Guies i mapes turístics de Lleida del Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI


Quan preparem un viatge, volem anar de vacances o ens hem de traslladar a algun lloc, el primer que necessitem saber és com anar-hi, quina carretera hem d’agafar, que hi ha d’atractiu per veure, quina és la gastronomia típica de la zona, on podrem dormir, etc.. Preguntes, totes elles que, ara mateix, es poden resoldre amb un senzill “clic” a Google, i obtenir una completíssima resposta. The Pyrenees in Lerida.: Spain [Document cartogràfic].--  Pobla de Segur : Tourist Board, [1962]

Abans, però, per documentar-nos sobre totes aquestes qüestions necessitàvem una mica més de temps, sobretot per consultar els mapes de carreteres i les guies de turisme. Si volem conèixer com eren les guies turístiques dels anys 50, 60 o 70, el llegat Tarragó del Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs n’ofereix un ampli ventall. Josep Alfons Tarragó Pleyan va ser delegat a Lleida del Ministerio de Información y Turismo durant els anys 1952-1970 i aquesta documentació forma part de la seva activitat professional.

La col·lecció de mapes, guies i tríptics turístics, editats gairebé sempre en castellà, ens il·lustra de com era la província de Lleida cinquanta anys enrere i ens deixa constància de com s’han transformat les infraestructures turístiques o com han anat evolucionant els interessos dels seus usuaris. Amb el títol “El valle de Aran datos informativos 1966” aquesta guia ofereix un conjunt inestimable d’informació sobre situació geogràfica, clima i vegetació, costums, economia i serveis, excursions, allotjaments i gastronomia. La guia es complementa amb un mapa desplegable de situació.

Mapa Turístico de los Pirineos de Lérida: España [Document cartogràfic] .- - Pobla  de Segur: Delegación de la Cámara de Comercio, 1961Altres guies, editades també en francès o anglès, ofereixen una visió més general dels Pirineus, però amb una informació suficientment detallada i precisa per oferir una idea clara dels atractius turístics que trobarà el visitant.

En el conjunt hi trobem també informació sobre municipis de la província de Lleida. Generalment són guies dels anys seixanta editades pel Ministerio de Informacion y Turismo. Presenten un disseny i unes mides estàndard i estan pensades per ser molt visuals ja que incorporem imatges en color.

Un “Plano guia de Lérida”, editat l’any 1931, ens permet fer-nos una idea de com era la ciutat en aquella època. Hi descobrim que la Rambla Ferran era la Avenida de la República o que el carrer Camp de Mart era C. de Pablo Iglesias i també sabrem que Lleida tenia llavors 46.500 habitants.

Aquest plànol guia ens informa sobre monuments i llocs d’interès, transports, associacions culturals i institucions, espectacles, hotels i restaurants, etc… És curiós comprovar com encara avui continuen la seva activitat algunes de les entitats culturals d’aquella l’època (Orfeó Lleidatà, Centre Excursionista, Acadèmia Mariana) o quePlano guía de Lérida [Document cartogràfic] .-- Madrid : Patronato Nacional del Turismo, 1931 encara existeix algun dels hotel citats ; però, malauradament , no queda cap rastre dels cines, teatres o cafès que figuren a la guia.

Informació sobre art, festivals culturals o esports d’hivern juntament amb un seguit de mapes d’altres indrets de la geografia catalana, completen una col•lecció que ens fa reviure altres temps.

Servei d’Arxiu i Llegats
Institut d’Estudis Ilerdencs
Anuncis

Incorporació de la Documentació de l’Antic Hospital de Santa Maria del Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI a la Memòria Digital de Catalunya


El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, CBUC, promou, fruit de la cooperació i col•laboració entre biblioteques catalanes, el dipòsit Memòria Digital de Catalunya, des d’on es poden consultar, en accés obert, documents relacionats amb Catalunya.

La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu que té com a principal finalitat augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni bibliogràfic i documental català. Per tant, en promou la digitalització, proporciona una interfície que permet la consulta conjunta i en facilita la seva preservació. 

El Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha incorporat a aquest repositori una nova col•lecció que conté tota la documentació de l’Hospital de Santa Maria. Es tracta d’un conjunt documental que ens permet conèixer la història d’una institució de beneficència convertida avui en institució cultural. La col•lecció conté privilegis, butlles, llibres de testaments, constitucions, documents sobre expòsits i orfes, comptes de l’hospital, etc.

L’aposta del Servei d’Axiu i Llegats és un projecte a llarg termini que ens ha de permetre incorporar a la Memòria Digital de Catalunya les diferents col•leccions que en l’actualitat el Servei té digitalitzades. En aquests moments, el Servei té al repositori el Llegat Ramon Areny Batlle i en un termini breu hi té previst d’incorporar la col•lecció de gravats.

Acte de liurament dera Colleccion Val d’Aran. Depòsit der Antic Espitau de Santa Maria de Lhèida.


Pergamí 1334

Pergamí de la Col.lecció datat al 1334

Eth 25 de març de 2011, s’a hèt er acte de liurament deth conjunt documentau aranés custodiat des des ans 40 deth sègle XX ena ciutat de Lhèida. Er acte s’a celebrat ena Casa deth Senhor d’Arròs, sedença institucionau deth Conselh Generau d’Aran e der Archiu Generau d’Aran. Era Acta d’entrèga a estat signada peth president dera Deputacion de Lhèida, Jaume Gilabert, e eth sindic d’Aran, Francés X. Boya.

Signatura de l'acta de lliurament

En 1938 Manuel Abizanda, agent deth Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional (SDPAN) se hec cargue dera documentacion dera vila de Salardú. En presbitèri dera glèisa se i trapèren tres caishes de husta damb documents en papèr, pergamins e libres. Amassadi er alcalde de Salardú e er agent deth SDPAN placèren era documentacion en dus sacs barradi e precintadi. Ua acta datada en pòble de Salardú en 13 d’octobre der an 1938 explique aguest hèt. Aguest legat s’envièc tà Saragossa ena Comissaria dera zòna de Levant en carrèr d’Isaac Peral num. 3  a on demorèren depausadi. Ua carta datada en aguesta ciutat en 1939 mos hè a conéisher eth listat de documents que s’emportèren de Salardú. Segundo Soriano, en nòm dera Comissaria, entreguèc era documentacion a Luis Bòya, archivèr der Archivo Històrico de la ciudad de Zaragoza. Un còp acabat er eveniment bellic era documentacion tornèc tara ciutat de Lhèida e se depausèc en Antic Espitau de Santa Maria, actuau sedença der Institut d’Estudis Ilerdencs. Er archiu istoric d’aguesta institucion se hec cargue de quauqu’uns des documents en papèr e en pergamin. Enes nosti dies, es documents an estat custodiats peth Servei d’Arxius i Llegats d’aguesta institucion lheidatana.

Eth conjunt documentau ei format per 269 documents en papèr e 45 pergamins deth Conselh Generau d’Aran; deth Terçon de  Pujòlo, deth Conselh dera Bartièra e des viles de Salardú, Bagergue, Tredòs, Gessa, Arties, Garòs, Gausac e Vielha (1334-1897).

Guia del Servei d’Arxius i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


La guia que publiquem aquest mes de novembre és la del Servei d’Arxius i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. El SAIEI és un servei públic centrat en la gestió i tractament de de la documentació i en la seva custòdia i divulgació. Administra, custodia i divulga el patrimoni bibliogràfic i documental que configuren els diferents llegats cedits a l’IEI en el decurs del anys.

  • Nom de l’Arxiu i l’acrònim: Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (SAIEI)
  • Institució: Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida
  • Adreça: Plaça Catedral s/n 25002, Lleida
  • Telèfon: 973 27 15 00
  • Fax: 973 274 538
  • Adreça electrònica: arxiusiei@diputaciolleida.cat
  • Web:http://www.fpiei.cat/ca/servei/arxiu_i_llegats.asp
  • Horari:
    • De dilluns a divendres: 8.00h a 15.00h   (octubre-maig)
    • De dilluns a divendres: 8.00h a 14.00h   (juny-setembre)
  • Serveis:
    • Atenció a les consultes
    • Reprografia
    • Préstec interbibliotecari
    • Atenció als departaments
    • Activitats de difusió del servei
    • El servei realitza, prèvia sol·licitud, visites guiades i comentades
  • Nom del responsable: Abigail Sagarra Claverol

Consulteu la guia del Servei d’Arxius i Llegats de l’IEI a la Guia d’Arxius

La col·lecció cartogràfica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El diccionari de la llegua catalana defineix la cartografia com l’art de traçar mapes o cartes geogràfiques. Aquest art ha estat representat des d’antic per  geògrafs i cartògrafs amb finalitats i tècniques molt diferents, però possiblement amb un objectiu comú: el d’intentar deixar constància d’una realitat concreta.

Els mapes ens fan evident les diferents maneres de mostrar una mateixa realitat, no sempre fidedigna del tot a l’original. Si l’autor és un viatger que documenta el seu recorregut per terres lleidatanes o catalanes probablement contemplarem una imatge més idealista o romàntica de la realitat, que si l’obra és fruit de la ploma d’un militar francès que ha de reflectir amb precisió la situació de les tropes en el camp de batalla.

La col·lecció cartogràfica del Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs és una bona mostra de representació gràfica sorgida de la mà d’autors i viatgers tant destacats com Beaulieu, Laborde, Parcerisa, Pedemonte o Vacani.

Actualment és un fons d’un centenar de mapes i gravats, de procedència diversa, ampliat i complementat en el decurs dels anys amb la finalitat  de cohesionar-lo i donar-li consistència. Aquesta col·lecció de fons local vol ser una eina indispensable en la difusió del patrimoni cartogràfic de les terres de Lleida tot mostrant els mapes com a documents de valor històric que esdevenen elements de coneixement imprescindible.

Hi destaquen plànols de situació i gravats de la ciutat de Lleida; mapes sobre camins i carreteres de la província, sobre els canals projectats de navegació de l’Urgell, o sobre les superfícies dels termes municipals. Els municipis sobre els quals hi ha documentació gràfica són: Àger, Agramunt, Alguaire, Arbeca, Balaguer, Les Borges Blanques, Camarasa, Castelldans, Castelló de Farfanya, Cervera, La Granadella, Lleida, Seròs, La Seu d’Urgell i Solsona.

Atansar al gran públic obres i col·leccions que d’altra manera estan destinades  a una consulta més restringida és l’aposta de la Diputació de Lleida i la seva Fundació Pública envers la  difusió del seu patrimoni cultural, materialitzada en aquest cas en l’exposició [Carto]grafia: testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX), que es podrà visitar des del proper divendres 26 de febrer fins al 30 de maig, al Museu Comarcal de Cervera.

Servei d’Arxiu i Llegats
Institut d’Estudis Ilerdencs