Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida


L’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva, amb l’objectiu de preservar per difondre i posar-los a l’abast dels ciutadans.

En aquesta ocasió l’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat el llibre de Crims de l’any 1411-1412. Aquest forma part de la sèrie documental de Llibres de Crims, la qual reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en unampliperíode de la història de Lleida, que abraça des de l’any 1308 fins al 1701, amb un total de 80 volums.

El llibre que s’ha restaurat, es trobava en un estat de conservació regular, presentava brutícia generalitzada, estrips i pèrdues de suport localitzades a les vores del llibre, s’apreciaven també algunes taques a la part del cosit i talls en la part superior.

El procés que s’ha portat a cap ha estat el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, neteja mecànica i humida per eliminar tota la brutícia del document, la desacidificació procés que es realitza per eliminar l’acidesa i donar una reserva alcalina al suport de paper, el  blanqueig per tal de disminuir les taques, el re aprest per tal de retornar la consistència al suport, la consolidació de talls, estrips i esquinçaments que s’ha fet amb paper japonès, la realització d’escartivanes i finalment l’aplanat.

Destacar el fet que durant el procés de restauració de les cobertes originals del volum, al desenquadernar-lo es va descobrir que aquestes havien estat realitzades amb un pergamí de l’any 1401. Aquest ha estat restaurat i incorporat a la col·lecció de pergamins de l’Arxiu. Es tracta d’una Butlla papal, escrita a Avinyó, en la que el cardenal Fernando, bisbe de Tarassona, informa al bisbe de Barcelona de les dificultats que estan passant els cristians a la zona oriental d’Europa i els ordena que prediquin una croada en les terres d’obediència del papa Benet XIII.

Publicat al web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Anuncis

Patrimoni(s), Testimonis, curadors i transmissors: Testimoni ordenat


 

Aquest és la quarta edició del projecte conjunt Espai Cultura , en el que participen l’Arxiu històric de Lleida, el Museu Diocesà Comarcal de Lleida, la Biblioteca Pública de Lleida i El Servei Territorial de Cultura amb la col·laboració del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavín) i de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes .

Aquest any el relat que uneix els diferents espais i elements que s’exposen és “Patrimoni(s). Testimonis, curadors i transmissors” convida a fer un recorregut cronològic, històric i administratiu que contextualitza el patrimoni arquitectònic triat com a eix vertebrador. Ens permet conèixer i reflexionar sobre les diferents etapes i situacions viscudes pels monuments fins arribar als nostres dies i formar part del ric patrimoni cultural que encara es conserva  a les Terres de Lleida i del Pirineu.

La documentació, plànols, fotografies i objectes relacionats amb els monuments triats es complementen amb la bibliografia que es pot trobar a la Biblioteca pública, on es mostra com alguns dels edificis ens han arribat pràcticament intactes, mentre que uns altres han patit destruccions, restauracions, reconstruccions irreals, ruïna i desaparició, obres inacabades i inacabables, canvis d’ubicació o d’entorn i transformació dels usos primers.

En aquesta exposició es posa en valor les persones i les entitats socials, les voluntats públiques i les institucions, museus, arxius i biblioteques que tenen entre els seus objectius la conservació, preservació i difusió d’aquest patrimoni, però també el caràcter polièdric del coneixement i la varietat de fonts necessàries per a l’estudi també d’aquest tema.

Lloc: Arxiu Històric de Lleida. Sala d’actes

Dates: del 4 de desembre de 2017 al 28 de febrer de 2018

Horaris:

– fins al 10 de gener: de 9 a 15 hores

– de l’11 de gener al 28 de febrer: de 9 a 17 hores

 

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida


 

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

 

 

 

 

 

Restauren el document més antic de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes


Imatge del pergamí restaurat. AMBA (Arxiu del Monestir de les Avellanes)L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ha restaurat el document més antic del seu fons documental. Es tracta d’un pergamí del 1420, l’únic de l’època dels monjos que es preserva a l’arxiu, ja que aquest fou saquejat i dispersat després de la desamortització de Mendizábal l’any 1835.

