El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713)


393px-TribunalContrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va ser la culminació de la cultura pactista de Catalunya que fornia l’estructura política i jurídica. Fins ara, és pensava que només havia existit sobre el paper ja que l’inici del seu funcionament es produeix a l’inici de la guerra de Successió i finalitza amb el Decret de Nova Planta que l’anul·laria junt amb la resta de les estructures del principat.

Una de les seves singularitats va ser la seva composició que era mixta i paritària, entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa. Ara sabem que el Tribunal va funcionar des de 1702 fins casi 1713, garantint el respecte a les constitucions aprovades en les Corts durant segles i a la resta de dret de Catalunya.

El Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna, van tenir la “sort de trobar” una documentació inèdita amb la que ha estat possible reconstruir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional.

El Departament de Justícia, conjuntament amb el Parlament de Catalunya han publicat el seu estudi amb el títol de La Defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de contrafaccions (1702-1714) en una edició que sense renunciar al caràcter científic té un to més divulgatiu, però els autors ens han assegurat que en breu es publicarà una edició amb la reproducció dels documents que li donarà un toc més científic a l’obra.

El llibre que avui ja tenim a les mans té una primera part que ens situa en la Catalunya de començaments del segle XVIII i ens descriu el tribunal dins d’aquest context; la segona part explica alguns dels dels 19 casos que va resoldre i dels 18 quasicasos que va tramitar el Tribunal, però que no van arribar a resoldre i els acompanya d’unes il·lustracions de Lluís Bosch i Martí. El llibre que es presentà el dia 18 de novembre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida és la versió divulgativa de dos volums científics.

dsc_0003_3

Els autors de les tres obres són, com ja hem dit, el Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna.

Aquest treball és  important ja que aporta a la historiografia un coneixement sobre una institució que es creia que no havia funcionat mai i això ha estat possible a partir d’una troballa d’una peça documental que va portar a altra i finalment a recollir i estudiar tot un seguit de documents que pertany al fons del Tribunal i que van ser molts destruïts i escampats amb la voluntat de fer desaparèixer la memòria del que havia estat. Aquesta troballa ens permet analitzar de nous documents i revisar sèries a la llum d’aquesta aportació científica, amb la qual cosa es contribuiria a completar el fons del Tribunal de Contrafaccions.

470x296_Contrafaccions

Una altra cosa que aporta aquest treball és un toc d’atenció a la gestió dels arxius i fomenta la idea expressada en Girona de que els arxius “són coves plenes de tresors”. Nosaltres sabem que no és ben bé així que en la major part dels casos quan es donen les “troballes” no són troballes arxivísiticament parlant ja que solen estar recollides en els inventaris, sinó que ho són per als investigadors perquè es tracten de sèries fons o documents que no han estat analitzats des de la perspectiva de la crítica històrica, per dificultat de la lletra, la llengua o per desconeixement de la institució o persona que la va generar.

Dic que és un toc d’atenció perquè potser a més de tenir identificats els fons, les sèries, els documents, els suports i les tècniques de conservació, hauríem de començar a pensar en elaborar eines d’explotació de la documentació i, sobretot, de la informació que aporta el seu contingut, per separat o relacionant-los, dins d’un centre d’informació o atenent als fons de diferents centres. Ja tenim exemples de guies temàtiques que s’han elaborat amb aquest criteri, però no han estat la mostra d’una tendència sinó la el testimoni de la conjunció d’unes voluntats. Potser ha arribat el moment de trobar la manera no només que es converteixi en tendència, sinó que sigui una pràctica generalitzada, cal trobar el marc tecnològic adequat. Hi ha un informàtic en la sala?

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Fitxa del llibre:

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, octubre de 2014

ISBN 978-84-393-9203-3
Versió en EPUB [4,4 MB]
ISBN 978-84-393-9206-4

Anuncis

Presentació del llibre Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714


La passada setmana el Museu Comarcal de Cervera va acollir la presentació del llibre del Dr. Josep M. Llobet i Portella, Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714. L’obra té com a punt de partida 333 documents que donen a conèixer aspectes concrets de la guerra que van tenir com escenari diverses localitats de Lleida i recull un extracte de les actes notarials de l’època, entre altres documents conservats en diversos arxius, especialment en l’Arxiu Comarcal de la Segarra. El Dr. Llobet en la seva presentació va referir algunes notes històriques sobre les Corts Catalanes, fent més interessant si cap la presentació, tot aconseguint excitar la nostra curiositat.

Documents notarials de la Segarra i l’Urgell relacionats amb la Guerra de Successió 1705-1714

Amb aquest acte celebrat a Cervera el Grup de Recerques de Terres de Ponent va posar fi a les activitats Espais Ponentins de la Guerra organitzades envers la commemoració del tricentenari del 1714, que han tingut lloc en alguns d’aquells indrets de les comarques de les comarques de Ponent que van tenir un protagonisme especial durant la Guerra de Successió, amb  l’objectiu aconseguit de donar a conèixer els fets històrics i retre un petit homenatge a tots els herois i les víctimes d’aquella guerra.

La presentació va anar acompanyada d’una posterior ofrena floral per la pèrdua de les Institucions Catalanes on antigament estava situada l’Església Sant Bernat de Cervera, lloc on es va celebrar la primera Cort General de Catalunya el dia 19 de desembre de 1359, en temps de Pere III El Cerimoniós. L’acte es va completar amb la interpretació de música barroca a càrrec de les intèrprets Anna Torres i Anna Pallàs en la flauta travessera i Núria Serés al violoncel, la lectura d’un poema de Rosa Fabregat Armengol, l’onejada de la Senyera i amb el Cant dels Segadors.

Exposició ‘Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet’


A principis del mes de juliol a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet”, produïda pels arxius comarcals de l’Alt Urgell i la Cerdanya.Cartell exposició

Aquesta exposició, que s’emmarca dins els actes del Tricentenari, té per objecte explicar els fets ocorreguts al nostre territori entre 1705 i 1713. En aquest període la Cerdanya i l’Urgellet van viure partits per un front de guerra entre l’exèrcit austriacista i l’exèrcit borbònic. Va ser un període convuls caracteritzat pels canvis de sobirà, la presència constant de tropes i la construcció de grans fortificacions, entre d’altres aspectes. L’exposició també aborda la vida quotidiana de la població durant la guerra i les conseqüències de la promulgació del Decret de Nova Planta i de l’abolició de les institucions catalanes. El discurs expositiu s’ha elaborat a partir de les recerques fetes pels arxius comarcals durant els darrers mesos, principalment sobre els fons propis (fons municipals de Puigcerdà i de la Seu d’Urgell) a més d’altres arxius i bibliografia existent sobre la matèria.

“Entre Àustries i Borbons, la Guerra de Successió a la Cerdanya i l’Urgellet” s’ha pogut veure durant el mes de juliol a Puigcerdà, la primera quinzena d’agost estarà oberta al centre cívic de Bellver de Cerdanya i la segona al palau de congressos d‘Alp. A partir del mes de setembre s’inaugurarà la itinerància de l’exposició per l’Alt Urgell a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

“Itinerari 1700: Musica, Pintura i Nova Planta”: una activitat conjunta de l’Arxiu Històric, el Museu i la Biblioteca Pública de Lleida


El proper dissabte 21 de juny tindrà lloc el denominat Itinerari 1700, una activitat que s’emmarca en la commemoració del Tricentenari, i que organitza conjuntament l’Arxiu Històric, el Museu i la Biblioteca Pública de Lleida amb el suport del Departament de Cultura. Imatge

L’activitat consistirà en una visita que recorrerà els tres espais amb una visita guiada per les exposicions que s’hi mostren actualment. L’itinerari començarà a l’Arxiu Històric de Lleida, a dos quarts de set de la tarda, amb la visita guiada a l’exposició Cadastre de Patiño, sobre la incidència que va tenir l’aplicació d’aquest nou model tributari a les terres de Lleida i dels Pirineus. A continuació, es visitarà al Museu Històric de Lleida, l’exposició El pintor Antoni Viladomat 1678-1755. El relat pintat, on s’hi podrà copsar l’habilitat de l’artista per il·lustrar relats. Com a curiositat s’hi pot veure una Santa Quitèria amb una vista inèdita de la Lleida el segle XVIII. En tercer lloc es visitarà a la Biblioteca Pública de Lleida, l’exposició 1714 Dibuixant el Mite, una mostra gràfica d’il·lustracions en cartells, revistes  i llibres sobre la iconografia d’aquell moment històric i el seu simbolisme. Tot seguit es farà la cantata teatralitzada El setge de Lleida 1707 a càrrec del Grup Quartana i la companyia Teatre de Butxaca. Finalment l’itinerari acabarà al Cafè del Museu amb un berenar de Sant Joan amb coca i xocolata.

L’acte és gratuït però es necessita una invitació que es pot recollir als Serveis Territorials de Cultura (Rbla. d’Aragó, 8), de 9 a 14 h.

Itinerari 1700_diptic