L’IEI digitalitza la seva col·lecció de pergamins i la posa a disposició de investigadors i ciutadans en el repositori d’objectes digitals


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha digitalitzat la seva col·lecció de pergamins, un fons que abraça cronològicament els segles XII al XVII. Des d’avui, documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles,… podran ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals [repositori.fpiei.cat] implementat a la web de l’Institut el proppassat mes de març.
A trets generals, aquesta és una col·lecció que forma part del Dipòsit de l’Arxiu, un fons que prové d’un dipòsit

1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

d’emmagatzematge de documentació establert durant la Guerra Civil a l’Antic Hospital de Santa Maria. Aquest dipòsit, juntament amb dos més, van ser establerts per comissaris de la Generalitat a Lleida (Salvador Roca i Lletjós i Antoni Bergós) i, posteriorment, un cop presa la ciutat per les tropes franquistes, van passar a ser gestionats pel SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional).
La digitalització d’aquests fons és una acció que s’engloba dins el projecte europeu que porta per títol “Community as Opportunity. The Creative Archives’ and Users’ Network” (CO-OP) dirigit pel senyor Francesco Roberg (Hessisches Staaatsarchiv Marburg), el partner del qual a Espanya es la Universidad Complutense de Madrid, sota la direcció del professor Manuel Salamanca. L’equip, que en el marc d’aquest projecte europeu, ha tingut cura de la catalogació i digitalització dels fons en pergamí de l’IEI ha estat format pel professor Joan J. Busqueta (UdL-IEI), Núria Preixens, historiadora, i la tècnic del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’IEI.
En el repositori, l’usuari no només podrà consultar el pergamí digitalitzat sinó que cada un d’aquests documents es presenta amb un regest explicatiu. En total són un conjunt d’uns cent vuitanta pergamins agrupats segons la seva procedència. D’aquesta manera podem localitzar pergamins d’una part important del territori: Lleida, Garrigues, Noguera, Pallars, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Urgell… Els pergamins amb la datació més antiga de tota la col·lecció són el de 1148, que conté la convinença feta entre el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI, comte d’Urgell, amb una sèrie de pactes després de la conquesta; o el document, de 23 d’agost de 1250, conté el privilegi de Jaume, rei d’Aragó, Mallorca i València, que fa l’abadessa de Vallsanta, i al seu monestir, donant protecció a bestiar, els seus pastors i els seus traginers (donació Gómez, 2011).
Independentment a aquestes procedències, en el repositori també es poden localitzar una vintena de pergamins de l’Antic

1382, març, 28. València. El rei Pere el Cerimoniós concedeix als jurats, prohoms i universitat de la vila de Mont-roig, del regne d’Aragó, privilegi de tenir mercat a la vila, els dimecres de cada setmana (Procedència: Ordes militars, Orde de Calatrava)

Hospital de Santa Maria que permeten mostrar i entendre la vida de l’hospital i la seva imbricació amb la ciutat. A banda del privilegi reial, de 1453, concedit per la reina Maria de Castella, com a lloctinent del rei Alfons IV per la construcció de l’hospital; en destaca un de curiós, datat a Lleida el 26 de maig de 1534, que conté el trasllat d’una clàusula del testament on, entre altres coses s’estableixen tres lliures de pensió anuals serviran per comprar gallines per Nadal per a menjar dels pobres malalts de l’hospital.
Una quarantena de pergamins més han estat descrits i classificats dins el concepte d’ordes militars (Calatrava i Montesa). Un conjunt prou important que permetrà fer una mirada, valoració i estudi del que fou especialment l’Orde de Calatrava, fundat a Castella al segle XII i introduït a la Corona d’Aragó per Alfons el Cast. Els pergamins del Servei i que avui són posats a l’abast dels investigadors són de la presència de l’orde a la vall del Maestrat, el Matarranya i el Baix Aragó, bàsicament d’Alcanyís i Mont-roig. Precisament i com a curiositat, en aquest conjunt de l’orde de Calatrava es troba el pergamí més extens de tota la col·lecció. Es tracta d’un pergamí de 272 cm de llargada, un document partit i format per la suma de 4 pergamins.
El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental posa a disposició dels investigadors i de la ciutadania aquesta extensa i, fins ara, poc treballada col·lecció amb l’objectiu de posar en valor el seu ric patrimoni. Un projecte que neix, d’una banda, amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic; i d’altra banda, dins l’eix estratègic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la pròpia Diputació de Lleida de contribuir a fomentar la recerca sobre el seu patrimoni tot facilitant-ne la consulta als investigadors. Un projecte que no finalitza amb aquesta primera fase de pujada al repositori sinó que té planificades altres línies d’actuació com són l’edició amb la transcripció completa de la totalitat de pergamins de l’antic Hospital de Santa Maria, i la realització, junt amb la Secció de Geografia i Història de l’IEI, d’un taller de lectura de documents medievals i moderns.

Anuncis

Presentació de Shikar 5: Parlem sobre patrimoni


El proper divendres 14 de desembre es presentarà el cinquè número de la revista del CECS! Ho farem a la Sala el Centro a Alcarràs a partir de les 7 de la tarda i ho acompanyarem amb una taula rodona que porta com a títol Shikar i el Segrià, defensa i promoció del nostre patrimoniA la taula rodona ens acompanyaran en Jordi Seró, la Noèlia Díaz, la Teresa Fuentes i en Marcel Vidal. Moderarà la taula el Quintí Casals.

En aquesta taula rodona es vol posar a debat les dificultats i avantatges que tenen els pobles del Segrià i per extensió de la resta de comarques per poder recuperar, conservar i potenciar el seu patrimoni en el més ampli espectre del mot. Per això cada un dels participants al debat representa una vessant social que treballa en el patrimoni, des de la Comunitat de municipis del Segrià Sec, a l’Associació Leader de Ponent o l’empresa Insitu.

 

També hi ha una representant del consistori d’Alcarràs, des d’on es fa, el poble ja més gran del Segrià després de la seva capital Lleida, que en els últims anys ha tingut una especial sensibilitat per recuperar la seva memòria i patrimoni. Per sort no és l’únic municipi que treballa en aquesta línia.

La revista com sempre recull els treballs que es van presentar a les cinquenes jornades el Segrià a Estudi , i com sempre el seu valor resideix en la varietat de coneixements que aportar, també en el tema arxivístic.

No us ho perdeu

 

Informació extreta del blog del CECS

Jornada de formació: La gestió documental electrònica


La jornada de formació que es realitzà el passat 15 de novembre volia donar pautes de  funcionament en tres àmbits molt concrets de la nova realitat electrònica de les administracions locals: La web de transparència: com informar la gestió documental; Qüestions bàsiques per a la tramitació d’expedients electrònics; i el Model d’implantació de l’administració electrònica als ajuntaments de la Diputació de Lleida. Plataforma ACTIO

Els professors foren Jose Carlos Sabaté Zabay, responsable de transparència del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carme Maria Marugan Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i Gerard Serra Martínez, tècnic informàtic i assessor de projectes IT de la Diputació de Lleida, acompanyat per David Colomina, del mateix servei.

La jornada estava adreçada al personal de l’administració local i es varen inscriure 33 persones procedents dels ajuntaments de les comarques del Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. També van assistir dos tècnics del Consell Comarcal del Pallars Sobirà en qualitat d’oients.

El suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que gestionà les inscripcions i atorgarà un certificat d’assistència als inscrits, ens permet disposar d’una valoració de l’activitat per part dels alumnes. Aquests estan satisfets globalment de la jornada amb un 3,57 (sobre 5), consideren que l’organització era adequada amb un 3,79 i que ha estat útil per la seva tasca professional amb un 3,43. La valoració dels professors és d’un 3,9.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

 

Ingrés d’un protocol notarial de Guissona a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Fa uns díes va ser ingressat en dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la Segarra un protocol del notari de la vila de Guissona Amador Pasqual. El protocol ha estat adquirit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que l’ha dipositat a l’Arxiu permetent que es pugui posar a la disposició dels usuaris.

Es tracta d’un llibre en foli, amb les cobertes de pergamí, dels anys 1623-1633 de 383 folis que també conté un plec amb una mà de notes, del mateix notari Amador Pasqual, de l’any 1640 de 77 folis. El protocol serà incorporat al fons del Districte notarial de Cervera en els propers dies després de fer-ne l’inventari.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

El catàleg del fons personal de l’escriptor Josep Maria Madern ja està en línia


La vídua de l’escriptor, Pilar Minguell, donà el fons a l’Ajuntament de Cervera per a ser dipositat i consultat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. La cessió es formalitzà en un acte públic a la Paeria el passat 20 d’abril.

El fons es trobava al domicili particular. Un primer inventari, previ a l’ingrés a l’arxiu comarcal, va ser realitzat per Xavier García a partir de la documentació de Josep Maria Madern i de la compilada per la seva vídua.

Josep Maria Madern Sostres (Cervera, 1926 – Barcelona 2012) cursà estudis de Lletres a Barcelona i treballà a Radio Juventud, de Saragossa, i a Ràdio Lleida. L’any 1957 es traslladà a París on treballà a l’ORTF i Radio France Internationale com a responsable dels programes en castellà. El 1983 retornà a Catalunya.

Té obra en castellà i francès i, a partir dels anys 80, publicà una vintena de llibres en català entre contes, narracions, aforismes, novel.la i teatre amb títols com La gàbia i altres gàbies, La pell de l’home (premi Marià Vayreda 1987), Els assassins ingenus, L’intrúsAlgun dia anirem a Bombai, Els ninots, L’escenari, La nit de la basarda, La veu de l’home, El vent de la memòria, Una felicitat particular, La por de l’amor, La vida dels somnis, La Dama Negra o Els colors de la vida.

El fons documental (1930 – 2016) consta, principalment, de l’obra literària: els mecanoscrits i els esborranys i notes manuscrites de les seves obres, els llibres publicats i el conjunt dels articles i col·laboracions a la premsa i publicacions periòdiques com Segarra i Nova Tàrrega. Comprèn els articles, les notícies i les ressenyes a la premsa entorn la seva figura i de cadascun dels llibres publicats. El fons conté documentació personal de l’escriptor com algunes cartes i fotografies i, també, quelcom del seu pare Martí Madern Carreras (estudiós de la paleobotànica).

Mostra d'una part de la documentació

Podeu consultar el catàleg al cercador “Arxius en Línia” a través d’aquest enllaç:

http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Donació a l’Arxiu d’un fons de fotografies del desaparegut poble de Tragó de Noguera


El Sr. Pere Tufet, fotògraf de professió avui retirat i fill de Castelló de Farfanya, ha fet una donació a l’Arxiu Comarcal de la Noguera d’un total de 296 negatius fotogràfics dels anys 1961 i 1962 sobre Tragó de Noguera. Aquestes fotografies recullen imatges del poble de Tragó i dels seus veïns just abans de marxar, així com del posterior procés d’inundació amb motiu de la construcció del pantà de Santa Anna.

Pere Tufet va fer aquestes fotografies quan acompanyava a mossèn Roig a Tragó en la seva tasca d’ajudar els veïns del poble a aconseguir unes condicions justes en l’expropiació dels seus béns.

Aquest ingrés coincideix amb la col·laboració que l’Arxiu des de fa uns mesos està fent amb l’Associació Amics de Tragó de Noguera a fi de crear una col·lecció d’imatges digitals del desaparegut poble de Tragó, a partir de la cessió de fotografies que voluntàriament fan els particulars per a la seva reproducció.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Exposició ‘A TOTA MÀQUINA!’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


La implantació del ferrocarril a Catalunya a partir de l’any 1848 va ser un factor clau de modernització i d’impuls econòmic del país. La construcció d’una xarxa bàsica de ferrocarril va connectar les principals poblacions, però va deixar apartades moltes zones potencialment dinàmiques del país. Aquesta omissió es va voler resoldre amb el disseny d’una xarxa de ferrocarrils que complementés la bàsica: els ferrocarrils secundaris.

L’exposició ‘A tota màquina!’ vol apropar al gran públic un cas paradigmàtic de planificació de ferrocarril secundaria a les comarques de ponent: el tren de Tàrrega a Balaguer. Aquest es va concebre per a desenvolupar la indústria i el comerç de la regió tot donant sortida a la producció agrícola d’aquestes comarques.

Aquest projecte va entrar en via morta, sense que finalment vegues la llum, com a conseqüència de les lentituds governamentals sumades a l’adopció per part de les administracions de l’automòbil com a model de transport dominant.

 

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell – Carrer de les sitges, 4 – Tàrrega

 

Horaris:

De dilluns a divendres d’11 a 14h i de 16 a 17h

Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14h i de 18 a 20,30h

 

Del 24 de novembre de 2018 al 20 de gener de 2019

 

Inauguració: 23 de novembre de 2018 19h

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC