Presentació de les bases de la 5a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2015


Bases_20151 copiaNascuda a l’any 2011, la beca de recerca Mn. Jesús Castells i Serra es consolida amb la que serà la seva cinquena edició. Dotada amb 3.000 euros, s’atorgarà al millor projecte de recerca inèdit sobre història i qualsevol altre àmbit d’estudi, que se centri en el fons documentals custodiats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà a Tremp. La beca està organitzada i finançada entre l’Ajuntament de Tremp, el Consell      Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la  Generalitat de Catalunya.

Com a novetat, destacar que el termini de presentació de la documentació pels candidats serà fins al dia 15 de setembre i que el veredicte del jurat es dictaminarà durant el mes d’octubre de 2015. Els interessats hauran d’enviar a la secretaria de la beca, a l’Arxiu   Comarcal del Pallars Jussà, el seu projecte. Un cop es faci públic el veredicte del jurat, el becari té un any per desenvolupar el treball i entregar-ho, alhora que l’haurà d’exposar en forma de conferència durant el mes de novembre de 2015.

A banda de la dotació de 3.000 euros, la beca inclou la publicació del treball guanyador. L’any passat es van publicar els treballs guanyadors de les dues primeres edicions i durant aquest any està previst la publicació del treball guanyador de la tercera edició.

Bases beca 2015

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Deixa un comentari

Filed under Ajudes, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Arxius, beca, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Publicacions

Valoració del Taller ‘Del record a la mirada’. Organitza i refotografia el teu arxiu familiar


Els alumnes han refotografiat imatges antigues del poble d’Arròs i de la Casa deth Senhor, seu de l’Arxiu

 

Els dies 19, 20 i 21 de juny va tenir lloc a l’Archiu Generau d’Aran el taller ‘Del record a la mirada. Organitza i refotografia el teu arxiu familiar. El taller tenia per objectiu oferir unes primeres pautes per a l’organització de les fotografies que es guarden als arxius familiars, però també per a gaudir d’aquestes mateixes imatges a través de la Refotografia.

En la primera sessió ‘Com organitzar el teu arxiu de fotografies’ Susanna Muriel Ortiz va donar als alumnes algunes idees de com classificar i ordenar la col·lecció de fotografies que podien tenir a casa. Els participants van fer pràctiques de com documentar les imatges i com guardar-les de forma adient.

Primeres nocions de com conservar l'arxiu fotogràfic familiar

Primeres nocions de com conservar l’arxiu fotogràfic familiar amb Susanna Muriel Ortiz

En la segona sessió ‘Refotografiar el teu arxiu familiar’ Ricard Martínez, va donar unes pautes senzilles per a refotografiar les fotografies familiars. És a dir, observar i fer una nova fotografia des del mateix lloc on va ser feta una imatge anterior. Els assistents van realitzar un exercici pràctic amb antigues fotografies del poble d’Arròs i de la Casa deth Senhor, seu de l’Arxiu.

Pràctiques de Reprografia amb Ricard Martínez

Pràctiques de Reprografia amb Ricard Martínez

La valoració dels alumnes ha estat molt positiva, tan per aquests primeres nocions sobre la conservació dels seus arxius fotogràfics com per el descobriment de la refotografia.

En el document adjunt es poden veure imatges i el resultat dels exercicis que els participants al taller van fer en grups. Moments del taller Del record a la mirada

Archiu Generau d’Aran

 

Antigues imatges del poble d’Arròs refotografiades en el taller

 

DSC_2671 copia

Església de Santa Eulària d’Arròs. Anys 60-70 segle XX. Col.lecció Claudi Aventín-Boya.

Refotografia de Manel Rocher, Mª Àngels Ros i Montse Rosell

IMG_3189 copia

Bestiar en la plaça d’Arròs.  1947.  Col.lecció Divina Caubet

Refotografia de Laura Caubet, Esteban Urbano i Josep Vera

IMG_6990 copia

Família de la Casa deth Senhor d’Arròs. Anys 10-20 segle XX. Col.leccion Antonio Morello Carrera.

