Tag Archives: Universitat de Lleida

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

Crònica de les VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “Cultura i coneixement als monestirs medievals”


Acte inaugural de les VII JornadesUn any més, i van set, s’han celebrat les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat. Cal recordar que aquestes Jornades es van iniciar i van tenir continuïtat per la voluntat de la Comunitat Marista, avui propietari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que des del seu Arxiu Històric va buscar les complicitats necessàries amb el Grup de recerca consolidat en estudis medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida per tirar-lo endavant,

Les primeres Jornades van tenir com excusa els 100 anys de pressa possessió del monestir abandonat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Germans Maristes i enguany, en les VII jornades, es commemora el 850 aniversari de la fundació del Monestir premonstratès que va tenir seu en aquest mateix edifici.

Visita al ClaustreAquest any el tema s’ha centrat en la Cultura i el Coneixement en l’entorn dels monestirs medievals, conceptes que avui estan d’absoluta actualitat. La cultura és un luxe gravat amb l’iva que li correspon i la deixadesa de les administracions que s’han d’ocupar més de les qüestions socials; i el coneixement és aquell bé intangible que sembla que ha de moure l’economia del futur, allò que tothom té clar que cal compartir per a que creixi, però ningú sap o vol saber com fer-ho sense afectar a l’economia del present.

En aquestes sessions hem recorregut la relació que els monestirs del Cister i la Cartoixa van tenir amb l’Estudi General i la ciutat de Lleida en un sentit més pràctic que intel·lectual, passant per la importància que arriben a tenir l’ingrés de llibres per diferents mitjans al Monestir de Guadalupe fins el punt que justifica la construcció d’un edifici amb funció de biblioteca; sense deixar Guadalupe coneixem com eren d’importants com a suport del coneixement les biblioteques especialitzades de medicina i farmàcia que justificaven la fama dels serveis hospitalaris d’aquest gran centre de pelegrinatge en la frontera amb Portugal.

ConferènciaHem conegut la voluntat del rei Pere III de preservar i unificar el relat de la història de la seva nissaga amb l’objecte d’utilitzar la Història com a eina política de propaganda i afermament de l’estirp i la Corona, per això projectà un pla en el que dos elements importants són la construcció del panteó familiar i la creació d’una biblioteca com a suport documental d’aquest monument instal·lat tot en el Monestir de Poblet. Com en altres coses el rei Pere el Cerimoniós ens sorprèn per la seva modernitat a l’hora d’utilitzar i gestionar la informació. També hem pogut aprofundir més en el coneixement de Hildegarda de Bingen i la causalitat i elements que conformen la seva extensa, variada i peculiar obra i sense deixar els personatges femenins històrics hem conegut com bona part del ric tresor de Sant Isidor de Lleó (en part desaparegut) va ser obra de les dones de les cases reials de Lleó i Castella, amb el que això suposa de recolzament a la creació artística i del coneixement. També hem pogut detenir-nos en l’obra de Sant Isidor de Sevilla La regla de los monges, 0n s’expressen consells sobre la producció de llibres, la seva classificació i organització per temes i l’aproximació que cal fer a alguns títols aconsellant la no lectura d’aquells que poden esdevenir perjudicials per l’anima.

En molts casos en aquestes sessions s’ha tocat el tema de la formació de religioses i religiosos, cóm es produïa i de la ma de qui i casi sempre ha quedat clar que no es feia de forma aïllada del món sinó en íntima relació amb ell i com en ocasions han format escola. I tot aquest recorregut per la cultura i el coneixement als monestirs medievals ho hem fet de la ma d’especialistes de prestigi: Joan Busqueta de la Universitat de Lleida; Isabel Beceiro i Therese Martin del CCHS, CSIC; Georgina Rabassó de la Universitat de Barcelona; Gerard Puig de la Universitat Rovira i Virgili; Hugo Basualdo de la Universitat Nacional de San Juan, Argentina

V Sopar MedievalFora d’aquest context medieval, però molt relacionat amb ell, l’Alberto Velasco del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, ha finalitzat les Jornades fent-nos memòria de la tasca ingent que Jaume Pasqual junt amb Daniel Finestres, Jaume Caresmar i Josep Martí, membres tots de l’Escola Històrica de les Avellanes (s. XVIII), van realitzar amb el buidatge d’arxius religiosos i la transcripció de la seva documentació que ens permet conèixer documents i objectes avui desapareguts i fins i tot recuperar-ne algun.

Durant aquestes sessions hem refermat que el coneixement durant l’Edat mitjana es ric i viu i que els monestirs, sigui quina sigui la seva ordre, no només van ser receptacles que van conservar el coneixement antic, sinó que van ser centres d’estudi i discussió d’allò que se’ls havia llegat i de creació, difusió i intercanvi del coneixement. D’això són testimoni els seus arxius.

Foto de famíliaAquests crònica no pot acabar sense fer esment de la part de coneixement pràctic que tenen aquestes Jornades, ja que per una banda ens permet la descoberta del territori, en aquest cas les salines i el poble de Vilanova de la Sal i la seva relació amb el Monestir de les Avellanes  amb la  guia i comentaris de Ramon Solés del CRBMC de Barcelona; per l’altra banda, el V Sopar medieval  Tradició i innovació als fogons monacals que ens ha permès, amb la direcció científica de Montserrat Coberó, un any més tastar menges que ja no es fan, amb elements o formes de cocció ja en desús, i conèixer l’origen d’altres que encara avui en dia gaudim. Acompanyats amb experiments d’Alquímia tot buscant la transmutació en or de la ma de Àngels Leiva Presas de la Universitat de Vic i amb la música del grup Quartana que va fer un repertori dels segles XIV i XV.

Maria Jesús Llavero

1 comentari

Filed under Activitats, Cultura, Cursos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval

Cultura i coneixement als monestirs medievals (VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat)
Cultura i coneixement als monestirs medievals
27 i 28 de juny de 2016

Cartell VII Jornades d'HistòriaEls propers 27 i 28 de juny de 2016 celebrem la setena edició de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), un curs dins del programa de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida.

En aquesta edició el tema central és “Cultura i coneixement als monestirs medievals” Els monestirs medievals a Europa eren molt més que cases d’espiritualitat i clausura religiosa. De fet, eren llocs d’innovació, de cultura i de coneixement en molts àmbits a més a més de la religió, com ara l’art, la música, la medicina o les ciències. Els propis edificis monàstics representen importants aspectes d’innovació arquitectural, i la litúrgia i el cant desenvolupats per les comunitats religioses són importants referents de la tradició musical medieval. Als scriptoria monàstics van ser produïts, copiats i il·luminats tot tipus de textos, religiosos i profans, literaris i formals, tant en llatí com en llengües vernacles, inclosos tractats científics i filosòfics. I als jardins monàstics es cultivaven herbes i altres plantes que formaven les bases de cures mèdiques i de begudes alcohòliques desenvolupades pels membres de les comunitats religioses. A més a més, els monestirs medievals van ser els més importants centres d’educació en l’àmbit cristià, fins a l’aparició de les universitats (on monjos i mendicants també hi foren directament involucrats).

Moment de les conferènciesPrograma de conferències:

  • 8 conferències i debats

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada a les obres de restauració del claustre del Monestir de les Avellanes
  • Visita guiada a Vilanova de la Sal i les salines
  • V Sopar Medieval al pati de l’abat.
  • Espectacle visual “Més enllà de l’alquímia”
  • Moment del Sopar MedievalV Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Quartana

Inscripcions obertes!
Aprofiteu les Jornades i feu estada al Monestir de les Avellanes.
Vegeu les ofertes d’allotjament!

VINE I VIU LA HISTÒRIA!

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Cursos, Història, Jornades i Congressos, medieval

Francesc Porta Vilalta, el compromís per Lleida i per Catalunya


 

L’exposició Francesc Porta, el compromís per Lleida i per Catalunya, que s’inaugurarà el dia 15 de desembre al Claustre de la Pensativa de l’edifici del Rectorat i es podrà veure fins al 19 de febrer de 2016, es tracta d’una mostra documental procedent del fons de Francesc Porta Vilalta i que per mitjà de fotografies, manuscrits, publicacions, etc, fa una repassada històrica a la trajectòria d’aquest singular lleidatà.

L’exposició es divideix en cinc apartats que tot seguit detallem i que ens donen una visió prou clara tant del personatge com de la seua època:

1.- UNA FAMÍLIA: ELS PORTA – VILALTA

Francesc Porta fou el gran de cinc germans en el si d’una família benestant de la Lleida del segle XIX. El pare, Joan Porta Miret –Juanito-, era fill únic d’una família que tenia un negoci familiar de vetes-i-fils al carrer Estereria amb plaça de la Sal. Militant de Joventut Republicana, fou una persona implicada socialment i políticament en la ciutat. Corredor de comerç i membre del Gremi de Comerciants tenia el seu despatx a l’antic Banco de España com també a la plaça de la Sal i posteriorment a Blondel. Joan Porta participà activament en la creació del complex poliesportiu del Camp d’Esports i un cop acabada la Guerra Civil fou presidenttargetó2 del Lérida Balompié (1943-47) alhora que protagonitzà la fusió dels dos equips que hi havia a la ciutat. La mare, Carme Vilalta Jiménez, procedia d’un reduït cercle de la petita aristocràcia local, notòriament elitista i molt pròspera en els negocis. Els Coloniales Hijos de Pablo Vilalta a la rambla de Ferran i la Banca Vilalta foren dos dels negocis inicials de la família seguits d’alguns comerços de diversa índole així com altres negocis de gran volada a nivel de Catalunya i fins i tot d’Espanya.

Porta era nebot de Mariano Jaques Piñol, advocat i destacat membre de la Lliga Regionalista i molt actiu en la vida política local. Ell i la seua dona, Dolors Vilalta, hi exerciren molta influència. Així, als nou anys, i per suggeriment dels oncles Jaques, fou enviat a estudiar a Tolosa i després a Londres. De ben segur que aquest ambient familiar devia influir molt en la seua personalitat. Si bé d’una banda fou una persona absolutament arrelada a la vida lleidatana, catalanista fins el moll de l’os, progressista, liberal i entusiasta com el seu pare, d’una altra tenia el pes de la família de la mare que eren dretans, emprenedors i distingits. Sens dubte la barreja d’ambdues famílies i com s’educà a partir de quedar orfe de mare, va determinar tot el seu potencial cívic i social.

2.- UN OFICI. CORREDOR DE COMERÇ

L’any 1945 Francesc Porta aprovà l’oposició de corredor de comerç a Madrid i immediatament obtingué la seua primera destinació a Vilanova i la Geltrú on hi arribà ja casat amb Mercè Tallada. A finals de 1947 prengué possessió d’una plaça de corredor de comerç a Lleida i al poc temps fou elegit Síndic del Col·legi i també vocal del Consejo Superior de Colegios de Corredores de Comercio de España en representació dels de Catalunya i Balears, des d’on impulsà la publicació d’un butlletí informatiu.

Combinant el seu ofici amb les seues altres passions -la revista Labor, el Club de Tennis Lleida, la música, la literatura o l’art-, es llençà de cap a fer possible alguns projectes que tenia en ment com per exemple aquella vella idea d’una renovada estació d’autobusos, que vegué la llum a les darreries de 1969. La creació de centrals fruiteres -que ell considerava indispensables per a la correcta comercialització de la fruita-, era un altre neguit que tenia ja que veia que el sector agrícola esdevenia definitiu per a l’enlairament del territori ponentí. Promogué igualment inversions així com la creació d’un grup hoteler –Hoteles Leridanos S.A.- amb la clara idea de dotar la ciutat d’un hotel de luxe i també endegà un negoci de Borsa amb un dels seus fills, entre moltes altres iniciatives. Des de l’any 1967 al 1970 realitzà informes econòmics per al Banco de España. Aquests donaven detalls interessantíssims sobre temes i conflictes del moment. Si bé la seua professió li donava una bona situació social i prestigi, el seu neguit per analitzar, actuar i provocar canvis en els lleidatans esdevingué la seua passió.

3.- LABOR I LA INTEL·LECTUALITAT LLEIDATANA

L’any 1953 Josep Siré Pérez, director de Radio Lérida, obtingué permís per a fer una publicació amb què ampliar i divulgar l’actualitat local que s’exposava a l’emissora. Labor –que fou el seu nom- nasqué en el context d’una Lleida que tenia molt presents encara els efectes de la colpidora Guerra Civil, i hom podria pensar que fou una revista més del ranci leridanismo de l’època. Però aquest no fou el cas. Labor féu dribblings continus al llapis roig de la censura i les cròniques realitzades per uns col·laboradors com ara: Josep Siré, Josep Vallverdú, Ton i Jordi Sirera, Guillem Viladot, Lluís Trepat, Dolors Sistac, Enric Farreny, Antoni Cambrodí, Josep Lladonosa, Lluís Domènech, Alfons i Lluís Porta, Josep Maria Portugués, Lluís Corbella, Joan Altura i tants d’altres col·laboradors de les comarques de Ponent, d’Andorra i de fora de Catalunya, feren de la revista un punt de partida de la contracultura leridana del moment. La xarxa d’amics i intel·lectuals que es generà a partir d’ella. va servir d’aglutinador d’altres noms de Lleida com ara Jaume Magre, Albert Coma Estadella, Manuel de Pedrolo, Enric Crous o Leandre Cristòfol, que sense cap mena de dubte constituïren l’Avantguarda de Ponent.

Francesc Porta liderà la publicació a partir del número 22 i trobà en Labor el mitjà on exposar i plasmar moltes de les seues inquietuds. El resultat final no s’assemblava gens al que feien les coetànies Ciudad i Acento que, sense més mires que allò que passava dins les ja enderrocades muralles de Lleida, patien d’un localisme tronat i d’un ranci leridanismo. Labor suposà també un marc des del qual endegà reflexions crítiques sobre l’urbanisme, sobre el model de ciutat, sobre el despertar econòmic producte de l’auge del conreu de la fruita i sobre la consciència d’ésser ciutadà i lleidatà.

4.- COMPROMÍS CÍVIC. LA IDEA DE “FER CIUTAT

Enmig de la fèrria uniformització cultural imposada pel franquisme i defensada per les elits locals aglutinades al voltant del leridanismo, urgia encetar espais que contribuïssin a la creació d’opinió, imprescindible per al procés de revifament de la ciutadania. Així s’han d’entendre iniciatives com l’aparició de la revista multidisciplinar Labor (1953-59) per tal d’observar la ciutat i incidir-hi, o la fundació de les Escoles Alba (1970) amb la voluntat d’oferir una renovació pedagògica orientada a fomentar una escola catalana, progressista i laica com a alternativa a l’ensenyament oficialista de caire nacionalcatòlic.

En aquest constant compromís cívic, Porta entenia que l’esport anava més enllà de l’activat física ja que també el concebia com un important element per a la recuperació d’un concepte de ciutadania implícitament lligada a una cultura democràtica. La seua destacadíssima participació en entitats com el Club Tennis Lleida (que presidí entre 1959 i 1976), el Club Esportiu Huracans i la penya del Futbol Club Barcelona sempre estigué emmarcada per l’objectiu, a banda de les qüestions estrictament esportives, de reconstruir l’absència d’un substrat cultural sòlid, anorreat des de 1939.

Les principals tesis de Porta quedaren recollides en el llibre Lleida, problema i realitat, publicat el 1967. La seua contribució, titulada “Lleida, la gran desconeguda”, acompanyava les aportacions de Josep Lladonosa, Josep Vallverdú, Simeó Miquel i Joan Gabernet. S’hi plasmava les seues reflexions respecte al desequilibri existent entre l’intens creixement econòmic –a partir de l’enlairament de l’agricultura amb l’especialització de la fruita i la seua comercialització-, i demogràfic i l’ensopiment cultural i cívic de la ciutat. Alhora s’hi evidenciava la manca d’una classe dirigent activa que, sumada a l’anihilament que Lleida havia patit especialment des de 1938, constituïa un indicador determinant de la seua fragilitat com a territori. El llibre es convertí en un element fonamental pel que fa a la reacció en la lenta recuperació de la identitat i de la cohesió social a les terres de Lleida.

5.- LA RECONSTRUCCIÓ DEL CATALANISME

L’ensulsiada de la dictadura fou determinant en la profunda desvertebració d’aquella societat que, cruelment dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l’entorn catalanista i cosmopolita en què havia viscut Porta durant els anys d’infantesa i joventut. Un dels seus objectius fou la regeneració a través de la recuperació de valors socials i culturals lligats al catalanisme i la democràcia que, al llarg de la seua vida, anà desenvolupant en diverses iniciatives de diferent signe. Urgia rellançar accions que revitalitzessin la normalització de la cultura catalana, i així s’ha d’entendre la seua directa participació en la fundació d’Òmnium Cultural (1961) del qual ocupà la primera Presidència de la delegació de Lleida (1972-73).

El nou catalanisme exemplificava les relacions sempre polièdriques entre política, cultura i societat. En aquest sentit, Porta exercí, entre altres, un destacadíssim mecenatge en activitats d’orientació inequívocament catalanista. L’estreta vinculació que mantingué amb Banca Catalana, Banc Industrial de Catalunya, Òmnium Cultural, la Gran Enciclopèdia Catalana i les Edicions Catalanes de París, entre moltes altres, fou indispensable per formar i organitzar una xarxa arreu del territori de la qual esdevingué una peça fonamental en les comarques de Ponent.

Aquesta idea de “fer país” desenvolupada al llarg dels anys cinquanta i seixanta s’havia de concretar en els anys setanta a través de “fer política”. En aquest sentit, l’articulació de Convergència Democràtica a les comarques de Lleida fou el tram de la seua trajectòria pública en què més s’implicà des de 1976. El pas de Francesc Porta com a militant de Convergència Democràtica fou, però, efímer. Algunes discrepàncies internes, desajustaments organitzatius i desinhibició de Jordi Pujol respecte a la problemàtica de l’organització a Lleida motivaren que el 1978 Francesc Porta ja no formés part de les files de CDC.

El darrer projecte important en què participà fou en la creació de Televisió Catalana S.A., una televisió privada en català, ja que entenia que un mitjà de comunicació privat en català era absolutament necessari per a la normalització del país. Aquest projecte estigué farcit d’importants problemes econòmics. Amb tot, Porta no abandonà i a les acaballes d’aquest projecte frustrat, en presidí el Consell d’Administració (1985) en substitució d’Antoni Subirà.

TERESA IBARS
ANTONIETA JARNE

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida, Història

Publicades les ponències de les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Mon femení monastic medievalSurten publicades les ponències que es van exposar l’any 2011 a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, sobre “El monacat femení a l’Europa medieval“.

Les 15 conferències es recullen en el llibre “Women in the Medieval Monastic World” editat íntegrament en anglès per l’editorial belga Brepols. La rellevància del tema, molt poc estudiat, la forma interdisciplinària i internacional d’enfocar-lo i les noves aportacions que es van fer en aquest congrés, van ser determinants per decidir-se a publicar-les en format llibre. Una aposta que ben segur el convertirà en llibre d’interès per a tots els estudiosos del tema.

També, a nivell arxivístic, cal destacar el gran nombre de fons documentals que s’han consultat per part dels diferents investigadors. La vessant internacional del llibre ens mostra un interessant mapa d’arxius de diferents països, que contenen tots ells documentació primària vinculada a un tema d’estudi, en aquest cas el monacat femení a l’edat mitjana. Això reforça el debat que els arxius no només preservem documentació, sinó que la podem fer accessible a l’usuari de formes molt diverses, entre les quals les guies o catàlegs temàtics que poden tractar un tema de forma transversal i internacional.Cartell de les II Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes en col·laboració amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida, impulsen des del 2010 les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat, un curs que cerca analitzar cada any temes específics dins d’aquest marc, amb l’especificitat de fer-ho de forma interdisciplinària, interuniversitària i en la mesura del possible internacional. Després d’aconseguir fer realitat l’edició de les II Jornades, ara s’està treballant en la publicació de les I i també les realitzades l’any passat sobre ortodòxia i heretgia a l’edat mitjana.

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Bibliografia, Cursos, Història, Jornades i Congressos, Publicacions

Mequinensa, Capital. Les relacions culturals entre Lleida i la Franja


A voltes en la nostra història es creua una persona que ella sola és una gran productora de documentació i només per les seves activitats s’endevina un fons important amb varietat de suports i llenguatges, això passa amb Jesús Moncada. Va ser una gran escriptor capaç de crear un univers propi i utilitzant el llenguatge propi del seu poble, Mequinensa, però també va pintar i a més va ser un aficionat avençat de la fotografia. D’aquesta afició prové una gran col·lecció fotogràfica sobre diferents aspectes del seu entorn, de la vida quotidiana, de les persones que li eren properes.

image001

Des del dia 5 de març fins al 31 s’exposen fotografies de Jesús Moncada, Mequinensa!, en les que podem veure en imatges molts dels espais de les seves novel·les i relats curts i alguns dels personatges que són assidus en l’univers literari de Jesús Moncada.

Aquesta exposició inaugura una sèrie d’actes que es desenvoluparan en diferents equipaments i institucions de Lleida, desenvolupant diferents aspectes dels llaços culturals que uneixen els territoris de la Franja. En aquest programa conjunt també tenim oportunitat de veure l’exposició Intuïció de les formes del pintor Josep Nicolau en la seu de l’Associació Res Non Verba i a partir de la setmana que ve estan programats diferents actes en el Rectorat de la Universitat de Lleida, la Biblioteca pública i l’Arxiu Històric de Lleida

Mequinensa!

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Històric Provincial, Exposicions, Fotografia

Les Joies a la Prehistòria


9a-setmana-de-la-prehistoriaL’arxiu Històric de Lleida acull un cicle de conferències en motiu de la 9a setmana de la Prehistòria que se celebrarà fins al divendres 28 de novembre.

Un any més, el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el Museu de Lleida, organitzen la setmana de la Prehistòria. Enguany la novena edició amb la temàtica: Les joies a la Prehistòria.

Al llarg d’aquesta es presentarà un panorama del conjunt d’aquesta problemàtica des del paleolític fins a l’època ibèrica a partir de la informació que proporciona l’abundant registre provinent del món funerari, d’alguns llocs amagats i de troballes en hàbitat. Completarà el programa un taller d’elaboració d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals, fonamentat en la recerca duta a terme a Catalunya des de l’arqueologia experimental.

Les sessions es desenvoluparan cada dia en l’Arxiu Històric a les 19:30, de dilluns a dijous, i el divendres la sessió pràctica es durà a terme al Museu de Lleida a les 18:30h.

10363510_585586794908451_3620454613080661072_n10476113_585586864908444_2720550789151014162_n

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Històric Provincial, Patrimoni