L’Ateneu Popular dona 164 exemplars de la revista Ressò de Ponent a l’Arxiu Municipal


El passat dilluns 20 de juny, la tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, la presidenta de l’Ateneu Popular de Ponent, Carmina Pardo i la cap de l’Arxiu Municipal, Iolanda Enjuanes signaren la donació de 164 exemplars de la revista Ressò de Ponent a l’Arxiu Municipal.

Aquestes revistes, que comprenen de l’any 1981 al 2011, permetran completar la col·lecció que guarda l’Arxiu Municipal i que després d’una inundació que vam patir l’any 2013 perdéssim alguns números.

Els números de Ressò de Ponent s’integraran en l’hemeroteca de l’Arxiu, composta per més de tres-centes capçaleres de publicacions locals, que a poc a poc es van digitalitzant, i a les quals podeu accedir des de l’Arxiu Digital.

La tinent d’alcalde i regidoria de Presidència, Jordina Freixanet, recordà que la tasca de l’Arxiu Municipal és, bàsicament, “divulgar, conservar i ser la memòria històrica de la ciutat, i posar el seu fons a disposició no només dels investigadors, sinó de la ciutadania de Lleida com un dret a conèixer el seu passat i a tenir dret a la memòria col·lectiva”. En aquest sentit, ha destacat la importància de tots els materials que es dipositen a l’Arxiu per part de particulars o entitats: “ Tots els petits llegats que es donen a escala de ciutat s’integren aquesta memòria que passa a ser d’uns, d’una entitat, a ser de la ciutat”. Freixanet ha recordat que l’Ateneu és una de les entitats més importants de la ciutat per la seva difusió cultural, educativa, pedagògica i de ciència i la revista Ressò “és la cara visible” d’aquesta tasca.

Imatge de l’Ajuntament de Lleida

Per la seva banda, la presidenta de l’Ateneu, Carmina Pardo, ha agraït la tasca desenvolupada per les persones que han contribuït, des de l’entitat, a la preservació de la documentació “Voldria agrair especialment el Jaume Bada, que avui ens acompanya en aquest acte, que hagi tingut cura d’aquesta col·lecció que avui podem donar a l’Ajuntament” i posar a disposició de tota la ciutadania la publicació editada per l’Ateneu Popular de Ponent des de l’any 1981.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Ingressa el Fons de l’entitat centenària Orfeó Nova Tàrrega


L’Ajuntament de Tàrrega ha rebut en donació el fons documental de l’Orfeó Nova Tàrrega perquè sigui dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per a la seva custòdia i catalogació. Així, aquest valuós patrimoni documental també es farà accessible als investigadors i al conjunt de la ciutadania. El fons cedit per la històrica entitat centenària té un volum de 15,1 metres lineals de documents amb un abast cronològic entre els anys 1916 i 1991. El contingut està constituït bàsicament per partitures pròpies, cartells, programes de mà i fotografies.

L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, i la presidenta de l’Orfeó Nova Tàrrega, Elisabeth Talavera, han signat el contracte de cessió de la documentació acompanyades d’altres representants de l’entitat a la Casa Consistorial.

Fundat l’any 1915 per l’activista cultural Josep Güell (conegut com el Mestre Güell), l’Orfeó Nova Tàrrega és una de les entitats deganes del teixit associatiu local i també es considera una de les seccions fundacionals de la Societat Ateneu. L’agrupació coral va iniciar la seva singladura amb una vuitantena de cantaires. Un dels moments àlgids de la seva trajectòria fou l’actuació al Palau de la Música Catalana l’octubre de l’any 1969. Nombroses generacions de targarins i targarines han passat per les seves files, servint d’aprenentatge musical i donant peu a la creació d’altres corals. L’any 2015, l’entitat va commemorar el seu centenari amb concerts i una exposició retrospectiva a la Sala Marsà.

L’Ajuntament de Tàrrega i l’Orfeó Nova Tàrrega han signat el conveni per a la cessió de la documentació de l’entitat targarina, amb custodia a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI (XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.

A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
  • IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
    • L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
  • IX Concert nocturn
    • O meu destino, destino meu amb Carolina Blàvia

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/ca/jornades-dhistoria/xi-jornades-dhistoria/activitats-xi-jornades-dhistoria

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu també les ofertes d’allotjament! i gaudiu de l’estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

Clou la restauració de 10 pergamins d’època moderna de Bellvís i Miralcamp


Fa unes setmanes, l’empresa GRAFIA–Conservació i Restauració concloïa la restauració dels primers pergamins que custòdia l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell.

Deu pergamins, datats entre els segles XVI i XVII, que formen part del fons de l’Ajuntament de Bellvís i l’Ajuntament de Miralcamp

Es tracta d’àpoques i lluïció de censals datats de 1549 a 1621, cinc pergamins de diverses mides de Bellvís i cinc pergamins de gran format de Miralcamp.

Ha estat necessària aquesta intervenció donat que, alguns documents, estaven greument danyats a causa de la deshidratació de la pell, tensions, arrugues, clivelles i estrips. A més, hi havia brutícia adherida, taques de greix, esquitxos de tinta, excrements d’insectes i gotes de cera.

Amb aquesta actuació s’ha garantit la seva conservació, alhora que es facilita la seva manipulació i consulta.

Tanmateix, resta pendent una segona actuació basada en la descripció i la digitalització per poder accedir-hi des del cercador de fons i documents ‘Arxius en Línia’.

Informació extreta de la publicació Territoris.cat

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell incrementa la seva capacitat amb dos nous dipòsits


A finals de 2021 s’instal·laren armaris compactes en dos dels dipòsits de l’Arxiu, en un dels quals s’ha iniciat la incorporació de nova documentació

2.472 metres lineals o, expressat en capses, 22.872 unitats és la capacitat útil habilitada a partir de la instal·lació d’armaris compactes en dos dels dipòsits diàfans dels quatre que en el moment de la inauguració restaren oberts a futures ampliacions de capacitat d’emmagatzematge. Els armaris compactes varen ser instal·lats per l’empresa EYPAR, especialitzada en aquest tipus d’infraestructures destinades a arxius, biblioteques i museus, entre altres institucions tant del sector públic com privat. 

Les obres d’habilitació es portaren a terme a finals del 2021 i a començaments del mes de maig d’enguany s’ha iniciat la instal·lació de les primeres capses. 

Amb aquest increment en metres lineals, la capacitat de custòdia útil de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell és de prop de 5.500 metres, dels quals, 1.800 ja es troben ocupats restant com a espai disponible per a futures ampliacions uns 3.600 metre lineals més. 

Aquesta ampliació s’ha dut a terme 11 anys després de la inauguració de l’equipament, el juny de 2010 i té com a finalitat possibilitar l’ingrés d’un gran volum de documentació procedent, principalment, de l’administració pública la qual es troba immersa en un accelerat programa d’evolució cap a l’administració electrònica motiu pel qual es preveu un increment exponencial de les transferències en suport paper a l’Arxiu Comarcal en els propers 5 anys. 

Vídeo de la instal·lació dels armaris

Informació extreta de la pàgina web de la XAC