Les lletres del Beatus de la Seu d’Urgell protagonitzen una mostra de disseny gràfic


78764_beatus__1437672345_31747El claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell acull, des de dissabte 25 de juliol, l’exposició Les Lletres d’Ahir i d’Avui, una singular mostra sobre el patrimoni de la grafia de les lletres que es conserven en documents medievals i peces d’art històriques i de gran valor com el famós Beatus de la Seu, el Missal de Galceran de Vilanova i el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell.

L’exposició impulsada des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, pretén que el visitant pugui efectuar un breu recorregut per aquells elements d’àmbit local que projectin el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor del patrimoni associat a la lletra, la qual cosa permet el redescobriment d’aquest patrimoni artístic medieval, així com també de peces molt més actuals però també significatives de la comarca de l’Alt Urgell.

Les lletres històriques procedeixen de volums que es conserven al Museu Diocesà de l’Urgell, l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Miquel i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Altres lletres i grafies més actuals estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i la resta del territori.

L’exposició té per objectiu  despertar l’ interès pel tresor lletrístic que ens envolta i ofereix un breu recorregut per aquells suports d’àmbit local que projecten el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor de patrimoni associat a la lletra i que ens per­met la redescoberta del passat, així com peces molt més actuals però també significatives. Atresorades unes i quotidianes les altres, totes són de la comarca de l’Alt Urgell. Unes estan custodiades a diferents seus, concretament al Museu Diocesà, a l’Arxiu Capitular, a la Catedral de Santa Maria, Plafó_Beatusa l’Església de Sant Miquel i a l’Arxiu Comarcal; i altres estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i de la resta del territori. Totes són, des de la seva humilitat, testimonis del passat i del present i companyes del nostre entorn. Aquesta exposició manté una línia de continuïtat amb l’exposició de “Les Lletres d’Ahir i d’Avui” de la Catedral de Girona en els mesos entre juliol i novembre de 2014. Aquest any 2015, se suma un nou territori, el de l’Alt Urgell, i s’exposarà en el Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Seguidament iniciarà un periple -com a exposició itinerant- per diferents llocs emblemàtics de Catalunya de la xarxa Catalonia Sacra.

La direcció del projecte i disseny ha anat a càrrec de Jesús Del Hoyo, Cristina Flórez i Cristina Simon, del Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb la coordinació a l’Alt Urgell, de Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg que, a més d’una extensa compilació de material gràfic, recull textos de Montserrat Pagès i Jordi Pasques.

 

 

Exposició ‘Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet’


A principis del mes de juliol a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet”, produïda pels arxius comarcals de l’Alt Urgell i la Cerdanya.Cartell exposició

Aquesta exposició, que s’emmarca dins els actes del Tricentenari, té per objecte explicar els fets ocorreguts al nostre territori entre 1705 i 1713. En aquest període la Cerdanya i l’Urgellet van viure partits per un front de guerra entre l’exèrcit austriacista i l’exèrcit borbònic. Va ser un període convuls caracteritzat pels canvis de sobirà, la presència constant de tropes i la construcció de grans fortificacions, entre d’altres aspectes. L’exposició també aborda la vida quotidiana de la població durant la guerra i les conseqüències de la promulgació del Decret de Nova Planta i de l’abolició de les institucions catalanes. El discurs expositiu s’ha elaborat a partir de les recerques fetes pels arxius comarcals durant els darrers mesos, principalment sobre els fons propis (fons municipals de Puigcerdà i de la Seu d’Urgell) a més d’altres arxius i bibliografia existent sobre la matèria.

“Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet” s’ha pogut veure durant el mes de juliol a Puigcerdà, la primera quinzena d’agost estarà oberta al centre cívic de Bellver de Cerdanya i la segona al palau de congressos d‘Alp. A partir del mes de setembre s’inaugurarà la itinerància de l’exposició per l’Alt Urgell a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

La Seu ja té restaurat el ‘Llibre de les usances, privilegis i immunitats de la Ciutat d’Urgell’


llibreusancesseu

Abans de la restauració

L’obra recull l’ordenament jurídic local que va regir la ciutat durant gairebé tres segles.

