‘Çabaters, sartres i ferrers’: El mon dels oficis i el treball en els documents medievals i moderns


9è curs de paleografia i diplomàtica a l’ACUR. Del 18 de gener al 15 de febrer

A partir del dimarts 7 de gener es poden realitzar les inscripcions al curs pràctic de paleografia i diplomàtica ‘Çabaters, sartres i ferrers’: El món dels oficis i el treball en els documents medievals i moderns, organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).

El curs s’iniciarà el dia 18 de gener i, durant 5 sessions, els mesos de gener i febrer, ens aproparà a la lectura i interpretació de documents diversos d’arxiu que ens permetran conèixer les activitats laborals als voltants dels oficis i professions de l’època medieval i moderna.

Es tracta d’un curs per aprendre  a llegir i interpretar la documentació d’arxiu d’època medieval i moderna per al coneixement dels tipus de lletres, abreviatures, cronologia, tipologies documentals, estructura dels documents.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

 Formulari d’inscripció

Professorat: Joan Busqueta. Professor d’Història Medieval de la Universitat de Lleida (UdL)

Inscripcions del 7 al 15 de gener de 2020

Informació facilitada per l’ACUR (pàgina web de la XAC)

Publiquen una reproducció del pergamí de la confraria dels mercaders de Tàrrega datat el 1269


 

Jaume Espinagosa, director dels Museus de Tàrrega; Jordi Fernández, administrador de Millennium Liber; Ivonne Pont, regidora de Patrimoni i Memòria Històrica; Roser Miarnau, historiadora de l’art; i Miquel Àngel Farré, arxiver de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

L’editorial catalana Millennium Liber ha editat un facsímil que reprodueix el pergamí de la fundació de la confraria dels mercaders de Tàrrega, document que data de l’any 1269. Es tracta d’una edició limitada de luxe amb 550 exemplars numerats. El pergamí original, del regnat de Jaume I, es troba custodiat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, i és considerat de significativa importància ja que constitueix un dels primers exemples documentals que reflecteix l’ús de la llengua catalana. També destaca per la presència de membres femenines en el si de la confraria, un fet inusual a l’època i que testimonia la participació activa de les dones en la vida econòmica de la Tàrrega medieval. El document va donar forma jurídica a la creació de la confraria dels mercaders de Tàrrega i fou ornamentat amb una miniatura artística de la Mare de Déu de la Llet envoltada per quatre arcàngels.

La publicació s’ha posat a la venda en una caixa de gran format que també conté un article d’estudi sobre el pergamí publicat a la Revista d’Humanitats de l’Urgell URTX a càrrec de Miquel Àngel Farré, historiador de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, i Roser Miarnau, historiadora de l’art i tècnica del Museu Trepat. A més, inclou com a obsequi una reproducció del dibuix de la vila medieval de Tàrrega realitzat per Pier Maria Baldi l’any 1668, que es troba dipositat a la Biblioteca Medicea Laurenciana de Florència.

L’editorial Millennium Liber treballa en la recuperació de la memòria històrica i humanística mitjançant acurades edicions facsimilars. Les Homilies d’Organyà, el Llibre d’Hores del Bisbe Morgades o l’Acta de la Cort de Cervera també figuren en el seu catàleg.

 

Aquesta notícia fou publicada inicialment a Nova Tàrrega, el dimecres, 18 de desembre de 2019 a les 15:58h.

Descobreixen dos documents originals inèdits del segle IX del monestir de Gerri de la Sal


Aquests darrers dies diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de la troballa de dos pergamins del segle IX de Gerri de la Sal. A continuació us reproduim el que ha publicat el diari lleidatà “La Manyana”:

El professor Jesús Alturo, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la investigadora predoctoral de la UAB Tània Alaix, han estat els encarregats de recopilar els documents en llatí del segle IX o anteriors i, com a característica important, originals. Durant aquesta feina en la que s’han recopilat els 100 documents més antics de Catalunya per ser inclosos en els volums 112 i 113 dels 118 que tenen les Chartae Latinae Antiquiores s’han descobert dos pergamins fins ara inèdits procedents del monestir de Gerri de la Sal. Els dos documents s’han inclòs a l’addenda d’aquesta publicació que recopila els textos europeus més antics.

Aquests dos pergamins, que corresponen a dues compravendes, una datada el 23 de març de l’any 845 i l’altra el 30 de setembre de 848, i han estat localitzats en una casa particular del poble de Senterada, al Pallars Jussà. Els seus propietaris Mireia Font i Jesús Sànchez, de Casa Leonardo, tenien els pergamins per herència juntament amb altres documents no tant antics, van decidir dipositar el seu fons particular a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà per poder fer-lo accessible a tots els interessats. Tant Alturo, nascut al Pont de Suert, com Alaix tenen molta vinculació amb el Pirineu de Lleida i asseguren que la descoberta els ha fet “una especial il·lusió”.

Jesús Alturo destaca la sensibilitat d’aquesta família en dipositar els documents en un arxiu per a que puguin estar a l’abast de la comunitat educativa i dels investigadors.

El catedràtic del Pont de Suert i responsable de la publicació explica que “No és rar que en col·leccions privades del nostre país hom pugui descobrir encara documents, còdexs i incunables de gran valor cultural, sencers o en estat fragmentari. Però, certament, és la primera vegada que s’ha recuperat dos diplomes tan antics, del segle IX, i originals”.

EL DOCUMENT MÉS ANTIC

Entre els 100 documents que s’han aportat a la col·lecció, destaca el document escrit original més antic de Catalunya que data del 15 d’octubre de l’any 815 i està dipositat a l’Arxiu Capitular d’Urgell a la Seu d’Urgell.

ALTRES DOCUMENTS

La recerca també ha permès identificar un document corresponent a un judici presidit a Girona pel comte Guifré el Pelós l’any 898, del qual es coneixia l’existència però no la seva ubicació.

Altre document singular de l’obra és una carta que l’emperador Carles II, anomenat el Calb, adreçà el 877 als barcelonins amb un afegit textual, segurament escrit per ell mateix, que constitueix la carta més antiga coneguda d’un sobirà franc.

Tots els documents estudiats són escrits en pergamí. Però n’hi ha dos de gran format, que es van escriure en papir: la butlla del papa Formós, de l’any 892 (162×32 cm) i la del papa Romà, del 897 (163×45 cm). A tall de curiositat, destaca un contracte de compravenda escrit per un sacerdot, anomenat Ibirol (894), amb molts errors ortogràfics, particularment inversions de lletres, el que fa pensar als investigadors que el prevere devia ser dislèctic.

Entre els escrivans més destacats es troba el canonge Adanagell, secretari del primer bisbe de la diòcesi restaurada de Vic, coneixedor de diverses modalitats d’escriptures i d’alfabets, que es pot considerar l’home més culte de Vic de final del segle IX.

PROTOCATALÀ

“Tots els textos són escrits en llatí medieval, en un moment en què el llatí no s’aprenia en l’àmbit familiar, sinó a l’escola, perquè la llengua quotidiana era ja el protocatalà, una llengua romànica que està en la base del llatí escrit en aquesta època i que, de vegades, per insuficient preparació de qui escrivia o per voluntat de fer·se més entenedor, aflorava a la superfície textual ni que fos en formes més o menys llatinitzades”, indiquen Jesús Alturo i Tània Alaix.

“El primer balbuceig de la nostra llengua apareix ja escrit, ni que sigui de forma imperfecta i vacil·lant, en aquests diplomes”, continuen, “tot i que el llatí fou emprat sempre de forma preferent en la documentació jurídica de Catalunya fins al segle XVIII, en altres territoris, com Castella, ja des del segle XIII es preferia la llengua vernacla”.

Els investigadors destaquen també la gran riquesa documental de Catalunya en aquest període, tant en volum com en tipologia. Apunten que sols del segle X, període no recollit en l’obra actual, Catalunya disposa de més de 7.000 documents i que “avui per avui, l’únic poble d’Europa que compta per a l’Alta Edat Mitjana amb un diplomatari és el de Polinyà del Vallès, publicat per la UAB l’any 1985”.

L’article, més llarg i escrit per en Sergi Martí, l’hem extret del diari  “La Manyana” publicat el 7 de desembre de 2019. Les notícies del canal 3/24 també se’n fan ressò: Pergamins mil·lenaris

 

Presentació del número 6 de la revista SHIKAR


El Centre d’Estudis Comarcal del Segrià (CECS) presenta la seva revista Shikar el proper dimecres 18 de desembre a les 19h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Alcoletge.  Per complementar l’acte podrem gaudir d’un petit concert a càrrec d’alumnes de l’escola municipal de música d’Alcoletge, Julià Carbonell .

Les persones que vulgueu adquirir la revista ho podeu fer el mateix dia 18 de desembre a la presentació o a partir del 13 de gener a l’Arxiu històric de Lleida (previ avís).

 

La Marina Cuñé es jubila


Aquest cap de setmana és molt significatiu pel Dipòsit d’Arxius de Cervera i ho torna a ser pel GALL. El diumenge dia 1 de desembre la Marina Cuñé, responsable de tota aquesta immensa instal·lació, es jubila.

Ja fa uns anys que de forma progressiva ha anat  desant part de les feines del Dipòsit, per motius de salut, però, aquest ha ocupat, ocupa i ocuparà un lloc ben especial en la seva vida.

El Dipòsit d’Arxius de Cervera, sempre ha sigut un lloc diferent de la resta d’arxius, ha estat una mena de magatzem de tota aquella documentació que no van poder, o no van voler, instal·lar a Barcelona, que és el lloc on lògicament hauria de ser, ja que tota la documentació que custòdia pertany a aquesta província. Tot i el destacable volum de documentació que s’hi conserva, mai se l’hi ha fet el cas que realment mereixia.

L’entrada al Dipòsit d’Arxius de Cervera (situat a l’ala nord de l’antiga Universitat de Cervera), ja et transportava directament a una altra època, l’olor d’humitat i a antic que senties quan entraves per una petita porta situada al carrer Manuel Ibarra i que et portava a unes grans escales amb poca llum, similars a les d’un antic castell, on no et semblaria gens estrany trobar-te amb un noble o amb un cavaller medieval pujant escales amunt. A la primera planta, girant a la dreta, trobaves una porta on un cartell petitó t’indicava que ja estaves al Dipòsit, i allà, trobaves el somriure de la Marina que és qui t’acompanyava per aquella immensa sala plena fins dalt, que es repetia al pis de baix. Ella era la persona que et feia veure, que darrere de totes aquelles capses, aquelles prestatgeries altes fins al sostre, tan amples i tan llargues, hi havia una feina feta ingent, és ben cert, però, que la Marina mai ha fet esment d’aquesta tot aquest treball , però,  veient-la treballar un dia, ja podies observar la passió i les ganes que havia posat per tirar endavant tot aquell espai i el volum de documentació.

Ara, potser ja no utilitzem pràcticament per a res el bolígraf i el paper, tenim els ordinadors, que ens permeten generar i gestionar una gran quantitat d’informació, però, la Marina va començar a descriure els 7 quilòmetres de documentació (que es diuen aviat) que conté el Dipòsit amb paper i bolígraf i està absolutament tot descrit d’aquesta manera i perfectament ordenat. A més, els darrers anys, ho va començar a passar tot a les bases de dades i ja s’ha de recórrer poc a totes aquelles descripcions manuals que tant li va costar elaborar.

Avui la Marina continua passejant tranquil·lament per Cervera, i esperem que ho faci durant molt de temps, però, el Dipòsit d’Arxius de Cervera ja no és el mateix sense ella, de fet ara l’accés als seus fons cal fer-lo a través de l’Arxiu Comarcal de la Segarra . De ben segur, tots els qui hem treballat amb la Marina ens n’enduem un molt bon record i una gran experiència. Et desitgem que aquest nou camí que és la jubilació la gaudeixis tant o més del que hem gaudit tots nosaltres treballant al teu costat.

Anna Moli

Finalitzen els treballs de descripció de les col·leccions de postals de Javier Hospital i de Mossèn Xavier Esplandiu


En total s’han descrit més de 500 postals de la Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Subirà i Pallars Jussà

L’1 d’agost de 2003, ingressa a l’Arxiu el fons de Javier Hospital de Vielha. Aquest és format per una gran quantitat de postals de tota mena, col·leccionades pel Sr. Hospital al llarg de la seva vida. El primer treball de descripció s’ha centrat en totes aquelles imatges corresponents a la Val d’Aran. En total s’han descrit 372 postals, totes elles en color. Les postals van ser editades per  “Escudo de Oro”, “Ediciones Sicilia” i “Kolorham” de Barcelona i per “Ediciones Arribas” de Saragossa. Els propers treballs es centraran en la descripció de comarques com l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, el Ripollès, la Cerdanya i el Berguedà, així com d’Aragó, Andorra i França.

 

Bestiar en Pla de Beret. Col·lecció Javier Hospital

La col·lecció de Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà (1938-2019) ingressa a l’Arxiu el 4 d’abril de 2017. El fons és format per quinze àlbums que contenen més de vuit-centes imatges. Les fotografies corresponen a diversos moments del treball de mossèn Esplandiu a les rectories araneses de Vielha i Bossòst. La col·lecció de postals recull imatges de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà. Aquestes postals van ser editades per l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur i per “Escudo de Oro” i “Kolorham” de Barcelona. També es conserven edicions de la casa francesa “Labouche Frères” de Toulouse. Els primers treballs de descripció s’han centrat en 227 postals, 164 en b/n i 63 en color.

Església de Sant Andreu de Casau. Col·lecció Mossèn Xavier Esplandiu Xuclà

Els treballs de digitalització de les dues col·leccions, en total 599 imatges, s’han realitzat en el mateix Arxiu.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Archiu Generau d’Aran