Arxivers sense Fronteres: memòria de passat, dignitat de present, inversió de futur


Des de 1998 Arxivers sense Fronteres (AsF) treballa en projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. És una organització no governamental sense ànim de lucre que la formen principalment arxivers voluntaris que a banda de la seva feina diària s’impliquen en accions que en el camp de la solidaritat i la cooperació pretenen la preservació i la protecció, de vegades la recuperació, del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament.arxivera de l'arxiu de la RASD

En aquests anys, s’han dut a terme o participat en molts projectes que van començar a l’Àfrica (Malabo -Guinea Ecuatorial-, Niamey -Niger-) i des d’aleshores s’ha actuat en casi totes les parts del món, sempre intentant dur a terme accions col·laborant amb la població i els organismes locals. El resultat és engrescador.

AHPN_12

Durant l’últim any, s’ha modernitzat la imatge, s’ha fet el salt a les xarxes socials i s’ha actualitzat la pàgina web amb un aspecte dinàmic i jove que vol enllaçar amb els arxivers i professionals de la informació més joves i empreses del sector, convidant-los a compartir la missió de:“Impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot  garantint el seu correcte tractament, perquè puguin ser posats a disposició de la societat.”

Tot això no és possible sense la participació d’arxivers i arxiveres solidàries, però també cal socis i sòcies que amb el seu recolzament permetin tirar endavant les actuacions que estan endegades i iniciar de noves que permetin escampar els valors que Arxivers sense Fronteres té com a propis: Solidaritat, Cooperació, Drets Humans, Identitat de les persones i dels pobles, Memòria històrica, Transparència, Defensa del patrimoni documental, Accés a la informació. Es necessita, doncs, augmentar la massa social i aquí tots podem fer alguna cosa: fes-te soci

Maria Jesús Llavero 
sòcia d'Arxivers sense Fronteres
Anuncis

El pla d’ocupació de digitalització a l’Arxiu Comarcal de la Noguera


Arxiu Comarcal de la NogueraEl 12 de juliol de 2010, el Dani, la Mercè, l’Olga i la Raquel, que es trobaven en situació d’atur, van començar a treballar pel Consell Comarcal de la Noguera amb el Projecte Impuls, que comprèn uns plans extraordinaris d’ocupació local finançats pel Departament de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu. El projecte subvencionat consistia en la digitalització del patrimoni documental de la Noguera i va ser promogut i dirigit des de l’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN).

Els contractes tenien una durada de 6 mesos a temps parcial, el 70 per cent de la jornada laboral, i incloïen un total de 60 hores de formació en arxivística i en l’ús de les tecnologies de digitalització.

LA TRIA

En el cas de l’ACN, anteriorment ja havíem abordat diversos projectes de digitalització, per la qual cosa les prioritats més importants ja havien estat assolides. A més a més, varem haver de descartar tota la documentació històrica d’interès genealògic ja que paral·lelament es va iniciar al nostre arxiu el projecte de digitalització que la Societat Genealògica de Utah (EUA) que du a terme als arxius comarcals, per conveni amb el Departament de Cultura.

En primer lloc, varem optar per la digitalització de tots els llibres d’actes dels fons municipals que conservàvem. Aquesta era una de les tasques més rellevants del projecte per l’àmbit territorial que abastava, així com per la importància històrica de la sèrie documental, que sense cap mena de dubte és la font d’informació més rica que conserven la major part dels fons municipals de la Noguera.

D’altra banda, també es van plantejar abordar els fons d’imatges que teníem pendents de digitalitzar. En primer lloc, els que es conservaven en suport negatiu i, en segon lloc, la resta de fons i col·leccions de fotogràfiques.

Finalment, es va considerar la reproducció de la col·lecció de cartells de l’ACN ja que la seva consulta implicava certes dificultats i també un cert risc en quan a la manipulació, degut al format dels cartells.

ELS RESULTATS

El total d’imatges digitalitzades a l’ACN amb aquest projecte ha estat de prop de 80.000 documents i pàgines de llibres que a partir d’ara tindran una millor conservació, un millor accés i una còpia de seguretat en un repositori segur.

Respecte a les actes municiapls s’han digitalitzat més de 700 llibres d’actes, que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, i que corresponen als pobles d’Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Anya, Balaguer, Baldomar, Arxiu Comarcal de la Noguerala Baronia de la Vansa, la Baronia de Rialb, Bellmunt d’Urgell, Camarasa, Cubells, Fontllonga, Foradada, Montgai, Penelles, Tiurana, Tudela de Segre, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de Meià i de l’EMD de Santa Maria de Meià.

En quant als fons d’imatges s’han digitalitzat gairebé 37.000 fotografies dels fons dels fotògrafs balaguerins Marcel·lí Bergé i Josep Torruella, entre altres fons.

Finalment també s’ha digitalitzat la Col·lecció de cartells de l’ACN, amb més de 2500 cartells, alguns plànols de gran format així com un llibre del racional del segle XV que es conserva en mal estat.

LA VALORACIÓ

En primer lloc, la valoració que faig respecte a l’execució del projecte és molt positiva perquè el grup de persones que va treballar-hi no podia haver funcionat millor.

En quant a la valoració dels resultats, no tinc cap dubte que amb la digitalització s’obtenen diverses possibilitats totes elles positives.

  1. Garanties en la preservació dels documents originals conservats a l’ACN: mitjançant suports de consulta alternatius a l’original, a fi d’evitar la seva manipulació; i  obtenint una còpia de seguretat d’aquests documents en suport digital que es conservarà en un  repositori segur Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya.
  2. Foment de la consulta i la difusió del patrimoni documental de la Noguera: facilitant l’accés a fons de difícil consulta pel seu suport (com els negatius fotogràfics) o el seu format (com el cartells o els plànols); i afavorint la consulta en línea que permet arribar a molts més altres col·lectius, més enllà de la comunitat científica pròpiament dita.

De totes aquestes fites, en la meva opinió la més interessant i necessària és la que obra la porta de la consulta en línea, perquè, tal i com va dir Àlex de la Iglesia en el seu discurs als premis Goya d’enguany, Internet no es el futuro, es el presente.