Das, la fe contra la cultura. Gènesi i erecció de l’església de sant Llorenç de Das (1901-1903)


Demà divendres 15 de desembre es tanca el III Cicle “Explica’m una història” parlant de la construcció de l’església de sant Llorenç de Das enmig d’una pugna ideològica i simbòlica entre famílies

Els dos campanars: església de sant Llorenç i casa del comú de Das

Sandra Adam, historiadora de l’art, ens presentarà el resultat de les seves recerques entorn de la construcció de l’església parroquial de sant Llorenç de Das a principis del segle XX.  L’estudi sobre el temple s’ha realitzat a partir de la consulta de material documental inèdit, fonts orals, anècdotes i el creuament de diversos fons arxivístics. Sandra Adam ens parlarà,  en primer lloc, dels comitents de l’obra i dels els seus orígens, punt essencial per comprendre els orígens de l’encàrrec arquitectònic i els vincles del propi projecte en el seu context social. Després, aprofundirà en la figura de l’arquitecte responsable de dissenyar i materialitzar la nova església parroquial per comprendre el tipus de creador i les seves relacions amb les famílies adinerades de la Cerdanya però també de Barcelona. Un aspecte cabdal per entendre els vincles socials i artístics existents a finals del segle XIX i principis del XX entre la regió pirinenca i la capital del país.

Aquesta és la tercera xerrada del Cicle “Explica’m una història” que organitza conjuntament el Grup de Recerca de Cerdanya, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Arxiu Comarcal. L’acte tindrà lloc divendres 17 de novembre, a les 20 h. a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Extret de la web del XAC

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Difusió

Cometrem el mateix error?


Les i els professionals de l’arxivística estem en un moment en el que ens movem entre les possibilitats que donen els avenços tecnològics per la gestió de la documentació i el dret a l’accés i la legislació que limita aquest dret casi al mateix ritme. Deixar únicament en mans de juristes la decisió de dret a l’accés de la documentació pública ha estat una forma que els governs i les administracions han trobat per a que tot allò que mai no han estat disposat a deixar consultar a la ciutadania continuï de la mateixa manera, tanmateix ja no es pot atribuir a l’arbitrarietat dels estaments administratius i governamentals. No, ara en resolucions fonamentades en alguna legislació, pocs cops tota la que es podria portar a col·lació, que tenen poc en compte el context de la sol·licitud (investigació en curs, món acadèmic i científic, difusió de coneixement, restitució de la memòria), limiten l’accés total o parcial a documentació a la que tota la vida s’havia tingut accés. Ho fan interpretant la normativa que segons els o les juristes, com eclesiàstics medievals, són els únics amb la capacitat per fer-ho.

Així, com abans ho van fer els informàtics, els juristes ens fan callar amb un llenguatge críptic de circumloquis, protegint el dret a l’honor de persones mortes o la dignitat d’uns hereus possibles que en tot cas és aquell que vol accedir el que ha de demostrar de forma fefaent que ho estan. Com als anys 80-90 els informàtics es van fer amb un camp professional on els coneixements i competències estaven en les nostres mans, ara ho fan els juristes. Els uns i els altres ens releguen, aleshores i ara (amb algunes excepcions), a purs magatzemistes o en el millor dels casos curadors de museus documentals. Mentre, les i els arxivers fan cursos, màsters i postgraus per actualitzar uns coneixements que mai no podran ser complets, perquè està clar que una persona no pot abastar-ho tot i les organitzacions per a les que treballem no crearan una plantilla suficient on es recullin totes les especialitats necessàries, cada dia més, per poder conèixer tot de tot el que es gestiona en un arxiu.

En els dos casos n’hem volgut estar a l’alçada. Oberts a col·laborar, hem prestat atenció als requeriments que ens arribaven des d’elles, però tret de comptades ocasions el retorn no ha estat de la mateixa intensitat i finalment ens hem trobat, en el millor dels casos, asseguts en una sala on era evident que la nostra opinió no comptava i els nostres coneixements no eren requerits.

Som així. Ens il·lusionem amb tot allò que creiem que pot potenciar la gestió documental, de la informació i sobretot de l’accés, que la majoria de la professió entén que per norma ha de ser lliure. Ara hem trobat una altre d’aquestes il·lusions. Em refereixo a tot allò, tecnologic o ontològic, que ens permetrà obrir dades i posar-les a disposició per a la utilització i reutilització. Perquè som uns fervents creients de la “religió”de la transparència, com ho vam ser abans (encara ho som) de la informatització, d’Internet i de tenir normes clares i fàcilment interpretables. Però el problema és el mateix amb el que ja ens vam topar anteriorment, no tenim la capacitat tècnica, pressupostària ni el personal per tirar-lo endavant i aplaudim qualsevol iniciativa més o menys privada que ho permeti fer.

Cal obrir dades, govern obert, administració oberta, només així aconseguirem que la transparència real cali en la cultura burocràtica de les organitzacions en les que treballem. Però què passa quan un cop més això es basa en projectes privats i limitats? Projectes que poden tenir un origen més o menys generós, però que finalment acabaran buscant un benefici directe o indirecte? Durant més de 30 anys, més de 150 investigadors i investigadores de tot Catalunya han estat buidant les dades que permetran valorar el cost humà de la guerra civil, un projecte que ha impulsat i finançat el Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Ara s’està finalitzant l’etapa de buidat i començaria la d’explotació de les dades i és en aquest moment que un d’aquests projectes que ens ha enlluernat, el de Concha Catalan, surt a la llum i la seva impulsora exigeix la migració de totes les dades invocant la llei de transparència per a prosseguir amb el seu projecte que, com ja hem pogut anar comprovant d’altres territoris, ja té uns primers resultats en forma d’articles signats per ella com a bona periodista de dades que és. Y ens tornem a equivocar!

Nosaltres hauríem de ser les primeres persones d’enfrontar-nos a la utilització per a fins espuris de la feina d’uns altres, i més quan aquests altres són investigadors i investigadores que sabem que han utilitzat les seves vacances i els seus diners en molts casos, per a poder-lo portar a terme. Ara que tot està apunt per a recollir els fruits, és a dir, per a poder tractar i utilitzar les dades recollides, ve una altra persona i amb les mans netes i descansada s’endú el mèrit, l’ovació i el producte acabat. D’aquesta forma es posarà punt i final a moltes tesis doctorals que estan en elaboració, perquè quina aportació científica es pot fer quan ja no hi ha novetat?

Però les dades hi seran igual i es podran treballar igual, però seran accessibles per a més gent. Aquesta és una de les consideracions que s’han fet de forma més repetida. Pensem una mica, la feina del buidar dades als arxius, encara és una tasca feixuga i per tant poc apetible. Si això tira endavant, i sembla que ho farà amb el nostre beneplàcit, els investigadors esperaran des de casa a poder consultar les dades, no els documents escanejats, sinó les dades separades i preparades per poder-les explotar i amb les nostres migrades plantilles aquest servei no el podrem oferir i la senyora Catalán no vindrà a l’arxiu de forma física o virtual a buidar-les, però sí exigirà i com ella altres que les dades estiguin disposades per a l’explotació i nosaltres tornarem a estar relegat, un cop més, a mers emmagatzemistes o en el millor dels casos gestors de museus de documents.

Maria Jesús Llavero

Arxivera de l’Arxiu Històric de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Difusió, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Memòria Històrica, Opinió, Recerca

Presentació de les actes de les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”


La publicació conté la conferència inaugural i els 20 treballs presentats

Els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2016, van tenir lloc a Salardú les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”. Aquestes jornades commemoraven el 400 aniversari de la redacció d’aquest document que actualitza i recopila l’administració aranesa.

Còpia de Portada

En total es varen presentar 20 comunicacions sobre diversos estudis d’alimentació, arqueologia, arquitectura, economia,  genealogia, història, història de l’art, poesia, sanitat i sigil.lografia, relacionats amb l’època de la redacció de les Ordinacions.

Data: 1 desembre 2017

Horari: 19.00 h

Lloc de celebració: Conselh Generau d’Aran. Passeg dera Libertat, 16. Vielha e Mijaran

Entitats organitzadores: Conselh Generau d’Aran, Musèus dera Val d’Aran, Institut d’Estudis Ilerdencs i Archiu Generau d’Aran

Invitació a l’acte

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Archiu Generau d'Aran, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions, Recerca

El projecte “Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp”, guanyador de la 7a beca Mossèn Jesús Castells i Serra 2017


El passat 3 de novembre de 2017, el jurat de la 7a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2017 va acordar concedir la beca a l’equip investigador format per Joan Florensa i Parés, Aniol Noguera i Clofent i Roger Bergé i Pagan pel projecte: “Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep de Calassanç, oficial de Tremp”

 

Desprès de valorar els nou projectes presentats en aquesta edició, el jurat va considerar que el projecte guanyador presentava una gran solidesa metodològica i que alhora, contemplava la consulta d’una quantitat important de fons d’arxiu. Així mateix, contribuïa al coneixement d’un període històric poc estudiat dins de l’àmbit territorial de la beca i que tenia una projecció que aniria més enllà de la recerca, ja que dibuixava una ruta, dins del “camí de Calassanç”, que podrà tenir repercussió en la valorització patrimonial de la comarca del Pallars Jussà.

Finalment es va tenir en compte la recuperació de la figura de Josep Calassanç, reconeguda internacionalment i poc coneguda dins l’àmbit local.

A la becada, dotada amb 3.000 € bruts i la publicació del treball resultant, hi col·labora l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà que actua com a secretaria de la beca.

El seu objectiu fonamentalment es premiar el millor projecte de recerca inèdit sobre qualsevol àmbit d’estudi que se centri en l’estudi del fons ingressats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Extret de la web del XAC

1 comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Difusió, Recerca

Mossèn, ens han pres la marededeu! 


El dilluns 20 de novembre es presentà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el llibre Mossèn, ens han pres la marededeu!  de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip.

El segrest de la Marededéu de Núria ( 1967-1972): De la confluència del ressorgiment del catalanisme i el moviment transformador de l’ Esglèsia catòlica dels anys seixanta del segle passat, sorgí la campanya ‘ Volem bisbes catalans´ com a protesta pel nomenament , l’ any 1966, d’ un bisbe de Barcelona que no parlava català. Per reforçar i fer coneixer internacionalment aquesta campanya, el juliol de 1967, un grup d’activistes va sostreure la imatge de la Verge de Núria del seu cambril, quatre dies abans dels actes de celebració de la seva coronació canònica. Mai es va saber qui l’havia sostret i el retorn de la imatge no es produí fins al gener de 1972, quan, per primera vegada en el franquisme, un bisbe català prengué possessió de la diòcesi de Barcelona”

Text extret del llibre

 

Deixa un comentari

Filed under Difusió

Taller de creació d’imatges 3D


T’atreveixes a transformar les teves imatges 2D a tridimensionals?

Saps com crear unes ulleres 3D? T’agradaria crear el teu àlbum familiar amb aquesta tècnica? Doncs ara pots, amb aquest taller pràctic per crear directament imatges 3D o transformar imatges 2D en tridimensionals. I també amb algunes idees de com organitzar, conservar i presentar les imatges 3D per a la seva recuperació i impressió.

Dissabte 2 de desembre 

De 9 a 14 hores

2€ per família. Inscripció prèvia

Taller impartit per Julio Quílez Mata  Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Recomanacions

Els assistents al curs han de portar, preferentment, una càmera de fotos o, en el seu defecte, poden utilitzar el mòbil.

A qui va adreçat?

Adults i infants a partir de 8 anys

Inscripcions

2€ per família.

Inscripcions fins dimarts 28 de novembre a partir del formulari o trucant al 973 31 24 11. Places limitades

 

Extret de la web de la XAC

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida

Cinquenes Jornades El Segrià a Estudi


Per cinquè any el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià ens convoca per coneixer una mica més de la cultura i el patrimoni de la comarca del Segrià. Aquest any es celebrarà a Alcarràs continuant amb aquesta seu itinerant que respon a la voluntat de posar en valor tots i cada un dels pobles de la Comarca i com cada any es durà a terme el tercer dissabte de novembre, aquest any el 18. Tot i que tindrà que competir amb la I Jornada sobre historiografia local que es celebra el mateix dia a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, les Cinquenes Jornades del Segrià a estudi tenen l’interès del coneixement de proximitat aquell que fan les segrianenques sobre el seu territori i que ens ajuda a coneixer millor una comarca diversa i rica en medi natural i cultura, però que necessita que les persones que investiguen ho posin de manifest.

Les comunicacions presentades any rera any es publiquen a la revista Shikar que poc a poc s’està convertint en una publicació de referència tant per la qualitat dels estudis com per la cura que es posa en la seva edició. En poques setmanes podrem anunciar la presentació del número 4 que recull les comunicacions presentades a la Quartes Jornades que es van celebrar a Almenar ara fa un any.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Història, Jornades i Congressos, Patrimoni, Recerca, Tradició