Refotografia de Meritxell Casero i Arturo Nart

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Cultura, Difusió, Formació, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

Arxivers sense Fronteres: memòria de passat, dignitat de present, inversió de futur


Des de 1998 Arxivers sense Fronteres (AsF) treballa en projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. És una organització no governamental sense ànim de lucre que la formen principalment arxivers voluntaris que a banda de la seva feina diària s’impliquen en accions que en el camp de la solidaritat i la cooperació pretenen la preservació i la protecció, de vegades la recuperació, del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament.arxivera de l'arxiu de la RASD

En aquests anys, s’han dut a terme o participat en molts projectes que van començar a l’Àfrica (Malabo -Guinea Ecuatorial-, Niamey -Niger-) i des d’aleshores s’ha actuat en casi totes les parts del món, sempre intentant dur a terme accions col·laborant amb la població i els organismes locals. El resultat és engrescador.

AHPN_12

Durant l’últim any, s’ha modernitzat la imatge, s’ha fet el salt a les xarxes socials i s’ha actualitzat la pàgina web amb un aspecte dinàmic i jove que vol enllaçar amb els arxivers i professionals de la informació més joves i empreses del sector, convidant-los a compartir la missió de:“Impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot  garantint el seu correcte tractament, perquè puguin ser posats a disposició de la societat.”

Tot això no és possible sense la participació d’arxivers i arxiveres solidàries, però també cal socis i sòcies que amb el seu recolzament permetin tirar endavant les actuacions que estan endegades i iniciar de noves que permetin escampar els valors que Arxivers sense Fronteres té com a propis: Solidaritat, Cooperació, Drets Humans, Identitat de les persones i dels pobles, Memòria històrica, Transparència, Defensa del patrimoni documental, Accés a la informació. Es necessita, doncs, augmentar la massa social i aquí tots podem fer alguna cosa: fes-te soci

Maria Jesús Llavero 
sòcia d'Arxivers sense Fronteres

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Patrimoni

L’Arxiu Comarcal de la Segarra restaura una traducció catalana medieval d’una obra de la cultura llatina


L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha restaurat una traducció catalana de l’obra de Boeci De la consolació de la filosofia. Es tracta d’un còdex de finals del segle XIV

 

Boeci fou filòsof, polític i escriptor llatí (Roma 480 – Pavia 525). Representant del neoplatonisme, es va inclinar per l’estoïcisme i fou un dels fundadors de la filosofia cristiana d’Occident. Va traduir, del grec al llatí, i va comentar a Plató i Aristòtil.

“De consolatione philosophiae”  (De la consolació de la filosofia) és la seva obra més coneguda. Escrita a la presó entre els anys 523 i 524, consta de cinc llibres, en prosa i en vers, on l’autor manté un diàleg literari amb una visitant, la Filosofia, que pren la forma d’una dona i consola a Boeci en la seva dissort. És una obra de pensament ètic clàssic, autobiogràfica, filosòfica i política on exposa i dialoga sobre els principals problemes de la consciència humana.

Molt llegida a l’edat mitjana va originar comentaris i traduccions al català i al castellà durant els segles XIV i XV. Traduïda al català per Pere Saplana -entre 1358 i 1362- i revisada i completada per Antoni Ginebreda, ambdós religiosos dominicans, estava dedicada a l’Infant Jaume de Mallorca fet presoner per Pere III.

Tasques de restauracióTasques de restauració
El còdex medieval català de l’Arxiu Comarcal de la Segarra està escrit a una columna en lletra gòtica cursiva, té 91 folis (inclosos els blancs intercalats i afegits en el procés  de la restauració), a mida295 mm. x210 mm., amb una pèrdua significativa de folis i sense l’enquadernació original. Es tracta de la primera versió de la traducció de Pere Saplana.

Confeccionat amb paper de pasta de draps, artesanal manual i de fibres no llenyoses. És verjurat, amb filigrana, barbes i gruix desigual, i una marca d’aigua semblant a un molinet. Les tintes són metal·loàcides, de tonalitats que van del marró al negre. Presenta decoracions de color vermell en la part interior d’alguns traços i tintes de tonalitats vermelles, blaves i liles decorant les caplletres. Hi ha tres folis solts amb una relació dels reis de Navarra i Aragó.
Llibre abans de ser restauratL’Arxiu custodia un altre exemplar, del segle XV, de La consolació de la filosofia en traducció catalana de Saplana revisada per Antoni Ginebreda, escrit a dues columnes en lletra gòtica rodona.

