L’Institut d’Estudis Ilerdencs incorpora tres noves transcripcions que s’han realitzat durant el seminari de lectura i transcripció de documents


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha realitzat el II Seminari de lectura i transcripció de documents, estructurat en quatre sessions. L’equip docent d’aquesta formació ha estat format per Núria Preixens i per Guillem Roca.

El Seminari s’ha realitzata la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs,els dies 6, 8, 13 i 15d’abril. Durant les diferents sessions s’ha incidit en el coneixement de les abreviatures i en la datació de documents per avançar en l’aprenentatge de la lectura de documents antics.

El Seminari també ha servit per donar a conèixer l’aplicació per realitzar les transcripcions en línia Aquest ha estat l’aplicatiu utilitzat els assistents en les diferents sessions programades, una eina que millora l’accés als continguts digitals, ja que les transcripcions dels tres pergamins que s’han treballat ja estan implementades en el repositori de la biblioteca (http://repositori.fpiei.cat), fet que amplia les possibilitats de cerca, donat que els documents es podran cercar per qualsevol paraula del text. Amb els Seminaris, la biblioteca enceta la seva aposta pels projectes des de la vessant cooperativa tot implicant la comunitat d’usuaris per avançar en la recerca dels seus fons.

Enllaç directe als pergamins transcrits:
CAT SAIEI DAH P.OM/18
CAT SAIEI DAH P.LLE/3
CAT SAIEI DAH P.GAR/3

Els arxius familiars. Sumant mirades


La Fundació Olga Gallego continua amb la tasca de formació de professionals en àrees molt específiques. Aquest any ens proposa, en un format nou forçat per l’entorn de pandèmica, explorar nous àmbits especialitzats de l’arxivística de la mà de professionals avesats en aquestes àrees que tenen una relació intrínseca amb els Arxius Familiars.

El III Encuentro de la Fundación Olga Gallego, del 20 de maig al 10 de juny, s’articula com un cicle de conferències amb 14 experts entorn a aquest tipus d’arxius. Nous especialistes ens endinsaran en altres punts de vistes: historiadors, genealogistes, fotògrafs, col·leccionistes, dissenyadors, artistes gràfics i pintors que ens ajuden a tenir una altre mirada en el camp de l’estudi de la imatge familiar i tot en un cicle de conferències que té com objectiu principal: fomentar i difondre els treballs arxivístics especialitzats i de creació artística contemporània en torn als arxius familiars.

Per a més informació a: https://www.arquivosfamiliares.com/ on podreu formalitzar la inscripció

Publicació del treball “El cementiri de Tremp durant la Guerra Civil”


Nova publicació del treball guanyador de la 9a beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra de l’any 2019, en la que la historiadora Noemí Riudor ens explica el resultat del seu any de recerca.

L’1 d’abril de 1940, un decret del govern de Franco posava les bases per a la construcció d’un monumental mausoleu que havia de perpetuar la memòria d’aquells que havien mort a conseqüència de la violència revolucionària i

en acció de guerra defensant el bàndol rebel.

Tot i que inicialment només havia d’acollir els “mártires” i “héroes” de la “Cruzada”, finalment també hi foren traslladades les restes de combatents republicans. De fet, en els anuncis que es publicaren a la premsa el 1958, per tal

de rebre demandes de trasllat, s’hi pot llegir:

“Uno de los principales fines que determinaron la construcción del

Monumento Nacional de los Caídos en el Valle de Cuelgamuros

(Guadarrama) fue el de dar en él sepultura a quienes fueron sacrificados

por Dios y por España y a cuantos cayeron en nuestra Cruzada, sin

distinción del campo en que combatieron, según exige el espíritu cristiano

que inspiro aquella magna obra, con tal que fueran de nacionalidad

española y de religión católica”1.

Amb la intenció de saber el nombre de restes que s’haurien de traslladar al mausoleu, el Consejo de Obras del Monumento a los Caídos va establir, el 30 de desembre de 1957, que la guàrdia civil havia de fer-se càrrec de tenir els

llistats dels morts i assassinats a tots els pobles, així com conèixer la voluntat de les famílies amb relació als trasllats.

Per tal de procedir als trasllats es va indicar com haurien de ser les caixes que contindrien les restes. Les caixes individuals havien de fer 60x30x30 cm i les que contindrien més d’un individu havien de fer 120x60x60 cm.

El procés des de l’exhumació a la reinhumació passava doncs per conèixer quants i qui eren, demanar autorització a les famílies i disposar les restes en caixes individuals o col·lectives per tal d’efectuar el trasllat. Un cop arribades les restes

a Cuelgamuros calia documentar els noms dels individus que hi arribaven, des d’on venien i on es dipositaven.

Tot plegat un procediment que sembla ben organitzat i endreçat però que quan ens hi apropem per buscar detalls veiem que estava ple d’irregularitats.

Objectius

En l’estudi dels trasllats al Valle de los Caídos des del Cementiri Militar de Tremp, es plantegen els següents objectius:

  • Elaborar un llistat exhaustiu dels combatents inhumats al Cementiri Militar.
  • Saber qui eren i quants eren
  • Conèixer la distribució de les inhumacions al Cementiri Militar
  • Estudiar com es van realitzar els trasllats al Valle de los Caídos
  • Resseguir el procés de trasllat de les restes
  • Elaborar un llistat dels qui es van inscriure al registre del Valle amb nom i cognoms
  • Elaborar un llistat dels qui, tot i haver estat traslladats i se’n coneixia la identitat, no consten inscrits al Valle.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Un Sant Jordi ple d’història


Aquest Sant Jordi tenim molts títols per escollir. Nosaltres hem fet la nostra tria, prenent com a criteri la utilització de documents històrics per a poder bastir el relat que ens presenten.

Tremp desaparegut de Xavier Tarraubell i Laureà Pagarolas

La presentació es va fer a Tremp, el divendres 16 d’abril

Editat per EFADOS i amb el suport del Departament de Cultura

Aquest llibre és un viatge en el temps i un passeig pel Tremp desaparegut, amb una acurada selecció de fotografies des de final del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. Unes imatges que permeten redescobrir espais perduts o modificats del paisatge urbà, des del seu cor fins als afores, però també vivències i emocions d’una vila pallaresa, esdevinguda ciutat i capital de comarca amb un creixement pausat i sense sotracs. Una invitació a conèixer el Tremp pretèrit, a mantenir-ne la memòria i a refermar-ne la identitat.

Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta de Ferran Dalmau. Editat per Pagès Editors

Un viatge als principals esdeveniments que van marcar aquest racó de món el segle passat, és on ens trasllada Joan Culleré i Ibars (1916-1995). La llibertat per maleta. Un itinerari personal, el del lleidatà, que és alhora el d’un home lligat al fets que van marcar el seu temps: des de la proclamació de la República i els Fets d’Octubre, a la Guerra Civil, els camps de concentració i l’exili, passant pel retorn a l’interior i la resistència més compromesa a la dictadura. I, tot plegat, per acabar assistint, incrèdul però al peu del canó, davant la lampedussiana mutació del règim com a obra pòstuma del franquisme.

Un llibre que és també el recorregut vital d’un independentista de primeríssima hora: de quan ser-ho era jugar-se la pell i on es remava a contracorrent de propis i estranys. Joan Culleré representa, encara avui, el compromís polític més noble i longeu, el prestat sense albirar horitzons de contrapartides o gratificacions personals, i sempre marcat per les privacions materials d’aquell qui res espera per a ell i tot ho vol per als seus. En definitiva, es tracta d’un llibre que ens apropa al menut viatjant lleidatà que, traginant amunt i avall la pell desgastada d’una vella maleta carregada de somnis i il·lusions incomplerts, va deixar una profunda petjada a la seva ciutat i al conjunt del país.

(ressenya de l’autor Ferran Dalmau)

Modernitat i progrés. Evolució atenística i associativa de les Terres de Ponent (1850-2020) de Montse Baiges i Gerard Pamplona. Editorial Afers

Aquest llibre ens trasllada el treball que va guanyar la 6a beca de recerca històrica Terra d’Ateneus, convocada l’any 2019 per l’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell, els ateneus i altres espais de socialització es van desenvolupar a la llum de l’evolució social induïda per la Revolució Industrial i les millores agràries. Des de la segona meitat del segle XIX, els espais associatius van contribuir a modelar la societat, a més de ser actors decisius en les diverses etapes històriques que ha viscut el país fins avui dia. El present estudi ens aporta evidències que ajudaran a entendre les necessitats i les demandes dels diversos grups socials que estructuraven les poblacions de Ponent, canalitzades a través de les associacions ateneístiques. Així mateix, s’endinsa a descobrir les connexions entre els esdeveniments locals i les dinàmiques socials que s’experimentaven a escala nacional, la consolidació del catalanisme i la irrupció de les classes obreres com a subjecte polític dins les noves societats industrials. Tot amb l’objectiu d’entendre millor els canvis socioculturals produïts durant la segona meitat del XIX i principi del XX, així com la seua evolució històrica fins a arribar a les primeres dècades del segle XXI.

Galera, 5 d’Antonieta Jarne. Editat per Pagès Editors

Aquest últim és una història novel·lada o una novel·la històrica feta de quotidianitats i de personatges familiars, escrita des de l’estima a la memòria i el coneixement de la Història.

Des de les Garrigues fins al Segrià s’arrosseguen històries ocultes que mai no han format part de l’imaginari col·lectiu. Els meus repadrins, pagesos pobres, foren expulsats del seu entorn per un succés extraordinari. A partir d’aquí, des del Cogul fins al carrer Galera de Lleida, cinc generacions d’una mateixa família passegen neguits, alguns clandestins, i ben poques esperances. Una família, un carrer, tot un món que transita com pot per les vores del progrés i la modernitat. La vida quotidiana, mirall de l’eternitat més veritable, amaga bocins de realitat que no es poden comprendre en la seua totalitat si no estan ben anusats. Les memòries pagesa, obrera, social i popular s’aniran embastant mentre fixen o esbandeixen records i oblits. Tot plegat, les coses no són mai el que semblen. Com a molt, són com s’expliquen.

La casa dels avis, de Vicenç Villatoro. Editorial Proa

L’epopeia d’una família catalana al llarg de més d’un segle

¿Què fa que algú decideixi anar-se’n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer? Si a la celebrada Un home que se’n va, Vicenç Villatoro reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d’un poble de Còrdova a Terrassa, a La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l’exaltació de la República, la derrota de la guerra i l’experiència de l’exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l’arrelament a la terra.

La casa dels avis forma part d’una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se’n va i El retorn dels Bassat— sobre l’emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des la perspectiva d’una família concreta, de la història catalana al llarg de més d’un segle: des de l’arribada d’un avantpassat napolità per participar a les guerres carlines fins als esdeveniments de l’octubre del 2017 i el dia d’avui.