El contingut del pergamí fa referència a una concessió de gracia especial feta per l’abat del Monestir al poble veí de Vilanova de la Sal. Està escrit sobre pergamí de pell de corder, en lletra gòtica catalana i redactat en llatí i català antic.

Restauració Pergamí Arxiu Monestir AvellanesLa seva restauració permetrà una millor preservació i accés per a la consulta i investigació. Per donar-lo a conèixer el Monestir i l’Ajuntament de Les Avellanes i Santa Linya han organitzat un acte de presentació al local social de Vilanova de la Sal, el proper 25 d’abril a les 19:30 h.

La restauració del pergamí s’ha dut a terme als tallers de restauració Sauret de Lleida, i forma part d’un projecte més ampli de restauració i digitalització del fons antic de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Restauració de dos llibres de la comptadoria d’hipoteques de Sort


L’arxiu comarcal del Pallars Sobirà ha restaurat dos llibres de la comptadoria d’hipoteques de Sort conservats en els seus fons.

Llibre de la comptadoria d'hipoteques de Sort abans de la restauració

El 1774 un decret de la Reial Audiència de Catalunya ordenà que s’inscriguessin al Registre totes les actes d’alienació de propietat, abastant tots els contractes de compra-venda. El 1830 s’introdueixen uns canvis per a reforçar-ne l’obligatorietat i ampliar-ne el contingut. A partir d’aquest moment es registrarà tota transferència de domini, tant si és per alienació com per herència, i els assentaments es faran al lloc on va ser expedida l’escriptura i també a l’oficina corresponent a la població on es trobava la propietat.

Es tracta d’un fons molt interessant que complementa molt bé el fons notarial.

Enguany han estat restaurats dos llibres del fons de la Comptadoria d’Hipoteques de Sort que foren inclosos al Pla Bruniquer de restauració de 2012 del Departament de Cultura.Llibre de la comptadoria d'hipoteques de Sort després de la restauració

Es tracta d’un registre d’escriptures (top. 41) 1796-1802, 366 pàgines, 315 x 240 x 60 mm i d’un registre d’escriptures de translació de domini t. 5 (top 84) 1856-1862, 295 pàgines, 310 x 430 x 50 mm (A3 apaïsat).

Ara aquests volums podran ser consultats pels investigadors i ciutadans que ho necessitin.

Restauració i enquadernació de llibres a l’Arxiu Històric de Lleida


1-Protocol 575 abans de la restauració5-Protocol 575 restaurat

La documentació inventariada en els arxius històrics presenta diferents gradacions pel que fa al seu nivell de conservació. El procés de restauració especialitzada, gairebé artístic o artesanal, és sempre complex i costós. Cada any l’AHL vetlla per prioritzar la restauració d’aquells documents més rellevants pel que fa al seu valor històric o documental. Durant 2012 s’ha procedit a la restauració de 4 volums:

– Un protocol del notari Carles Miró de Lleida, amb el títol “Establiments emfitèutics als termes despoblats de Vimpelec, Vilaplana i Carrassumada” dels anys 1777-1779.

– Un protocol del notari de Lleida Francesc Miró dels anys 1747-1749.

– Un protocol del notari de Lleida Manuel Fuster Vaquerizo dels anys 1804-1810.

– Un llibre intitulat “Procés contra les viles d’Aitona i Serós”, volum relligat de documents dels segles XVI, XVII i XVIII que fan referència a un procés de la Reial Audiència.

La restauració ha estat encarregada als tallers de restauració Rossell i Badia i Clara Alibés. El resultat és molt satisfactori i assegura la conservació dels documents per tal que puguin ser consultats i divulgats”.

Article publicat en el primer número de “AHL. Butlletí de l’Arxiu Històric de Lleida”.

Butlletí AHL