L’IEI REP MÉS DE 720.000 NEGATIUS PROVINENTS DELS FONS FOTOGRÀFICS CEDITS PER JORDI GÓMEZ DEL SEU PARE, JOSEP GÓMEZ VIDAL, I D’ELL MATEIX


L’acte de donació es va formalitzar el dia 4 d’octubre i permetrà que el fons fotogràfic de l’IEI passi a disposar d’un material de gran valor, tant per la seva qualitat com per la quantitat: 542 caixes amb uns 41.000 rodets, 33.000 d’ells en blanc i negre.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Les imatges pertanyen tant a la ciutat de Lleida com al territori i ja s’està treballant per tal que a partir d’elles es faci una exposició que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha rebut de part del fotoperiodista Jordi Gómez Payà el fons fotogràfic del seu pare, Josep Gómez Vidal, i el seu propi, en modalitat de donació en ple domini. La donació l’han formalitzat avui Jordi Gómez i la vicepresidenta de l’IEI, Rosa Pujol, que ha destacat “el gran valor qualitatiu i quantitatiu de la documentació gràfica adquirida, tant de Lleida ciutat com del territori”, un material que contribuirà a “enriquir l’arxiu i serà de gran utilitat tant per projectes propis de la institució com per a les investigacions dels usuaris de l’arxiu”. Entre aquests projectes hi ha una exposició que es preveu que es podrà veure la primavera vinent a l’IEI.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

El fons està format majoritàriament per negatius de 35mms. També hi ha negatius de 6×6, positius originals de les trameses a EFE, i un petit conjunt de pel·lícules de cinema amateur (8 i S8 mms). Tot el fons està guardat en antigues caixes de paper fotogràfic i arxivadors. Concretament es tracta d’un total de 542 caixes plenes de material. Es calcula que poden sortir uns 33.000 rodets blanc i negre i uns 8.000 rodets de color, sense tenir en comte el fons fotogràfic de caràcter privat (bodes, batejos, comunions,…). Tot plegat podria suposar més de 720.000 instantànies.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Des del Servei d’Audiovisuals de l’IEI es considera que aquest és un material gràfic d’especial interès, tant per la quantitat com per la qualitat, ja que es tracta d’un fons molt ric pel que fa a la seva la temàtica i comprèn unes dates en les quals no hi havia molts fotògrafs que fessin la feina que duia a terme Josep Gómez Vidal.

L’inventari i la descripció detallada del fons es farà alhora que s’instal·len els negatius en material de conservació que en garanteixi la seva preservació. Els negatius es troben enrotllats en bobines dins de les caixes. Per tal de poder fer una descripció específica de cada rodet, es procedirà a instal·lar-los en capsetes individuals. La digitalització s’anirà fent de manera paral·lela a la descripció dels rodets, i finalment es traslladaran al dipòsit de conservació. En aquest sentit, la Diputació i l’IEI adquiriran un important volum de material de conservació per dur a terme la preservació del fons fotogràfic.

Foto cedida pel Servei d’Audiovisuals de l’EI

Cal recordar que Josep Gómez Vidal va dedicar la seva vida professional al fotoperiodisme i a la fotografia de reportatge. La seva obra està formada fonamentalment de reportatges i comprèn els més diversos esdeveniments de la ciutat i del territori al llarg de la segona meitat del segle XX. Bona part d’ells li van ser encarregats per publicacions com el diari ‘La Mañana’, on va realitzar el seus primers treballs i on va estar vinculat fins l’any 1984; o per l’agència EFE, de la qual fou corresponsal durant tota la seva vida professional. A partir dels anys 70, va treballar conjuntament amb el seu fill Jordi, també fotoperiodista. Fou molt coneguda la seva botiga de fotografia al carrer Major.

Article original en la web de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Anuncis

Programa de les 9es Jornades d’Estudi sobre el Pla d’Urgell


Aquest any es celebraran les IX Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell al Poal seguint la itinerància fixada des de les primeres celebrades a Golmés el 2009. Josep M. Cabau afirma que les Jornades han arribat a la seva majoria d’edat, plenament consolidades i amb un ressò important. El portaveu de Mascançà assenyala que s’han convertit en un referent en l’àmbit científic comarcal, cosa que ha obligat a limitar el número de comunicacions per l’allau que estan tenint els darrers anys amb la participació de catedràtics, professors i doctors universitaris, estudiants i erudits locals.

Les novenes jornades reuniran vint investigadores i investigadors i s’exposaran quinze recerques sobre la comarca del Pla d’Urgell que van des de la musicologia, a la filologia, passant per la zoologia, la pedagogia, la salut, la sociologia, la gestió, la història i l’antropologia si hi sumem la ponència inaugural a càrrec del professor de la Universitat de Barcelona Ferran Estrada. Probablement són les jornades amb una varietat temàtica més gran de les nou edicions anteriors. Per la seva banda, Rafel Panadés es mostra molt satisfet amb l’organització de les Jornades perquè acostarà la ciència a pobles tant petits com el Poal.

Destaquen Pere Solà, la musicologia, els estudis ambientals i la salut.

Aquest any cal destacar la presència del catedràtic d’història de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Pere Solà Gussinyer amb una investigació sobre l’associacionisme al Pla d’Urgell des de finals del segle XIX fins al segle XXI. També ressalten les dues comunicacions dels doctors en musicologia Josep M. Salisi i Eduard Masdéu. El primer presenta un estudi sobre l’orgue de Torregrossa, obra del segle XVII. I el segon, un estudis sobre l’ensenyament de la dansa a les escoles de música al Pla d’Urgell. I especialment interessants resulten els estudis relacionats amb el medi ambient que en aquest cas són tres. L’estudi sobre peixos de la comarca dels biòlegs Rafel Rocaspana i Roger Guillem, l’estudi del també biòleg Joan Estrada sobre els ortòpters (llagostes) del Pla d’Urgell. I un sobre gestió ambiental, de l’ambientòleg Toni Costa sobre la gestió de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, qui fa balanç dels darrers quinze anys de gestió a l’Estany i propostes de futur. Aquest any posem de relleu l’aportació en el camp de la salut amb la comunicació de la metgessa M. Sofia Revuelta sobre el sistema de salut comarcal.

A banda, hi trobarem les comunicacions d’història com les de la jove historiadora Montse Baiges, Daniel Altisent, Esteve Mestre, Felip Gallart i Vicent Lladonosa, les d’art de Joan Yeguas o filologia de Josep Camps i Francesc Foguet, pedagogia amb Ton Solé i la novetat ve de la sociologia amb una anàlisi sobre el voluntariat a la ciutat de Mollerussa amb Laura Sarri i Teresa Carnicé. El padrí de la jornada serà Ferran Estrada que inaugurarà les jornades amb una ponència sobre el matrimoni al Pla d’Urgell.

A les 9 del matí està previst l’inici amb la presència de les autoritats locals i comarcals, Rafel Panadés, alcalde del Poal, i Joan Trull, president del Consell Comarcal, i Joan Yeguas, president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. La jornada es realitzarà al Casal, és oberta a tothom i es podrà escoltar cada quinze minuts una investigació nova.

Retransmissió en directe de les Jornades.

Un any mes, les jornades es retransmetran en directe a través de la xarxa, pel canal de Mascançà a Youtube. Així que també es podrà seguir des de casa tots aquells i aquelles que no hi puguin assistir.

Informació extreta del bloc del Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”

Presentació del llibre “Andreu Gelabert, reporter gràfic”


Unes vuitanta  (80) persones van assistir el passat diumenge 9 de setembre 2018 a l’Epicentre de Tremp, a la presentació del llibre del fotògraf “Andreu Gelabert, reporter gràfic”, organitzat per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Presentat pe la Sra. Anna Boneta i el Sr. Arcadi Castilló, en la que també ha intervingut la Sra. Clara Gelabert, neta del fotògraf.

En el llibre han intervingut més de 110 persones, consta de dues parts: una més teòrica amb 6 apartats i un segon apartat on 100 pallaresos han comentat les fotografies seleccionades per aquesta ocasió amb les seves vivències i records.

El fons fotogràfic Gelabert consta d’uns 40.000 negatius de 35 mm en blanc i negre, i encara falta ingressar els negatius en color. Va ingressar mitjançant conveni de cessió en comodat amb l’ajuntament de Tremp i està conservat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que ha fet la feina de conservació, neteja, digitalització, inventari i difusió del fons, portant la iniciativa d’aquesta publicació. El llibre, coordinat pels senyors Castilló i Farràs ha estat editat per Garsineu Edicions, en ell han col·laborat l’Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, IDAPA, la Diputació de Lleida i els ajuntaments de Talarn i de la Torre de Capdella.

Foto cedida per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Amb més de 125 imatges, el llibre repassa la vida del fotògraf alhora que fa balanç de la vida, costums i canvis en la societat pallaresa de les dècades dels seixanta i setanta del passat segle XX. Repassar el passat per entendre el present i enfocar el futur mitjançant una càmera analògica.

La transparència, un acudit dolent?


La transparència i l’accés són accions que haurien de ser part integrant de qualsevol procediment administratiu, fins i tot de qualsevol procediment polític que comporti una resolució d’aplicació ciutadana, tanmateix s’han convertit en un entrebanc més per a l’accés a la informació i a la possible documentació generada des de les diverses administracions. Les assessories jurídiques de les institucions acumulen peticions que es basen en la diferent normativa que regula tan una com l’altra i una sèrie de persones amb formació jurídica decideix sobre diferents drets dels ciutadans, amb una evident tendència a “protegir” la institució per a la que treballen.

En aquest moment, l’existència de les comissions de transparència i accés no són una eina per facilitar l’accés i en alguns casos protegeixen més del compte. Haurien de donar solució a les excepcions, és a dir, a aquells casos que el procediment, la legislació i el sentit comú ens diuen que cal al menys estudiar si s’ha d’aplicar la norma que ha de ser l’accés lliure a la informació i/o a la documentació o bé exceptuar-los de forma raonada, limitada i amb un termini concret a  l’excepció. Aquesta, i no altra, hauria de ser la funció i objecte de les comissions de transparència i d’accés.

Ara per ara, el que ens trobem és que es publicita el sou dels polítics, quan simplement hauria de quedar clar i cristal·lí als pressuposts aprovats per les institucions i accessibles al ciutadà; o quin és el seu currículum quan el que ens interessa (o ens hauria d’interessar) és la qualitat i ètica de la seva gestió política i econòmica; o de quin són els bens que tenen a l’iniciar el seu mandat, quan potser el que ens caldria saber són els que tenen a l’acabar-lo o fins i tot quins són los noms nous que s’han introduït en les seves agendes i quins d’ells són els que els hi procuraran un futur fora de les administracions on han estat exercint com càrrecs electes.

Però la transparència i l’accés no es refereix només a l’acció i actuació dels càrrecs electes, sinó també la dels alts càrrecs i de tota la resta de les administracions que dicten resolucions que d’una forma o altre ens afecten. Per això avui que tota la informació es troba a qualsevol cercador com a molt a dos clics, és difícil d’entendre que les actes d’un ajuntament no siguin públiques, que no es pugui accedir a un expedient on soc interessat o que el tema que estic investigant s’aturi perquè la institució o organisme en qüestió no té una gestió documental adequada i no té intenció de perdre ni un minut en atendre la meva sol·licitud.

Clar que el súmmum de l’absurd d’aquesta situació d’aparent transparència i accessibilitat de les nostres institucions és que les actes de la Comissió de Transparència d’un ajuntament no siguin públiques.

Maria Jesús Llavero
Arxivera

Conferència: La Segona República a la Seu: Constitució del Primer Ajuntament


Avui dimarts 9 d’octubre a les 19 hores tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell la
conferència impartida per Javier Galindo Llangort amb el títol “La Segona República a La
Seu: Constitució del Primer Ajuntament”.

La conferència tractarà sobre els esdeveniments produïts a la Seu d’Urgell durant els primers
dies immediatament posteriors a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931,
al temps que reflexionarà sobre les contradiccions historiogràfiques que de forma reiterada
s’han anat produïnt al voltant de la reconstrucció i interpretació dels fets.

Javier Galindo és un dels autors i conferenciants més actius en el camp de la investigació de
la Seu d’Urgell durant la segona mitat del segle XIX i primera del XX i un dels pocs
investigadors que ha portat a terme estudis basats en documentació d’arxiu sobre la Segona
República i la Guerra Civil Espanyola a la Seu d’Urgell. És autor dels dels llibres “La Seu,
1936” i “Tornem a Sant Domingo 1936-2016” i d’una desena d’articles de temàtica històrica
publicats en diferents revistes de la Seu d’Urgell. Com a conferenciant, ha participat al cicle
“Parlem d’Història” que es realitza anualment a l’Espai Ermengol, al programa de
conferències de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, durant els actes en commemoració de les
festes de Sant Sebastià així com a la parròquia de la Missió.

Amb aquesta conferència, l’historiador té previst iniciar un cicle de xerrades en el marc del
programa de conferències anual de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell per donar a conéixer amb
el mateix rigor històric i la mateixa vocació divulgativa altres aspectes de la Seu d’Urgell dels
segles XIX i XX, la propera de les quals portarà per títol “La plaça del senyor Patalín”.

L’acte és gratuït i obert a la participació de tothom

 

 

L’Arxiu Gavín celebra el seu 10è aniversari al Monestir de les Avellanes


El diumenge 14 d’octubre de 2018 a les 11:15 h., s’inaugurarà l’exposició “Quantes esglésies hi ha en aquest poble?. Homenatge a Josep Maria Gavín i Barceló”.

Amb aquesta frase, solia obrir conversa en Josep Maria Gavín quan visitava els pobles de Catalunya a la recerca de les seves esglésies. Hem volgut emprar-la per a il·lustrar aquesta exposició, que té per objecte explicar com és va realitzar l’inventari fotogràfic d’esglésies de Catalunya, i quin és el seu llegat avui.

Al mateix temps, aquesta exposició també és un homenatge al Sr. Josep Maria Gavín i Barceló, i esdevé l’acte central de les activitats commemoratives del 10è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes (2008-2018).

Josep Maria Gavín i Barceló, va ser el creador i l’impulsor del projecte de recollir fotogràficament tots els edificis religiosos de culte catòlic de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Un treball que és conegut amb el nom d’Inventari d’Esglésies.

Encara avui, Catalunya és l’únic país del món que ha dut a terme un inventari amb imatges de totes les seves esglésies. Aquesta obra magna, ens ha permès disposar d’un patrimoni doblement valorat:

  • L’inventari pròpiament de les esglésies amb els principals elements descriptius.
  • Un fons fotogràfic d’esglésies que deixa testimoni dels diferents edificis religiosos del nostre país.

El 4 d’octubre de 2008 va inaugurar-se la seu de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, esdevenint el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Aquest curs 2018-2019, els escolars aranesos apadrinaran l’Archiu Generau d’Aran


Aquesta activitat s’inclou dins el Projecte “Apadrinem el Patrimoni”: connectem educació i patrimoni cultural”

El programa “Apadrinem el nostre patrimoni” s’inspira en experiències prèvies de foment del coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat escolar. Es basa en la idea de l’apadrinament d’un element patrimonial per part del centre educatiu, donar-li valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, artístic, cultural o científic i fer que aquest coneixement sigui socialment rellevant, és a dir que arribi a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola. L’apadrinament d’un element patrimonial implica accions de recerca interdisciplinària, en el marc dels currículums de les diferents matèries, especialment de les ciències socials, així com accions de participació de la comunitat educativa i local a l’entorn de l’element que podem consistir em tasques de preservació i difusió.

L’Archiu Generau d’Aran és l’element patrimonial apadrinat pels alumnes aranesos aquest curs 2018-2019

Aquest curs 2018-2019, coincidint amb el 20è aniversari de la inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, els escolars aranesos l’apadrinaran. L’activitat consistirà en una visita a l’Arxiu a on es farà la proposta d’un projecte de recerca, que els alumnes hauran de desenvolupar durant el curs.

El primer Centre Educatiu que l’ha apadrinat ha estat l’Escola Sant Roc de Bossòst. El passat 17 de setembre, els alumnes d’aquesta escola van fer la visita i se’ls va proposar el seu treball com investigadors. Aquest treball es va centrar en la consulta de la Col·lecció de postals de l’Arxiu, a on van haver de buscar totes les imatges de Bossòst. De totes elles hauran de fer una selecció, a través de l’opció “Arxius en línia: Cercador de fons i documents”, i treballar diversos aspectes com són la ubicació en el poble, la descripció de l’espai i l’ambient, el moment històric de la imatge, el fotògraf que la va captar i la realització d’una fotografia actual del mateix indret. El treball final servirà per a fer una presentació davant de tots els veïns de Bossòst.

Els alumnes de l’Escola Sant Ròc de Bossòst investiguen la Col·lecció de postals de l’Arxiu

El segon ha estat l’Escola Alejandro Casona de Les. El passat 25 de setembre, els alumnes de 3r., 4t., 5è i 6è van visitar l’Arxiu. En la visita es va donar a conèixer la història de la Casa deth Senhor, actualmente seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Arxiu. Els alumnes i professores també han visitat els dipòsits i conegut els diversos fons documentals que en ells es conserven. En la sala de consulta del Centre han pogut veure Era Querimònia, privilegi atorgat per Jaume II l’any 1313.

Els alumnes de l’Escola Alejandro Casona de Les visiten l’Archiu Generau d’Aran

El projecte està coordinat pel Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d’Aran i compta amb la participació de tots els Centres Educatius de la Val d’Aran.