Comença la nova temporada de l’espai radiofònic de l’Archiu Generau d’Aran ‘Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents’


Aquesta és la 18a temporada en què es col·labora amb el programa ‘Aran, Meddia Aranés’ de Catalunya Informació

Des de fa 18 temporades l’Archiu Generau d’Aran participa en la difusió del patrimoni documental aranès a través del programa de radio “Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents”, en col·laboració amb el programa “Aran, Meddia Aranés” a Catalunya Informació de Catalunya Ràdio en la seva desconnexió per la Val d’Aran.

radio_aran

Els primers programes d’aquesta nova temporada es dedicaran al 400 aniversari del document conegut com ‘Ordinacions’.  El 1616, el rei Felip III envia a Juan Francisco de Gracia de Tolva, assessor de la Ribagorça i visitador reial en la Val d’Aran, subdelegat del marqués de Gelves del consell de guerra, lloctinent i capità general del Regne d’Aragó, per actualitzar i recopilar l’administració aranesa. La missió encomanada a Gracia consistia en una reforma política i administrativa, i el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser l’objectiu principal de dita reforma. La nova forma d’elecció dels Oficis (consellers de terçon, síndic general i oïdors de comptes), els oficis de l’administració reial (governador i bailes) i el nou funcionament del Conselh són alguns dels guions que s’emetran.

La col·laboració del Archiu Generau d’Aran amb el programa de ràdio aranès comença l’any 1998. Els oients coneixen l’Historia d’Aran, el món arxivístic i les novetats de l’Arxiu cada dilluns de 12.00 a 13.00 hores. Els programes es poden escoltar en diferit per a tota Catalunya, en la web de Catalunya Ràdio en el seu apartat “A la Carta” sintonitzant el programa ”Aran, Meddia Aranés” i el dia d’emissió, que és el dilluns.

Informació extreta de la web de la XAC

Deixa un comentari

Filed under Archiu Generau d'Aran, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida

Espai Cultura 2016: Ramon Llull, una altra odissea


Aquest any 2016 és nomenat “Any Llull” en commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull. Per això, enguany, l’Espai Cultura s’ha dedicat a la vida i obra d’aquest personatge. Tant el Museu de Lleida com la Biblioteca, l’Arxiu i els Serveis Territorials han programat activitats a l’entorn de Ramon Llull.

Imatge-Ramon_LLull-002.jpg_2090111966.jpg

L’Arxiu Històric de Lleida presenta un cicle de conferències:

Data: 14 de setembre a les 18 hores
Titol: “Ramon Llull i la ciutat de Mallorca en el segle XIII”,  a càrrec de la doctora Maria Carme Coll, facultativa superior de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Data: 21 de setembre a les 19 hores
Títol: “Ramon Llull, creativitat i innovació des de la perifèria”, a càrrec d’Albert Soler, professor de literatura medieval catalana a la UB, i comissari de l’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures (Museu de Lleida).

Data: 5 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El temps de Ramon Llull: Lleida i les primeres passes de l’Estudi General”, a càrrec de Joan Busqueta, professor d’Història medieval de la UdL.

Data: 10 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El lul·lisme a Lleida i les disputes a l’Estudi General”, a càrrec d’Albert Cassanyes, doctorand de la UdL.

Data: 19 d’octubre a les 18 hores
Títol: “Art brut al segle XXI, a càrrec de Joaquim Corral”, director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials i impulsor del Museu d’Art Brut

Espai Cultura, impulsat pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, és un àmbit de confluència d’activitats de difusió cultural organitzades per la Biblioteca Pública de Lleida, l’Arxiu Històric de Lleida, el Museu de Lleida i els propis Serveis Territorials.

triptic-espai-cultura

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Històric de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Històric Provincial, Català, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Museus, Patrimoni documental català, Xerrades

Era colleccion de gravats de Çò de Joanchiquet de Vilamòs


En hons patrimoniau des de Joanchiquet de Vilamòs, depausat en Archiu Generau d’Aran, se consèrve ua colleccion de gravats calcografics des sègles XVII-XIX. Ena màger part d’aguesti gravats s’estampen imatges religioses.

Era estampacion ei un procès d’impression de gravats qu’arribe en Euròpa en sègle XIV. Damb eth temps era tecnica se modernize e sorgissen veritables dinasties de xilografs, degut ar aument des publicacions illustrades. Eth gravat ei era tecnica d’estampacion en qué s’utilize ua matritz de metau. Es metaus mès utilizadi son eth coeire, eth hèr, eth zinc e er acèr. Era calcografia ei ua tecnica d’estampacion includida en gravat en uet. Ei a díder, era tinta entre a on s’a gravat o uedat era matritz.

Ena colleccion de gravats de Çò de Joanchiquet de Vilamòs i trapam estampacions de gravadors de Catalonha, Aragon e Valéncia, atau com de França e Alemanha.

Era màger part de gravadors catalans trabalhen en Barcelona, com Domingo Pauner (1720-1783); Ignacio Valls (1726-1764); Pascual Moles (1741-1797); Francisco Suria Burgada (ca. 1770-1806); Domènech Estruc i Jordan (1796-1851); Pablo Alabern (1804-1860) e Juan Alabern de Barcelona. Dera vila de Cervèra soslinham a Antonia Ibarra (1759-1776), veuda de Manuel Ibarra, e ara sua hilha Antònia Ibarra (1739-1805), que ja auie participat, abantes dera mòrt des sòns pairs, des trabalhs en talhèr familiau, que continuarà enquiara sua mòrt en 1805.

190001120002646,0001

Gravat calcografic que represente a Sant Bartolome. Eth gravat se hè en talhèr deth gravador Domènech Estruc i Jordan (1796-1851) de Barcelona.

Es gravadors d’Aragon trabalhen en Saragossa, com José Beratón (1739-1764); Gonzalez (1755) e José Gabriel Lafuente (1799-1828). Dera vila de Valéncia, soslinham a Antonio Bordazar (1671-1744).

Era màger part de gravadors francesi an installadi es sòns talhèrs e botigues ena famosa rue Saint-Jacques de París. Ena colleccion se consèrven trabalhs de Balthasar Moncornet (ca. 1600-1668); François de Poilly (1623-1693) e Nicolas de Poilly (1626-1698); Pierre Giffard (1643-1723); Pierre Jean Mariette (1694-1774); Louis-Joseph Mondhare (1734-1799) e Chez Daumont (ca. 1760-1770). Quauqu’uns d’aguesti gravadors parisencs com Léonard Gaultier (1561-1635) e Jean Louis Daudet (1722-1744) se trasladarà e trabalharà ena ciutat de Lyon.

190001120000046,0001

Gravat calcografic que represente “L’Interieur de la Ste. Vierge”. A Paris a Lion Chez Daudet. 1722-1744

Un des mès famosi gravadors ei Jacques Chiquet (ca. 1673-1721). Chiquet semble que nèish en París, a on recep de ben joen, ara edat de nau ans, er ensenhament de François Jollain dit eth gran, gravador sus coeire e marchand d’estampes. Jacques se maride en 1697 damb Marguerite Boucher, que coneish a trauès deth sòn mèstre e s’installe coma editor ena rue Saint-Jacques. Des de 1713, ei coneishut per auer ua botiga damb eth nòm Grand Saint-Henry.

Es trabalhs de Jacques Chiquet se compausen principaument de gravats folclorics, tractant subjèctes comuns e plan soent imitats. Semble que Chiquet non dispausaue de cap de privilègi o dilhèu d’un de petit. D’eth se trapen gravats sagradi, cartes geografiques e calendaris muraus. Ua des mès celèbres series ei era des Crist de París. Molti des sòns tiratges sigueren venudi via venedors ambulants, principaument de Coutances en Normandia, a on i auie delegat un agent, que representaue es sòns interèssi. Ara sua mòrt, en 1721, eth libraire François Babuty realizèc un inventari des trabalhs de Chiquet, que revelèc 1.900 coeires e 90.000 estampes damb un valor de 9.000 liures.

Era sua veuda, Marguerite, continuèc damb eth negòci damb fòrça succès. Era maridèc ara sua hilha, Marguerite-Geneviève Chiquet, damb eth gravador Jacques Chéreau en 1724. Dempús crompèc, en carrèr Saint-Jacques, ua naua botiga damb eth nòm À la Ville de Cologne et de l’image de Saint-Cécile, que loguèc a gravadors e impressors. Ara sua mòrt en 1741, Marguerite Chiquet deishèc 2.500 coeires e ues 210.000 estampes damb un valor de 21.000 liures. Eth sòn gendre, Jacques Chéreau, se hec cargue d’aguest hons.

190001120002511,0001

Gravat caligrafic que represente a Santa Escolastica. “Chez Chiquet rue St. Iacques. Chiquet ex” 1713-1741

En hons patrimoniau des de Joanchiquet de Vilamòs se consèrven diuèrsi gravats produsits en Chez Chiquet, que representen era Huguda d’Egipte, a Sant Antòni de Padua, a Sant Jacint, a Santa Escolastica, a Nòsta Senhora de Passau e un Ecce Homo.

Un aute des gravadors destacadi ei Jean Baptiste Guélard (1741-1742) que tot soent trabalhe damb Christophe Huet (1694 o 1700- 1759). Huet ei un decorador, diboishant e pintor francés, actiu pendent era mitat deth sègle XVIII. Ven d’ua familha d’artistes: eth sòn pair-sénher daurador, eth sòn pair pintor e eth sòn nebot Jean-Baptiste Huet, famós pintor. En 1737, trabalhe damb eth decorador Claude III Audran en Castèth d’Anet, a on per orde de Louise Bénédicte de Borbon realize eth Salon Daurat. Tanben se li atribuïssen es pannèus dera Grande et Petite Singerie (1741) en Chantilly.

Eth sòn estil siguec longament difonut peth recuelh de gravats, com er albom gravat per Guélard, a on es monards, diboishadi per Huet, representen accions dera vida vidanta des umans. Concrètament d’aguest albom se’n consèrve era huelha 6, titolada Le Maître a dancer.

190001120002488,0001

“Le Maître a dancer” diboish hèt per Christophe Huet. Aguest diboish formaue part der album “Singerie ou Différantes Actions de la vie humaine représentées par des signes” deth grabador Jean Baptiste Guélard (1741-1742). Lamina 6.

Joseph Sebastian Klauber (1700-1768) e Johan Baptist Klauber (1712-1787) formen part d’ua familha de gravadors e editors dera ciutat alemanha d’Augsburg. Ena colleccion se consèrven quauqui gravats de sants d’Euròpa der èst.

Archiu Generau d’Aran

 

Deixa un comentari

Filed under Archiu Generau d'Aran, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

L’arxiu comarcal de l’Urgell restaura el llibre de l’Onzè de Claravalls


El document ja és consultable desprès del seu tractament
El desembre de 2015 el poble de Claravalls, mitjançant l’Ajuntament de Tàrrega, va dipositar a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell el llibre de l’Onzè d’aquesta població. Aquesta unitat documental és un procés que ressegueix els drets i la comptabilitat d’aquest impost, equivalent a la onzena part del valor de les collites del terme de Claravalls, i la relació de censalistes que cobraven d’aquest dret així com el litigi sobre el mateix. El gruix del llibre està datat entre 1603 i 1630 i conté també documentació justificativa dels drets, que es remunta a mitjans segle XVI, i altra complementària, que arriba fins el segle XVIII.

ACUR2

Un instant del tractament amb la restauradora Núria Vila netejant l’onzè amb aspiradora d’arxiu i filtre hepa

El volum, però, presentava un crític estat de conservació i per aquest motiu es va optar per una actuació d’urgència per tal d’evitar la pèrdua irreversible de la peça. Les principals causes d’alteració d’aquest llibre es poden resumir en les ocasionades per factors externs a la peça, com l’ús, la manipulació, l’emmagatzematge, els factors ambientals o biològics. Es tractava de les alteracions més greus, ja que són en gran part irreversibles. I per una altra banda trobaríem les alteracions causades per factors intrínsecs, és a dir, que són degudes a l’envelliment natural de les matèries que formen de la pròpia obra.

La tasca d’intervenció ha estat realitzada per la restauradora i conservadora Núria Villa Lafita. Durant aquest procés d’aturar el deteriorament del llibre s’ha seguit un criteri de mínima intervenció. Això és: realitzar les mínimes intervencions tenint sempre en compte que l’objectiu principal és garantir la conservació del llibre a mig i llarg termini.

Per tots aquests motius, desprès de desinfectar la peça, es va decidir de substituir les cobertes per unes de noves, ja que les originals ja no complien la seva funció de protegir el llibre. No obstant, es conservarien com a sobrecoberta, ja que contenien un títol manuscrit. S’han consolidat les pèrdues, talls i estrips per tal que no augmentin amb el temps i per tornar l’estabilitat a la peça. S’ha optat per la reintegració amb polpa de paper amb un color un to inferior al color original per fer identificables les intervencions. Es tracta, doncs, d’una intervenció molt respectuosa amb l’original i fàcilment reversible, que garanteix l’estabilitat de la peça.

Tots els materials i processos s’han fet amb materials de conservació i amb procediments totalment reversibles. I per als pergamins que portava adjunts, s’han creat unes fundes de Reemay/Melinex i es conservaran a part en planeres d’arxiu, ja que tornar a muntar-los al llibre significaria afegir danys estructurals tant al paper com al propi pergamí haver-lo de tornar a plegar.

El dia 22 d’agost es va entregar a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell aquesta peça completament restaurada i tractada, per poder ser custodiada, conservada i poder-la oferir en consulta sota una supervisió especial.

ACUR1

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de l'Urgell, Arxius, documentació municipal, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, medieval, Patrimoni, Preservació, Restauració

Ingressa a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya la biblioteca de recerca de l’historiador cerdà Maties Delcor


El passat 23 d’agost, familiars de l’historiador cerdà Maties Delcor, Josep Alujo i Monique Greiner, i l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, van signar un contracte de cessió, pel qual la biblioteca de recerca de Delcor queda dipositada a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i a disposició dels investigadors

 

La família Delcor ha volgut fer donació al municipi de Puigcerdà de la biblioteca personal del seu oncle, mossèn Maties Delcor (Palau de Cerdanya 1919 – Montpeller 1992). L’objectiu de la família és mantenir la integritat d’aquesta gran biblioteca de recerca i que pugui ser consultada pels usuaris de l’Arxiu.

dscf1718

D’esquerra a dreta, Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, Josep Alujo Delcor, Monique Greiner, Erola Simon i Conxita Pons.

Delcor era fill d’un pastor de Palau de Cerdanya. Va interessar-se de ben jove per l’estudi de la llengua catalana, per la història i l’art de la comarca, una passió que va cultivar sempre de forma paral·lela als seus estudis professionals. Delcor va seguir la carrera religiosa. Es va formar en filosofia i teologia al seminari i va ser ordenat sacerdot a Perpinyà l’any 1947. Va dedicar la seva vida a investigar les llengües semítiques, l’Antic Testament i els manuscrits del Mar Mort. Els darrers anys de la seva vida va ser catedràtic a l’École Pratique de Hautes Études de la Sorbonne de París. Des de 1968 fins a la seva mort, Delcor va passar els mesos d’estiu a Palau de Cerdanya on es dedicava a l’estudi de la història i de l’art cerdà. L’any 1977 va organitzar el Congrés d’Història de Puigcerdà en motiu dels 800 anys de la fundació de la vila pel rei Alfons I. Les seves aportacions en el coneixement de la història i l’art cerdà són molt destacades.

maties_delcor_0011

Maties Delcor, historiador cerdà

La biblioteca està formada per un conjunt de llibres aplegats per mossèn Maties Delcor al llarg de la seva vida d’investigador i que utilitzava com a material d’estudi i treball. Es tracta d’una biblioteca de gran importància perquè conté tots els llibres de referència en les diferents matèries que contempla: història, història de l’art, llengües, història de la literatura medieval, història de l’església, etc. Està construïda a partir d’una visió de la cultura pirinenca global, allunyada de fronteres estatals o regionals. La importantíssima presència de llibres editats a França i referents al territori català medieval i modern, fa que sigui una biblioteca amb pocs paral·lelisme en d’altres institucions catalanes.

La Cerdanya i Puigcerdà són dos punts d’interès essencials per Maties Delcor, per la seva vinculació personal, i perquè representen un espai central pirinenc on conflueixen els seus interessos investigadors.

La biblioteca Delcor és un nucli de coneixement i informació de gran interès per dos motius complementaris: per una banda perquè aplega totes les cares de les humanitats que conformen la cultura, i per l’altre, perquè fa referència a un àmbit geogràfic i humà antigament estructurat per la serralada pirinenca i del qual la Cerdanya n’era un punt central.

dscf1730

Té un volum de 91 metres lineals aproximadament i ja se n’ha començat la catalogació.

 

Nota de premsa facilitada per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya 

Visita el blogd’aquest arxiu

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Arxius, Bibliografia, Cultura, Difusió, Donacions, Donacions i llegats, Grup d'Arxivers de Lleida, Hemeroteca, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català, Servei de referència

L’Arxiu Gavín incorpora al seu fons la Biblioteca de publicacions en les que ha col·laborat


Biblioteca Arxiu GavínAquest mes d’agost la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes ha ingressat, procedent de la residència del Sr. Josep M. Gavín (fundador de l’arxiu) tot el fons bibliogràfic de la Biblioteca de l’arxiu. Es tracta d’una biblioteca que recull 650 publicacions en les quals s’han consultat documents de l’arxiu o bé hi apareix citat l’Arxiu Gavín. Gavín la defineix com a “Llibres, revistes, folletins i folletons, on en la bibliografia o dins del text esmenten l’Arxiu Gavín”

En Josep Maria Gavín va començar a recollir totes les publicacions d’autors que havien fet consultes a l’arxiu. Aquesta biblioteca demostra la importància de l’arxiu (i dels arxius en general) com a fonts primàries d’informació, a través de les quals es permet generar nova informació i coneixement.

A nivell temàtic a més es tracta d’una biblioteca molt transversal fet que demostra la diversitat de fons i col·leccions documentals que preserva l’Arxiu Gavín com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya. Com a curiositat hi podem veure obres de gran rellevància per a la cultura catalana com per exemple els volums de la Catalunya Romànica o bé, diversos llibres vinculats a la història local i en contrast per exemple una revista especialitzada en bodes o un llibre sobre la Marilyn Monroe. I és que un mateix document pot ser d’utilitat per a estudis o publicacions ben diferents.

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Gavín, Bibliografia, Consultes, Hemeroteca, Publicacions

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell organitza un curs de Cal·ligrafia d’escriptures modernista i neogòtica


Inscripcions de l’1 al 14 de setembre

A partir del dijous 1 de setembre es podran realitzar les inscripcions a aquest curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).

El curs s’iniciarà el dia 17 de setembre i durant 6 sessions, els mesos de setembre i octubre, es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia modernista i neogòtica. Amb l’objectiu d’aprendre aquestes escriptures a mà, amb les seves variants Neuland i monolínia, la retolació de versals i monogrames amb ploma de tall ample i ploma de bastó.calligrafia_def_Pagina_1.jpg_1066294359

Durant el curs farem sessions pràctiques de les diverses escriptures i els seus elements decoratius i la seva comparació amb les formes que trobem als documents conservats a l’arxiu.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Professorat: Keith Adams

Inscripcions de l’1 al 14 de setembre de 2016 (places limitades).

Fulletó informatiu del curs.

Formulari d’inscripció.

Entrada publicada inicialment en el web de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC).

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida