es pretén crear un arxiu temàtic sobre les empreses editorials, recuperem els arguments que des de la professió es van esgrimir contra la idea de crear un arxiu temàtic de la Guerra Civil, que continuen sent igual de vàlids… Sí, ja sabem que és relativament fàcil que el document es trobi en diferents fons, col·leccions i arxius a la vegada, en diferents versions i en diferents suports.2_10_9_60ok

De fet és tan possible això com el fet que no tingui cap importància on estiguin dipositats els fons i el que importi sigui l’elaboració d’eines que faciliti l’explotació transversal de la documentació. L’avantatge que ens donen les tecnologies de la informació és el fet que podem deslligar el fet de la instal·lació dels fons de la ubicació dels públics potencials o del sistema d’explotació de la informació o informacions.

En aquest moment plantejar-se la creació d’arxius temàtics al marge del sistema establert per normativa i sense tenir en compte l’opinió tècnica dels professionals a nivell individual i col·lectiu a través de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i Gestors Documental, respon més a una idea decimonònica d’espais museístics o de col·leccions muntades amb una intenció servil a un col·lectiu concret o bé amb intenció d’atendre prebendes de personatges que necessiten del “seu arxiu” per poder justificar la seva vàlua.

A més està el fet que per fer una valoració d’un fons documental s’hagi buscat la participació d’un perit extern que valora documents a preu de mercat de col·lecció, un argument més per al nostre argument anterior, i a més el fons documental es diposita en una biblioteca. Sí, la de Catalunya, una institució que rep ingressos de fons personals de forma habitual, però no promoguts pel Conseller de Cultura. Abans de fer la despesa potser hagués calgut que es clarifiqués quin és el sistema d’arxius, fins i tot, el sistema patrimonial en el que es treballa i potser no tindríem la sensació de desassossec que ens provoquen les polítiques personalistes que només busquen regalar una quantitat limitada d’egos i,  per tant no responen a polítiques publiques que és el que li demanem als nostres governants.

Potser en aquest moment en que tot ha canviat, l’entorn social, el tecnològic i l’economia (la micro i la macro), i que s’albiren més canvis en l’horitzó, caldria obrir el diàleg de si el sistema d’arxius actual és el que cal i si és l’adient per la societat en la que vivim.

Maria Jesús Llavero 
Responsable de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida