Les lletres del Beatus de la Seu d’Urgell protagonitzen una mostra de disseny gràfic


78764_beatus__1437672345_31747El claustre de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell acull, des de dissabte 25 de juliol, l’exposició Les Lletres d’Ahir i d’Avui, una singular mostra sobre el patrimoni de la grafia de les lletres que es conserven en documents medievals i peces d’art històriques i de gran valor com el famós Beatus de la Seu, el Missal de Galceran de Vilanova i el Llibre de les Usances, Privilegis i Immunitats de la Ciutat d’Urgell.

L’exposició impulsada des del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, pretén que el visitant pugui efectuar un breu recorregut per aquells elements d’àmbit local que projectin el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor del patrimoni associat a la lletra, la qual cosa permet el redescobriment d’aquest patrimoni artístic medieval, així com també de peces molt més actuals però també significatives de la comarca de l’Alt Urgell.

Les lletres històriques procedeixen de volums que es conserven al Museu Diocesà de l’Urgell, l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, la catedral de Santa Maria, l’església de Sant Miquel i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Altres lletres i grafies més actuals estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i la resta del territori.

L’exposició té per objectiu  despertar l’ interès pel tresor lletrístic que ens envolta i ofereix un breu recorregut per aquells suports d’àmbit local que projecten el valor i la riquesa de les lletres d’ahir i d’avui. La mostra inclou una sèrie d’imatges i continguts gràfics que reforcen i contextualitzen el valor de patrimoni associat a la lletra i que ens per­met la redescoberta del passat, així com peces molt més actuals però també significatives. Atresorades unes i quotidianes les altres, totes són de la comarca de l’Alt Urgell. Unes estan custodiades a diferents seus, concretament al Museu Diocesà, a l’Arxiu Capitular, a la Catedral de Santa Maria, Plafó_Beatusa l’Església de Sant Miquel i a l’Arxiu Comarcal; i altres estan presents en racons ben coneguts de la Seu d’Urgell i de la resta del territori. Totes són, des de la seva humilitat, testimonis del passat i del present i companyes del nostre entorn. Aquesta exposició manté una línia de continuïtat amb l’exposició de “Les Lletres d’Ahir i d’Avui” de la Catedral de Girona en els mesos entre juliol i novembre de 2014. Aquest any 2015, se suma un nou territori, el de l’Alt Urgell, i s’exposarà en el Claustre de la Catedral de la Seu d’Urgell. Seguidament iniciarà un periple -com a exposició itinerant- per diferents llocs emblemàtics de Catalunya de la xarxa Catalonia Sacra.

La direcció del projecte i disseny ha anat a càrrec de Jesús Del Hoyo, Cristina Flórez i Cristina Simon, del Col.legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, amb la coordinació a l’Alt Urgell, de Clara Arbués, Delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i de Julio Quílez, Director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.

Com a complement de l’exposició, s’ha editat un catàleg que, a més d’una extensa compilació de material gràfic, recull textos de Montserrat Pagès i Jordi Pasques.

 

 

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell, Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Arxius

Posició de l’AAC-GD en relació a la modificació de la LAD per a la seva adaptació a la Llei de transparència, accés a la informació i bon govern


Puzzle_Krypt-2 (1)No és la primera vegada que des d’aquest bloc manifestem la nostre temença que la transparència no passi de ser un aparador. També des d’aquí expressàvem la nostra estranyesa pel fet  d’elaborar una Llei, la 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que s’ocupava de l’accés a la documentació pública com si no hi hagués cap altra Llei que ho regulés.

Durant la tramitació en comissió d’aquesta Llei vam recolzar, com no podia ser d’una altra forma, les al·legacions, proposicions i consideracions que l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya van presentar en el seu dia i de la mateixa forma vam assumir les esmenes presentades durant el tràmit corresponent a l’avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents.

Un cop resoltes i contestades ens afegim al comunicat fet públic per l’AAC-GD, sobre tot en allò que té a veure amb la necessitat inajornable de fer una revisió integral de la  LAD que possibiliti un encaix real amb la Llei de Transparència que permeti la consideració d’un únic instrument legislatiu que doni una major seguretat jurídica, però sobre tot una revisió que desenvolupi tots aquells articles que durant aquest temps no han contat amb l’interès del legislador. En realitat tot aquest periple que ens ha portat fins a aquest, ara ja, projecte de Llei parla sobre tot del poc convenciment que el legislador i els nostres governants tenen de tot allò que té a veure amb la publicitat i l’accés

1_Posicio_Modificaci_LAD

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Gestió documental, Legislació

Arxipèlag, parlem d’arxius i els seus voltants


“Núvol és una capçalera digital dedicada a la cultura que aspira a omplir un buit a la catosfera.” Així comença el manifest fundacional d’aquest mitjà digital que des de l’entorn de VilaWeb fa ja algun temps que publica tot, o casi, el que té a veure amb el món de la Cultura. “Núvol aplegarà la informació en nínxols, que no seran tan temàtics com comunitaris. Allà on hi hagi una comunitat, hi pararem atenció creant una vegueria”, és a dir, una secció i des del dia 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, aquesta revista digital inclou una nova secció, Arxipèlag,  “Un espai, per tant, obert al diàleg amb altres comunitats professionals i amb el públic en general, com ja ho és també el nostre treball diari.”

L’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya  (@AAC_GD) a l’octubre farà 18 anys que va crear Arxiforum amb la intenció d’utilitzar Internet per a posar en contacte a professionals dels diferents arxius estesin allà on estesin i així compartir experiències i coneixements. Ara seguint aquest mateix camí adaptant-se als temps i a les possibilitats que ens ofereixen les web 2.0 i les publicacions digitals obre aquesta nova finestra en una publicació ja consolidada. En l’article fundacional ‘Neix Arxipèlag, una nova comunitat a Núvol’, Vincenç Ruiz vicepresident de l’AAC_GD, deia  “Arxipèlag, en definitiva, vol esdevenir l’observatori de la funció social d’ampli espectre que desenvolupen els arxius a Catalunya”, ni més ni menys. El cert és que semblaria presumptuós si no hi fossin aquests 18 anys previs de mantenir viu un fòrum professional i no estigués ja en marxa tota la renovació d’imatge web i política de comunicació amb els socis i la resta de professionals aprofitant totes les eines que les xarxes socials posen al seu abast.

Així Arxipèlag vol ser quelcom més que un lloc de discussió, vol ser un “canal mediàtic” que propici la creació d’un relat propi i a la vegada en íntima relació amb la societat que l’envolta de forma que sigui un instrument més per aquesta transformació que volem i ens demanen també al i des del món dels arxius desvetllant el seu potencial com a eina de participació i de coneixement, però sobre tot com a garantia de drets i deures i de memòria del què vam ser i d’allò que sempre hem volgut ser com a societat. Els arxius són el múscul de la democràcia que possibilita l’accés a la informació pública (perquè és pública) i la transparència real per aquest mateix accés a la informació. Totes i cada una de les tasques que es porten a terme dins, al voltant o en relació amb un arxiu, físic o digital, només tenen sentit si aquest és l’objectiu: preservar per posar-lo a disposició del ciutadà. És per això que creiem que transcendeix l’element de patrimoni i que els arxius són molt més que Cultura.buccaneer-archipelago-44695

Fins ara hem pogut llegir, a banda de l’esmentat article fundacional de Vicenç Ruiz, ‘La Cultura ens atura’ de Joan Soler  i ‘Memòria històrica, democràcia i arxius’ de Raül Aguilar. Desitgem que la singladura sigui tant llarga i profitosa com ha estat les altres vies obertes per transmetre un coneixement, l’arxivístic, que té la transversalitat i l’actualització continua com a eixos de la seva essència. Bona sort companys!

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Difusió, eines 2.0, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Opinió, Premsa, Publicacions

Crònica de les VI Jornades d’història del Monestir de les Avellanes


Cartell VI JHMALes Jornades d’història del Monestir de les Avellanes sobre la història de l’Església i la religiositat, han arribat ja a la seva VI edició i aquest any s’han centrat en les “Creences a l’època medieval. Ortodòxia i heretgia” i en tot aquest temps no només han mantingut la qualitat en els continguts i les intervencions, sinó que han aconseguit incorporar al calendari d’activitats de la Comarca de la Noguera, el Sopar Medieval i el Concert de música al claustre, com activitats de divulgació històrica obert a tots els públics.

