Es publica el llibre “La Cerdanya de 1603”


L’any 1603 el mestre d’escola i capellà Joan Trigall, fill de Puigcerdà, va escriure el Tratado del Condado de Cerdaña. Hi descrivia amb tot detall com eren la comarca i la vila de Puigcerdà, la seva economia i els seus edificis principals, i hi redactava la primera història coneguda de Cerdanya. El text, conegut des de principis del segle XX, s’ha utilitzat en diferents ocasions per il·lustrar la Cerdanya en època moderna, però mai s’havia editat sencer. Es tracta d’un text clau per conèixer el territori a principis del segle XVII, per saber de què i com vivien els cerdans en un moment especialment delicat a causa de les guerres de religió i les constants incursions franceses.

L’editorial pirinenca Anem Editors ha impulsat l’edició d’aquesta obra, a càrrec dels arxivers i historiadors Erola Simon i Lluís Obiols. El llibre, publicat sota el títol «La Cerdanya de 1603: el Tractat del Comtat de Cerdanya de Joan Trigall», compta amb un pròleg d’Eulàlia Miralles i edita per primera vegada el text íntegre del Tractat. Aquest està precedit per una biografia de Joan Trigall i un estudi introductori que situa el document en el context historiogràfic i literari de l’època, i també incorpora l’edició de tres cartes del mateix autor adreçades al jurista i historiador Jeroni Pujades els anys 1610 i 1611 en les quals, entre d’altres aspectes geogràfics, explica detalladament la primera ascensió coneguda al Carlit.

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha promogut aquesta publicació, ja que conserva entre els seus fons una còpia del Tractat escrita al segle XVIII i una de les tasques pròpies de l’Arxiu és la difusió del patrimoni documental cerdà. La publicació també ha rebut el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i la Diputació de Girona.

Podeu llegir un article del diari Ara sobre la publicació d’aquest llibre.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

Les campanyes #ArxivemelMoment, #ArxivemlaCOVID


#ArxivemlaCOVID, s’inclou en les campanyes de #ArxivemelMoment que des dels arxius de Catalunya i del món, s’han llançat per a recollir la informació formal i informal, generada i fixada en tot tipus d’entorns i suports. I es fa des del convenciment de que la informació oficial –entenent-la com la que es genera des d’institucions, organismes públics, administracions i òrgans de comunicació–, no donarà la imatge total d’allò que s’està vivint a nivell de carrer, de famílies, de grups socials –sobretot els més desafavorits–.

L’objectiu principal és, doncs, completar els buits de la fotografia oficial amb els colors o les ombres de les experiències particulars, però no només per tenir una memòria completa del que està succeint, sinó per facilitar el retiment de comptes per part de les que governen, en aquest cas, la situació de la pandèmia.

Aquest tipus de campanyes impulsades a través de les xarxes socials deixen entreveure un nou canvi de paradigma: l’arxiu de la comunitat o arxiu social. Això va més enllà de mostrar el que “s’amaga” a l’arxiu –exposicions, conferències, tallers…– i d’obrir les portes de les dependències per acollir les activitats d’altres organismes i entitats socials i culturals; el camí que s’obre ara és el de fer #ArxiualCarrer o fer del carrer #arxiu, com ja s’apuntava en XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya.

L’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya va organitzar un Seminari sobre aquesta campanya i vam poder posar en comú experiències i neguits us deixem el vídeo

Coneix l’autor: ‘ La companyia nòrdica’ d’Albert Villaró


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, en el cicle ‘Coneix l’autor@’, et convida a trobar amb escriptors i escriptores de novel·la històrica. Amb aquesta proposta de trobades online amb els autors, et permetrà conéixer la trama dels llibres, la seva inspiració, el seu procés creatiu i el treball de recerca. I pregunta tot allò que vulguis en directe.

En aquesta sessió troba’t amb…Albert Villaró i el seu nou llibre ‘La companyia nòrdica’. La trobada serà el proper 18 de novembre de 19:30 a 20:30.

L’Albert Villaró, que l’any 1997 era arxiver municipal de la Seu, va rebre, en penyora de la vídua d’un paleta col·leccionista d’antiguitats, el dietari d’un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. El quadern descriu els fets increïbles que van succeir durant la terrible primavera del 1837. 

Per inscriure-us a l’activitat ho podeu fer o trucant al telèfon 973 31 24 11 o per correu electrònic a acurgell.cultura@gencat.cat 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Eth Conselh Generau d’Aran restaure 14 pergamins deth sègle XVII deth sòn hons documentau


Eth passat mes d’octobre, dempús d’èster restauradi, retornèren entar Archiu Generau d’Aran 14 pergamins que se contien laguens deth hons deth Conselh Generau dera Val d’Aran (1316-1861). Es pergamins s’inclodissen laguens dera categorizacion Relacions d’Aran damb França (1553-1723).

Es pergamins tracten ahèrs com es acòrds sus eth pagament deth dret dera forana (dret de gessuda des marchandises transportades dehòra de França) per part des aranesi e es ahèrs judiciaus entre eth govèrn d’Aran e es marchands francesi en Parlament de Tolosa; toti eri datats entre 1641 e 1664.

Destaquen es privilègis autrejadi peth rei de França, Lois XIII, en Burdèus en 1615 e en Paris en 1618, a on eth monarca confirme eth liure pas de marchandises pera Val d’Aran.

Enes documents s’a hèt ua restauracion complèrta, en tot amiar a tèrme trabalhs de neteja en sec e semi-umida damb estabilizacion igroscopica, aplanat e assecat e consolidacion e reintegracion. Entà ua melhor conservacion dempús de toti aguesti trabalhs, es pergamins compden damb mesures de proteccion permanenta damb fondes individuaus.

Es pergamins que pòrten bulla pendent, s’an installat laguens de caishes de conservacion e entà protegir dita bulla s’a premanit un carton de conservacion corrugat de tres capes a on s’a hèt un horat entà encabir-la.

Es trabalhs, qu’an auut un còs d’apuprètz 6.000 euròs, s’an autrejat ath talhèr Estudi B2 de Barcelona, que restaure era documentacion depausada en Archiu Generau d’Aran des deth 2000.

Archiu Generau d’Aran