A tota màquina. La planificació de la xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya


El dia 10 de juny va arribar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició ‘A tota màquina’ que té el seu origen en l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i prèviament ha fet parada en el de la Noguera. Romandrà fins el 13 de setembre, durant aquestes setmanes es pot gaudir de l’experiència d’entrar en una antiga estació, i esperar assegut que arribi el tren o fins i tot pujar a la recreació d’un antic vagó, seure i veure passar el paisatge de l’Urgell i la Noguera per la finestreta.

Cartell de l'exposició 'A tota Màquina'

Cartell de l’exposició ‘A tota Màquina’ a l’Arxiu Històric de Lleida

Aquesta exposició relata en present la història d’un projecte concret d’aquells que es van anomenar els ferrocarrils secundaris, el del tren de Tàrrega a Balaguer, que com tants altres no van arribar a fer-se realitat.

També es poden veure exposats alguns documents del fons de Govern Civil i d’Icona, i algunes publicacions de la biblioteca de l’Arxiu i del fons Sebastià Gràcia Petit.

Documentació dels fons que recull l’Arxiu Històric de Lleida

Publicacions històriques del fons Sebastià Gràcia Petit

 

 

 

 

 

 

 

Per entrar a l’estació és recomanable recollir el bitllet del tren.

 

L’horari de visita és de 9 a 14:30h i és entrada lliure i gratuïta i si voleu més informació pitgeu l’enllaç Díptic ‘A totamàquina’

Anuncis

Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals (X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 8 i 9 de juliol de 2019 arriben les X Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). La desena edició duu per títol “Ora et labora: la vida diària als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes desenes Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centraran la mirada en la vida diària als monestirs medievals. Any rere any els participants d’aquetes Jornades ens allotgem a l’antic monestir premonstratenc, trepitjant els indrets sagrats i profans dels religiosos que hi vivien, resaven, treballaven, dormien, menjaven, contemplaven, etc., fa tants segles

Les 8 conferències que seran presentades en aquestes jornades es dediquen, des de diferents punts de vista, a la vida diària als monestirs medievals i a la seva representació artística. Així es contemplarà el tema de l’ideal versus la realitat monàstica, examinant l’obediència (o no) a les regles monàstiques, o es considerarà l’ús pràctic i simbòlic dels espais de la vida monàstica, com són l’església, el claustre, la sala capitular o el menjador. També es farà una mirada a un tema tan fonamental com la litúrgia, o a l’economia i l’alimentació dels religiosos, a la seva política interna i externa o a les seves activitats dins i fora dels murs del convent.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • La vida diària a la canònica de Santa Maria de Mur en època medieval. (9 de juny, 9:00 h.)
  • VIII Sopar Medieval “El rigor de les dietes monàstiques medievals”
    • Recreació d’un àpat commemoratiu quaresmal del Monestir de Sant Cugat del Vallès a l’entonr de 1220.
    • Amb la intervenció del grup de teatre La Garba, de Vallfogona de Balaguer.
  • VIII Concert nocturn al claustre romànic
    • Cançó fugaç, a càrrec del grup Corrandes són Corrandes.
  • Exposició:
    • 10 anys del projecte Jornades d’Història de l’Església i la religiositat”

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

 

El fons ‘Archiu Calzado’ ingressa a l’Archiu Generau d’Aran


La col·lecció va ser creada per l’historiador Melquíades Calzado de Castro (1924-2017)

El passat 23 de maig va ingressar el ‘Archiu Calzado’ a l’Archiu Generau d’Aran. La col·lecció, creada per Melquíadez Calzado de Castro, es va començar a gestar quan l’historiador s’interessa pels orígens de la baronia de Les. Aleshores, Calzado comença un treball de recuperació de documents fonamentals per a la història de la Val. Tota aquesta documentació es va ficar a disposició dels investigadors amb la creació, l’any 1979, del nomenat arxiu a la Biblioteca de La Caixa de Les. En 1996, aquesta biblioteca passa a ser de titularitat municipal.

