Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.

Restauren el document més antic de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Imatge del pergamí restaurat. AMBA (Arxiu del Monestir de les Avellanes)L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ha restaurat el document més antic del seu fons documental. Es tracta d’un pergamí del 1420, l’únic de l’època dels monjos que es preserva a l’arxiu, ja que aquest fou saquejat i dispersat després de la desamortització de Mendizábal l’any 1835.

El contingut del pergamí fa referència a una concessió de gracia especial feta per l’abat del Monestir al poble veí de Vilanova de la Sal. Està escrit sobre pergamí de pell de corder, en lletra gòtica catalana i redactat en llatí i català antic.

Restauració Pergamí Arxiu Monestir AvellanesLa seva restauració permetrà una millor preservació i accés per a la consulta i investigació. Per donar-lo a conèixer el Monestir i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya han organitzat un acte de presentació al local social de Vilanova de la Sal, el proper 25 d’abril a les 19:30 h.

La restauració del pergamí s’ha dut a terme als tallers de restauració Sauret de Lleida, i forma part d’un projecte més ampli de restauració i digitalització del fons antic de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Retorn de documents a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Portada d'un dels llibres amb segell del Monestir i del Pare Jaume CaresmarAquest dilluns dia 21 d’octubre, Ramon Taribó ha cedit un fons bibliogràfic de 47 llibres i una col·lecció de 200 goigs del segle XVIII, a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Una bona part de la documentació del fons cedit provenia de l’antiga Biblioteca i Arxiu del Monestir de les Avellanes. Entre aquests hi destaquen llibres que havien format part de les biblioteques particulars dels canonges Jaume Caresmar, Jaume Pasqual o Ignasi Ribot. El més antic dels llibres data de l’any 1620.

Probablement, degut a la desamortització de Mendizábal de 1835, els canonges de les Avellanes van amagar part del fons de la Biblioteca i Arxiu del Monestir a Casa Carrobé de Santa Linya. En documents de la família Carrobé es pot comprovar que hi havia una forta vinculació entre el Monestir i aquesta casa de Santa Linya.

Ramon Taribó, propietari actual dels documents, ha considerat cedir aquest fons a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, d’aquesta manera retorna al monestir una part de la seva antiga Biblioteca.Ramon Taribó i el Germà Ramon Benseny (Superior del Monestir) signant l'acord1 Malauradament, segons explica Taribó, la major part dels llibres que suposadament es van amagar el 1835, van ser descoberts i confiscats l’any 1939.

Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, es compromet a preservar i posa a disposició dels investigadors aquests documents, que s’integraran al fons documental de l’Ordre dels Canonges Regulars Premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Retornen un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Jordi Mir, retorna un exemplar del 1760 al Monestir de les AvellanesL’escriptor i activista cultural Jordi Mir i Parache fa donació a l’Arxiu del Monestir, d’un llibre de 1760 que havia format part de l’antiga biblioteca dels canonges premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes.

Es tracta del llibre “Font mystica, y sagrada del paradis de la iglesia”, editat a Figueres l’any 1760 i que va formar part de la biblioteca particular del Pare Jaume Caresmar i posteriorment del conjunt de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. Mir l’adquirí fa més de 30 anys a un llibreter de vell i l’emprà en les seves investigacions sobre el català escrit del segle XVIII.

El llibre serà incorporat al fons de l’orde dels canonges regulars premonstratesos de Bellpuig de les Avellanes, en l’apartat de l’Escola Històrica de les Avellanes, biblioteca del Monestir, i estarà disponible per a ésser consultat.

exemplar-1760-ambaJordi Mir, és un escriptor nascut a Tremp l’any 1935, afincat a Barcelona des de petit i que ha centrat la seva carrera principalment en l’estudi i investigació de la llengua catalana. Ha estat membre de la Societat Catalana de Geografia de l’Institut d’Estudis Catalans. Va dirigir amb Joan Solà l’edició de l’Obra Completa de Pompeu Fabra publicada a partir del 2008. Fou col·laborador del programa L’indret de la memòria emés per TV3 els anys 1996-1997. Ha guanyat diversos premis i ha estat guardonat amb diverses condecoracions com la Creu de Sant Jordi, l’any 2000.

 

L’Arxiu Municipal de Lleida retorna un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Els arxivers i responsables mostrant el documentEl divendres 18 de gener de 2013 s’ha signat a l’Arxiu Municipal de Lleida, l’acord de donació i retorn d’un llibre del segle XVIII a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

L’Arxiu Municipal de Lleida ha trobat recentment entre els seus fons documentals un exemplar editat l’any 1738, que formava part de la Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes. El llibre “Vida del insigne màrtir San Jorge” duu el segell i nota de procedència de la biblioteca i arxiu d’aquest monestir. Molt probablement havia format part de la biblioteca particular del canonge Jaume Pasqual, membre de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes.

La biblioteca i arxiu del Monestir de les Avellanes, fou saquejada i dispersada després de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, motiu pel qual molts dels seus documents i llibres han acabat en col·leccions particulars o disgregats en arxius i biblioteques diversos.

Ara, en un acte de respecte a la procedència dels documents, l’Arxiu Municipal de Lleida haLlibre del S. XVIII - Biblioteca i Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes considerat retornar aquest exemplar a l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Per la seva banda l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, que actualment custòdia també l’arxiu històric dels Germans Maristes, es compromet a preservar i posar a disposició dels investigadors aquest document, que s’integrarà en la documentació que preserva dels canonges regulars premonstratesos de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Crònica de les I Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


En el moment de plantejar els actes de celebració del centenari de l’arribada dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes, es va pensar en realitzar algun tipus d’activitat oberta a tothom, que expliqués els orígens de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Després de treballar-hi intensament, aquesta idea es va transformar en les I Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, dedicades als premonstratesos, permetent-nos així aprofundir en els orígens medievals de Bellpuig de les Avellanes.

El programa es va estructurar en quatre sessions distribuïdes entre els dies 28 i 29 d’octubre. El dia 28 al matí tot estava preparat per rebre els assistents a les conferències. A les 9 del matí a l’entrada del monestir ja hi havia força moviment, professors que ja havien arribat la nit abans, els primers assistents que recollien el material, algunes que altres corredisses perquè tot sortís com s’havia planificat…

Cap a dos quarts de deu Gabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes, iniciava l’acte inaugural de les Jornades donant la benvinguda a tots els assistents. L’acompanyaven el director científic de les Jornades, Flocel Sabaté, el degà de la Facultat de Lletres de la UdL, Joan J. Busqueta, el president del Consell Comarcal de la Noguera, Vicent Font i l’alcalde d’Os de Balaguer, Ignasi Cortés. S’excusà el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Albert Turull, per no poder assistir a l’acte a causa de la mort del filòleg Joan Solà, a qui es dedicà unes paraules en record.

No pretenem extendre’ns explicant les conferències de les diferents sessions i els resultats dels debats, de totes formes destacarem algunes opinions i debats relacionades amb el món arxivístic i documental, com per exemple que es constata la manipulació i creació de documents falsos per inventar, en certs moments de la història, uns orígens ficticis dels monestirs premonstratesos, i que actualment són entravancs seriosos a l’hora d’explicar rigorosament els autèntics orígens d’aquestes canòniques, entre les quals la de les Avellanes. El cas de la troballa dels documents de Vilanova de la Sal, el 2002, sobre els quals la Maite Pedrol de l’Arxiu Comarcal de la Noguera, ens en va explicar els treballs de recuperació, restauració, conservació i difusió que s’hi han realitzat fins al moment. Finalment destacar la conferència de Paul Freedman que ens parlà de l’Escola Històrica de les Avellanes i de Jaume Caresmar, el qual al segle XVIII va recuperar de l’òblit l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, fent transcriure tots els seus documents i posteriorment iniciant una ingent tasca de treball en altres arxius com els de la Col·legiata d’Àger o l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Un dels objectius fonamentals, plantejat des dels inicis del projecte, ha estat aconseguir que les Jornades esdevinguessin un espai de col·laboració entre institucions d’investigació, cultura i educació, amb l’objectiu de reforçar lligams, aportar noves propostes de recerca  i sobretot apropar el coneixement a les persones. Creiem que amb les I Jornades hem posat la primera pedra en aquest sentit.

Abans d’acabar hem d’expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones i institucions que han ajudat a fer realitat aquest projecte, i a aconseguir que les I Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes fossin tot un èxit. Moltes gràcies.. i ens veiem a les properes Jornades!