Tag Archives: Transparència

Crònica del XVIé Congrés d’Arxivística 2017 #elfuturesara


 

El XVIé Congrés d’Arxivística aquest cop l’amfitriona ha estat la ciutat de Reus, aprofitant la seva capitalitat cultural, on hem pogut gaudir de les fantàstiques instal·lacions de Fira de Reus. Durant el 4, 5 i 6 de maig, sota el títol “La gestió documental: el futur (és) ara” es van reunir per debatre més de 350 professionals de la gestió documental. El Congrés va conservar l’estructura que ja es va concretar a Lleida, diferents ponències i taules rodones, amb una bona participació a través del whats app, twitter com a mètodes de fer arribar les preguntes i els comentaris de la sala als diferents ponents, sense estalviar el debat en viu a través de preguntes i referències directes des de la platea. Converses i discussions que continuaven a peu dret durant els diferents àpats al mateix recinte.

Tot i el títol en la majoria de les ponències es van desenvolupar experiències i teories que un cop i un altre ens feia arribar a la conclusió de què no parlàvem del futur sinó d’un present que evoluciona ràpid, i en el qual les circumstàncies de l’entorn són favorables a la nostra professió (en paraules de Lluís Esteve) i hem d’estar atents per no perdre l’oportunitat que ens brinda un món que parla més que creu de transparència, d’accés i dades obertes.

De la mà dels ponents hem anat repassant que la classificació i la descripció són tasques que les noves eines informàtiques no només les faciliten, sinó que les automatitzen, el que ens permetrà centrar-nos en les tasques del front-office, dissenyar estratègies d’accés que suposin polítiques de transparència real i de participació dels ciutadans en els seus arxius. Es trasllada la centralitat del servei al ciutadà mentre que fins ara han estat les administracions, empreses o entitats on l’arxiu s’incloïa les que se’n beneficiaven. Aquesta nova perspectiva obliga encara més a participar en el disseny dels processos i el control dels procediments des del seu inici, per assegurar que a l’usuari arribarà la informació precisa en el moment que la necessiti i/o requereixi, treballant d’aquesta forma per una transparència activa.

Els arxius públics han d’obrir portes i fins i tot sortir al carrer per permetre l’empoderament del ciutadà de la informació que li cal utilitzar i reutilitzar i els arxius d’organitzacions privades s’han de convertir en l’eina principal per fer efectiva la transparència que els ha de permetre un millor posicionament en el mercat.

Tot això no es podrà aconseguir des de posicions que no són centrals en l’organització, Cultura, només situant les polítiques de gestió de documents, informació i dades en la transversalitat s’aconseguiran estratègies sobre l’organització, la preservació i l’accés que siguin estructurals i que traspassin el primer valor que se li reconeix (ara casi bé l’únic), el patrimonial, sense renunciar-ne.

Com sempre la representació dels arxius de les comarques de Ponent ha estat important, el Grup d’Arxivers de Lleida ha deixat empremta

L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya han publicat les conclusions “oficials” que també us enllacem i no us perdeu a twitter el fil de #elfuturesara on podreu seguir discussions, conclusions i alguns dels actes lúdics

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Arxivers/eres, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos

Reflexions prèvies al XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya


XIV Congres Arxivistica de CatalunyaEn un món en què la Nació i l’Estat és poc més que un sentiment, és difícil pensar en la territorialització de fons i d’arxius. És cert que tant  si és paper  com si els suports són uns altres, serà important on es custodien i qui té la responsabilitat de la seva gestió, i sobretot on s’han generat, per què i per a què, però  no podem tancar els ulls a un fet revelador: la progressió geomètrica de la documentació escanejada i penjada per el seu accés lliure per Internet, una documentació que no és testimoni d’una Administració Electrònica, ni tan sols d’una “Administració mecànica”, imagineu quan s’acompleixen els terminis de la documentació d’aquesta incipient Administració Electrònica.

Encara hi ha una realitat que es va imposant amb tanta rapidesa que ja la tenim instal·lada en les nostres llars i en els nostres centres de treball, la preponderància de la informació per damunt del document. Treballem amb bases de dades que són bàsicament marcs que recullen dades canviants que es relacionen entre sí que tenen, o poden tenir, diferents lectures i que són creïbles per la font d’on han sortit, perquè ens presenten credencials conegudes i/o “segures”. Una realitat on és més important la cadena de custòdia d’aquestes credencials, el tipus de llenguatges  i la resta d’elements, que els índexs d’humitat o acidesa dels materials, Joan Soler ens ho explicava en un article imprescindible ¿Podremos confiar en la tríada Cloud Computing, Big Data y Business Analytics?

És evident que cal reflexionar al fil d’aquests nous reptes que se’ns presenten com quin ha de ser el nostre paper en un entorn de govern obert i d’Administració Electrònica. Enric Cobo es pregunta en un article molt interessant La delgada linea roja del patrimoni documental, si serem capaços d’establir la ” delgada linea roja” i sobre tot, el què és més important, si els arxivers serem capaços de tenir-la clara. No podem badar i perdre’ns en la defensa de l’escriptura carolíngia i els pergamins dels segle XIII, que també cal fer-ho, sinó que hem d’estar preparats per aquest nou món de govern obert i Big Data on l’escriptura s’ha tornat llenguatge i on cal tanta habilitat per utilitzar les eines d’anàlisi de dades com per utilitzar els quadres de classificació.

També caldrà reflexionar si el que cal és definir “quins són els nostres papers” o bé fer un sistema nacional d’arxius articulat en un sistema de gestió de la informació en general que ens permeti la gestió del coneixement que es crea a casa nostra,  perquè no es tracta de perdre identitat sinó de reforçar-la, però sobretot es tracta de contribuir a una societat més participativa i més exigent amb l’accés i la custòdia, davant d’un més gran perill de manipulació i d’obsolescència . Una contribució que ha d’anar de allò local al món, preocupant-nos del segell de qualitat de tot el que es generi i es conservi, més que no de la propietat física de les dades.  

A l’entorn d’aquests temes es discutirà i s’exposaran arguments en el XIV Congrés d’Arxivística de Catalunya, en dos dies i mig intensos dels que esperem unes conclusions encoratjadores i pràctiques que vagin més enllà de les bones intencions i de les teories que sempre queden bé en les actes de qualsevol congrés. Nosaltres el seguirem i us contarem les nostres impressions en un pròxim article.

Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

  Facebook del Congrés 

  Twitter del Congrés

1 comentari

Filed under Activitats, Arxius, Arxivers/eres, Gestió documental, Jornades i Congressos