El XV Congrés d’Arxivística de Catalunya: Fent balanç


 

banner_congres

 

Encara amb la ressaca que ens ha deixat el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya amb sessions maratonianes, menges frugals i uns actes socials entre el patrimoni històric i l’oci, ens toca fer balanç. No ens referim a avaluar com ha anat el Congrés. Això ja ho farà l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya i el Comitè organitzador de l’event. Cal examinar tot allò que ens ha aportat i que ara ja amb el cap fred i des de la distància podem anar valorant el #CongresinPonent

Respecte a les ponències cal dir que el Comitè científic, ha sabut trobar als comunicadors adequats per cada un dels aspectes que s’han anat succeint al llarg de les jornades binamaratonianes que ens havien preparat, però que en la seva descàrrega cal dir que l’únic que es va fer llarg en les sessions van ser els parlaments d’inauguració i cloenda del Congrés. La Nancy McGovern, es va encarregar d’obrir el meló de la preservació digital, un tema que ja no ens sona a història-ficció, en el que ja molts de nosaltres comencem a sentir-nos còmodes amb els conceptes i el vocabulari, és a dir, que la teoria ens és coneguda, però la pràctica ni l’ensumem. Malgrat tot, d’ella i dels altres ponents, vam entendre que els estàndards no només són necessaris sinó que són imprescindibles per poder gestionar els repositoris on els continguts digitals quedaran dipositats en aplicació d’un Sistema de Gestió de Documents Electrònics i principalment buscant la sostenibilitat dels mètodes, els formats adequats per la preservació i la tecnologia que ens ofereix en aquest moment el mercat. Ens han convençut que és necessari dissenyar polítiques de preservació i accés de forma integrada en el Sistema, que cal aplicar-les a les nostres organitzacions, i tot això cal documentar-ho. Sempre cal documentar-ho.

Vam descobrir de la mà de José Carlos Ramalho que el sistema OAIS és “com una vaca”: ingesta, processa i treu un producte transformat. També vam poder escoltar esparvarats com Bert Lemmens, però no només ell,  ens proposava la tècnica medieval de preservació de fer còpies i repartir-les pel planeta en diferents repositoris. Ja ho veieu tot just hem aconseguit instal·lar l’avaluació en els nostres sistemes de gestió i ara arriba la postmodernitat i pretén que tot aquell discurs elaborat amb penes i treballs durant anys no serveis per res… Però no, després  Barbara SiemanThomas Risse tornaven l’ordre a l’univers proclamant allò que tots els arxivers i arxiveres sabem, no es pot guardar tot. cow-44703_640

En les taules rodones hem pogut seguir experiències en algunes organitzacions que ja estan aplicant diferents tècniques de preservació digital, no totes amb la mateixa profunditat i algunes molt incipients, però ja han passat de ser un projecte a ser una realitat, i no en tots els casos la participació dels gestors documentals s’ha tingut en compte. Malgrat això les empreses que es dediquen a aquest àmbit no s’estan de dir que els arxivers per poder incorporar-se als seus projectes necessiten un perfil tecnològic, que reconeixen que cada cop és més elevat. La taula d’especialistes jurídics va deixar clar que la normativa que existia en gestió documental era fragmentària i que en qüestió d accés i preservació digital, les diferents lleis que d’una forma o una altra basteix l’aparell del que vol ser l’Administració electrònica obren un camp competencial on l’arxiver té molt a dir… Potser en “compensació” de la #ComissióFantasma que el Parlament a final del mes d’abril aprovava de forma espúria escatimant la participació de especialistes en gestió documental en la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. En aquest sentit la ponència d’Ignacio Alamillo ens va descobrir que tampoc no ens calia patir ja que tot el castell de naips de la transparència, tant en la Llei espanyola com la catalana, es desmuntaria en poc temps ja que són en bona part irrealitzables, aleshores potser en l’adequació de la normativa a la realitat tenim alguna altra oportunitat i aquest cop tal vegada arribi a bon port.

No podem acabar aquest article sense fer esment a les empreses que han participat en el Congrés amb aportacions i amb la seva presència, explicant-nos de forma entenedora cada un dels seus productes: Baratz, IECISA, Odilo, Servicio Móvil, Audifilm, Artyplan, Maquinpress fotoware.

Bé, això seria tot si ens oblidéssim dels companys retrobats, les noves coneixences i les coneixences virtuals que s’han convertit en físiques, perquè en això de les relacions humanes el suport sempre és millor que sigui físic i tangible, amb el que puguis compartir conversa, sopar, celebració i ball. Gràcies a tots!

RECULL DE PREMSA ESCRITA (prémer enllaç)

RECULL DE PREMSA AUDIOVISUAL:

CatRàdio

Informatius de Catalunya Ràdio. Prémer la imatge per escoltar-ho

Notícia a TV3             Informatius Lleida TV (Minut 20:24). Prémer la imatge per visualitzar-ho

Cafeïna (LleidaTV)Cafeïna (Lleida TV). Prémer la imatge per visualitzar-ho

TN ComarquesTN Comarques (TV3) Prémer la imatge per visualitzar-ho

Anuncis

XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)