Seminari ‘Els protocols notarials i la Història: possibilitats de recerca’


Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius 2018, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya acollirà un seminari dedicat a la recerca històrica a través dels protocols notarials.

Els professors del Màster de Cultures Medievals i el projecte Scriba, liderat pel professor Daniel Piñol de la Universitat de Barcelona, s’han interessat per les possibilitats de recerca del fons notarial de Puigcerdà, un dels més extensos en volum i cronologia del Pirineu català.

Programa del seminari

Conjuntament amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya organitzen pel proper divendres 8 de juny un seminari obert al públic que tractarà de diferents aspectes de la investigació amb fonts notarials: des dels testaments i inventaris ‘post mortem’, fins al seguiment de l’endeutament públic o la situació de la dona en el moment de la mort.

El Seminari compta amb el suport del Programa RecerCaixa de l’Obra Social “la Caixa” a través del projecte Scriba que té per finalitat apropar la institució notarial medieval catalana i la documentació que genera tant a la comunitat científica internacional com a la societat.

Per més informació, poseu-vos en contacte amb l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Informació extreta de la web de la XAC

 

Anuncis

Els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, d’Esterri d’Àneu (1736-1754)


L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa en línia prop de 4.000 pàgines dels Protocols Notarials del Districte de Sort, d’entre els anys 1736 a 1754

 

Gràcies al Pla Bruniquer, s’han pogut digitalitzar els Protocols del notari Francesc Sansi-Ramon, que exercí a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), entre els anys 1736 a 1754. Es tracta d’un total de 19 volums, la gran majoria dels quals sense indexar, conservats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS). És la sèrie contínua conservada més antiga de la que fou Notaria d’Esterri d’Àneu. Aquesta es documenta des del segle XIII, i pervisqué fins a la seva supressió l’any 1967 (l’últim Protocol és de l’any 1969), quan fou incorporada a la de Sort (actual Districte Notarial de Sort). Protocols_Esterri

Francesc Sansi-Ramon actuà com a notari públic d’Esterri d’Àneu per autoritat apostòlica i reial, i féu d’escrivà de la cúria de les valls d’Àneu per autoritat del Duc de Cardona (els Cardona eren Marquesos del Pallars des de l’any 1491, per matrimoni el títol passà posteriorment a la casa Ducal de Medinaceli). Pertanyia a la nissaga de notaris Sansi-Ramon, radicats tots ells a Esterri d’Àneu. El primer de la nissaga fou Arnau Sansi-Ramon (notari entre 1545 i 1553), i l’últim Josep Sansi-Ramon i Gualter, de qui es té notícia entre 1816 i 1831.
Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu. Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a poder-se consultar públicament. Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses; podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments, etc.  Ara, els 19 protocols del notari Francesc Sansi-Ramon es poden consultar en línia a través de l’opció Arxius en línia: Cercador de fons i documents .

 

Què podem trobar? La diversitat de la documentació notarial


Com a arxivers sovint donem per suposat que l’usuari coneix els tipus de documentació que tenim en els arxius. En un post anterior varem parlar de les dispenses matrimonials, avui i després d’haver fet el curs de l’Arxiu Comarcal d’Urgell “Autenticant la Història” i dels materials que el professor, Vicenç Ruiz. Arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, ens va facilitar, us volem fer cinc cèntims d’una petita part dels tipus de documentació notarial que podem trobar.

Hem de tenir en compte el gran arrelament que ha tingut i té en el nostre país la figura del notari i la importància de la gran quantitat de documentació que ha generat i genera.

Pel que fa a la figura del notari hem de dir que aquest no ha estat mai d’ús exclusiu de les classes altes i dominants, sinó que ha restat molt vinculat a la vida quotidiana de la gent i del poble, tant dels rics com dels pobres, la seva acció ha arribat a la quasi totalitat de l’extensió geogràfica i fins al negoci jurídic més petit. Trobem molta documentació sorgida als medis rurals, fora del cercle familiar, realment ampli, tant sols el capellà de la parròquia gaudia de la mateixa autoritat moral que el notari. Així, capellà i notari, religió i llei, esdevenien els dos puntals aparellats de l’estructura familiar catalana, puntals que, cal recordar-ho, podien recaure en  una mateixa persona: el capellà que feia de notari.

Aquest seria l’origen de la transcendència de la documentació notarial, perquè reflecteix millor que cap altra la «vida», en sentit ampli, d’una comunitat. i perquè no existeix cap altra sèrie documental tan rica com la de protocols, amb un ventall de tipologia documental certament divers i significatiu, amb importants col·leccions de registres conservades des de mitjan segle XV fins als nostres dies i amb milers de volums escampats per tot arreu.

Recordem el que és l’instrument notarial: és el document redactat per una persona facultada per l’autoritat i que conté les formalitats determinades per la llei a fi que, sense cap més requisit, tingui valor de prova en un judici. Aquest valor és el que s’anomena fe pública, que és consubstancial al notariat (Ferrer 2000)

La forma documental, com a derivació de l’ordenament jurídic està sotmesa a la seva evolució històrica. Per tant el document ha sofert grans canvis , en connexió amb la renovació del pensament jurídic, de la legislació i de la jurisprudència. Així mateix, l’evolució de la societat i el desenvolupament econòmic determinaren també canvis substancials amb l’aparició de noves figures contractuals.

A grans traços podem dividir la temàtica documental dels fons notarials en 5 grans àrees:

  • Terra i propietat
  •  Artesanat i indústria
  • Comerç i marina
  • Família i societat
  • Cultura, art i religió

A part de les temàtiques podem distingir tres grans àmbits: contractes, judicis i últimes voluntats. Dins d’aquests s’emmarquen les diferents tipologies documentals:

  • Contractes:
    • Documents referents a la persona (absolució, emancipació, manumissió,nomenament, procura, …)
    • Documents sobre vincles matrimonials (capítols matrimonials, dot, esponsalici, …)
    • Documents sobre els béns (capbreu, donació, establiment, venda,…)
    • Documents sobre el crèdit (censal, comanda, debitori, violari, …)
  • Últimes voluntats: testament, inventari, llegítima…
  • Judicis: intima, protest, remissió, sentència, sentència arbitral…

Perquè  l’instrument notarial tingui validesa, sempre han de ser presents: la data (tòpica i cronològica); els testimonis i la cloenda notarial. Aquests elements es materialitzen en el marc de l’estructura formal del document:

• Protocol: invocació, notificació, intitulació, direcció

• Text: verb dispositiu, clàusules de garantia, de renúncia, de corroboració, etc.

• Escatocol: data, signatura atorgants i testimonis, cloenda notarial

Aquests, en grans traços serien algunes les tipologies documentals que podem trobar en un fons notarial.

signum

Bibliografia:

BAIGES, Ignasi J.:, “El notariat català: origen i evolució”, Actes del I Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 131-166.

FERRER, Maria Teresa: “L’instrument notarial (segles xi-xv)”, Actes del II Congrés del Notariat. Barcelona: Fundació Noguera, 2000, p. 29-88.

PAGAROLAS, Laureà: “Els Arxius de Protocols, font per a la Història Moderna. ” Manuscrits, n 8, gener de 1990, Barcelona, UAB. p: 285- 323.

PAGAROLAS,  Laureà :“Gènesi i evolució dels registres notarials (ss. XIII-XIX)”, Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Fundació Noguera, Barcelona 2000, p. 161-184.

Anna Esteve Florensa
Arxiu Diocesà de Lleida

 

Restauració i enquadernació de llibres a l’Arxiu Històric de Lleida


1-Protocol 575 abans de la restauració5-Protocol 575 restaurat

La documentació inventariada en els arxius històrics presenta diferents gradacions pel que fa al seu nivell de conservació. El procés de restauració especialitzada, gairebé artístic o artesanal, és sempre complex i costós. Cada any l’AHL vetlla per prioritzar la restauració d’aquells documents més rellevants pel que fa al seu valor històric o documental. Durant 2012 s’ha procedit a la restauració de 4 volums:

– Un protocol del notari Carles Miró de Lleida, amb el títol “Establiments emfitèutics als termes despoblats de Vimpelec, Vilaplana i Carrassumada” dels anys 1777-1779.

– Un protocol del notari de Lleida Francesc Miró dels anys 1747-1749.

– Un protocol del notari de Lleida Manuel Fuster Vaquerizo dels anys 1804-1810.

– Un llibre intitulat “Procés contra les viles d’Aitona i Serós”, volum relligat de documents dels segles XVI, XVII i XVIII que fan referència a un procés de la Reial Audiència.

La restauració ha estat encarregada als tallers de restauració Rossell i Badia i Clara Alibés. El resultat és molt satisfactori i assegura la conservació dels documents per tal que puguin ser consultats i divulgats”.

Article publicat en el primer número de “AHL. Butlletí de l’Arxiu Històric de Lleida”.

Butlletí AHL