No és fàcil mantenir aquest format, sobretot tenint en compte el calendari que els estudiosos de l’Edat Mitjana tenen a terres de Lleida. Aquest any començava amb el 5th International Medieval Meeting Lleida, 25 -26 juny 2015 a Lleida; continuava amb les VI Jornades del Monestir de les Avellanes, 29 i 30 juny; finalitzant a Balaguer amb la Càtedra d’estudis medievals del Comtat d’Urgell – XX Curs d’estiu ‘L’assistència a l’Edat Mitjana’, 1, 2 i 3 de juliol. Tot i així un cop més l’organització ha estat impecable i els ponents han mantingut i elevat el nivell de qualitat que ja és costum.

Es van iniciar amb una esplèndida ponència del Dr. José María Ruíz Simón que ens va parlar dels orígens de la paraula tolerància i de com una virtut que durant l’època romana es considerava individual i que s’afegia a la paciència per a definir la capacitat d’aguantar el dolor o la desgràcia, amb el temps passarà a ser un concepte polític. Ja durant el segle XII en el Dret Canònic es defineix com la capacitat d’exercir el domini polític sobre els altres i va ser a partir d’Innocenci IV que entra en joc la dialèctica si s’ha de tolerar o no les pertorbacions de la llei natural per part dels no cristians. D’aquesta forma la tolerància passa a ser una mena de permís comparatiu: Es tolera un mal menor per evitar un mal més gran, clar que això amb el temps pot canviar i el que era tolerable pot deixar de ser-ho.

Moment de les VI JornadesÉs d’aquesta forma que el cristianisme passa de ser una religió perseguida a ser una religió perseguidora i la seva jerarquia utilitzarà la tolerància com una mena d’instrument de control social i una forma d’exercir el poder a través d’arguments aristotèlics de Tomàs d’Aquino. Així mentre la tolerància només es justifica per allò que aporta, l’heretgia fa mereixedor de l’expulsió de l’església a través de l’excomunió i del món per la mort. Caldrà exercir la misericòrdia, però només per donar el temps necessari per a la rectificació, quan ja no sigui possible caldrà extirpar-la.

Això justifica que la tolerància no sigui una qüestió de Justícia sinó de prudència, virtut exclusiva del Príncep i s’utilitza quan s’escau apartar-se del que és honest per allò que és útil. Potser per aquesta raó podem trobar en la iconografia del XIII al XV un seguit d’imatges i transposicions que d’un altre forma es podrien considerar herètiques. Aquest va ser el desenvolupament de la ponència de la Dra. Rosa Alcoy que ens va presentar (i crec que demostrar) la teoria que en el transcurs del període esmentat les representacions iconogràfiques amb donants van evolucionant cada cop de forma més evident cap a escenes amb fons epifànic, formant part o fins i tot substituint als protagonistes tradicionals, sense que en cap cas no es produeixi una reacció evident de la jerarquia eclesiàstica contra aquesta forma de “transgressió” o al menys de laxitud en la interpretació de les Escriptures incorporant als donants als personatges sagrats com si fossin un més d’ells.

VI Jornades No es va exercir aquesta tolerància amb les dones i homes acusats del crim de bruixeria a Catalunya com ens va explicar el Dr. Pau Castell, conclusió a la que ha arribat després d’estudiar els judicis per bruixeria dels segles XII i XIII. També en aquest cas una condició que és individual, la capacitat de conèixer remeis, verins i tradicions sanadores o no, es converteix en col·lectiva i també de forma artificiosa per poder utilitzar unes eines que ja es tenen, les de les altres heretgies, contra unes quantes persones que d’alguna forma no s’acollien a tot allò que manava la Sta. Mare Església. Calia convertir els casos aïllats en comunitat herètica organitzats per destruir tot allò que estava d’acord a la llei natural. Aquest fenomen cal relacionar-lo amb les persecucions de jueus i leprosos del segle XIII i que reapareix amb l’epidèmia de 1340 i també en els temps del Cisma . Tot i així sembla que no s’entendrien les persecucions sense relacionar-les amb el fenomen dels predicadors com Vicent Ferrer o Bernardino de Sienna que van inflamar a les masses fins que per evitar un mal major es van dictar ordinacions municipals en contra de les pràctiques de bruixeria, les primeres van ser les d’Àneu, però seguiran altres que les prendran com a model en tots els països de la Corona d’Aragó i la seva influència.

Sopar MedievalNo podíem acabar una jornada dedicada a l’ortodòxia i a l’heretgia sense referir-nos als càtars i al moviment beguí del Languedoc. El desenvolupament del primer tema va córrer a càrrec de Carles Gascón, que va distribuir en un mapa algunes de les rutes d’expansió/circulació del catarisme que són segures i documentades i altres que són més incertes documentalment, però que atenent a les dinàmiques familiars que aprofitava el catarisme per la seva difusió es poden aventurar. La difusió i el seu caràcter de moviment perseguit fa que les xarxes que s’implanten en el territori siguin curtes en número i tancades, basades socialment en una petita noblesa molt implantada en el territori que aprofita les seves xarxes familiars per donar recolzament a la comunitat. Tanmateix que en alguns casos la implantació es deu més a estratègies polítiques i econòmiques que a convenciments reals i per tant tenen una implantació efímera i un escàs recorregut en el territori. La reivindicació principal d’aquesta comunitat tenia molt a veure al fet que tal i com ja havien aconseguit en el govern de les ciutats volien participar en el govern de les institucions religioses.

Krregades de romançosDelfi Nieto va ser l’encarregada d’aclarir-nos que l’heretgia beguina o valdesa, no tenia res a veure amb les bones dones beguines del centre d’Europa. També ens va assenyalar que l’heretge sempre és l’altre. Aquesta heretgia té el seu origen en la pugna de les diferents branques que els franciscans van tenir al llarg de finals del segle XIII fins a principi del XIV quan en 1317 Joan XXII dicta una butlla papal en la que s’ordena a totes les faccions obeir als superiors, però uns quants monjos dels dits espirituals no estaven disposats a abandonar el que creien era el camí de la seva Ordre i van ser jutjats i cremats per heretgia, d’aquí el nom de “l’heretgia dels beguins cremats”. El problema és que les seves idees es van considerar herètiques, entre elles la defensa de la pobresa de l’Església i l’assumpció de les idees d’Olivi, entre les que sobresortia la inutilitat en aquell moment de l’Església com a intermediària entre l’home i la divinitat. Així es difon a través d’una xarxa d’estudis preexistent no tant per donar refugi a les persones som per preservar el missatge. Una xarxa sustentada, aquesta és la teoria de la Sra. Nieto, per dones, ja que eren les que es quedaven als pobles i ciutats, les que acudien a les presons i als hospitals, mentre que els homes fugen i difonen el missatge. És un moviment con una base social basada en població rural d’extracció mitja-baixa, al contrari que els càtars, tenen els seus propis “herois”, Trencavel, i alguna “heorïna” Na Prous Boneta, que rep el missatge directament de Déu i l’ha de fer públic per mandat diví, per tant la prudència no és una de les seves característiques i mor a la foguera.

Segon dia de les VI JornadesVam finalitzar les ponències amb Julia Pavón que va desenvolupar els dos conceptes, ortodòxia i heretgia, en el marc de les ordres militars i com partint ja d’un inici contestat per teòlegs i intel·lectuals en relació al caràcter religiós de les dites ordres, se passa a prescindir-ne quan per les circumstàncies polítiques i religioses l’oposició es fa més gran, en proporció directa al poder i riqueses que obtenien, deixen, doncs, de ser útils i passen a ser perseguits i dissolts.
El cas dels templers és el més paradigmàtic.

Encara ens quedava gaudir una estona de conversa amb el Dr. Pladevall sobre el papat i les seves circumstàncies durant els segles X al XIII en especial dels tres mals que per extensió eren també de l’Església, la simonia, el nicolaisme i el no saber llegir ni escriure i en aquest context hi va haver 26 papes fins que el Concili Lateranense IV els papes passen a ser triats pels cardenals i poc a poc la reforma que entra per França des de l’abadia de Cluny s’estén per occident.

Foto de grup dels participantsEn la taula rodona final en la que, com ja és costum, es van recollir les idees principals que s’havien anat posant de manifest durant els dos dies. A mode de conclusió i com a reflexió final, el professor Hugo Basualdo va concloure que les heterodòxies i heretgies aconsegueixen la mobilització de la societat, introduint qüestions socials i espirituals que permeten avenços importants. Finalitzava la seva dissertació posant en valor la importància de pensar diferent, potser caldria afegir que és igual d’important que d’una forma o altre aquest pensar diferent el trobem documentat d’una manera o altra i que aquesta informació és preservi en arxius accessibles.

Maria Jesús Llavero

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos

Vacances: els documents també necessitem descansar


rellotgeBenvolguts amics i amigues,

Alguns dels Arxius de les nostres terres tanquen durant un temps per a què tots nosaltres puguem estar llestos i més frescos quan torneu. D’altres Arxius resten oberts en el mateix horari o en horari d’estiu (i no és per què ens estimin menys!).

La major part dels Arxiu Comarcals us atendran en l’horari d’estiu de dilluns a divendres 8 a 15 h (ACAU; ACUR; ACPS; ACPJ; ACN; AHL; ACPU).

Els Arxius que tanquen durant algun període estival són els següents:

L’Archiu Generau d’Aran (AGA) tanca per vacances del 6 al 24 de juliol.

AC del Solsonès (ACS) estarà tancat del 21 al 25 de juliol

AC de la Segarra (ACSG)

  • Del 13 al 24 de juliol i el 3 i 4 d’agost l’horari de l’Arxiu serà de 9 a 14:30 h.
  • Del 27 al 31 de juliol l’Arxiu romandrà tancat al públic.
  • La resta de dies laborables dels mesos de juliol, agost i setembre l’Arxiu estarà obert en el seu horari d’estiu, de 8 a 15 h.

El Dipòsit d’Arxius romandrà tancat del 20 de juliol al 14 d’agostsmart

El servei d’Arxius i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i l’Arxiu de la Diputació de Lleida us atendran de dilluns a divendres de 8 a 14 h.

L’Arxiu Municipal de Lleida manté el seu horari de dilluns a divendres de 9 a 14h.

L’Arxiu Capitular de Lleida està obert tot l’estiu de 9 a 13h, mentre que l’Arxiu Diocesà de Lleida tanca el mes d’agost.

L’Arxiu Diocesà de Solsona obre el juliol fins el dia 1 d’agost (inclòs) i tanca del 3 al 31 d’agost.

L’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell restarà tancat la primera quinzena d’agost. A partir del dilluns 17 d’agost obrirà de dilluns a divendres de 10 a 13:30h.

l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes tanca del 27 de juliol al 16 d’agost. I l‘Arxiu Gavín uns dies durant el mes de setembre.

tancat-per-vacances

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxius, Arxivers/eres, Grup d'Arxivers de Lleida

L’assistència a l’Edat mitjana


Els dies 1, 2 i 3 de juliol de 2015 ha tingut lloc la 20a edició del Curs d’Estiu Comtat d’Urgell a Balaguer, que aquest any ha tractat el tema de “L’assistència balaguera l’Edat Mitjana”.

Les ponències han estat impartides per catedràtics i professors d’universitats de l’Estat espanyol, Argentina, França, Itàlia, Regne Unit i Xile, amb les quals han donat a conèixer els seus estudis medievals sobre com s’atenia  les persones en situació de pobresa, feblesa, malaltia i necessitat i també com,  a través de la caritat, les persones poderoses feien ostentació de la seva pietat.

Durant els tres dies del curs, amb prop d’una quarantena d’inscrits,  s’ha impartit conferències en sessions de matí i tarda, que s’han clos amb l’habitual debat entre els participants al curs.

El dijous 2 de juliol es va fer una sortida a la Vall de Meià durant el matí i, a la tarda, la sala d’actes de l’Ajuntament de Vilanova de Meià va acollir un homenatge a Prim Bertran, apreciat professor i historiador de la Noguera.

 

 

(Extret de la web de la XAC)

Deixa un comentari

Filed under Activitats, arxiu comarcal de la Noguera, Balaguer, Cursos, Grup d'Arxivers de Lleida

L’atenció als usuaris en els arxius fotogràfics


A finals del mes d’octubre del 2014 els documentalistes fotogràfics Juan Alonso i la Laia Foix, van demanar la col·laboració de diverses entitats que gestionen fons fotogràfics, entre les quals hi havia el SerFons_fotografic_1vei d’Audiovisuals i Arxiu Fotogràfic de la Diputació de Lleida, per tal de realitzar un estudi que tenia com a finalitat conèixer i avaluar amb precisió els serveis d’atenció a l’usuari existents a casa nostra, detectar i exposar tendències  i compartir l’estat de la qüestió que ajudés a suggerir reflexions per fer propostes de millora com a col·lectiu professional.

L’estudi es concretà fa uns mesos amb la redacció de l’article  Los servicios al usuario en los archivos fotográficos patrimoniales de Catalunya per a la revista Métodos de Información Vol.5, n.9  (2014) , número dedicat als arxius fotogràfics.

 

untitled

Deixa un comentari

Filed under Arxivers/eres, atenció als usuaris, Consultes, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni