Estudiar el passat per prevenir el futur: Tàrrega i la reconstrucció de l’aiguat de Santa Tecla


La matinada del dia de Santa Tecla del 1874 un episodi de tempestes molt intens va causar greus inundacions i centenars de morts a Tàrrega i altres llocs propers. El balanç total va superar les cinc-centes víctimes en un episodi d’una durada molt breu.ondara

L’equip multidisciplinari format per Mariano Barriendos, Jordi Tuset Jordi Mazón, David Pino, Josep Lluís Ruiz-Bellet i Josep Carles Balasch, ha reconstruït l’aiguat de Santa Tecla de 23 de setembre de 1874 a Tàrrega des del punt de vista històric, hidrològic i meteorològic. L’estudi del l’episodi, publicat enguany a la revista Urtx. Revista d’humanitats de l’Urgell, planteja també algunes mesures preventives per si el fenomen es repetís en el futur.

L’estudi de la documentació històrica de l’ajuntament de Tàrrega conservada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell ha permès obtenir dades fiables sobre aquesta catàstrofe que va afectar la meitat sud de Catalunya. Mariano Barriendos, professor de la Facultat Geografia i Història de la Universitat Barcelona i historiador del clima, analitza documentalment l’aiguat que la matinada del 23 de setembre va provocar a Tàrrega el desbordament del riu Ondara i greus inundacions. Conclou que l’episodi, tenint en compte els impactes estructurals i el balanç de víctimes, és, des del punt de vista estrictament historiogràfic, un dels cinc més greus que coneixem dels últims cinc-cents anys i que, potser des de mitjans del segle XIX, només sigui comparable als aiguats del Vallès del 1962.

A Tàrrega, diverses plaques recorden fins on van arribar les aigües. És una de les dades que han servit a investigadors de la Universitat de Lleida i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per reconstruir l’episodi des del punt de vista hidràulic.

Però també s’han trobat materials sorprenents, com el que hi ha a l’antic celler de Cal Perelló, a l’edifici on avui hi ha el Museu Comarcal de l’Urgell. Jordi Tuset, membre del Grup de Recerca en Dinàmica Fluvial del Centre Tecnològic Forestal Catalunya, afirma que com a conseqüència de l’aiguat de Santa Tecla, aquest celler va quedar totalment inundat i, després, es va tapiar. Posteriorment, al fer-hi obres es van trobar aquests fangs amb

inundacio_ondara2

evidents signes d’esquerdes de dessecació. La seva datació conclou que els fangs són producte de l’aiguat de Santa Tecla i el seu estudi ha permès calcular el percentatge de sediments que baixaven amb la riuada a partir de la comparació del volum total de sediments amb el volum total del celler.

Les mesures topogràfiques són una altra de les eines utilitzades. Tot plegat ha permès calcular que en cinc o sis hores van caure uns 150 litres per metre quadrat i que pel riu Ondara va baixar un cabal de vora 1.200 metres cúbics per segon.

Josep Carles Balasch, professor de la Universitat de Lleida i coordinador de l’estudi, afirma que donat l’escàs temps de resposta que té un succés d’aquest estil és fonamental tenir establertes certes mesures de prevenció. En aquest sentit, estudis com aquests ens donen una idea de l’àrea que quedaria afectada i també del temps de resposta, i ens permetrien preveure on caldria instal·lar sistemes d’avís eficients per minimitzar els efectes d’un fet similar en el futur.

D’aquesta manera, l’estudi del passat es converteix, una vegada més, en una eina per planificar el futur.

Per més informació podeu consultar el reportatge del programa Medi Ambient de TV3 titular “Reconstruir l’aiguat de Santa Tecla“.

TV3

Els arxius lleidatans als media


Malgrat els temps que corren, i els pocs recursos amb què comptem, els arxivers ens les hem enginyat per no deixar de gestionar i difondre el nostre patrimoni. Mostra d’aquesta dinàmica són els minuts i els articles que ens han dedicat darrerament els mitjans de comunicació.

El Telenotícies comarques del passat 10 de gener va recollir notícies de les activitats de tres dels nostres arxius:

1. L’Arxiu Comarcal de la Segarra: per la presentació del còmic sobre l’origen cerverí de la Generalitat de Catalunya, l’any 1359 (minut 6 del Telenotícies).

2. L’Arxiu Municipal de Lleida: per l’entrega, en suport digital, del fons fotogràfic Josep Solanes Argilés (minut 7:40 del Telenotícies).

3. L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes: per la publicació del llibre sobre el canonge Jaume Pasqual, d’Alberto Velasco (editat per la Universitat de Lleida amb la col·laboració del Monestir de les Avellanes) (minut 8:08 del Telenotícies).

 4.- Archiu Generau d’Aran

Er Archiu Generau d’Aran a estat eth protagoniste d’un des prumèrs programes deth nau canal de television aranés Aran TV. Eth reportage mostre eth centre e es trabalhs archivistics que se hen. 

I, aquesta repercusió ha estat present també en la premsa escrita i el la ràdio.

 
Recordeu que sempre que tingueu una notícia o activitat relacionada amb el món dels arxius o del patrimoni no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres perquè en fem difusió.

 

 

Dos arxius lleidatans a la televisió


Els arxius de les comarques de Ponent també surten a la televisió. El passat 12 de juliol  dos arxius lleidatans foren protagonistes indirectes d’un parell reportatges de la Televisió de Catalunya. Al programa 30 minuts, dintre del reportatge titulat teves o meves?, hi vam poder veure l’Arxiu Diocesà de Lleida en diverses ocasions. Tot i no sé l’objectiu del reportatge, aquest deixava ben clar la importància que tenen els documents custodiats en aquest arxiu, en relació al litigi entre Aragó i Catalunya per l’art sacre de la Franja. (vegeu vídeo, a partir del minut 7)

L'Arxiu Diocesà de Lleida, al programa 30 minuts de TV3

També el mateix dia 12 vam poder veure l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes dintre d’un reportatge que va dedicar el programa Signes dels Temps al Monestir de les Avellanes. En aquest reportatge es va mostrar l’Arxiu del Monestir i l’Arxiu Gavín, els dos serveis d’arxiu que podeu trobar en aquest monestir de la Noguera. (vegeu vídeo a partir del minut 5:30)

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes