Recomanacions d’aquest any per a Sant Jordi


Tot i que Sant Jordi va ser ahir, com tots els sants tenen vuitada, us fem arribar les nostres recomanacions. Com veureu són temes, autors i editorials de les nostres contrades.

1-O Basat en fets reals

El Pere Gilart, l’Imma González, el Gerard Martínez i l’Abel Pujol són els autors d’aquesta crònica que relata de primera ma els fets de l’1 d’octubre del 2017, durant el Referèndum d’independència de Catalunya a Lleida. L’han escrit de forma coral arrel d’un encàrrec fet pel diari 7accents i l’Ara Terres de Lleida per a un suplement del segon mitjà. L’editorial Fonoll ha entomat l’edició i la publicació i de ben segur serà un dels llibres més venuts a terres de Lleida. Amb pròleg de Meritxell Serret i epíleg d’Antoni Bassas, 1-O. Com ja s’ha dit està basat en fets reals que van ocórrer a diferents llocs de la província de Lleida i connecta amb la nostra campanya #Arxivemelmoment.   

Sixena: la croada de la memòria 

Francesc Canosa no ens parla en aquest llibre sobre la guerra de l’art, si no que va fins als origens, la història de veritat: reis, prínceps, comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars, pintors, polítics, arqueòlegs, falsificadors, paletes, bisbes, dictadors, advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges… i ens mostra, segons l’autor, la ficció i fracàs de la idea d’Espanya amb el monestir de Sixena com excusa i frontisa entre Catalunya i Aragó en la lluita pel domini del relat per crear una realitat que justifiqui un present, però sobretot un futur.

Publicat també per l’editorial Fonoll 

Dictadura i democràcia: les Borges Blanques 1923 – 1936

És el llibre guanyador del 27è Premi Josep Lladonosa, guardó que anualment s’atorga als millors estudis d’història local en l’àmbit de les terres de llengua catalana. És un estudi del nomenat període d’entre guerres i com es van viure i afectar a les Borges Blanques i quin va ser l’obra dels governs municipals durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) i la Segona República (1931-1936). Amb una seriosa tasca d’investigació als arxius, es tracta d’una obra molt documentada que es basa en la tesi doctoral de Marc Macià Farré, l’autor.

És  l’exemplar que LA MAÑANA ha distribuit aquest Sant Jordi a tots els lectors i subscriptors.

 

Anuncis

‘Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic’, de Carmen Berlabé


El 15 de febrer es presentà al Museu de Lleida, diocesà i comarcal el Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni, que té com origen el treball de doctorat de Carmen Berlabé i diem origen, perquè la Carmen no s’ha limitat a corregir i publicar aquella tesi inicial, sinó que durant 8 anys ha ampliat la seva investigació per poder-nos lliurar un llibre casi bé definitiu. Recull l’esdevenir de la institució que es va iniciar arrel d’un mandat papal recollit en la Encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa Leon XIII, i s’emmarca dins de tot un seguit d’iniciatives semblants al nostre País que es van iniciar amb el Museu Episcopal de Vic el mateix 1891, només dos anys abans que el bisbe Messeguer fundés el de Lleida. A partir d’aquí l’autora inicia un relat de la història i l’evolució del Museu apassionant i apassionada i malgrat això, fonamentada en els testimonis documentals com es pot comprovar consultant el ampli corpus que s’afegeix en la última part del llibre.

 

La importància d’aquest annex per sí sol ja  justifica la compra i consulta d’aquest llibre i explica la gran tasca de recerca que la Carmen Berlabé ha dut a terme i l’honestedat de l’autora al posar-nos a disposició els documents i transcripcions que ens permetran treure les nostres conclusions en un afer com és el de les obres d’art procedents de les parròquies de la Franja i que ha anat més enllà d’opinions tècniques sobre museologia, museografia o art. Però també la pròpia història de tot plegat ens enganxa al llibre per totes les vicissituds i personatges que apareixen a la trama del que ha estat una vida complicada i plena d’entrebancs. Tot plegat conformen una obra tan completa que pocs museus es poden ventar de tenir un treball semblant que documenti la seva formació i l’origen de la seva col·lecció.

Recomanem la seva lectura per poder tenir una opinió sobre el conflicte de Sixena i de la resta de peces que conformaven l’antic Museu Diocesà de Lleida, però sobretot el recomanem per la gran tasca de documentalista i historiadora que ha fet la doctora Carmen Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.