El Segrià a estudi. III Jornades d’Estudis del Centre d’Estudis del Segrià


Per tercer any consecutiu el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià presenta les seves Jornades d’Estudi i com sempre estan obertes a tots els temes que facin referència o tinguin relació amb el Segrià i a tots els estudiosos acadèmics o no que treballin sobre aquesta Comarca . Aquestes jornades tenen les dos característiques principals de les que promouen els centres d’estudis, a saber, potenciar el coneixement del territori i promoure la investigació d’aspectes centrats més en ell i no en la capital de la comarca. A més al Segrià, per les peculiaritats pròpies d’una comarca que es viu més com assaig de despatx que com vivència pròpia del territori, el Centre d’Estudis vol reforçar la cohesió que pot crear la consciència de Comarca, considerant la diversitat del territori, de parles i de realitats socio-econòmiques una riquesa important que cal defensar i potenciar. Aquest any es celebren el dissabte 21 de novembre a Artesa de Lleida i amb la col·laboració de l’Agrupació Cultural la Femosa d’aquest poble.

Aquestes terceres jornades tornen a tenir una vintena de comunicacions presentades, un altre cop són variades en les temàtiques, en les èpoques i les àrees, només cal donar una ullada a cada una de les tres sessions per comprovar que hi ha molta gent treballant en tota la comarca:

programa_impres_III jornades CECS-1

programa_impres_III jornades CECS-2

En aquest moment El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià té ja publicades les primeres Jornades en el núm. 1 de Shikar , la revista que amb una estructura lleugera i vistosa gràcies a les moltes imatges i la impressió a color fa de vehicle imprès de comunicació entre els estudiosos i el públic interessat, ja que permet una consulta ràpida i una lectura agradable. El segon número sabem que està  apunt de sortir.

És important aquest tipus d’activitats en les diferents comarques perquè ajuden a visualitzar les tasques d’investigació que s’estan duent a terme, moltes d’elles amb una base documental que té el seu origen principalment en els arxius del territori objecte d’estudis.

L’assistència a aquestes jornades són gratuïtes, només cal inscriure’s al correu cec.segria@gmail.com

programa_III jornades_estudi_segrià-1

Anuncis

Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal


IMG_8334El Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, en Almacelles (Segrià), és un equipament cultural que ha sabut cercar en la història –i la prehistòria- per trobar l’orgull com a poble i el seu lloc a la història i al món, i tot prenent com excusa l’origen de la nova Almacelles durant la il·lustració en el projecte carolí de les “noves poblacions”, junt a Sant Carles de la Ràpita (Delta de l’Ebre) els únics exemples a Catalunya. Amb un didàctic recorregut per la història de les ciutats i el seu urbanisme troba els arguments i la forma de documentar el seu origen en la planificació il·lustrada i els seus vincles amb la ciutat de Barcelona i amb la modernitat del segle XVIII, una època que va voler canviar el món per millorar-lo.

Instal·lat en l’antic col·legi Pitàgores, d’estil noucentista projectat al 1919 per l’arquitecte Joan Bergós i Massó durant la prolífica Mancomunitat (1914-1923). L’edifici va deixar de prestar servei com escola el 1984, però no va ser fins al 2003 que s’aconsegueixen els recursos per a restaurar-lo, la qual cosa posa sobre la taula el seu ús i quan comença l’aposta per un projecte museístic que permetés mostrar la història de la població des de la seva singularitat. El germen del Museu va ser tota un conjunt de plànols, alçats i altres documents amb tot el procés que des de l’Ajuntament es va tenir la possibilitat d’obtenir del fons familiar del baró d’Esponellà, descendent de Melcior de Guàrdia senyor d’Almacelles, encarregat de portar a terme els plans monàrquics en el terme d’Almacelles i la Saira i per fer realitat el projecte el va deixar en mans de Josep Mas Dordal, l’arquitecte autor de la façana de l’església de la Mercé de Barcelona.10_01

El MAU s’ha convertit en un centre dinamitzador de cultura, difusor de la història i prehistòria de la població i del seu entorn, amb un projecte de futur sòlid en el que s’inclou la recuperació de documentació i publicacions que puguin complementar el relat museístic centrat en el urbanisme de retícula propi de les poblacions impulsades per Carles III en el segle XVIII. Cal dir que tots i cada un dels documents que han passat a formar part de la col·lecció han estat restaurats i tractats de forma professional i estan a l’abast d’aquells estudiosos del segle XVIII que necessitin de la seva consulta.

Els dies 22, 23 i 24 Almacelles és la  seu del X Trobada Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració, que celebra l’AiCEi, un conjunt de ciutats que van tenir un origen similar i que les caracteritzen una planta reticular, ordenada i racional, més o menys conservada i tot un seguit d’institucions relacionades d’una forma o altre amb l’època de la il·lustració.

Image

Image

Què podem trobar a l’arxiu municipal de Lleida: Plànol geomètric i d’eixample de Lleida (1865), J. Fontseré


 Títol i data: Plànol geomètric de la ciutat de Lleida i projecte d’eixample, 1865
Autor : Josep Fontseré Mestre
Descripció física: Dibuix a llapis i tinta (negra) i aiguada (siena, negra) sobre paper.
Format: 1170×870 mm.
Escala: 1:2000
Arxiu Municipal de Lleida

El Pla d’en Josep Fontseré i Mestre és el primer Pla d’Urbanisme modern de la ciutat de Lleida, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida.Plànol geomètric i d’eixample de Lleida (1865). Foto: Ll. Melgosa

En aquesta ocasió la proposta urbanística constitueix en un pla de ronda o circumval·lació, en sentit estricte, més que un pla d’eixample en malla quadrada, com és el cas del pla de Barcelona d’Iledefons Cerdà (1859) o del Pla de Madrid de Carlos M. Castro (1860).

En Josep Fontseré es formà a les escoles de la Junta de Comerç i fou deixeble de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. El 1853 obtingué el títol de mestre d’obres i director de camins veïnals. El 1855 treballà per Ildefons Cerdà en els treballs d’aixecament del plànol topogràfic del Pla de Barcelona i el 1859 participà en el concurs de projectes d’eixample per a Barcelona. Amb posterioritat a la seva actuació a Lleida, i a part de diverses obres d’arquitectura, Fontseré destacà en els projectes de jardineria: el Parc Samà de Cambrils (1881) i bona part del Parc de la Ciutadella de Barcelona (1870-1888). Entre la seva obra arquitectònica destaquen aportacions tan singulars com les urbanitzacions del sector entre la Ribera i la Ciutadella (Porxos de Fontseré, 1872), la Torre de les Aigües (1874) o el mercat del Born (1876).

L’any 1861, la Paeria de Lleida va aconseguir l’autorització per enderrocar parcialment la muralla de la ciutat. El mes de maig de 1864, el mestre d’obres barceloní firmà un contracte amb l’Ajuntament pel qual es comprometia, d’una banda, a aixecar el plànol geomètric de la ciutat amb una proposta de correcció de les alineacions dels carrers i de l’altra, a fer una proposta de pla d’eixample. El plànol de l’eixample havia de comptar amb dos elements bàsics: un aixecament bàsic fet a una escala molt detallada (finalment, a 1:300) i un plànol general a escala 1:2000. Fontseré acompanyà aquests plànols amb seccions transversals i longitudinals dels carrers, així com altres aixecaments de detall.

L’interès principal de la Paeria en l’encàrrec a Fontseré era comptar amb un plànol d’alineacions aprovat que donés garantia jurídica a la política municipal de reforma viària interior. D’acord amb les directrius de l’Ajuntament, que volia millorar la connexió del carrer Major amb l’avinguda Blondel. La proposta d’eixample d’en Fontseré, recolzada per un sistema de bulevards o rondes que encerclaven la ciutat vella a la manera de Barcelona, no fou aprovada ni tinguda en compte de forma explícita pels successius ajuntaments. El creixement urbanístic de Lleida es limità inicialment als dos extrems del carrer Major, planificats mitjançant sengles projectes d’eixample obra de l’arquitecte municipal Julio de Saracíbar, els quals foren aprovats l’any 1870. No fou fins al gran pla d’eixample d’Adolf Florensa i Ricard Giralt, de 1922, que es recuperà una part del plantejament de Fontseré, entenent la ronda paral·lela a la muralla com un element estructural bàsic en l’organització del plànol urbà de la ciutat.

Bibliografia:

CATLLAR I GOSÀ, Bernat; ARMENGOL I MENÉN, Pere. Atlas de Lleida. Segles XVII-XX. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida; La Paeria, 1987.
 
LLOP, Carles (coord.). Atlas Urbanístic de Lleida 1707-1995. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida; La Paeria, 1995.
 
(Carto)grafia: testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX). Jesús Burgueño, textos. [Lleida]: Institut d’Estudis Ilerdencs: Diputació de Lleida, Patronat de Promoció Econòmica, DL 2009.