Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgell


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Aquesta informació està extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Anuncis

Transferències documentals


El passat 27 de juliol van ser transferides 707 capses d’expedients d’alumnes de l’Institut de Secundària Màrius Torres ,el més antic de la província, han estat transferida a l’Arxiu on, després de tractar-les i inventariar-les, estaran a l’abast dels ciutadans amb les limitacions que ens imposen les lleis.

Així com l’endemà va arribar, en una primera transferència, 247 llibres de la secció econòmica dels anys 1922 a 1988 de l’Ajuntament d’Aitona.  Seguiran altres que ja s’estan preparant!

 

 

 

 

Extret del compte de Twitter de l’AHLL

Desbordem l’arxiu


Quins records t’agradaria incloure dins l’Arxiu Comarcal de l’Urgell? Es busquen documents (imatges, cartes, gravacions, pel·lícules…etc) perquè les seves reproduccions formin part de la col·lecció ‘Trontolls*Sotracs’ .  A càrrec de l’artista resident a l’ACUR Maria Pinell.

Participa!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cada dia de dilluns a divendres d’11 a 14 h a l’ACUR

Fins el 27 de juliol

T’atreveixes a crear el teu propi relat de la història?

 

Informació extreta de la web de la XAC

Crònica de les IX Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes


Les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes milloren a cada edició. La primera edició es van celebrar com a celebració del centenari de l’arribada de la Comunitat Marista a l’antic convent premonstratès. Dues setmanes abans havia tingut lloc al Rectorat de la Universitat de Lleida la primera Trobada Medieval Internacional a Lleida, que volia posar a aquesta Universitat en l’estela de les millors universitats europees en els estudis d’aquest període històric; a més a Balaguer es duia a terme des de feia més de 10 anys la Càtedra d’Estudis Medievals. No semblava, doncs, possible que aquella commemoració del centenari dels Maristes pogués tenir continuïtat amb aquella “competència”. Malgrat tot la voluntat i perseverança d’algunes persones han fet possible que arribem a les novenes Jornades i s’encarin les dècimes amb optimisme i èxit consolidat.

Aquest any els conceptes de vida eterna i de mort i com s’enfrontaven durant l‘edat mitjana els diferents col·lectius, sobretot el monàstic, i quins rituals van crear i utilitzar per incorporar-los a les seves vides, han estat els temes que han ocupat les diferents sessions dels dies 9 i 10 de juliol, sense restar protagonisme als sepulcres dels comtes d’Urgell que havien ocupat un espai a l’església del monestir de les Avellanes i que avui es troben al Met Cloisters a Nova York.

La primera sessió s’inicià amb Jaume Mensa i la Reflexió sobre la mort en la tradició monàstica, vam aprendre i entendre com ho impregnava tot com a component essencial de la vida que és i per això els pensadors se n’ocuparen i molt definint la mort com un alliberament de l’ànima i la vida com un temps de preparació per la bona mort que ens porta a la immortalitat. En aquest context, durant l’alta edat mitjana, el monestir era l’avantsala del paradís i el camí era el sacrifici i la mortificació, essent incompatibles la cura de l’ànima i els negocis del món. Tanmateix arribat el segle XII es constata que tot i la presència constant de la mort, la vivència s’humanitza fent de la mort un procés, imposant-se així a poc a poc, el pensament més evangèlic, en contraposició a l’anterior absolutament monacal.

En aquest punt Daniel Piñol va fer una anàlisi acurada dels testaments a l’Edat Mitjana (s. XII – XIV). El testar era una acció impulsada per l’Església, castigant amb l’excomunió als que morien sense fer-ho, justificant-se en el costum i com a procés indispensable per a la bona mort. Aquesta situació va propiciar que tothom fes testament i en molts casos amb deixes a institucions eclesiàstiques. L’estudi atent dels documents, tot i semblar que reprodueixen fórmules fixes, ens ofereixen petites variacions que ens donen informació sobre els costums funeraris, les dinàmiques familiars i econòmiques i ens permet resseguir la història de les mentalitats. Aquesta ponència va tenir el complement precís en la que J. Antoni Iglesias-Fonseca va fer la tarda de dimarts 10, centrant-se en aspectes diplomàtics d’aquest documents, les tipologies existents, els documents relacionats com codicils o llibres de marmessors, els elements formals que els conformen, la seva significació i evolució.

Després de la pausa cafè del matí del 1r dia vam poder assistir a la presentació del projecte de digitalització i reproducció en 3D dels sepulcres del comtes d’Urgell que serà possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, The Met Cloisters i el Monestir de les Avellanes.

La tarda es va centrar en els sepulcres, primer la Francesca Espanyol ens va posar al dia dels nous descobriments en relació amb les identitats dels difunts que acollien les diferents sepultures que es trobaven a l’església del monestir i Lucrecia Kargère-Basco, conservadora del Cloisters, va parlar de la composició de la pedra i pigments, de les vicissituds que testimonien les mostres dels sepulcres que es troben a Nova York.

Com en cada edició, el segon dia vam “fer territori”, coneixent, aquest cop a la ciutat de Balaguer, els espais funeraris relacionats amb els comtes d’Urgell: el santuari del Sant Crist, l’església i el claustre de l’antic monestir de Sant Domènec i el Museu de la Noguera on es troben les restes de dos dels sepulcres de la Casa d’Urgell i ho vam fer guiats per la Carme Alòs, Ramon Solé, Alberto Velasco i Francesca Español 

La tercera sessió, la tarda del dia 9, vam poder gaudir, a més de l’esmentada ponència del professor Iglesias-Fonseca, de la presentació que ens va fer la Núria Molist dels treballs arqueològics duts a terme a Sant Quirze de Colera com un espai d’enterrament casi en la seva totalitat malgrat que en diferents èpoques. Vam poder apreciar com evoluciona el lloc, els usos i l’ocupació al llarg del temps.

I vam acabar amb música, sí música. Peces que d’una forma o altra tenien a veure amb rituals funeraris o amb com es percebia la mort a l’època medieval, desgranant primer el seu text i després en audició i tot això de la ma de l’Arturo Tello.

Finalment, he de destacar també la 7a edició del Sopar Medieval i el concert nocturn al claustre, que van tenir lloc el dia 9 de juliol al vespre i nit. En aquesta ocasió el sopar rescata de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) una recepta procedent del Monestir de Santa Anna de Barcelona, que descriu un àpat de 1402, realitzat en commemoració de l’aniversari de la mort de fra Pere Umbau. Una experiència gastronòmica que ens va permetre conèixer la complexitat de la cuina a l’entorn dels ritus funeraris. En acabar vam poder gaudir del concert “Tempus fugit. Carpe diem” amb el Cor de Cambra Absis d’Ivars d’Urgell.

Un any més la valoració és òptima hem aprés una mica més de la vida… i la mort en les comunitats religioses, la qual cosa ens permet contextualitzar millor la documentació que en relació amb el tema es troba als arxius on treballem.

Maria Jesús Llavero i Robert Porta

RWD. Una performance art d’Angeliki Avgitidou a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Quan diem que els arxius no són Cultura per se, sinó que són dipositaris de documents i informacions que després l’usuari extraurà per diferents raons (defensar drets, demanar rendició de comptes, recuperar memòria, fer història…) i els utilitzarà o no com element base d’un relat o producte nou que potser o no cultural, ens referim a experiències com aquesta que es desenvoluparà a l’Arxiu comarcal de l’Urgell el dissabte 14 de juliol

L’artista i performer grega Angeliki Avgitidou s’ha inspirat en els arxius fotogràfics de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per tal de produir una performance art.  ‘RWD’ mostra la memòria com una facultat imperfecta que el nostre esforç per mantenir-la com una obligació falla indefectiblement. Amb la participació de Marta Ricart. 

Dissabte 14 de juliol a les 20h 

Activitat oberta

(Informació extreta de la web de la XAC)

Exposició: “Lo bestiar. Evolució dels costums ramaders a la Terreta”


Del 2 al 31 de juliol es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

LO BESTIAR ha estat la denominació que s’ha utilitzat sempre a la Terreta per a referir-se al ramat d’ovelles i de cabres que ha constituït el principal mitjà de vida dels seus pobles.

Aquesta recerca s’emmarca dins dels interessos de L’Associació pel Patrimoni de la Terreta, a saber, la recuperació –per tal que en quedi constància documental per a les generacions futures- d’alguns estils de vida definitivament periclitats. És aquest l’imperatiu que els mou a aprofundir en la recuperació del nostre llegat etnològic en uns moments en què la vertiginosa transformació dels usos i costums associats al món de la ramaderia fan que segons quines practiques que havien estat tradicionals tinguin cada cop un caire més exòtic.

Aquesta exposició s’entreté en alguns aspectes de l’activitat ramadera del darrer mig segle.

Centrat en l’àmbit de la Terreta, s’inicia amb un cop d’ull al fenomen de la transhumància i aporta una descripció de les principals cabaneres que la travessen, alhora que presenta un recull bastant exhaustiu de les marques de pega i d’orella dels diferents senyals de bestiar, la majoria dels quals, degut a l’èxode massiu que va patir la nostra comarca –sobretot durant els anys seixanta- fa temps que ja han passat avall.

 

Segueix amb un repàs a les diferents feines que cal anar escometent durant l’anyada: xollar, marcar, conllocar…. Aquest repàs serveix per constatar d’una manera evident la profunda evolució que ha tingut lloc durant aquests darrers anys en les maneres de treballar amb el bestiar. Aquest canvi radical també es pot observar en les tècniques i els productes que s’utilitzaven tradicionalment per a fer front a les diferents malures i que han estat substituïts per un seguit de productes farmacèutics específics completament desconeguts fa una quarantena d’anys. Dediquem també un apartat a mostrar els elements més sumptuaris de la ramaderia: el món dels crabons/crestons i la seva esquelleria.

Aquesta liquidació d’unes maneres de fer és també constatable en l’àmbit de la llengua: el fet que una bona part dels pastors actuals provinguin de fora de les nostres contrades posa en perill tot el patrimoni lingüístic associat al món del bestiar.

Tríptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Ingressen nous documents en el fons personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria


La família Sandaran Fontfreda ha depositat una part de la biblioteca personal del poeta a l’Archiu Generau d’Aran

La família Sandaran Frontfreda ha dipositat a l’Archiu Generau d’Aran una part de la biblioteca personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria. Els volums ingressats són obres d’autors com Josep Carner, Albert Albert Torrellas, Salvador Borrut i Soler, Joaquim Cases-Carbó, Joan Malagarriga, Ramon Suriñach Sentíes, Plàcid Vidal, datats entre els anys 1904-1935. Tots els llibres porten una dedicatòria personal que el propi autor fa a Sandaran. També ha ingressat una còpia de la traducció de l’obra de William Shakespeare “Enric IV” al català que Sandaran veu publicada en 1907.

0001

Libret dedicat a Sandaran per Josep Carner

L’any 2005, les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda, Clara Sandaran Fontfreda i el senyor Francesc Sandaran Fontfreda signen el contracte de dipòsit del fons personal del seu avi, Jusèp Sandaran Bacaria. Aquell mateix any la documentació ingressa a l’Archiu Generau d’Aran. El fons es format per manuscrits del propi Sandaran (estudis sobre la llengua aranesa, poemes, conferències, obres de teatre, costums…), correspondència amb altres autors contemporanis i fotografies familiars.

191010130000006,0001

Jusèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Jusèp Sandaran Bacaria, de casa Ferret de Canejan, neix el 31 de gener de 1875. Jusèp es casa amb Felipa Sambeat Romeva també de Canejan. El matrimoni va a viure a Barcelona, a on Sandaran mort l’any 1942. Entre 1906 i 1913 inicia una època de producció lingüística en defensa de la llengua aranesa. Escriu poemes que presenta en diversos jocs florals i que veu publicats en diverses publicacions occitanes com la “Bouts dera Montanho”; recull costums araneses, sobretot de Canejan, inicia un projecte de gramàtica aranesa i aplega, en més de 600 fitxes, paraules, refranys i dites araneses. Tot aquest treball culmina en la conferència, que pronuncia el 23 d’octubre de 1913 a l’Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona i que titula “La Val d’Aran i els Catalans”. És en aquest període quan coincideix amb importants personatges contemporanis que també treballen en llengua aranesa o occitana com Mossèn Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu i Josep Aladern, entre altres. L’1 de maig de 1912 finalitza un llibre manuscrit de poemes dedicats a la seva dona. En ell escriu 19 poemes en català i 6 en aranès. Entre 1918 i 1940 escriu poemes en català que també veurà publicats.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

190010120000023,0001

Uns dels poemes de Jusèp Sandaran Bacaria escrit en aranès