El ‘Archiu Calzado’ instal·lat als dipòsits de l’Arxiu

El fons va anar creixent amb documents de tipologia molt diversa, sempre vinculats a la cultura aranesa i occitana. En ell es recullen reproduccions de documents manuscrits, de monografies i d’articles de revistes o d’obres de referència procedents d’arxius, biblioteques i llibreries d’arreu del món, que Calzado visitava en els seus viatges i també molts recollits a la mateixa Val. La documentació conté informació de temàtica molt diversa. Les obres de caràcter històric són les predominants, sense oblidar altres temes com els de geografia, antropologia, filologia, literatura i art.

Cal recordar que entre els anys 2006 i 2014, Calzado de Castro va ingressar una part del seu fons personal a l’Arxiu. En aquest fons es poden trobar els seus treballs d’investigació realitzats entre els anys 1978 i 1981. De tots ells destaquen l’estudi de la Baronia de Les i de la família Demiguel.

Melquíades Calzado de Castro

Els seus mèrits científics i humans van ser reconeguts l’any 1981 quan va ser nomenat aranès il·lustre i fill adoptiu de Les. L’any 2010, la Seccion d’Istòria de l’Institut d’Estudis Aranesi li va fer un homenatge amb la publicació de la Miscellanèa en aumenatge a Melquíades Calzado de Castro. Damb eth còr aranés. En aquesta publicació trenta-tres investigadors, inclòs el mateix Calzado, van publicar els seus estudis sobre antropologia, arxivística, arqueologia, biblioteconomia, dret, heràldica, història, història de l’art, lingüística i patrimoni natural. El Conselh Generau d’Aran li va concedir la medalla d’or l’any 2013.

Melquíades Calzado de Castro va morir l’any 2017.

Archiu Generau d’Aran

I Concurs de Fotografia d’Esglésies de Catalunya promogut per l’Arxiu Gavín


L’Arxiu Gavín, per a celebrar la Setmana Internacional dels Arxius 2019 organitzant el I Concurs de Fotografia Digital d’Esglésies de Catalunya. Un concurs per Instagram i també via correu electrònic. 

Per participar-hi, només heu de realitzar una fotografia (i fins a un màxim de 3 per persona) de qualsevol església o part de la mateixa que s’ubiqui a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord o Franja de Ponent.

Termini: Del 9 de juny al 9 de juliol de 2019

L’heu d’enviar al correu electrònic arxiugavin@maristes.cat o bé penjar-la a Instagram amb els hastags o etiquetets #inventariesglesiescatalunya #arxiugavin #monestirdelesavellanes

Llegiu les Bases del Concurs, per conèixer tots els detalls!

Els premis seran els següents:

  • 1r Premi: 1 nit per a 2 persones d’allotjament i esmorzar a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes amb visita a l’Arxiu Gavín.
  • 2n Premi: 1 lot de vins del Monestir de les Avellanes (DO Costers del Segre) i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.
  • 3r Premi: 1 exemplar de l’Inventari d’Esglésies de Catalunya de Josep M. Gavín i una visita per a 2 persones a l’Arxiu Gavín.

Comptem amb la partícipació del magnífic jurat format per Magda Gregori (Periodista), Núria Fortuny (Dissenyadora gràfica i fotografa), Jordi Bonet (Fotograf), Josep Borrell (escriptor i exdelegat de cultura a Lleida), Josep Sansalvador (Arxiu Gavín)

El motiu d’aquest concurs és donar a conèixer l’Inventari d’Esglésies que va crear Josep Maria Gavín, format per més de 250.000 fotografies, representant 26.444 edificis religiosos de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Franja de Ponent. Un patrimoni documental que avui es preserva a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, al Monestir de les Avellanes i que volem que entre tots continuii creixent.

La Insaculació: mètode d’elecció de paers a Lleida


Com cada quatre anys els ciutadans hem tingut el dret a exercir el nostre dret democràtic per escollir els representants polítics que formaran part de la corporació municipal. Aquest fet que venim vivint regularment des de fa unes dècades al llarg dels segles ha patit moltes variacions. Un d’aquests mètodes emprats, al llarg dels segles XVI i XVII, va ser el de la insaculació.

Amb el privilegi atorgat pel lloctinent general de Catalunya, Joan d’Aragó el 1499, s’estableix la insaculació com a mitjà únic per a l’elecció de paers, consellers i la resta d’oficials municipals, per la qual cosa disposa que es formin les respectives bosses que es guardaran amb cura a la casa de la Paeria. Es disposava que els paers havien d’estar 3 anys sense tornar a desenvolupar el càrrec, i assenyala l’edat mínima de 40 anys per al paer en cap o primer  i de 30 per a la resta, els quals havien de gaudir de la circumstància indispensable de ser casts o vidus; és a dir que els solters eren inhàbils, no només com a paers sinó per a tots els oficis de la ciutat. Eren causes d’inhabilitació, també, ser deutor de la ciutat o ser fiador d’algú que ho fos, ésser clergue amb ordes sagrades, ser religiós, etc. S’imposava la multa de 100 lliures a qui no acceptés l’ofici de paer o qualsevol altre.

Tot assumpte referit a la ciutat, per mínim i insignificant que semblés, anava al Consell General, i allí es tractava; i per delegació passava a decisió dels paers, assessorats per cert nombre variable de prohoms. Entre la resta d’atribucions dels paers hi havia la de formar, juntament amb el veguer i els prohoms, el Tribunal de Coltellades; el poder d’executar els béns i efectes dels deutors a la ciutat; l’anar precedits de dos macers amb maces de plata amb les armes d’aquesta, i que el rei no els pogués formar causa per danys a cavallers, militars o qualsevol altra classe de persones.

Tots els nomenaments d’oficis i paers s’apuntaven en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida que data de 1620 i porta per títol Llibre d’Ànima.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

XII Congrés d’Arxivística de Catalunya


No, no ens hem equivocat. Fa deu anys al nostre blog publicàvem la següent notícia:

“Els propers 21, 22 i 23 de maig tindrà lloc a Tarragona el 12è Congrés d’Arxivística de Catalunya, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Una edició del congrés dedicada al tema de l’accés als arxius, la protecció i el dret a la informació.”

En els comentaris de la mateixa hi trobem el resum del congrés fet per la nostra companya Elena González.

Han passat deu anys però encara estem treballant amb aquests temes, alguns s’han resolt, d’altres encara es cerquen solucions.

 

Les persones assistents al Recercat 2019 visiten l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Cervera, com a Capital de la Cultura Catalana 2019 va acollir, del 3 al 5 de maig, la 15a edició del Recercat, la Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana.

Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), la Paeria de Cervera, el Centre d’Estudis Segarrencs i la Diputació de Lleida, la jornada pretenia ser un aparador on mostrar a la ciutadania la feina d’investigació que realitzen els instituts i centres d’estudis al llarg de l’any sobre temes relacionats amb el seu entorn, així com un punt de trobada i d’intercanvi d’aquestes entitats vingudes d’arreu dels Països Catalans.

La Jornada va oferir activitats diverses i ja consolidades. D’entre les quals destaca el lliurament dels Premis Recercat per reconèixer la tasca realitzada en el món dels centres d’estudis. Enguany el guanyador en la categoria d’entitat va ser el Museu Arxiu de Santa Maria- Centre d’Estudis Locals de Mataró, i en la categoria individual, Lluís Puig i Mario Zucchitello, ex aequo. L’acte de lliurament va tenir lloc dissabte al Paranimf de la Universitat, amb la presència de Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El recercat també va oferir activitats complementàries, de les quals destacar la visita que van realitzar les persones assistents a la jornada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Un total de 60 persones van poder conèixer les característiques i la trajectòria de l’arxiu, van visitar els dipòsits i van contemplar diferents joies documentals que s’hi conserven.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC