El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI (XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 7 i 8 de juliol de 2022 arriben les XI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). Després de 2 anys sense poder organitzar-les degut a la pandèmia, arribem a la onzena edició amb el tema “El monacat, més enllà: expansió i missió, s. XII-XVI”  (Inscripcions Obertes!)

Aquestes 11es Jornades d’Història de l’Església i la religioistat del Monestir de les Avellanes centrarà en els diferents tipus d’expansió monàstica des de l’edat mitjana fins a la modernitat. L’extensió dels ordes religiosos, primer al món cristià i llavors més enllà d’Europa, significava molt més que una expansió religiosa. Tenia a més a més un impacte en els àmbits culturals, econòmics o intel·lectuals. La presència dels religiosos i religioses era palpable en tot tipus de contactes, interaccions i intercanvis entre pobles a nivell internacional i interècnic.

A través de 10 conferències oferirem una mirada internacional i multidisciplinària a un tema complex i polifacètic. Per una banda s’analitzara l’expansióo del monacat al segle XII i endavant, en concret de monges i monjos del Cister, canonges regulars de Sant Agustí i premonstratesos. Per altra banda s’investigarà l’expansió cristiana més enllà d’Europa, cap al Nou món, amb especial focus en els esforços de conversió de la població nativa a partir de finals del s. XV. En aquest context es tractarà també el tema de les missions i les estratègies dels missioners, tant a la Península Ibèrica com a la resta d’Europa i en Nou Món.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visita guiada:
    • Sant Bartomeu de Bellpuig i el mausoleu de Ramon Folch de Cardona: un monestir nascut en un món en transformació. (8 de juny, 9:00 h., sortida des del monestir)
  • IX Sopar Medieval “Més enllà de les taules medievals”
    • L’expansió culinària a finals de l’edat mitjana en la gastronomia de Madeira (Portugal)
  • IX Concert nocturn
    • O meu destino, destino meu amb Carolina Blàvia

Més informació ahttp://www.monestirdelesavellanes.com/ca/jornades-dhistoria/xi-jornades-dhistoria/activitats-xi-jornades-dhistoria

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu també les ofertes d’allotjament! i gaudiu de l’estada a l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes

Clou la restauració de 10 pergamins d’època moderna de Bellvís i Miralcamp


Fa unes setmanes, l’empresa GRAFIA–Conservació i Restauració concloïa la restauració dels primers pergamins que custòdia l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell.

Deu pergamins, datats entre els segles XVI i XVII, que formen part del fons de l’Ajuntament de Bellvís i l’Ajuntament de Miralcamp

Es tracta d’àpoques i lluïció de censals datats de 1549 a 1621, cinc pergamins de diverses mides de Bellvís i cinc pergamins de gran format de Miralcamp.

Ha estat necessària aquesta intervenció donat que, alguns documents, estaven greument danyats a causa de la deshidratació de la pell, tensions, arrugues, clivelles i estrips. A més, hi havia brutícia adherida, taques de greix, esquitxos de tinta, excrements d’insectes i gotes de cera.

Amb aquesta actuació s’ha garantit la seva conservació, alhora que es facilita la seva manipulació i consulta.

Tanmateix, resta pendent una segona actuació basada en la descripció i la digitalització per poder accedir-hi des del cercador de fons i documents ‘Arxius en Línia’.

Informació extreta de la publicació Territoris.cat

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell incrementa la seva capacitat amb dos nous dipòsits


A finals de 2021 s’instal·laren armaris compactes en dos dels dipòsits de l’Arxiu, en un dels quals s’ha iniciat la incorporació de nova documentació

2.472 metres lineals o, expressat en capses, 22.872 unitats és la capacitat útil habilitada a partir de la instal·lació d’armaris compactes en dos dels dipòsits diàfans dels quatre que en el moment de la inauguració restaren oberts a futures ampliacions de capacitat d’emmagatzematge. Els armaris compactes varen ser instal·lats per l’empresa EYPAR, especialitzada en aquest tipus d’infraestructures destinades a arxius, biblioteques i museus, entre altres institucions tant del sector públic com privat. 

Les obres d’habilitació es portaren a terme a finals del 2021 i a començaments del mes de maig d’enguany s’ha iniciat la instal·lació de les primeres capses. 

Amb aquest increment en metres lineals, la capacitat de custòdia útil de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell és de prop de 5.500 metres, dels quals, 1.800 ja es troben ocupats restant com a espai disponible per a futures ampliacions uns 3.600 metre lineals més. 

Aquesta ampliació s’ha dut a terme 11 anys després de la inauguració de l’equipament, el juny de 2010 i té com a finalitat possibilitar l’ingrés d’un gran volum de documentació procedent, principalment, de l’administració pública la qual es troba immersa en un accelerat programa d’evolució cap a l’administració electrònica motiu pel qual es preveu un increment exponencial de les transferències en suport paper a l’Arxiu Comarcal en els propers 5 anys. 

Vídeo de la instal·lació dels armaris

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Perdem els papers. El cas de la Vilanoveta


Cada cop que un edifici es derrueix desenes de papers es barregen amb les runes que les amples culleres de ferro carreguen en un camió que les portarà lluny allà on la ciutat o el poble tingui assignat per al seu possible tractament. La quantitat de “papers” és proporcional a l’antiguitat de la construcció, així si som una mica curioses podem trobar parts de fotografies, certificats mèdics, contractes, factures, cartes personals o d’empreses. Retalls bruts i arrugats de vides que van transcórrer en els espais delimitats per envans i sostres que ja no hi són.

Moltes hem estat testimoni d’aquestes eliminacions definitives de records i de memòries, fins i tot hem rescatat, d’amagat, algun d’aquells “papers” sense saber ben bé què és o per què ho fem.

Això és més greu quan l’edifici ha estat seu d’una empresa o d’una entitat pública o privada. La gravetat és proporcional a la seva importància, el temps que ha estat en actiu i la seva implantació social al territori i tanmateix, succeeix molt sovint que després d’uns anys del cessament d’activitat, la seu es buida per persones diferents als que van ser els responsables que en el seu dia van desaparèixer abandonant mobles i sobretot arxius.

Sí, els arxius solen patir aquesta situació perquè tant si es clausura l’activitat com si la seu es trasllada, els “papers vells” no tenen lloc en la planificació de les tasques de finalització o trasllat. És una situació que es repeteix per part d’organitzacions privades, però també públiques contravenint la legislació en matèria de patrimoni documental i l’obligació de custòdia que els imposa.

Aquest és el cas de la destrucció sobtada dels edificis de l’estació de la Vilanoveta a Lleida -la nova i la vella- on, ara hem descobert, encara hi havia documentació d’empresa datada des del seu origen a principis del segle XX. Si era greu la destrucció dels edificis, elements patrimonials ferroviaris de la ciutat i del país, més greu és la deixadesa del deure legal de conservar i preservar la documentació que pel seu contingut i la seva cronologia forma part del conjunt patrimonial del nostre país i de la memòria històrica de les nostres contrades.

Ens preguntem com és possible que davant d’aquestes accions que contravenen de forma flagrant la legislació que no hi hagi mai reaccions contundents de les administracions encarregades de protegir allò que és de totes i els culpables, que n’hi ha, ni tan sols temin cap conseqüència.

De què serveix una Llei d’Arxius o de Patrimoni Històric que ningú ni coneix ni compleix i per a què serveixen uns arxius que només poden conservar allò que se salva de la incompetència de gestores i administradores i que han de bregar amb la dimissió de responsabilitats que fan governs i representants polítiques?

Servirà el futur Pla d’Arxius -d’elaboració lenta i pausada- i la futura Llei d’Arxius per preveure aquestes situacions? No ho creiem.

Recordem totes que no parlem de “papers vells” sinó de la nostra memòria documentada que serveix per protegir drets i reclamar deures.

Curs virtual a l’ACUR de llatí clàssic 5


Curs gratuït amb places limitades

En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

Objectius: Avançar en l’aprenentatge de la morfologia (nominal i verbal) i de la sintaxi del llatí clàssic. Llegir i comprendre textos llatins de dificultat mitjana-baixa.

La inscripció es fa mitjançant la butlleta d’inscripció complimentada que podeu fer arribar  a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Docent :Doctor en Filologia Clàssica. Investigador postdoctoral Margarita Salas de la Universitat de Barcelona.

Inscripcions: fins el 27 de maig

Lloc:  Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Formulari d’inscripció

Informació extreta de la pàgina web de la XAC