El Segrià a estudi. III Jornades d’Estudis del Centre d’Estudis del Segrià


Per tercer any consecutiu el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià presenta les seves Jornades d’Estudi i com sempre estan obertes a tots els temes que facin referència o tinguin relació amb el Segrià i a tots els estudiosos acadèmics o no que treballin sobre aquesta Comarca . Aquestes jornades tenen les dos característiques principals de les que promouen els centres d’estudis, a saber, potenciar el coneixement del territori i promoure la investigació d’aspectes centrats més en ell i no en la capital de la comarca. A més al Segrià, per les peculiaritats pròpies d’una comarca que es viu més com assaig de despatx que com vivència pròpia del territori, el Centre d’Estudis vol reforçar la cohesió que pot crear la consciència de Comarca, considerant la diversitat del territori, de parles i de realitats socio-econòmiques una riquesa important que cal defensar i potenciar. Aquest any es celebren el dissabte 21 de novembre a Artesa de Lleida i amb la col·laboració de l’Agrupació Cultural la Femosa d’aquest poble.

Aquestes terceres jornades tornen a tenir una vintena de comunicacions presentades, un altre cop són variades en les temàtiques, en les èpoques i les àrees, només cal donar una ullada a cada una de les tres sessions per comprovar que hi ha molta gent treballant en tota la comarca:

programa_impres_III jornades CECS-1

programa_impres_III jornades CECS-2

En aquest moment El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià té ja publicades les primeres Jornades en el núm. 1 de Shikar , la revista que amb una estructura lleugera i vistosa gràcies a les moltes imatges i la impressió a color fa de vehicle imprès de comunicació entre els estudiosos i el públic interessat, ja que permet una consulta ràpida i una lectura agradable. El segon número sabem que està  apunt de sortir.

És important aquest tipus d’activitats en les diferents comarques perquè ajuden a visualitzar les tasques d’investigació que s’estan duent a terme, moltes d’elles amb una base documental que té el seu origen principalment en els arxius del territori objecte d’estudis.

L’assistència a aquestes jornades són gratuïtes, només cal inscriure’s al correu cec.segria@gmail.com

programa_III jornades_estudi_segrià-1

Anuncis

Guies i mapes turístics de Lleida del Servei d’Arxiu i Llegats de l’IEI


Quan preparem un viatge, volem anar de vacances o ens hem de traslladar a algun lloc, el primer que necessitem saber és com anar-hi, quina carretera hem d’agafar, que hi ha d’atractiu per veure, quina és la gastronomia típica de la zona, on podrem dormir, etc.. Preguntes, totes elles que, ara mateix, es poden resoldre amb un senzill “clic” a Google, i obtenir una completíssima resposta. The Pyrenees in Lerida.: Spain [Document cartogràfic].--  Pobla de Segur : Tourist Board, [1962]

Abans, però, per documentar-nos sobre totes aquestes qüestions necessitàvem una mica més de temps, sobretot per consultar els mapes de carreteres i les guies de turisme. Si volem conèixer com eren les guies turístiques dels anys 50, 60 o 70, el llegat Tarragó del Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs n’ofereix un ampli ventall. Josep Alfons Tarragó Pleyan va ser delegat a Lleida del Ministerio de Información y Turismo durant els anys 1952-1970 i aquesta documentació forma part de la seva activitat professional.

La col·lecció de mapes, guies i tríptics turístics, editats gairebé sempre en castellà, ens il·lustra de com era la província de Lleida cinquanta anys enrere i ens deixa constància de com s’han transformat les infraestructures turístiques o com han anat evolucionant els interessos dels seus usuaris. Amb el títol “El valle de Aran datos informativos 1966” aquesta guia ofereix un conjunt inestimable d’informació sobre situació geogràfica, clima i vegetació, costums, economia i serveis, excursions, allotjaments i gastronomia. La guia es complementa amb un mapa desplegable de situació.

Mapa Turístico de los Pirineos de Lérida: España [Document cartogràfic] .- - Pobla  de Segur: Delegación de la Cámara de Comercio, 1961Altres guies, editades també en francès o anglès, ofereixen una visió més general dels Pirineus, però amb una informació suficientment detallada i precisa per oferir una idea clara dels atractius turístics que trobarà el visitant.

En el conjunt hi trobem també informació sobre municipis de la província de Lleida. Generalment són guies dels anys seixanta editades pel Ministerio de Informacion y Turismo. Presenten un disseny i unes mides estàndard i estan pensades per ser molt visuals ja que incorporem imatges en color.

Un “Plano guia de Lérida”, editat l’any 1931, ens permet fer-nos una idea de com era la ciutat en aquella època. Hi descobrim que la Rambla Ferran era la Avenida de la República o que el carrer Camp de Mart era C. de Pablo Iglesias i també sabrem que Lleida tenia llavors 46.500 habitants.

Aquest plànol guia ens informa sobre monuments i llocs d’interès, transports, associacions culturals i institucions, espectacles, hotels i restaurants, etc… És curiós comprovar com encara avui continuen la seva activitat algunes de les entitats culturals d’aquella l’època (Orfeó Lleidatà, Centre Excursionista, Acadèmia Mariana) o quePlano guía de Lérida [Document cartogràfic] .-- Madrid : Patronato Nacional del Turismo, 1931 encara existeix algun dels hotel citats ; però, malauradament , no queda cap rastre dels cines, teatres o cafès que figuren a la guia.

Informació sobre art, festivals culturals o esports d’hivern juntament amb un seguit de mapes d’altres indrets de la geografia catalana, completen una col•lecció que ens fa reviure altres temps.

Servei d’Arxiu i Llegats
Institut d’Estudis Ilerdencs