El President de la Fundació Josep Irla i exconseller de la Generalitat, Joan Manuel Tresserres visita l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.


Josep Manuel Tresserras, en nom de la Fundació Josep Irla ha fet entrega de l’exemplar número 23, de l’1 d’abril de 1934 de la publicació “Alt Pallars” a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. 

Aquest dimarts, dia 20 d’octubre, l’exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre 2006 i 2010 i actual President de la Fundació Josep Irla, el senyor Joan Manuel Tresserras, ha visitat l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS). 

Des de la Fundació Josep Irla, entre altres tasques, es dediquen a digitalitzar publicacions republicanes històriques, com ara, la publicació protagonista del dia; “Alt Pallars”. Aquesta era una publicació quinzenal en català que es redactava a Sort i que era editada pel Centre Republicà Català. Va llençar el seu primer número el dia 1 de maig de 1933 i, fins al moment, hi ha constància de 32 números editats. La darrera publicació data del 15 d’agost de 1934.  

Josep Manuel Tresserras, en nom de la Fundació ha fet entrega de l’exemplar número 23, de l’1 d’abril de 1934 de la publicació “Alt Pallars” de la qual a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà no en tenia cap exemplar. D’aquesta manera inaugurem una nova capçalera i aquest número, serà digitalitzat pròximament i posat a disposició dels usuaris. Esperem que aquest acte simbòlic, generós i altruista, serveixi d’exemple, perquè la gent que disposi d’altres números d’aquesta revista, s’animi a dipositar-los a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Així entre tots, poder conèixer una mica més que va succeir durant la Segona República a la nostra comarca.  

En aquest acte, a més de la participació del President de la Fundació Josep Irla i la directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, Anna Moli, també hi ha assistit Raimon Monterde, alcalde de Sort i Josep Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla. 

Joan Vall, director executiu de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras, President de la Fundació Josep Irla, Anna Moli, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i Raimon Monterde, alcalde de Sort en el moment de l’entrega de l’exemplar de la publicació “Alt Pallars”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Informació facilitada per l’ACPS

Exposició a l’Arxiu històric de Lleida: L’horitzó d’Andrés Ymbernon Vila


Andrés Ymbernon Vila, procedia d’una llarga nissaga de militars que va marcar quin havia de ser el seu destí professional. Recordem que els militars de carrera i, com en aquest cas d’Acadèmia, eren homes generalment il·lustrats, amb un nivell cultural per sobre de la mitjana i, molts, amb inquietuds culturals i artístiques. El comandant Ymbernon responia a totes aquestes característiques: dibuixava de forma excel·lent, va publicar treballs sobre la història de Lleida, era un gran lector i estava al dia dels moviments artístics i culturals que durant la primera meitat del segle XX.

Com a militar es va mantenir lleial a la República, fins que en els últims mesos el desgovern era evident, en front a l’aparent bona gestió de l’Espanya ocupada pels colpistes, això el va decidir a passar-se a les línies de l’exercit de Franco (al menys això és el que la família recorda). Malgrat aquesta adhesió d’última hora no va evitar que finalment patís les conseqüències.

La família, a través del seu net David, ha fet donació a l’Arxiu històric de Lleida del seu fons que el conformen 254 unitats documentals entre documentació oficial relacionada amb la família —certificats d’estat civil i altres de caire administratiu i acadèmic—; texts, plànols i croquis generats des de la seva vesant professional com a militar d’alta graduació i com a professor de l’Acadèmia Militar de Saragossa; còpies de gravats de la ciutat de Lleida i dibuixos a ploma originals; texts històrics i algun conte que inclouen dibuixos; fotografies personals i familiars; fitxes d’investigacions; i llibres. Un conjunt que ens parlen d’una vida compromesa amb la seva professió i la seva ciutat, la seva història i cultura.

Des del principi es va pensar en fer una exposició que mostrés alguns dels documents ingressats i l’època en la que van ser generats i concebuts. Havia de ser un gran esdeveniment, amb una inauguració diferent i un seguit d’activitats a l’entorn de la guerra civil i la postguerra a Lleida, enllaçant-les amb alguns dels documents més rellevants. L’exposició està comissariada per David Ymbernon, un artista polifacètic que tant domina les tècniques mixtes en la pintura, com construeix escenografies o utilitza la gastronomia com forma d’expressió. Tot un luxe, per a un Arxiu, que es veurà eclipsat per la pandèmia.

  • Arxiu històric de Lleida
  • Carrer governador Montcada, s/n
  • Del 13/10/2020 a 15/01/2021
  • De 9 a 17:30 h dies laborals excepte dissabtes
    • Del 15/12/2020 a 10/01/2021 horari de de 9 a 14h

Malgrat les circumstàncies la voluntat de tirar endavant l’exposició és encomiable, així que podreu gaudir d’ella amb totes les mesures de seguretat que marquen els protocols sanitaris des del 13 d’octubre fins al 15 de gener de 2021. Esperem que aquesta mostra mogui a alguns investigadors a interessar-se per la seva biografia i aviat tinguem una publicació que ens expliqui amb certesa qui era Andrés Ymbernon Vila.

Joan Sales escrivia a Marius Torres:


“M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon […] digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia. També tu et trobaries com peix a l’aigua; tota la divisió lleidataneja.” Joan Sales (Cartes a Màrius Torres, Club Editor, 1976)

Presentació del número 11 de la revista Mascançà


El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà presenta el número 11 de la Revista “Mascançà”, dedicat a la divulgació científica sobre temestan diversos com la filologia, la geografia, l’art, la història, l’arqueologia, la toponímia, la botànica, el turisme, l’arxivística i biblioteconomia, el dret, l’antropologia o l’educació que tinguin com a fil conductor el Pla d’Urgell o les seves poblacions. Intervindran Marc Solsona, alcalde de Mollerussa; Jaume Suau, president de Mascançà i Daniel Vilarrúbias, director de l’Arxiu Comarcal.2020_10_08_mascansa11

Més informació al blog del Centre de Recerques del Pla d’Urgell – Mascançà.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Celebrem el Bicentenari de la construcció d’aquest edifici d’estil neoclàssic seu de l’Archiu Generau d’Aran


La Casa deth Senhor està situada en el carrer Major del poble d’Arròs. Aquest pertany des de temps antics al comú de Vila i Arròs, que va ser annexat el 1970 al de Vielha e Mijaran.

La unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró la va fer néixer en un entorn de poder i riquesa. No és casualitat aquesta unió. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de baile de la Bailia General dels terçons de Bossòst i de Lairissa. Un ofici que passava de pares a fills.

Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no sorprèn que es casi amb un fill dels Ademà d’Arró.

I des d’Arró arriba un home, Francisco Ademà Subirà, que transformarà el patrimoni dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció d’un edifici d’estil neoclàssic. Però ell mateix contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig de històries i de llegendes.

L’edifici de 1820 es projecta seguint l’estil neoclàssic de moda en aquells moments. Un estil que es veu en la façana (pilastres, columnes d’estil jònic i frontó de línies interrompudes amb obertures en ull de bou i inscripcions) i a les restes de mobiliari (escala, portes i armaris) que s’han conservat.

Francisco Ademà Subirà va dir ‘Ara en vaig a fer una (casa) que des d’aquí fins a Barcelona no hi haurà cap més!’. I així ho va fer.

A la visita a la casa, seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran, coneixerem les famílies Subirà i Ademà vinculades ara Casa deth Senhor; l’arquitectura d’un edifici d’estil neoclàssic en un petit pòble de montanya i el document de ‘Era Querimònia’, privilegi atorgat per Jaume II als aranesos en 1313 i custodiat a l’Archiu Generau d’Aran.

Lloc: Casa deth Senhor, Arròs

Quan: dimecres 7 d’octubre de 2020 de 12 a 13:30

Directrius establertes.

Reserva prèvia (Aforament limitat a 10 persones)

Telefon: 973 64 25 69

Correu electronicacvallaran.cultura@gencat.cat

Obligatòri l’us de mascareta pròpia durant la visita

L’Arxiu posa a disposició del visitant gel hidroalcohòlic

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

La Consellera de Cultura Àngels Ponsa visita l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà


En una visita programada a diferents espais culturals del Pallars Jussà i Sobirà, la nova Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha vingut a veure l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà que ha complert vint-i-cinc anys enguany.

Acompanyada de diverses autoritats de la comarca i d’altres membres i autoritats del Departament de Cultura, ha pogut conèixer les instal·lacions i també han vist alguns dels documents més importants que conservem a l’arxiu com; els pergamins originals del segle IX del monestir de Gerri.

Visita de la Consellera Àngels Ponsa a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Li agraïm molt la visita i ens plau haver compartit impressions sobre la rellevància de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà al territori.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC