Un Sant Jordi ple d’història


Aquest Sant Jordi tenim molts títols per escollir. Nosaltres hem fet la nostra tria, prenent com a criteri la utilització de documents històrics per a poder bastir el relat que ens presenten.

Tremp desaparegut de Xavier Tarraubell i Laureà Pagarolas

La presentació es va fer a Tremp, el divendres 16 d’abril

Editat per EFADOS i amb el suport del Departament de Cultura

Aquest llibre és un viatge en el temps i un passeig pel Tremp desaparegut, amb una acurada selecció de fotografies des de final del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. Unes imatges que permeten redescobrir espais perduts o modificats del paisatge urbà, des del seu cor fins als afores, però també vivències i emocions d’una vila pallaresa, esdevinguda ciutat i capital de comarca amb un creixement pausat i sense sotracs. Una invitació a conèixer el Tremp pretèrit, a mantenir-ne la memòria i a refermar-ne la identitat.

Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta de Ferran Dalmau. Editat per Pagès Editors

Un viatge als principals esdeveniments que van marcar aquest racó de món el segle passat, és on ens trasllada Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta. Un itinerari personal, el del lleidatà, que és alhora el d’un home lligat al fets que van marcar el seu temps: des de la proclamació de la República i els Fets d’Octubre, a la Guerra Civil, els camps de concentració i l’exili, passant pel retorn a l’interior i la resistència més compromesa a la dictadura. I, tot plegat, per acabar assistint, incrèdul però al peu del canó, davant la lampedussiana mutació del règim com a obra pòstuma del franquisme.

Un llibre que és també el recorregut vital d’un independentista de primeríssima hora: de quan ser-ho era jugar-se la pell i on es remava a contracorrent de propis i estranys. Joan Culleré representa, encara avui, el compromís polític més noble i longeu, el prestat sense albirar horitzons de contrapartides o gratificacions personals, i sempre marcat per les privacions materials d’aquell qui res espera per a ell i tot ho vol per als seus. En definitiva, es tracta d’un llibre que ens apropa al menut viatjant lleidatà que, traginant amunt i avall la pell desgastada d’una vella maleta carregada de somnis i il·lusions incomplerts, va deixar una profunda petjada a la seva ciutat i al conjunt del país.

(ressenya de l’autor Ferran Dalmau)

Modernitat i progrés. Evolució atenística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020) de Montse Baiges i Gerard Pamplona. Editorial Afers

Aquest llibre ens trasllada el treball que va guanyar la 6a beca de recerca històrica Terra d’Ateneus, convocada l’any 2019 per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell, els ateneus i altres espais de socialització es van desenvolupar a la llum de l’evolució social induïda per la Revolució Industrial i les millores agràries. Des de la segona meitat del segle XIX, els espais associatius van contribuir a modelar la societat, a més de ser actors decisius en les diverses etapes històriques que ha viscut el país fins avui dia. El present estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s’endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s’experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials. Tot amb l’objectiu d’entendre millor els canvis socioculturals produïts durant la segona meitat del XIX i principi del XX, així com la seua evolució històrica fins a arribar a les primeres dècades del segle XXI.

Galera, 5 d’Antonieta Jarne. Editat per Pagès Editors

Aquest últim és una història novel·lada o una novel·la històrica feta de quotidianitats i de personatges familiars, escrita des de l’estima a la memòria i el coneixement de la Història.

Des de les Garrigues fins al Segrià s’arrosseguen històries ocultes que mai no han format part de l’imaginari col·lectiu. Els meus repadrins, pagesos pobres, foren expulsats del seu entorn per un succés extraordinari. A partir d’aquí, des del Cogul fins al carrer Galera de Lleida, cinc generacions d’una mateixa família passegen neguits, alguns clandestins, i ben poques esperances. Una família, un carrer, tot un món que transita com pot per les vores del progrés i la modernitat. La vida quotidiana, mirall de l’eternitat més veritable, amaga bocins de realitat que no es poden comprendre en la seua totalitat si no estan ben anusats. Les memòries pagesa, obrera, social i popular s’aniran embastant mentre fixen o esbandeixen records i oblits. Tot plegat, les coses no són mai el que semblen. Com a molt, són com s’expliquen.

La casa dels avis, de Vicenç Villatoro. Editorial Proa

L’epopeia d’una família catalana al llarg de més d’un segle

¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.

Llibres per Sant Jordi: El Compromís de Casp: negociació o imposició?


La fiImatge del Casal de Barcelona amb la mort del rei Martí ‘l’Humà’ sense descendència legítima l’any 1410 portà al mal anomenat compromís de Casp el 1412. Aquest llibre qüestiona el paper dels compromissaris en l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara. L’actitud de Ferran ‘el d’Antequera’ contra la família del pretendent Jaume d’Urgell es correspon més a la d’un vencedor militar que no a la d’un rei triat. En la resolució final de Casp hi ha una barreja de guerra civil i invasió castellana, i és la solució del conflicte militar la que defineix la solució política.

En el marc de la XLIV Universitat Catalana d’Estiu, a l’agost de 2012, tingué lloc el seminari “sis-cents anys del Compromís de Casp”. Les ponències presentades es publiquen en aquest volum que ens dóna a una visió dels fets que envolten el Compromís de Casp, que fan repensar aquest fet cabdal de la història del nostre país.

La setmana del llibre: La palabra heredada


Quan ens vam plantejar programar, per aquesta Setmana de Sant Jordi, una entrada diària amb ressenyes de llibres, vaig pensar que s’imposava un llibre professional i, com què les meves dèries professionals passen tant sí com no per l’avaluació, vaig pensar en un llibre que va sortir al mercat al 2010 Valorar i seleccionar documentos. Cómo se hace ,de Lluís Cermeno i Elena Rivas, de l’Editorial Trea, de 168 pàgines i molta bibliografia, interessant i pràctic… Però quan vaig voler elaborar la ressenya em vaig adonar que m’apetia més parlar d’un llibre que llegeixo un cop i un altre, d’una autora que aconsegueix sempre que m’oblidi de tot… fins i tot de l’avaluació!

Eudora Welty és nascuda en Jackson, Mississippi, el 1909 i es una escriptora brillant i compromesa amb la vida, és sobre tot una escriptora de relats, però té alguna novel·la increïble com La hija del optimista, però el llibre que vull oferir-vos ara i aquí és La palabra heredada. Un llibre sobre la teoria literària, la seva que entrellaça amb la memòria de la seva vida i com des de sempre va sentir passió, primer per les lletres, després per la lectura i com els seus pares van tenir molt a veure amb aquesta passió que derivà en una vocació literària que ha anat més enllà d’uns quants relats fins a arribar a marcar un estil propi amb un sentit de l’humor que es destil·la en totes i cada una de les pàgines escrites. Hi ha moltes coses en aquest llibre que les escriuria i les subscriuria, però aquesta em va deixar glaçada:

“Desde la primera vez que me leyeron, y desde que empecé a leer por mí misma, jamás ha existido un solo renglón que no haya oído … Yo la identifico con la voz del cuento o del poema mismo…”

 Per mi va ser una revelació! Hi havia més persones que sentien la veu que s’amaga als llibres!

Aquest llibre és també recomanable pel seu traductor Miguel Martínez-Lage, gran en aquest camp i en el de la crítica literària, que, segons ens expliquen en una Nota del Editor, va ser ell el que proposà aquesta traducció a l’editor, era una mena de projecte personal, però morí abans de acabar-la. A pesar d’aquest fet el projecte es va continuar fins la seva publicació, per aquesta raó podem gaudir d’aquesta obra que és sobre tot un cant a la vida, a la família i a les arrels, però sobre tot, és un llibre de llibres, del fet de llegir i per damunt de tot del llegat rebut: la paraula

És una preciosa edició d’Impedimenta, publicat al 2012, de 160 pàgines en mitja quartilla, que és llegeix ràpid i que et transporta al teu interior a través del seu. Gaudiu-lo!

“Este libro, tan hilarante como conmovedor, es un auténtico regalo de Eudora Welty a sus lectores.” William Maxwell, The New Yorker

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Maria Jesús Llavero Porcel
Arxiu Central de l’Audiència provincial de Lleida

La setmana del llibre: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)


TÍTOL: Lo niu dels bandolers de Catalunya. El setge del Castell d’Arsèguel (1588-1592)

AUTOR: Lluís Obiols (Adrall, 1985). Historiador de formació, és una persona fortament implicada en el teixit cultural dLo niu dels bandolerse l’Alt Urgell. És president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (2009) i arxiver municipal de la Seu d’Urgell (2010), i des del 2012 forma part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Treballador, compromès, estudiós i polifacètic.

EDITORIAL: Edicions Salòria i l’Ajuntament d’Arsèguel

LLOC D’EDICIÓ: La Seu d’Urgell

ANY: 2012

PÀGINES: 120 pàgines

RESSENYA: Uns fets reals explicats a partir d’una sèrie de documents inèdits mitjançant els quals en Lluís Obiols, narra els setges ocorreguts a Arsèguel (Alt Urgell) a les darreries del segle XVI. Uns fets poc coneguts i que narra un episodi més de les guerres entre els bàndols dels nyerros i cadells i quan Arsèguel era coneguda com “lo niu dels bandolers de Catalunya”. Una història real explicada molt amena, acurada i exemple del bon treball d’investigació i de narració.

“Sang, setges,robatoris, revoltes, exilis i persecucions, amb herois i traïdors, valents i covards, en una pugna ancestral pel poder per damunt de totes les coses”.

La setmana del llibre: Dewey. El gatet de biblioteca de Spencer, estat de Iowa


TITOL: Dewey. El gatet de biblioteca que ha commogut el món IMG_5493

AUTORS: Vicky Myron. Diretora de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa (Estats Units d’Amèrica)

Brett Witter. Director editorial de HCI i editor de la col.lecció Chicken Soup for the Soul

TRADUCCIÓ: Montserrat Vendrell

EDITORIAL: Ara Llibres

LLOC D’EDICIÓ: Badalona

ANY: 2009

PAGINES: 255

RESSENYA: El 18 de gener de 1988, el personal de la de la biblioteca pública de Spencer, a l’estat d’Iowa, es va trobar abandonat un gatet a la bústia de devolució de prèstecs. La Vicky Myron, directora del centre, amb la complicitat dels treballadors, va decidir quedar-se’l, i un cop demanat el permís a les autoritats locals en Dewey es va instal.lar i es va quedar 18 anys. 7.jpg

No és l’únic cas de gats en centres públics, però la seva relació amb els usuaris de la biblioteca i el seu ressò en els mitjans de comunicació local, estatal i internacional varen convertir al Dewey en el gat més famós del món. En el llibre es parla de la seva rutina diària, de les seves afeccions i abominacions i del seu llibre preferit.

La història d’en Dewey també ens descriu molt bé la relació dels usuaris amb les biblioteques locals. dewey8

Maria Pau Gómez Ferrer. Archiu Generau d’Aran