Documents de l’Archiu Generau d’Aran, digitalitzats dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015, ja es poden consultar en línea


La consulta es pot fer a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals

En el mes de novembre de 2015, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha, del Conselh Generau dera Val d’Aran i de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. Les 7.233 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Aquests treballs es van incloure dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer 2015 promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

IMG_7136

Digitalització d’un protocol notarial

En total s’han digitalitzat quatre manuals de protocols de la Notaria de Vielha (1786-1829), un llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran (1936-1983) i 26 llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha e Mijaran (1916-1961).

Els quatre manuals de protocols corresponen als Notaris Barthomeu Portoles (1778-1786) i Anton Portolà (1812-1829). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

El llibre d’acords del Conselh Generau dera Val d’Aran, En aquest llibre d’acords de la Junta d’Alcaldes dera Val d’Aran se conté informació sobre les sessions en època Republicana i Nacional i les sessions històriques com l’acta de instauració del Conselh Generau d’Aran en 1979.

Còpia de 190007120003079,0005

Acta dera Junta d’Alcaldes de la Val d’Aran d’època republicana

Els llibres d’actes de l’Ajuntament de Vielha recullen els acords d’aquesta administració entre els anys 1916-1961. Destaquem el llibre d’actes del Conselh Municipau de Vielha (1937 a 1942) a on trobem l’acta de 12 de novembre de 1937. Es celebra una sessió extraordinària per a parlar de la riuada ocorreguda la nit del 24 d’octubre. En la reunió es fa lectura del informe que el Conselh Municipau redacta per a explicar el desbordament del riu Nere i que es presentarà al Govèrn dera Generalitat de Catalonha.

Destaquem la digitalització de les Ordenances dera Policia Municipau de Vielha de 1916.

190000320002244,0001

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Archiu Generau d’Aran

Anuncis

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Què podem trapar en Archiu Generau d’Aran?


Epidèmia de fèbre tifoïda en Aran. 1908-1913

En hons der Ajuntament d’Es Bòrdes se consèrve un libret que conten era memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran entre es ans 1908 e 1913. Era memòria  siguec redactada per Francisco Fontanals Araujo, mètge de numèro dera Beneficéncia provinciau e director deth Parc Sanitari dera Deputacion de Lhèida, e publicada ena Tipografia dera Casa de Misericòrdia en 1913.

Memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran

Memòria sus era epidèmia de fèbre tifoïda ena Val d’Aran

En 1912, er inspector provinciau de sanitat, Ximénez del Rey, comprovèc era existéncia dera epidèmia e prepausèc era pujada deth Parc Sanitari entara Val d’Aran. En sòn informe ditz qu’eth prumèr cas de malautia diagnosticat de tifus siguec en Gausac. Segontes es donades oficiaus, en 28 d’agost, moric de pneumotifus ua hemna de 33 ans. Pendent era estada en Aran, aueren notícia deth prumèr cas arribat en Canejan, juriòl 1912, mès non pòden saber clarament se siguec fèbre tifoïda.S’acòrde damb er inspector de Sanitat qu’era epidèmia s’inicièc en Gausac. Un pòble a 300 m. de Vielha, damb 21 vesins, es quaus an de passar per Vielha se vòlen anar entà d’auti pòbles Gausac se trape a mès nautada que Vielha, per aquerò es aigües sobrantes der adaiguament s’amassen damb es de Casau e baishen entàs prats de Mijaran, freqüentats pes abitants deth caplòc e pes alumnes der Estudi des Frairs dera Doctrina Critiana.

Es donades estadistiques dera malautia son: Des der 1 de gèr 1908 a 28 d’agost 1912, en 4 ans e 8 mesi en Gausac moriren 9 persones e  des de 28 d’agost de 1912 enquiath 7 de març de 1913, se registren 10 mòrts en un periòde de 6 mesi e 10 dies. Ei a díder, en 22 mesi i a 2 defuncions e en 6 mesi i a 10 defuncions en Gausac, d’ua poblacion de 21 abitants. Se concludís qu’en Gausac auien arribat 6 mòrts a conseqüéncia dera infeccion tifoïda.

Se dedusís que pr’amor dera prumèra mòrt en Gausac, s’inicièc era epidèmia qu’ei explicabla pera contaminacion des aigües damb eth lauat dera ròba; era grana lordèra des carrèrs e des abitatges e perqué es cases se trapen en pendent e es filtracions van d’ua casa entà ua auta o entàs bòrdes. Tanben contribuís eth numèro plan redusit de vesins en Gausac, es quaus quan i a un malaut o un enterrament, toti s’amassen en casa e aquerò facilite eth contagi dirècte dera malautia.

Gausac

Gausac

Eth mau se desplace entà Vielha. Eth prumèr cas apareish eth 17 de seteme. Eth mètge titular, Francisco Pena, informe qu’auie agut 27 casi, 3 damb mòrt. En pòble d’Es Bòrdes consten 4 malauts. En Bossòst 4 malauts, dus en convalecéncia, un damb ua petita infeccion e que se guarissen en 18 dies. Eth cas mès grèu moric eth 21 de hereuèr. Toti auien domicili en barri de Sant Ròc qu’utilize es aigües dera Garona. Era rèsta dera vila emplègue aigua de hònt e non se trape cap de cas. En Aubèrt, darrèr pòble encomanat e que se trape a 4 km de Vielha, s’aconselhe er isolament absolut deth malaut, atau coma era neteja e desinfeccion. En Canejan, segontes es notícies, se constaten 2 casi.

Canejan

Canejan

A començaments dera malautia e dempús de 2 o 3 dies dera infeccion apareish un defalhiment generau: Eth pols ère feble; Er estupor ère prohond e persistent; Eth deliri tranquil, especiaument de net; Afàsia qu’en quauqui casi durèc mès d’1 mes e miei; Meteorisme, sordèra, paralisi dera veishiga, fetiditat deth sudor e der alend e mercada tendéncia as emorràgies, prumèr nasaus e dempús enes budèths. Especiaument enes mainatges se presente era lengua umida e vòmits freqüents; Erupcion de taques rosades en abdomèn e pitrau; Pèrta de pes fòrça rapida e temperatura ascendenta, pujant a 40º .

Toti aguesti simptòmes dauen un diagnostic d’infeccion tifoïda abdominau e dotinenteria ena sua forma adinomica. As mainatges se les alimente pendent tota era malautia, damb lèit e caldo e tà béuer vin de Jerés e de Champagne.

En resum, era fèbre tifoïda que se presentèc en Aran siguec especiaument virulenta en Gausac, causèc fòrça mau en Vielha, siguec benigna en Es Bòrdes, Bossòst e Canejan e redusida a sonque un cas en Aubèrt. S’espandic, pera infeccion dera Garona, as pòbles francesi dera termièra, a on se registrèren quauqui casi.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

Emissió d’un segell de correus amb motiu del 700 aniversari de ‘Era Querimònia’


En el segell es reprodueix el document, el ‘galin reiau’ i l’escut de la Val d’Aran

Aquest 11 de juliol es presenta a la Val d’Aran un segell de correus amb motiu del 700 aniversari de ‘Era Querimònia’. El segell reprodueix el document, el ‘galin reiau’ i l’escut de la Val d’Aran.

Les característiques del segell son:

Escut de correus amb motiu del 700 aniversari de la 'Querimònia'

Escut de correus amb motiu del 700 aniversari de la ‘Querimònia’

   
  Data d’emissió: 11/07/2013
  Estampació: Offset
  Paper: Estucat, engomat fosforescent
  Dentat: 13 3/4
  Format del segell: 28,8 x 40,9 mm (vertical)
  Valor facial dels segells: 0,52 €
  Efectes en plec: 25
  Tirada: 300.000
 
 

El document conegut  com ‘Querimònia’ va ser atorgat pel rei Jaume II el Just des de Lleida, el 23 d’agost de 1313, i va ser confirmat al llarg del temps pels successius monarques, des d’Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). En ell es reconeixen per escrit alguns dels drets consuetudinaris de l’Aran. Es reconeix que els aranesos tindran les seves terres, vinyes, cases, casals, fruiters, aigües, moles, pesca, caça, regadius i aprofitaments forestals i de pastures completament lliures. El rei sols es reserva el dret a percebre el fogatge, un sexterç de blat anual per casa. Se les reconeix el regim econòmic familiar de la ‘Mieja Guadanheria’ i el retracte gentilici nomenat Torneria.

El ‘galin reiau’ és una mena de cub irregular, en català ‘mesureta’, que correspon a l’aportació de cereal que les cases de la Val d’Aran havien de fer anualment a la Corona, en mèrits al pacte d’Emparança subscrit entre el poble aranès i el rei Alfons I, el 1175.

Escut de la Val d'Aran

Escut de la Val d’Aran

Er Escut d’Aran va ser aprovat pel Conselh Generau d’Aran el 10 d’octubre de 1993. La llei 16/1990, de 13 de juny, de règim especial de la Vall d’Aran, al Títol I, article 4, especificava que el símbol del Conselh Generau d’Aran era l’escut tradicional d’Aran. Ara bé, l’escut tradicional aranès coincidia amb l’escut de Catalunya, això és, els quatre pals de gules en camper d’or, i per tant se’n va haver de crear un d’específic. Per això s’hi va afegir la clau amb la creu a la dent, una clara al•lusió al paper que ha representat l’Església a la història de la vall; un escut semblant, amb els pals i una clau, tot i que col•locada invertida, es troba a la casa Lanhèu de Salardú.

La clau també fa referència al paper estratègic del Aran entre l’Estat espanyol i el francès, i igualment es pot relacionar amb l’Armari de les Sis Claus, lligat als sis Terçons d’Aran, en què calia que hi hagués present un conseller de cada terçó amb la seva pròpia clau per poder fer ús de la documentació i els béns del Govern aranès, custodiats en aquest armari.

La corona reial representa l’Aran des del Tractat d’Emparança del 1175, signat per Alfons el Cast; es representa segons la forma tradicional de la corona dels reis d’Aragó al segle XIV. La forma del camper és el nomenat escut quadrilong ibèric, amb el peu arrodonit.

Lloc de la presentació: “Era Audiovisuau”. Carrèr Anglada. Vielha

Dia: 11 de juliol

Hora: 18.00 

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

17 de juny. ‘Hèsta d’Aran’. 18 de juny. Fortes riuades a la Val.


Poc ens podíem imaginar el dia 17 de juny en plena ‘Hèsta d’Aran’ que al dia següent la festa es convertiria en preocupació i canvi en la vida de molts aranesos. La Garona i afluents com el Valarties, el Nere o el Joeu van rebre el desglaç de la neu que tan ens havia fet gaudir al hivern i les intenses pluges que van caure el mateix dia 17 i el 18 de juny, dia de les riuades.

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

La zona de Mijaran inundada. Foto de Maria José Saurina via Segre.com

Aquests dies, tenia previst informar, com a dada històrica, d’uns forts aiguats que es van produir a la Val d’Aran els dies 28 de juny i 5 de juliol de 1849. No son els únics registres de riuades al Aran, en tenim al 1919, al 1937, al 1963, al 1982.., però aquests coincidien en uns mesos, com els d’aquest any, on s’esperava un fort desglaç.

Us passem la notícia que teníem preparada sobre el protagonisme de la ‘Querimònia’ el dia de la ‘Hèsta d’Aran’ i que estava previst publicar el 18 de juny.

Maria Pau Gómez Ferrer
Archiu Generau d’Aran

La ‘Querimònia’ protagonista dels actes de celebració de la festa aranesa

El passat 17 de juny i dins dels actes de commemoració del 700 aniversari de la ‘Querimònia’, el document  va presidir la ‘Hèsta d’Aran’  en el presbiteri del Santuari de Nostra Senyora de Mijaran a Vielha. Dins d’una vitrina els aranesos van poder contemplar la seva carta magna.

El president Mas durant l'acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d'Aran

El president Mas durant l’acte commemoratiu dels 700 anys del document de la Querimònia, la carta magna de la Val d’Aran

L’acte institucional va estar presidit pel Honorable President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, i pel Magnífic Síndic d’Aran, Sr. Carlos Barrera. L’acte es compon de la desfilada dels pendons dels terçons i pobles d’Aran des de la seu del Conselh Generau d’Aran a Vielha fins al Santuari de Nostra Senyora de Mijaran; missa solemne, parlaments d’autoritats i danses araneses.

 El document de la ‘Querimònia’  conté determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats pel rei Jaume II el Just el 23 d’agost de 1313. La ‘Querimònia’ va ser ratificada pels successius monarques al llarg del temps, des d’Alfons III el Benigne (1328)  fins a Ferran VII (1817).

Era Querimònia

Era paraula Querimònia venc deth latin queror, eth significat deth quau ei queishà-se, planhà-se, e durant era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de greuges ocassionats a quaussevolh per un auta persona e que formauen part des processi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth Rei o deth sòn loctinent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament.

Antic Santuari de Mijaran

Antic Santuari de Mijaran

Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, era quau se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmación des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizà-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits.

Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneishé-lo coma rei e senhor naturau.

Eth document coneishut coma Querimònia l’autregèc eth rei Jaime II des de Lhèida eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca.

Es aranesi auràn es sues tèrres, vinhes, cases, casaus, frutèrs, aigües, mòles, pesca, caça, regadius e aprofitaments forestaus e de peisheus completament liures. Eth rei sonque se resèrve eth dret a percéber eth fogatge, un sextèrç de blat annau per casa.

La bandera d'Aran arriba al Santuari de Mijaran

La bandera d’Aran arriba al Santuari de Mijaran

Les reconeishie eth regim economic familiar dera Mieja Guadanheria en quin, per pacte mutuau, normaument per capítols matrimoniaus, s’establie un regim de comunautat limitada de bens, ena quau es consòrts pagauen per parts iguales es deutes derivades dera administración e eth govèrn dera casa e se dividien, ara mòrt d’un des consòrts, se non i auie hilhs, es guanhs e es auments obtienguts pendent es ans de matrimòni.

Se les reconeishie eth retracte gentilici nomentat Torneria, segontes eth quau, quan ua persona volie véner un ben immòble, auie d’aufrí-lo en prumèr lòc as sòns germàs e parents mès propèrs e, s’aguesti non lo desirauen, podien vené-l’ac a quinsevolha persona. S’eth venedor non hège aguest aufriment prèvi, es parents deth venedor podien exigir eth dret de retracte deth nomentat ben.

Eth regim comunau des peisheus e bòsqui existents en cada tèrme municipau, jos era direccion dera Universitat respectiua, demorèc regulat damb tot detalh.

Un aranés que deishaue eth poblé a on neishec e se trasladaue entà un aute, laguens dera Val, non podie hèr us des montanhes, ne des bòsqui, ne des terrens comunaus dera vila a on a neishut e d’a on se n’a anat, ne hèr a pèisher es sòns ramats, ne arrosar era èrba, ne talar husta, ne explotar tèrres naues, enquia que non demore o fixe era sua demorança ena Val.

Ei costum en Aran qu’es còssos s’amassen en un lòc que nomenten Còrt dera Val e que s’encuede des ahèrs aranesi. Eth rei demane qu’a compdar d’ara non se nomente ad aguestes amassades Còrt senon qu’es participants an de recéber eth nòm de conselhèrs d’Aran.

Eth darrèr article ditz qu’era Val mai serà separada dera Corona Catalanoaragonesa.

Acte de liurament dera Colleccion Val d’Aran. Depòsit der Antic Espitau de Santa Maria de Lhèida.


Pergamí 1334

Pergamí de la Col.lecció datat al 1334

Eth 25 de març de 2011, s’a hèt er acte de liurament deth conjunt documentau aranés custodiat des des ans 40 deth sègle XX ena ciutat de Lhèida. Er acte s’a celebrat ena Casa deth Senhor d’Arròs, sedença institucionau deth Conselh Generau d’Aran e der Archiu Generau d’Aran. Era Acta d’entrèga a estat signada peth president dera Deputacion de Lhèida, Jaume Gilabert, e eth sindic d’Aran, Francés X. Boya.

Signatura de l'acta de lliurament

En 1938 Manuel Abizanda, agent deth Servicio de Defensa del Patrimonio Artistico Nacional (SDPAN) se hec cargue dera documentacion dera vila de Salardú. En presbitèri dera glèisa se i trapèren tres caishes de husta damb documents en papèr, pergamins e libres. Amassadi er alcalde de Salardú e er agent deth SDPAN placèren era documentacion en dus sacs barradi e precintadi. Ua acta datada en pòble de Salardú en 13 d’octobre der an 1938 explique aguest hèt. Aguest legat s’envièc tà Saragossa ena Comissaria dera zòna de Levant en carrèr d’Isaac Peral num. 3  a on demorèren depausadi. Ua carta datada en aguesta ciutat en 1939 mos hè a conéisher eth listat de documents que s’emportèren de Salardú. Segundo Soriano, en nòm dera Comissaria, entreguèc era documentacion a Luis Bòya, archivèr der Archivo Històrico de la ciudad de Zaragoza. Un còp acabat er eveniment bellic era documentacion tornèc tara ciutat de Lhèida e se depausèc en Antic Espitau de Santa Maria, actuau sedença der Institut d’Estudis Ilerdencs. Er archiu istoric d’aguesta institucion se hec cargue de quauqu’uns des documents en papèr e en pergamin. Enes nosti dies, es documents an estat custodiats peth Servei d’Arxius i Llegats d’aguesta institucion lheidatana.

Eth conjunt documentau ei format per 269 documents en papèr e 45 pergamins deth Conselh Generau d’Aran; deth Terçon de  Pujòlo, deth Conselh dera Bartièra e des viles de Salardú, Bagergue, Tredòs, Gessa, Arties, Garòs, Gausac e Vielha (1334-1897).

Guida der Archiu Generau d’Aran


Vos presentam era Guida der Archiu Generau d’Aran elaborada per Maria Pau Gómez responsabla der archiu a compdar de la fiche creada pes companhs e companhes deth grop de guides d’archius. Ei era dusau guida que publicam ara nòsta guida d’archius des tèrres de ponent. La poderatz consultar de forma permanenta ar apartat deth blòc Guide d’archius

  • Nom de l’arxiu i acrònim: AGA
  • Institució: Generalitat de Catalunya
  • Adreça: Casa deth Senhor. Carrèr Major s/n. 25537 Arròs (Val d’Aran)
  • Telèfon: 973  642 569
  • Fax: 973 642 569
  • Adreça electrònica: acvallaran.cultura@gencat.cat
  • Web: Arxiu General d’Aran
  • Horari:
    • Iuèrn: der 1 d’octobre enquiath 31 de mai
      • De deluns a diuendres de 9 a 14 h.
      • De deluns a dijaus de 15.30 a 18 h.
    • Ostiu: der 1 de junh enquiath 30 de seteme
      • De deluns a diuendres de 8 a 15 h.
  • Serveis:
  • Accès liure ar Archiu e ara documentacion que s’i consèrve. Cau identificar-se e validar-se coma usuari ena base de donades der Archiu e se pòt consultar tota era documentacion que non sigue subjècta a restriccions legaus o que non sigue retirada dera consulta publica per causes tecniques o de conservacion.
  • Assessorament ena consulta des hons e ena recèrca, atau coma ena bibliografia que pogue interessar.
  • Assessorament e supòrt as administracions locaus, Conselh Generau d’Aran e ajuntaments, ena gestion des sòns archius administratius.
  • Bibliotèca auxiliara damb òbres de referéncia sus es sciéncies sociaus e publicacions de tematica comarcau e locau.
  • Collaboracion damb es centres d’estudis, entitats publiques o privades e mieis de comunicacion aranesi.
  • Organizacion d’activitats de difusion entà hèr a conéisher as vesins d’Aran era documentacion que custòdie er Archiu.
  • Organizacion de visites guidades  adreçades a grops escolars o universitaris. Tanben son dubèrtes a d’auti collectius de ciutadans interessadi. Aguestes visites an d’èster concertades damb auança.
  • Servici de reprografia a on se pòden sollicitar còpies des documents, damb restriccions entà garantir era conservacion dera documentacion.
  • Nom del responsable: Maria Pau Gómez Ferrer, directora

Seguiu llegint la Guia a l’apartat Guia d’arxius