Aquest dimecres al vespre s’ha presentat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell la restauració del Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitat de la Ciutat d’Urgell, datat l’any 1430. Es tracta d’un volum en pergamí que recollia l’ordenament jurídic local, així com els juraments oficials, i amb el qual es va regir la vida de la ciutat durant gairebé tres segles fins a la implantació del Decret de Nova Planta de Felip V que el va abolir.

La presentació d’aquest ‘tresor documental’ va anar a càrrec del director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, Julio Quílez; la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, en un acte obert al públic, en el qual els assistents van poder veure el llibre restaurat. Julio Quílez va manifestar que “per a l’Arxiu Comarcal és una sort poder guardar un tresor com aquest i poder-lo fer conèixer als urgellencs”. Per la seva part, Àngels Solé va remarcar el “vincle intens” entre el CRBMC i la Seu. “Moltes de les obres que hem restaurat de la Seu d’Urgell són autèntics tresors”, va dir. També va subratllar que el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya és “un espai d’excel·lència científica, a través del qual la restauradora Carme Balliu ha fet un treball rigorós en la restauració del llibre”.

La restauració

En l’acte es va explicar com es trobava el llibre abans de ser restaurat, així com tot procés de restauració que s’ha portat a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Les explicacions van anar a càrrec de la pròpia restauradora del volum, Carme Balliu. “Ha estat un plaer poder participar en la restauració d’una obra com aquesta”, va afirmar.

Per la seva part, l’arxiver municipal i historiador urgellenc, Lluís Obiols, va explicar que el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitat de la Ciutat d’Urgell recollia l’ordenament jurídic local i els juraments oficials durant gairebé 300 anys. Tanmateix, l’any 1716, amb la implantació del Decret de Nova Planta, també es va abolir el dret local i el llibre va perdre la seva validesa legal. “Aquest document ens permet constatar com es regia la ciutat i com funcionava, com vivien el seu dia a dia els ciutadans de la Seu de l’època”, va concloure Obiols.

El recorregut del llibreseu

El Llibre de les Usances va traslladar-se juntament amb la major part de l’Arxiu Municipal durant la Guerra Civil espanyola, a càrrec de la Secció d’Arxius dels Serveis del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. L’agost de 1936 ja havia estat traslladat a Barcelona l’Arxiu Capitular d’Urgell i, el setembre de 1937, el delegat de la Generalitat Enric Cubas havia iniciat la preparació de la resta de documentació que encara es conservava a la Seu per ser transportada.

El juny de 1938, Enric Cubas i Magí Serés van gestionar la recollida i trasllat de la documentació, després de realitzar nombroses gestions amb el secretari de l’Ajuntament, Esteve Cifuentes Giménez. Finalment, l’11 de juny de 1938 es va signar l’acta de lliurament de l’Arxiu Municipal, amb inventari adjunt de la documentació, que va ser traslladada juntament amb l’Arxiu Episcopal, realitzant tres viatges fins a Viladrau, al Mas Noguer, amb els dos camions de guerra que s’havien posat a disposició de la Secció d’Arxius de la Generalitat.

La documentació va ser dipositada al monestir de Pedralbes, des d’on va ser retornada a la ciutat un cop passada la guerra. Així queda documentat al llibre d’actes de l’Ajuntament, on veiem que “se acordó pagar las siguientes facturas: (…) a reverendo don José Llovera, por el traslado del archivo de la ciudad desde Pedralbes a ésta, 175,00 pesetas”.

No obstant, el Llibre de les Usances va restar a Barcelona, ja que el 1947 “se acordó designar al secretario del Ayuntamiento para que, en nombre y representación de esta corporación, pueda recoger del Archivo Histórico de Barcelona, Casa del Ardiaca, el “Llibre de Privilegis” de esta Ciudad, y trasladarlo al archivo de este Ayuntamiento; cuyo libro no podrá salir de esta Casa Consistorial sin el correspondiente acuerdo del Ayuntamiento en caso alguno y por ningún concepto”.

Dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Després de la restauració

Després de la restauració

El mateix any 1947 el Llibre va retornar a la ciutat i es va plantejar una possible restauració del mateix. Des que va entrar en funcionament l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, l’any 2010, el Llibre de les Usances, juntament amb les sèries més valuosos de l’arxiu municipal des del punt de vista jurídic i històric, van ser les primeres a ser traslladades i instal·lades als dipòsits d’aquest equipament, on es conserven actualment.

Què podem trobar a?… l’ Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell


A l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell podem trobar les Usances o Privilegis i Immunitats de la Seu d’Urgell.

Aquest document és la resposta a l’aparició d’una classe menestral, comercial i burgesa durant la Baixa Edat Mitjana, que propicià la creació d’una institució de poder municipal a la Seu d’Urgell, el Consolat. Els conflictes constants d’aquesta institució amb el bisbe d’Urgell, senyor jurisdiccional de la ciutat, van requerir la intervenció del cardenal Pere de Foix, que l’any 1430 va proclamar l’anomenada “Sentència Arbitral”. Aquest document, que regula el funcionament jurídic i institucional de la ciutat i el delicat equilibri de poders entre ciutadans i senyor, va ser transcrit el 1470 en l’anomenat “Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell”, i va regir la vida municipal fins a l’aplicació del Decret de Nova Planta al segle XVIII.

2_Usances

A la vegada us volem afegir una transcripció del document i estudi introductori realitzat per Francesc Carreras i Candi i publicat en el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, l’any 1924.

*Material extret de la web de l’ACAU i del RACO

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i RàdioSeu acomiaden la primera temporada del programa ‘Radiografies’


‘Radiografies. Entrevistes Íntimes a l’Arxiu Comarcal’ és el títol del programa radiofònic que, amb periodicitat mensual, dirigeix Joan Obiols i que s’enregistra a les instal·lacions de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. La segona temporada començarà a partir del proper mes de setembre.

Jordi Ausàs, durant l'entrevista del dia 28 d'octubre de 2011

Des del 30 de setembre de 2011 fins al 29 de juny de 2012 i amb un bagatge de 9 entrevistes, finalitza la primera temporada del programa radiofònic dirigit per Joan Obiols i dedicat a l’entrevista de personatges singulars de la Seu d’Urgell.

El programa és el fruit de la col·laboració de RàdioSeu i de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, escenari dels enregistraments, en un format obert a l’assistència del públic.

L’objectiu del programa és recollir els testimonis d’un seguit de personatges de la Seu d’Urgell que reuneixen una sèrie de circumstàncies o experiències de vida que els converteix en singulars alhora que testimonis d’excepció de l’evolució de la ciutat i els seus habitants.

Les entrevistes són enregistrades i posteriorment emeses per RàdioSeu; al seu torn, l’Arxiu Comarcal realitza una gravació en vídeo en alta definició amb el propòsit de nodrir la seva col·lecció de fonts orals.

Per aquest primer recorregut del programa han passat el músic Joan Ribolleda Altarriba El Truki (30/09/2011), Jordi Ausàs, ex alcalde de la Seu i Conseller de Governació de la Generalitat (28/10/2011), l’infermera Montse Miquel González La Tales (25/11/2011), el col·leccionista Josep Benavent Pep el Cata (16/12/2011), l’entranyable Teresa López López La Castayera (27/01/2012), el filòsof Salvador Rosàs Bargalló El Capitán (24/02/2012), l’actriu de teatre i artista Genissa González Carricondo (30/03/2012), el mariner nascut entre les muntanyes Josep Maria Juclà Xucli (27/04/2012) i l’apassionat i polèmic Pere Serra Alviñá Bull (29/06/2012).

Joan Obiols i Puigpinós, director del programa, és un gran coneixedor del Pirineu català i un gran dinamitzador cultural. L’any 1993 va fundar el Centre d’Estudis de l’Alt Urgell, ha col·laborat en nombroses publicacions i és autor d’una col·lecció de llibres de referència i consulta obligada sobre el Pirineu. En el món de la ràdio, ha estat el director i realitzador del programa L’Arxiu Obert, un espai d’entrevistes a centenars de persones rellevants de les comarques pirinenques.

La segona temporada del programa Radiografies s’iniciarà el proper mes de setembre. Els programes poden ser consultats al web de RàdioSeu seguint l’enllaç i activant l’opció Programes.

Cicle de Conferències “Parlem d’Història” a la Seu d’Urgell


Des del dimecres 8 de maig s’inicia a la Seu d’Urgell l’edició 2013 del Cicle de Conferències “Parlem d’Història”, que tindran lloc tots els dimecres del mes de maig.

En aquesta ocasió l’historiador Oliver Vergés ens oferí la conferència “El comtat d’Urgell: porta d’entrada del joc dels escacs a Europa”, en la qual exposà els resultats de les seves investigacions, al llarg de les quals s’ha pogut documentar l’extraordinària importància del comtat d’Urgell en el procés de difusió del joc dels escacs a Europa durant l’edat mitjana.

La conferència va tenir lloc el dimecres 8 de maig a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell (c. Major, 8). El cicle “Parlem d’Història” està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat amb la col•laboració de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Parlem_historia_2013

Presentació del segon volum de la revista Interpontes. Estudis de l’Alt Urgell


El passat divendres dia 22 de febrer va tenir lloc la presentació del segon número de la revista Interpontes. Estudis de l’Alt Urgell. L’acte, que se celebrà a la sala d’actes de la Immaculada, comptà amb la presència de Lluís Obiols Perearnau, president de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, Antoni Navinés Miró, diputat a la Diputació de Lleida, i Albert Batalla Siscart, alcalde de la Seu d’Urgell.Portada_Interpontes

Interpontes és una publicació biennal, editada conjuntament per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i Edicions Salòria, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Institut Ramon Muntaner, que va néixer amb la voluntat de promoure i difondre la recerca a la comarca de l’Alt Urgell per tal de pal·liar els inconvenients derivats de la llunyania dels principals centres universitaris i de recerca en relació a la comarca.

Des de la mateixa entitat d’estudis comarcals es vol remarcar la satisfacció d’haver assolit la publicació d’aquest segon número malgrat la migradesa dels recursos, i es vol fer notar la qualitat i la diversitat temàtica dels articles recollits, testimoni d’una inquietud per l’estudi dels diversos aspectes que formen part de la realitat comarcal i de l’existència d’una sèrie d’estudiosos de la comarca que configuren un capital humà moltes vegades poc visible, als quals Interpontes vol donar l’oportunitat de publicar les seves aportacions.

El segon número d’Interpontes recull els articles següents:

  • Els monuments megalítics de Montferrer i Castellbò i de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) (II). Enric Carreras, Albert Fàbrega, Josep Tarrús i Gerard Remolins.
  • Materials lítics prehistòrics localitzats en superfície al terme de Cava. Laia Creus.
  • Els Lavansa. Història d’un llinatge urgellenc dels segles XI-XII. Oliver Vergés.
  • La Creu del Coll d’Ares. Carles Gascón.
  • 400 anys de fenòmens meteorològics extrems a la Seu d’Urgell. Eduard Rama.
  • Importància migratològica de l’Alt Urgell. Jordi Dalmau i Jordi Nicolau.
  • Excavacions a la necròpoli alt medieval de la Creu del Rebollar a Bellpui (les Valls d’Aguilar). Núria Armentano, Miquel Martí i Josep Gallart.
  • Recuperant camins, apostant pel senderisme. Alguns exemples a l’Alt Urgell. Carlos Guàrdia.
  • Les foixardes de la font de la Quera i la vegetació del seu entorn. Enric Quílez.
  • Política local en temps de guerra: la Seu d’Urgell carlista (agost 1874-juliol 1875). Josep Albert Planes.
  • Esllavissades prehistòriques: evidències a partir de la toponímia preromana a la comarca de l’Alt Urgell. Xavier Planas i Carles Gascón.
  • Els inicis de la Guerra Civil a la Seu d’Urgell. Ignacio Rodríguez.