La restauració l’ha dut a terme Núria Vila Lafita de “-grafia: [conservació – restauració]”.  

Primerament, s’ha realitzat un examen organolèptic i el diagnòstic de l’estat de conservació i les analítiques físico-químiques prèvies. El procés d’intervenció s’ha iniciat amb la col·lació i desmuntatge del llibre, una desinfecció preventiva, neteja mecànica en sec, la fixació de les tintes solubles, neteja humida, desacidificació, reaprest del paper, la reintegració de les pèrdues de suport i unes laminacions puntuals, aplanat amb pes, assecatge per oreig, l’alçat dels quadernets (muntatge) i recosit d’aquests a l’enquadernació.

Com que el llibre estava mancat de les cobertes s’ha confeccionat una nova enquadernació, amb pergamí d’ovella, en forma de cartera i reforços de pell al llom del volum, amb un tancament de botó de pell i una baga de cordill de lli.

En tots els processos de la restauració s’han emprat materials de conservació i procediments totalment reversibles.

Finalment, el còdex ha quedat protegit a l’interior d’una carpeta de cartró de preservació de Ph neutre i amb reserva alcalina.

Llibre restaurat

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Segarra, Grup d'Arxivers de Lleida, Restauració

Què són? els inventaris post mortem


Els inventaris post mortem són una font notarial excel·lent per tal de poder fer una aproximació a situacions concretes d’individus, pertanyents a diferents categories jurídiques, socials i econòmiques, tot permetent conèixer els aspectes culturals, econòmics i socials de cadascun d’ells. Amb l’anàlisi d’aquests inventaris s’han realitzat diferents tipus d’estudis amb centres d’interès ben concrets: estudis sobre nivells de vida, canvis en les pautes de consum, la vida quotidiana, les propietats rústiques i urbanes, els tipus de llibres que es tenien a l’època, anàlisi de l’habitatge, entre d’altres i tan sols per enumerar alguns dels àmbits d’anàlisi. L’enumeració detallada que ens facilita el notari o el rector, en el nostre cas, que redacta l’inventari és una fotografia pràcticament exacta de tots els béns que posseïa el difunt en el moment de la seva mort. Generalment es descrivia amb detall els mobles, la roba, els llibres, els estris de cuina, els objectes més insignificants, les terres … els inventaris són una font ideal per a tractar els temes de la vida quotidiana i econòmica.

WP_20150616_001

Hem de tenir en consideració que en general els inventaris post mortem tenen una estructura formal rígida, amb una introducció on es diu el nom del notari, el de l’ordenant del document (viuda, tutor o hereu), la data, el lloc, el nom del difunt, la seva professió i la seva categoria social. El document es clou amb la firma dels testimonis.

No sempre hi apareix la professió del difunt, encara que es faci constar si és noble o ciutadà honrat, ni tampoc si l’habitatge era de propietat o de lloguer.

En el fons, la confecció de l’inventari postmortem responia a una estratègia ben estudiada. Tant la viuda com l’hereu pretenien que quedessin ben delimitades totes les propietats rebudes en herència. Això els afavoria, ja que els salvava en el cas que els deutes i les parts de la legítima superessin la quantitat de l’herència, però també constituïa una garantia que no havien ocultat o robat res en perjudici dels hereus i dels creditors. No obstant això, malgrat la seva aparent representativitat, aquest tipus de font notarial conté tot un conglomerat de dificultats.

Es podia donar el cas que l’inventari fos demanat després d’un període bèl·lic i per a comprovar les pertinences d’aquella persona, per si es donés el cas que algú s’hagi posat al seu nom alguna possessió o no es paguessin les pensions dels censals.

WP_20150616_003

Cal ressenyar que en els inventaris post mortem són polivalents per la tipologia de materials, l’absència de valoració econòmica, les omissions legals, és el cas de les armes de foc i, finalment, l’absència de l’edat del difunt. Per la seva banda, els debitoris, censals morts, les vendes a carta de gràcia i les compravendes per deutes, subministren informació sobre l’endeutament popular i la desviació de capital, encara que cada mecanisme creditor oferia unes especificitats concretes. Al marge de la singularitat de cada tipus d’endeutament, aquesta documentació aporta dades de tipus sociològic (ofici del deutor i creditor, posseïdor i sol·licitant de capital i nòmina dels elements parasitaris), conjuntural (motivacions explícites per recórrer al crèdit), econòmiques, des del punt de vista financer (capital contractat, tipus d’interès, moneda i preus) i des del punt de vista patrimonial (cases, peces de terra, barques, molins), jurídicoinstitucional (legislació de contractes, procediment de resolució de contractes, clàusules jurídiques d’incidència econòmica) i, finalment, històriques (informació referent al context històric general i transcripció de documents registrats anteriorment).

Collelldemont Vives, Elisenda: “Inventari Post Mortem D’un Rector Català Del S. XVIII.,” Pedralbes: revista d’història moderna, 2008, 585–596

Lencina Pérez, Xavier:  «Los inventarios post-mortem en el estudio de la cultura material y el consumo. Propuesta metodológica. Barcelona, siglo XVII», 43 i ss. Jaume Torras i Bartolomé Yun: ” Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIX”, 1999, Valladolid.

Deixa un comentari

Filed under Difusió, Tipologia documental

VI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (29 i 30 juny 2015)


VI Jornades d’Història de l’Església i la religiositat “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia” Monestir de les Avellanes, 29 i 30 de juny de 2015

Cartell VI JHMADurant l’època medieval la jerarquia eclesiàstica de la religió dominant, el cristianisme, hagué de combatre creences diferents a la religió “oficial”. Aquestes creences eren considerades desviacions herètiques. En les VI Jornades d’Història. ens endinsarem en la història de les creences a l’època medieval i intentarem reflexionar sobre el perquè de la imposició i la intolerància vers les creences i la seva diversitat.

La sisena edició de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes pretén desenvolupar una aproximació interdisciplinària a un tema que des de fa segles ha ocupat l’interès tant d’historiadors com de l’imaginari popular. Diversos especialistes ens presentaran algunes de les alternatives populars a l’Església cristiana medieval oficial, entre ells els càtars. També s’explicarà la resposta de les autoritats eclesiàstiques i les eines aplicades per l’Església per combatre l’heretgia: la inquisició, les reformes eclesiàstiques iniciades per la cúria a Roma i els ordes militars. Finalment s’explicaran altres creences i moviments populars no autoritzats, esporàdics i poc definits com és el cas de les bruixes i la bruixeria.Sopar Medieval al Claustre (2014)

Com es habitual les Jornades complementaran el seu programa amb activitats de divulgació científica, vinculades al tema d’estudi. Aquest any es farà el IV Sopar Medieval amb el títol “Cuinar entre el cel i la terra”, el concert nocturn al claustre amb el grup polifònic lleidatà “Krregades de romanços” i la visita guiada a Àger, tot resseguint la possible petja ortodoxa i heretge a la Noguera.

Tota la informació a la web de les Jornades: Jornades d’Història Monestir Avellanes

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Cursos, Història

Activitats dels arxius del GALL amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius 2015


Grup d’Arxivers de Lleida – GALL  – Ciutat de Lleida – 12-06-2015 – Públic en general

ARXIUS I CIUTAT. Patrimoni documental: preservar x @ccedir

Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya els dies 28, 29, 30 de maig. Amb motiu d’aquest esdeveniment i la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius, els arxivers-gestors de documents de les terres de Lleida posem a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.

L’objectiu d’aquesta ruta és la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés del nostre patrimoni documental.

Relació de punts de l’itinerari:

Palau de Congressos – La Llotja
Estació Renfe
Diputació de Lleida
Palau de la Paeria
Catedral Nova
Universitat de Lleida

Arxiu Diocesà de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en general

Portes Obertes: Dia Internacional dels Arxius

Diocesà

Amb motiu de la Diada Internacional dels Arxius, l’Arxiu Diocesà de Lleida (ADLL) realitzarà una jornada de Portes Obertes el 9 de juny de 2015.

L’horari de la jornada és de 10 a 13h

Arxiu Diocesà de Lleida
Palau del Bisbe
c/ del Bisbe 1
973 268 628
Lleida

 

Arxiu Capitular de Lleida – Segrià – 09-06-2015 – Públic en generalCapitular

Jornada de portes obertes

Aproximació al fons documental de l’Arxiu Capitular de Lleida, a partir d una petita mostra de Còdexs, pergamins i documents manuscrits

L’horari de la jornada és de 9 a 13h
Arxiu Capitular de Lleida
Plaça Almudí Vell, s/n
973 275 177
Lleida

SegarraArxiu Comarcal de la Segarra – Cervera – 09-06-2015 – Públic en General

Jornada de Portes Obertes

Jornada de Portes Obertes, de 8 a 15 h., amb visita comentada.

 

Arxiu Comarcal de la Segarra
Passeig Jaume Balmes, s/n (edifici de la Universitat)
25200 Cervera (Segarra)
973 53 17 18
 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell – Seu d’Urgell- 09-06-2015 – Formació especialitzada

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà – Sort- 11-06-2015 – Formació especialitzada

Jornada de formació sobre la gestió d’expedients

Els Arxius Comarcals de l’Alt Urgell, de Cerdanya, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Ripollès i Archiu Generau d’Aran, juntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, organitzen una Jornada de formació especialitzada sobre la gestió d’expedients dins l’organització i processos administratius.

Aquesta activitat està adreçat a tot el personal al servei de les administracions locals de l’Aran i les comarques de l’Alt Pirineu.

Els professors seran Carme Maria Marugan i Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, i Julio Quílez i Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i creador de l’aplicació GOAL.

seuurgell

 

 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Ermengol, 71
25700 La Seu d’Urgell
973 35 01 31

 

acps.jpg_1596672084

 

 
 
 Arxiu Comarcal del Pallar Sobirà
Carrer de Joaquim Sostres s/n
25560 Sort
973 62 14 09
 

 

Arxiu Comarcal de la Noguera – Balaguer – 09/06/2015 a 14/06/2015 – Públic en general

facana_acn_web.jpg_1768446990Exposició “Fotografia en relleu. La fotografia estereoscòpica a les comarques de Lleida 1895- 1960″

Mostra de fotografies estereoscòpiques de diferents autors de les comarques de Lleida, entre els quals destaca el fotògraf balaguerí Daniel Torruella

Museu de la Noguera
Plaça Comtes d’Urgell
Balaguer
973445194
 

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà – Tremp – 10/06/2015 – 12 h –

arxiu_comarcal_pallars_jussa_21-04-08_005.jpg_1324153516Presentació als mitjans de comunicació de les bases de la 5ª beca de recerca Mn. Jesús Castells i Serra 2015

Presentació als mitjans de comunicació de la 5ª beca de recerca del Pallars Jussà. Mn. Jesús Castells i Serra 2015. Dotada amb 3,000€ + publicació. Organitza: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer Mercadal, 19 (casa Sullà)
25620 Tremp
 

Arxiu Històric de Lleida – 09/06/2015 – 12.30 h – Públic en general

Arxiu Historic LleidaMostra de documentació del fons La Mañana ingressat a l’Arxiu

Inauguració de la mostra amb la participació del Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida i membres de la Direcció de La Mañana . La mostra es podrà veure des del dia 9 de juny fins el 17 de juliol.

Arxiu Històric de Lleida
Carrer Governador Montcada, s/n
25002 Lleida
Tel.973288250
 
 
 
 
 

Arxiu Comarcal del Solsonès – Solsona – 09/06/2015

Visita guiada a l’Arxiu Comarcal del Solsonès imatge_edifici_01.jpg_969601325

Visita i mostra d’alguns documents singulars

Arxiu Comarcal del Solsonès
Carrer Dominics, 14, 2ona.
Solsona

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Difusió, Exposicions, Formació, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos