Exposició ‘Herois i superherois’


El còmic, amb els seus herois i mites, està envaint aclaparadorament altres mitjans de difusió, com la premsa i el cinema. Actualment hi ha pocs mitjans de comunicació que no incloguin a les seves pàgines algun personatge de còmic, ja sigui a través de les tires diàries o del suplement dominical. Però és al cinema on els resultats són més espectaculars. Personatges com el Capità Amèrica, Batman, Spiderman o els Venjadors, amb inversions milionàries i actors estrella, inunden les pantalles de tot el món.

L’exposició “Herois i superherois” vol donar a conèixer aquesta mitologia a través d’una mostra que no només és de gran actualitat, sinó que també és una mostra d’un art contemporani amb alts valors intrínsecs. La mostra ofereix la possibilitat d’accedir a un material de personatges imaginaris molt populars que comprèn l’evolució d’aquests en el temps i a través d’innumerables països i llengües. A través de pòsters, sundays (pàgines dominicals), stills (fotogrames), lobby cards (imatges de cartellera), pressbooks (material promocional) i còmics, podrem conèixer dos mons, el del cinèfil i el de l’amant del còmic, que es donen la mà.

El material d’aquesta exposició integra la col·lecció cinematogràfica i documental del cinèfil i col·leccionista alt urgellenc Josep Banavent Catalán i el seu origen es remunta al període corresponent a la seva infantesa durant la dècada de 1950 de forma ininterrompuda fins a l’actualitat. La mostra aplega 310 peces de material de 29 personatges creats entre 1930 (Joe Palooka) fins al 1988 (Tank Girl).

Des de l’any 2013, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (ACAU) col·labora regularment en la difusió de la col·lecció de Josep Benavent a través de l’organització d’exposicions i activitats didàctiques, fonamentalment, però també amb conferències i presentacions de publicacions. En el seu conjunt, al llarg d’aquests darrers sis anys, han estat més de 15 activitats de mig i gran format organitzades tan en sol·litari com, especialment, en col·laboració amb altres institucions culturals. La col·laboració forma part de l’interès per part de l’Arxiu en donar a conèixer la funció i el paper dels arxius a la societat entenent el cinema i el còmic com expressions de primer ordre en el camp de la cultura.

En el cas concret d’aquesta exposició, “Herois i superherois” organitzada conjuntament amb el Museu del Tabac, l’ACAU ha participat en la sistematització dels continguts així com en el suport logístic d’una part important de l’estructura expositiva. Un treball conjunt d’ambdues institucions, gràcies a la generositat i coneixement del col·leccionista, que recull la mostra més important de còmic i cinema sobre el particular realitzada mai a Andorra i Catalunya i, molt probablement, també a Espanya.

Quadríptic de l’exposició

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Anuncis

Curs de Cal·ligrafia inicial. De la romànica catalana a la itàlica


Apreneu a reconèixer les formes de les lletres des de la majúscula monumental romana fins al renaixement a través d’un recorregut històric i pràctic en què podreu passar per l’experiència de fer lletres i decoració a mà. Les escriptures que es treballaran seran la romànica catalana, la gòtica rotunda i la decoració de versals amb filigrana gòtica, i finalment la lletra itàlica o altrament dita humanista cursiva

Objectius: Donar una visió àmplia de les formes de les diverses escriptures històriques i com han evolucionat en el temps.

Durada: 4 sessions de 4 hores

Dates: 2, 9, 16 i 23 de març

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell

Horari: 10 a 14 h

Cost: 20€

Docent: Laia Soler. Cal·lígrafa

Inscripcions: del 13 al 27 de febrer 2019

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Formulari d’inscripció

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

L’Arxiu del Monestir de les Avellanes col·labora en la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història de l’Església i la religiositat


L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes ha promogut la publicació de les ponències de les VI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), que van tenir lloc el 29 i 30 de juny de 2015, i que tractaven el tema de les creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia.

El llibre es títula de la mateixa manera “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia”. Editat per la Dra. Karen Stöber (UdL), qui és també la directora científica de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Tal i com diu la professora Stöber al pròleg “Als últims anys s’ha produït un gran augment en les publicacions sobre el tema de les heretgies medievals, els seus orígens i expansions, i les raons de la seva popularitat (o no). El present llibre pretén representar una contribució a la recerca actual i recent sobre l’ortodòxia i l’heretgia – en el sentit més ampli – dins de l’església cristiana medieval. El llibre conté set capítols que tracten diversos aspectes de l’ortodòxia i l’heretgia medievals, des de diferets punts de vista, i que representen elements de recerca nova i recent. Els diferents capítols han estat sotmesos a un rigorós procés d’avaluació anònima per part d’experts d’història i història de l’art, i han estat revisats seguint les recomanacions exigides pels assessors.

La publicació, única en la seva matèria, està dins de la col·lecció “Verum et Pulchrum Medium Aevum” i editada per Pagès Editors i promoguda per l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes i la Universitat de Lleida.

El llibre el trobareu a la venda a la Botiga del Monestir de les Avellanes o contactant al 973 43 80 06 o avellanes@maristes.org. El preu de venda al monestir és de 16 € (iva inclòs) i tots els beneficis aniran destinats a l’organització de noves Jornades d’Història de l’Església i la religiositat.

Avui tenim convidats. Visites guiades als arxius


Encara que sembli un recurs poc innovador, rebre visites als arxius és una de les activitats més gratificants perquè ens permet mostrar allò que fem, on i com ho fem i, el que és més important, per a que pot servir. Les visites ens obliguen a endreçar i a repassar aquelles coses que, per no ser prioritàries, es quedarien relegades en el quefer arxivístic diari. També ens ajuden a refer el nostre discurs sobre la institució i sobre allò què es fa a la institució, millorant-lo cada cop que donem la benvinguda, adaptant-lo a l’edat i els interessos dels nostres convidats.

Visita d’alumnes de l’Institut Municipal d’Ocupació de Lleida a l’Arxiu Històric. 2013

El programa de visites als arxius és també una forma fàcil i explícita de exercir la transparència. Tot es pot veure, tot es pot explicar i qualsevol pregunta cabal potser contestada. Així, els arxius obren les seves portes i les mantenen obertes, perquè aquells que ens visiten surtin, o haurien de sortir, amb la idea que tota aquella documentació que es guarda en els dipòsits pels quals acaben de passar, i que es tracten en les sales de treball és per a ells. És cert que hi ha restriccions legals a l’accés, però en general volen protegir un dret prioritari com és el de la protecció de les dades personals o la intimitat de les persones, entre altres, i aquesta protecció també ens beneficia a tots.

Les visites escolars són de les que més s’han potenciat en els últims anys, per allò que més val ensenyar-los de petits, però també altres col·lectius volen visitar les instal·lacions, jubilats, associacions i entitats de diferent caire, funcionaris de diferents administracions o grups de ciutadans que s’apleguen a aquelles que programem des dels arxius.

Visita de l’Institut Castell de Gardeny a l’Arxiu Històric de Lleida 2018

Les hem de potenciar i promocionar des de tots els tipus d’arxius; s’han de dissenyar, no com una visita guiada a un museu, sinó com una ruta per l’interior d’una fàbrica, un laboratori, un taller. Cal que els nostres convidats entenguin els processos principals i els objectius que es pretenen aconseguir amb el treball dels tècnics. Es fa necessari, doncs complementar-la amb material pedagògic, explicatiu i/o de simple entreteniment. Al final cal ensenyar els productes dels que estem més orgullosos, és clar, aquells que sabem que provocaran més admiració, però sense deixar passar l’ocasió de destacar que el tresor està en el conjunt i la utilitat en l’accés.

Visita alumnes del Grau d’Història de la Universitat de Lleida a l’Arxiu Històric. 2018

Arxiu Històric de Lleida 

Els divendres de febrer, ‘Explica’m una història’


‘Explica’m una història’ és el títol del cicle de xerrades sobre història de la Cerdanya del qual es celebra la IV edició

1 de febrer, 20 h.

La Vila i la Terra: conflictes entre Puigcerdà i els pobles de Cerdanya al segle XVI. Lluís Obiols, historiador i arxiver.

8 de febrer, 20 h.

1939-2019. La Guerra Civil a Cerdanya 80 anys després. Marc Bernadas, historiador. Inauguració de l’exposició de fotografies ‘La Retirada’ de Frédérique Berlic.

15 de febrer, 20h.

El patrimoni sonor de la Cerdanya: les nostres campanes. Daniel Vilarrubias, historiador de l’art i campanòleg.

‘Explica’m una història’ s’organitze conjuntament el Grup de Recerca de Cerdanya, el Consell Comarcal i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Totes les xerrades es celebraran a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita


Nou Espai Cultura, aquest any dedicat a Manuel de Pedrolo i el fet de la censura o, el que és el mateix, la falta de llibertat d’expressió. Es van avançar la Biblioteca pública de Lleida amb “Manuel de Pedrolo, o, La paraula feta imatge. Recull de poesia concreta”, una aproximació a l’obra experimental de Pedrolo amb el corrent anomenat “poesia concreta” i els Serveis Territorials de Cultura a Lleida amb l’exposició “Pedrolo Polièdric” que es van poder veure durant el mes de novembre i desembre i que van finalitzar el 6 de gener.

Ara toca el torn a l’Arxiu Històric de Lleida amb l’exposició “Sota Censura. Manuel de Pedrolo retrat d’un segle de lluita” i al Museu de Lleida amb “Itineraris” que s’inauguraran el 31 de gener i que es podran veure fins al 29 de març.

Aquesta exposició proposa un recorregut pel segle XX de la mà de Manuel de Pedrolo, autor que va utilitzar el poder de l’escriptura en un sentit ampli i compromès. El nostre relat aborda la dimensió més política i social d’un Pedrolo que posa la literatura al servei d’un ideari. A través dels seus textos podem resseguir aspectes fonamentals de la nostra història com el catalanisme polític, la lluita obrera, l’alliberament de la dona, la llibertat d’expressió i un llarg etcètera que construeixen l’univers pedrolià i posen lletra a cent anys de lluita.

L’exposició ho estructura en tres àmbits: un primer dedicat al funcionament de la censura espanyola i els seus efectes. Des d’una primera etapa més cruenta en la que es depuren biblioteques i es cremen llibres al carrer, fins a la Llei de Premsa de 1966 que comporta la supressió de paràgrafs i/o que es segrestin llibres. Val a dir que Manuel de Pedrolo fou l’escriptor que més en va patir, de censura.

Arxiu Històric Lleida

Un segon àmbit mostra com l’autor, a partir dels seus textos, aborda la lluita social i política, que entén des de la premissa de l’alliberament total, és a dir, inclou l’alliberament nacional i la lluita antifranquista, la lluita obrera, l’alliberament de la dona a través de les dificultats i reivindicacions laborals i, finalment, la llibertat sexual, qüestió que li comporta censura per ultratge a la moral pública o indecència.

Arxiu Històric Lleida

El tercer i darrer àmbit es centra en la lluita literària atès que Pedrolo entén la literatura com una eina per transformar la societat mitjançant la qual l’escriptor n’esdevé la consciència crítica i ètica. Ho fa des de l’admiració per l’existencialisme i Jean-Paul Sartre i així com a través de gèneres trencadors com el teatre de l’absurd o bé considerats subliteraris i que l’autor reivindica: la novel·la negra i la ciència ficció.

Extret del blog Etnologia.cat

Arxiu Comarcal de la Segarra i la capitalitat cultural de Cervera durant el 2019


L’Arxiu Comarcal de la Segarra se suma a l’ampli programa d’activitats amb motiu de la celebració de Cervera Capital de la Cultura Catalana 2019.

Per a donar a conèixer a la ciutadania l’espai i el patrimoni documental que s’hi conserva, es duran a terme quatre mostres trimestrals al llarg de 2019 sota el títol genèric “Apropa’t a l’Arxiu! La història al teu abast” 

La primera d’elles serà “Petits grans tresors de l’Arxiu” que mostrarà els manuscrits més rellevants i/o singulars que custodia l’Arxiu Comarcal i que es podrà visitar del 24 de gener al 18 d’abril.