Ha estat un plaer


L’11 de març de 2009 començaven la nostra singladura per Internet amb el primer post del nostre bloc, en què ens donàvem a conèixer amb l’entrada de títol Els arxivers/es de les comarques de Ponent a la xarxa!. Presentàvem al món el Grup Arxivers de Lleida, que ja tenia aleshores 10 anys de vida, fent una declaració d’intencions de què i per a què vam obrir aquesta finestra.

Vam triar la imatge creada per @mr_rubick – que posteriorment participa a la creació @BinocularStudio –. L’objectiu primer era posicionar, a través de la marca creada, el panorama arxivístic de les terres de Lleida en un entorn virtual en el que casi no hi havia cap arxiu i cap de les comarques de Lleida. En això vam ser pioners i aviat ho vam aconseguir malgrat la incredulitat i els dubtes que se’ns van fer arribar al grup de persones que vam entomar el projecte.

Els continguts han estat variats gràcies als diferents arxius on treballen els diferents professionals que conformen el Grup d’Arxivers de Lleida – arxius municipals, comarcals, especialitzats, administratius, d’entitats i religiosos –. També s’han publicat desenes d’activitats programades i promocionades pels arxius i s’han difós fons i documents excepcionals pel seu contingut, el format o el suport, sempre defensant l’accés i el valor dels arxius per a la defensa dels drets civils i personals i la recuperació de la memòria.

A l’any 2010 vam obrir els perfils en Facebook i Twitter per donar més visibilitat al bloc i també poder articular continguts més quotidians i cobrir un espai que començava i que només a través del GALL, els fons documentals es donaven a conèixer al món.

Ara tots els arxius – i entitats culturals – tenen perfils a les xarxes socials, compten amb els seus propis webs, per tant la tasca de donar veu i visibilitat als arxius de les nostres comarques ja està cobert. Les persones que hem conformat el grup de gestió del bloc del GALL i xarxes socials últimament hem emprés altres projectes o portem les xarxes dels arxius on treballem, per aquesta raó hem decidit que cal tancar aquestes eines que tant servei ens han fet. El bloc quedarà obert per a la consulta dels continguts existents, però no s’incorporaran de nous, pertanyen als autors que els signen.

Tot aquest recorregut de casi 14 anys no hagués estat possible sense totes les persones que ens heu anat seguint, comentant o aportant informació que completava la nostra. Sempre hem volgut que fos un entorn compartit perquè és com entenem la nostra professió.

Us recomanem seguir els perfils dels arxius de les comarques de Ponent a les xarxes socials i a compartir amb ells les vostres inquietuds i dubtes.

Ha estat un plaer,

Anna Esteve Florensa

Laura Florensa Peralta

Maria Pau Gòmez Ferrer

Xus Llavero Porcel

Anna Moli Seriola

Mònica Sesma Siuraneta

Robert Porta Roigé


Donació del fons del dibuixant Alfons López


El divendres 16 de desembre de 2022, a les 11 h, al Saló de Plens del Palau de la Paeria, amb l’assistència del paer en cap Miquel Pueyo, la cap de l’Arxiu Municipal Iolanda Enjuanes, el dibuixant Alfons López, familiars, companys i amics, va tenir lloc l’acte de donació del Fons Alfons López, de la mà del mateix donant.

Aquesta documentació que passarà a formar part del Fons Alfons López de l’Arxiu Municipal de Lleida, està integrat per 89 capses, on consten més de 1500 originals, 1716 revistes, 317 fotografies, 55 cartells, a més de premsa i documentació en múltiples formats que ens mostren la importància de la seva producció creativa al llarg dels anys.

Alfons López i Tufet, va néixer a Lleida l’any 1950, és un dibuixant, periodista, autor de còmic, humorista gràfic, director de publicacions i també divulgador. La seva obra es caracteritza per un marcat i compromès to polític, crític amb el sistema i defensor de les causes socials.

La importància del Fons Alfons López rau en el fet que és un fons gràfic que ens permet analitzar de manera global l’activitat del dibuixant tant a través dels seus originals com la seva repercussió en publicacions i en els mitjans de comunicació, per l’elevat volum de capçaleres hemerogràfiques que contextualitzen la seva producció. Com perquè ens permet analitzar, també, l’evolució i les diferents etapes de creació artística que l’Alfons López ha viscut amb el pas dels anys.  El fons destaca perquè l’artista ha conservat i donat a l’Arxiu de la Ciutat, totes les publicacions en què ha publicat alguna de les seves creacions, des dels inicis de la seva activitat a finals dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Foto: O. Bosch. Museu Morera

L’any 2016 Alfons López ja fa donació al Museu Morera de part del seu llegat, concretament de 552 originals que van passar a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida i que ara juntament amb la donació a l’Arxiu Municipal converteixen la ciutat de Lleida com a focus de referència per a la conservació i estudi de l’obra de l’artista. La seva obra ampliarà indubtablement, el patrimoni documental de Lleida esdevenint ja part de la  història de la nostra ciutat.

Des de l’Arxiu de la Ciutat destaquem la importància de fixar la representació gràfica com a instrument de recuperació de la memòria històrica.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Rixes, bregues i parcialitats


Bandolers a Tàrrega i l’Urgell (1472-1652)

Famílies amb disputes seculars. Odis, enveges i revenges que esclataven violentament. Batlles corruptes, veguers parcials i parents que s’unien a les quadrilles dels bàndols en guerra. Un terreny adobat per al bandolerisme que imperà a l’Urgell dels segles XV i XVII.

Inauguració 7 de desembre a les 19h 

Del 8 de desembre al 29 de gener  – Arxiu Comarcal de l’Urgell

Informació extreta de la pàgina web de la XAC- ACUR

Riuada 1982: Un tsunami inesperat


A l’arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs romanen els llegats de dues nissagues de fotògrafs que durant dècades van documentar la vida dels lleidatans en totes les seves vessants. Es tracta de Josep Porta Mesalles i el seu fill Josep Porta Ballespí i d’en Josep Gómez Vidal i el seu fill Jordi Gómez Payá. En ambdós casos van fer donació dels seus fons documentals a la institució i, a partir les seves fotografíes, creiem interessant recordar un esdeveniment, que fa avui quaranta anys,  canvià el paisatge, no sols de la ciutat de Lleida, sino de gran part de les comarques ponentines: la riuada de novembre de 1982.

Ningú, ni a la plana ni a la muntanya, s’esperava la gran quantitat d’aigua ni les dificultats de controlar-ne els efectes posteriors. El diumenge 7 de novembre estaba plovent molt a les capçaleres dels rius Segre i els Pallaresos, el que es va anomenar la famosa “gota freda”, però al pla no havia caigut massa aigua; malgrat que per la ràdio el temps s’anunciava molta pluja al Pirineu ningú va imaginar el que podía pasar. La mateixa nit del dia 7 al Pont de Bar les aigües van sortir de la llera i van destruir el pont i la major part de les cases, per sort els veïns es van refugiar a la part alta on hi hava la caserna de la Guàrdia Civil; al Pont de Bar i no va haver víctimes, però sí més avall on van haver vint morts i les pèrdues econòmiques van ser quantioses (GV-SD-11139-17).

El dimecres 10 Josep Maria Cullell, conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya va visitar el poble del Pont de Bar; les aigües del Segre s’emportaren el pont i la major part del de les cases; a la foto el conseller mirant les destrosses acompanyat amb alcaldes de la comarca, agenollat sobre el pedrís Ramon Noguera, alcalde del Pont de Bar (GV-SD-11139-15).

El dilluns 8 les aigües arribaren a Balaguer, ciutat que estaba de ple en les festes del Sant Crist; a la vora del riu s’havia instal·lat una carpa de l’Ajuntament i les firetes i el Segre es va endur tot però per sort no va haver víctimes. L’aigua va arribar a l’entrada de la plaça del Mercadal; l’Exèrcit es va plantjar  volar el Pont Nou davant el perill de crear una presa però afortunadament va resistir l’embranzida  (GV-1982-365-06)

El Segre passava entre els termes de Tèrmens i Menàrguens i es desbordar completament de la llera; la zona de la Sucrera i la major part de l’horta de Menàrguens va quedar anegada. Riu avall el Segre augmentaria el cabal per l’aportació de les aigües del Noguera Ribagorçana. (GV-1982-382-35)

A Lleida, la gent va continuar amb la seva vida quotidiana. La matinada de dilluns l’aigua va superar la presa del Canal de Seròs començà a entrar l’aigua a partir de la Mitjana  i Pardinyes on va inundar l’ avinguda de Tortosa i la zona de l’antiga Llotja i Mercolleida i van quedar aïllats nombrosos veïns (GV-1982-361-27) (GV-1982-382-30) (GV-1982-361-24)

A les a les 8 del matí a les avingudes de Blondel i Madrid nombrosos curiosos es van amuntegar la barana del riu, l’espectacle era fascinant però no semblava  que hi haguès perill (GV-1982-361-02).

Aleshores, jo era professor al col·legi Montserrat dels Germans Maristes on vàrem començar normalment les classes, però cap a les deu la Guàrdia Urbana va ordenar desallotjar l’edifici perquè el pati s’estava inundant.  Recordo que em van avisar que l’aigua  estaba pujant per l’avinguda del Segre i m’hi vaig arribar per intentar treure el cotxe del parking, situat al carrer Alcalde Fuster. Al voltant de les 10 hores vàrem veure entrar l’aigua pels carrers del Nord, General Brito, Vila Antònia i sobre tot el carrer Alcalde Fuster, on havíem entrat a buscar el cotxe i en un moment vàrem veure con venia l’aigua cap a nosaltres, en pocs minuts hi havia més d’un metre i el nivel va arribar a la Baixada de l’Audiència i la Baixada de la Trinitat; entre la Guàrdia Urbana i voluntaris intentaven salvar diversos cotxes a la plaça Agelet i Garriga; cap a migdia arribaren els militars amb llanxes pneumàtiques i començaren a rescatar els veïns; a la Rambla Francesc Macià hi havia més d’un metre; totes les sucursals bancàries de les rambles de Francesc Macià i Ferran va quedat inundades, sobre tot els soterranis on hi havia les caixes fortes; l’aigua va inundar el Museu del Palau de la Paeria. El màxim nivel assolit per la riuada el va marcar el Pont Vell on les aigües van arribar a tocar la part alta dels els arcs però no els van superar (FP-PF-06669-14). (FP-PF-09587-12) (GV-1982-361-09) (FP-PF-09587-03) (FP-PF-09587-05) (FP-PF-09587-01) (FP-PF-09587-04) (GV-1982-376-05)

L’avinguda del Segre va anegar la major part d’horta del Baix Segre i a l’aiguabarreig amb el Cinca les seves aigües van inundar la major part del terme fins a arribar les primeres cases de la Granja d’Escarp (GV-1982-382-16).

Al vespre havia baixat el nivell i l’aigua va marxar de la Rambla i el dimarts 9 a ser el moment de netejar i avaluar els danys; els bombers i  l’exércit  es van dedicar a treure l’aigua dels soterranis i col·laboraren nombrosos veïns i treballadors de les empreses afectades. (GV-1982-376-15) (FP-PF-06549-10)

La matinada del dia 9 es va restablir parcialment l’electricitat però les línies telefòniques van trigar a funcionar, precisament per la manca de comunicacions segures el mateix dia 9 va còrrer la notícia, falsa, que havia rebentat la presa d’Oliana i arribava a Lleida per això alguns negocis a l’ avinguda de Blondel van tapiar les entrades) davant una nova crescuda que mai no va arribar. (GV-1982-376-03

Els diez següents va començar la tasca de netejar i fer les avaluacions de les destrosses. El dia 15 de novembre visità Lleida Alfonso Guerra vicesecretario general del P.S.O.E., acompanyat per membres de l’executiva del P.S.C., Joan Raventós i Raimon Obiols i Antoni Siurana, alcalde; cal recordar que Alfonso Guerra era càrrec electe en les recients eleccions generals del 28 d’octubre. En la imatge cal destacar la marca de la l’alçada de l’aigua en la paret de l’escola dels Camp Elisis inundada com la major part del barri de Cap Pont. (FP-PF-06688-24)

Josep Ignasi Rodríguez Duque

Conseller de l’IEI