Presentació del llibre “Lleida desapareguda”


El passat dimarts 9 d’abril, a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, va tenir lloc la presentació del llibre “Lleida desapareguda” editat per l’editorial Efadós.

No és la primera vegada que l’Arxiu Municipal treballa amb l’editorial Efadós. Farà ja tres anys que vàrem col·laborar en un altre projecte editorial dins la col·lecció L’Abans, que s’emmarca en allò que els arxivers anomenem recerca de patrimoni documental.

A partir de fotografies de ciutadans anònims vam poder explicar la vida de la nostra ciutat des de finals del segle XIX, alhora que engrandíem el fons de l’arxiu, evitant que aquestes imatges es perdessin o caiguessin en l’oblit.

Ara amb aquesta nova proposta de col·laboració hem tornat a tenir l’oportunitat de seguir fent recerca de noves imatges i seguir engrandint aquest fons gràfic de l’arxiu de la ciutat, però aquesta vegada ho hem fet de la mà d’un col·leccionista lleidatà que ha pogut donar a conèixer part de la seva col·lecció particular.

Presentació del llibre "Lleida desapareguda"

Els textos de les imatges així com la introducció van a càrrec del mateix col·leccionista Joan Torné i de Sandro Machetti, professor d’història de l’art de la Universitat de Lleida, i persona especialment sensible en tot allò que representa recuperar patrimoni gràfic per a la ciutat. L’any 1995 vam fer els primers passos de la mà del Sandro en una primera campanya de recuperació de patrimoni fílmic i des d’aleshores hem anat col·laborant en diferents accions al voltant d’aquesta recuperació patrimonial.

El llibre pretén, a partir de les 200 fotografies que componen el llibre, mostrar una ciutat transformada que en molts casos ens transporta a un passat melancòlic i ja desaparegut.

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML

Anuncis

Recomanació per Sant Jordi


Tot i no ser un llibre de temàtica d’arxius sí que és una obra escrita per una historiadora de formació i arxivera d’ofici: Teresa Ibars. No és la seva primera obra però sí la més intimista i personal. Entre altres obres de la mateixa autora, podem destacar les següents: La delinqüència a la Lleida del Barroc,  les biografies  de Màrius Pons Sumalla: un cooperativista comunista i controvertit i Francesc Porta. El mirall trencat de la burgesia lleidatana , aquest darrer juntament amb la doctora Antonieta Jarne.

Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida d’uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d’oblit, o veu com son pare comença a oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.

Agilitat narrativa, fraseologia brillant, crítica irònica, vocabulari autòcton i imatges descriptives molt encertades defineixen el llibre.

La veu narradora sap mantenir l’equilibri entre nostàlgia, aferrament sentimental al lloc i distanciament observador imparcial.

Informació extreta de la pàgina web de l’editorial

Jornades Pyrenades IX. Natura-Societat-Pirineisme


Aquest any bona part de les Jornades estan dedicades al patrimoni aranès

Del 13 al 20 d’abril, es celebren a Salardú (Naut Aran) les Jornades Pyrenades IX.

Relacionades amb el Pirineisme, moviment de persones que va iniciar la conquesta i descoberta dels Pirineus al segle XIX, és una manera de passar la Setmana Santa a la Val d’Aran en contacte amb una natura excepcional i gaudint d’un ampli programa gratuït d’activitats (conferències, projeccions, musica, exposicions, caminades…).


Del programa destaquem:

JORNADA INAUGURAL 

Diumenge 16 |Conferència “Identitat i patrimoni”

El patrimoni com a eix identitàri de les comunitats.

Daniel Vilarrúbies. Llicenciat en Història de l’Art, Música antiga i arxivística. Director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

18:30 Sala Pyrenmuseu

CONFERÈNCIES I DEBATS

Dimarts 16 | L’església de Sant Andreu de Salardú: un lloc de peregrinatge

18:00h Visita guiada a l’església de Sant Andreu

19:00h Conferència a la Sala Pyrenmuseu

Elisa Ros. Llicenciada en Història de l’Art i en Arqueologia. Tècnica de Patrimòni Culturau deth Conselh Generau d’Aran

Carla del Valle. Llicenciada en Història de l’Art. Directora de Musèus dera Val d’Aran

Dimecres 17 | Conferència – Taller. La fotografia familiar: Gestió i conservació dels álbums fotogràfics personals i col·leccions particulars

De la mà d’una experta, aprendrem a conservar les fotografies familiars que omplen capses desordenadament: Siguem conscients del tresor que representen

Susanna Muriel. Arxivera especialitzada en Patrimoni Fotogràfic

18:00h Sala Pyrenmuseu

Les activitats tindran lloc al PyrenMuseu  i a l’església de Sant Andrèu de Salardú.

Dissabte 20 | Visita guiada Exposició Aran M·FECIT – St. Joan d’Arties

Descobreix la magnífica exposició de la mà de les seves creadores.

Carla del Valle i Elisa Ros

Recomanem la IX Mostra de Cinema de Muntanya i el I Festival Musical “A Boca De Net sons d’Occitània”.

Més informació:  Programa Complert 

Archiu Generau d’Aran

Exposició Bonaventura Amigó i Pellicer (1850-1919). Mostrat


Imatge

Del 25 de març al 30 d’abril, la Sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell acollirà l’exposició Bonaventura Amigó i Pellicer. Mostrat (1850-1919)

Aquesta pretén apropar al públic a les diferents facetes i trajectòria de la figura de Bonaventura Amigó i Pellicer: mestre, pedagog, primer president de l’Associació d’amics de l’arbre de Tàrrega i la seva connexió amb la maçoneria i l’espiritisme lleidatà del segle XIX.

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell – Carrer de les sitges, 4 – Tàrrega

Horaris:

L’exposició es pot visitar en l’horari habitual de l’Arxiu, de dilluns a divendres, de 9 a 14h i de 15.30 a 18h.

Del 25 de març al 30 d’abril de 2019.

Visita guiada el dimecres 10 d’abril a les 19h. 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC 

Enric Górriz Nuet fa donació del seu fons de fotografia i vídeo sobre Prullans


El passat dijous, 21 de març, va tenir lloc la signatura del contracte de cessió en comodat entre Enric Górriz Nuet i el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner. Amb aquest contracte es materialitza la voluntat d’Enric Górriz de cedir el seu fons audiovisual a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya per tal que sigui conservat, tractat arxivísticament i posat a disposició del públic.

Enric Górriz Nuet va néixer a Prullans l’any 1943. Va estudiar al Seminari de la Seu d’Urgell i posteriorment a l’escola dels Salesians de Sarrià. De ben jove va començar a treballar com a tipògraf a l’Editorial Salvat, empresa en la qual es va jubilar l’any 1999. Amb la seva esposa Conxita, es van establir a Cornellà del Llobregat on han tingut dos fills. Enric Górriz ha estat sempre un home culturalment molt actiu. Va ser un dels cofundadors dels Amics de la Sardana de Cornellà i, des de sempre, ha estat un gran afeccionat al vídeo i la fotografia. A Prullans, Enric Górriz ha estat l’impulsor de diferents iniciatives culturals com la creació de l’Associació Cultural, el Pessebre vivent o l’edició l’any 2005 d’un llibre sobre la història del poble titulat “I a la Cerdanya… Prullans”. 

Establert de nou a Prullans des de l’any 2014, Enric Górriz ha volgut fer sessió a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya del material audiovisual produït per ell al llarg de la seva vida, concretament entre el 1963 i el 2016. El conjunt inclou 34 pel·lícules en 8 mm i Súper 8, gravacions dels anys 90 de festes i esdeveniments esportius a la Cerdanya, més de 2.500 fotografies de tota mena d’actes públics, programes de la Fira del pessebre de Prullans, etc.

El fons Górriz és un testimoni gràfic de la vida festiva i lúdica de Prullans i dels canvis urbanístics que en el darrer quart del segle XX s’han produït a la Cerdanya. També inclou documents relacionats amb Cornellà del Llobregat i del món sardanista amb el qual ha estat sempre molt relacionat. L’Arxiu Comarcal s’ha compromès a la digitalització de les filmacions i la descripció de tot el conjunt per posar-ho a disposició dels usuaris tan aviat com sigui possible.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

La rebotiga de l’Arxiu, 6 botigues històriques de Tremp


La mostra es podrà visitar del 30 de març al 15 de setembre de 2019 a l’antiga Casa Palmerola de Tremp. L’obertura serà el dissabte 30 de març a les 19 hores.

Aquesta exposició està impulsada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tremp, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà,  i emmarcada dins dels actes de celebració del 10è aniversari de la posada en marxa de l’Arxiu.

Amb la seva realització es vol contribuir a reivindicar el paper del comerç a Tremp i en especial el d’unes  botigues històriques, algunes de les quals han dipositat la seva documentació a l’arxiu, i fomentar-ne el coneixement entre els ciutadans. També es vol incentivar la participació dels trempolins en l’ingrés de documentació a l’arxiu per tal de  preservar i  difondre  la història dels comerços, de les famílies, de les entitats, i en definitiva de les persones per a generacions futures, una part important del nostre patrimoni cultural col·lectiu.

L’exposició comptarà amb una part introductòria sobre la història i  l’evolució del comerç a Tremp i la recreació de sis comerços emblemàtics de la ciutat: Fàbrica i Pastisseria Verdeny, Casa Montoliu (robes), la botiga de robes i articles diversos El Paraiso Nuclear i els queviures i ultramarins Casa Pio, Casa Potau i Casa Palmerola. És en aquest darrer espai on es durà a terme la mostra. Casa Palmerola és una botiga emblemàtica de la ciutat, que conserva la mateixa disposició i els elements expositius i decoratius des de la seva obertura, els anys 40 del segle XX.

Aquesta mostra es complementa amb visites guiades teatralitzades a escoles del municipi i diferents col·lectius, entre altres activitats puntuals i conferències relacionades amb el comerç tradicional i la dinamització local.

Díptic de l’exposició

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Finalitzen els treballs de descripció i digitalització del fons patrimonial Casa Busquet de Mont (1716-1947)


En el mes de maig de 2018, la senyora Pilar Vicente Castet, propietària del fons patrimonial de Casa Busquet de Mont, es fica en contacte amb l’Arxiu per a proposar el seu dipòsit. El contracte de cessió en comodat es signa el 19 de juny del mateix any. El fons es format per 82 unitats documentals que han estat digitalitzades en el mateix arxiu.

La primera referència del sobrenom de la casa es troba en un document dotal datat en 1741. A Bernardo Busquet se’l coneix com a fill de Casa Busquet de Mont. El cognom Busquet, que dóna nom a la casa, canvia a la fi del segle XIX quan l’hereva és una dona. Maria Busquet Aura es casarà amb Pere Joan Batmala Baquera. La seva filla i hereva, Marianna Batmala Busquet portarà un nou canvi en el cognom familiar amb el seu matrimoni, de Batmala passarà a Cau. A mitjans del segle XIX, un altre canvi en l’heretat farà que es torni a canviar el cognom de Cau a Castet.

Sentència arbitral entre Vilac i Mont de 1429

Destaquem la copia d’una sentència arbitral, redactada entre finals del sègles XVII i principis del XVIII, i datada el 30 de gener de 1429. Aquesta reparteix les muntanyes comunals entre els pobles de Vilac i de Mont. La sentència atorga la muntanya de Bors al poble de Mont i la de Subirasa, que fins ara era comuna dels dos pobles, a la vila de Vilac. En el document es fa esment de les cases en ruïnes del despoblat de Sant Vicens i de la seva església encara en peu. Aquesta zona passarà a mans de Vilac. S’acorda de deixar l’aigüera que han fet els homes d’aquesta vila per a portar aigua a canvi de que els homes de Mont puguin talar la fusta necessària en la zona de Sarrat d’Abeda. En el document es parla de que aquesta sentència s’haurà de portar a un Consell de Sabis per a ser ratificada.

 

Els documents es poden consultar a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC