Lectures d’estiu: Els camins històrics del Pallars Jussà i les Actes Archivando 2015


Agost és un mes en el que la calor encara justifica la mandra, la beguda freda i les remullades, però per als moments en els que busquem l’ombra i una mica de corrent que ens permeti gaudir d’una estona de lectura, us recomanem passejar per la comarca del Pallars Jussà, d’un Montsec a l’altre i fer-ho a partir d’una bona obra d’investigació i excel·lentment documentada:

Els Camins Històrics del Pallars Jussà20151220_10242264 Els camins històrics de Pallars Jussà de Jacinto Bonales i Cortés & Miquel Bailac i Bonales. Editat per Garsineu edicions de Tremp, en la col·lecció Beca Mn. Jesús Castells i Serra.

La xarxa de camins de la comarca del Pallars Jussà ha patit una profunda transformació deguda a cinc processos ben diferenciats però relacionats: la modernització de la xarxa per ser adaptada a la motorització dels transports, el procés d’emigració encetat al segle XIX però de fort calat des de mitjans del segle XX; la motorització agrària que ha provocat l’eixamplament de les parcel·les que encara es conreen i la modificació dels camins per tal d’accedir a aquestes amb maquinària motoritzada; la construcció dels embassaments per la producció hidroelèctrica, i la repoblació forestal amb la corresponent construcció de terrasses a les muntanyes.

Per tal de recuperar, documentar i analitzar la xarxa de camins existents durant l’economia orgànica, Jacinto Bonales com a historiador, documentalista i cartògraf, i Miquel Bailac com a informàtic i cartògraf han aplicat les noves tecnologies informàtiques per la localització i georeferenciació de més de 5.000 quilòmetres de xarxa viària. El llibre es divideix en tres parts. La primera, titulada “Qüestions de Mètode”, planteja un estat de la qüestió sobre l’origen dels camins a “Els Camins Silenciats” així com diferents hipòtesis i tècniques de treball, per analitzar, tot seguit, la cartografia històrica relativa a la comarca. En la segona part “Els Camins Històrics” s’analitza en primer lloc els condicionants jurídics dels camins (propietat, autoritat, etc.) i els condicionants econòmics (ambientals) que en incideixen. Seguidament s’estudien de forma detallada els grans eixos viaris que travessen la comarca, els camins comarcals, i s’estudien diferents casos de camins locals i d’estructuració dels termes.

La tercera i darrera part del llibre analitza el procés de transformació de la xarxa viària ja des del segle XVIII, amb les diferents planificacions, els èxits i fracassos de la xarxa de carreteres de l’Estat, i el desenvolupament de la xarxa de camins veïnals (per trànsit motoritzat) des dels seus orígens i fins al franquisme.

portada-e1450893028309

 

A Internet no deixeu de llegir les Actes de les 8es Jornades d’Archivando, perquè tots els articles s’ho valen i per anar fent boca tot esperant les 9es Jornades en León el 10 i 11 de novembre del 2016.

 

 

 

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!, Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Bibliografia, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Jornades i Congressos, Recerca

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ingressa part del fons de l’enginyer Mr. Charles Reginald Norman Smith


La documentació dipositada inclou 588 fotografies familiars en suport paper, tres pintures a l’oli amb el retrat de Mr. Smith, un diploma honorífic dels treballadors de la C.H. de Camarasa de 1927, el títol d’enginyer i una medalla honorífica de la Diputació Provincial de Lleida a l’any 1970 a Smith

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha ingressat part del fons personal de l’enginyer de la Central Hidroelèctrica de Talarn, Mr. Charles Smith.

El passat 26 de maig de 2016, l’Ajuntament de Tremp i la neta de Mr. Smith, la Sra. Lynda Ivette Smith Warman, resident a Canadà, van signar el contracte de cessió en comodat per ingressar part del fons personal del Sr. Smith,format per: tres pintures a l’oli; dos diplomes; una medalla; un document mecanoscrit biogràfic de l’any 1964 i algun retall de premsa del seu avi, enginyer i Cap de la Central Hidroelèctrica de Talarn a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà a Tremp.juscentral1

Nascut a Anglaterra a l’any 1893, Mr. Charles Smith, va cursar els estudis d’enginyeria hidràulica, i veien gran futur laboral a Catalunya, es va desplaçar amb a la jove edat de 20 anys a Lleida per a iniciar-se en els treballs de la Central Hidroelèctrica de Seròs (Segrià).

A l’esclatar la Primera Guerra Mundial, els treballs hidroelèctrics a Lleida es van aturar i va ser llavors quan va regressar a Anglaterra on va participar activament com a pilot d’avió al servei del seu país.

Finalitzada la guerra a l’any 1919 regressa a Catalunya i es converteix en l’enginyer que va portar en marxa els treballs de la Central Hidroelèctrica de Camarasa (La Noguera), essent proclamat fill adoptiu de Fontllonga a l’any 1927.

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936, els treballs hidroelèctrics és van aturar novament. Passada la guerra civil, i fins a la seva jubilació a l’any 1953, es va fer càrrec com a enginyer en cap de la Central Hidroelèctrica de Talarn (Pallars Jussà), on va viure amb la seva família, essent enterrat a Tremp a l’any 1975.

La documentació aportada per la família Smith esdevé molt important per la comarca i per a Tremp, doncs les centrals hidroelèctriques han estat i són el motor industrial de la comarca.

L’arxiu comarcal preveu documentar i digitalitzar les fotografies i fer una petita biografia de l’enginyer amb col·laboració amb la Sra. Lynda Smith.

Article original al web de la XAC  més informació en Lo Pallars Televisió 

 

 

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, Arxius, Donacions, Fons patrimonials

Arxius en línea: actes del Sindicat de Regs i de la Junta Central de Regants dels Canals d’Urgell


L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell posa a disposició, a través de l’aplicació “Arxius en Línia”, documentació del Sindicat de Regs i la Junta Central de Regants. Els documents,que abasten l’arc cronològic 1862-1964,es poden consultar des de casa a través del portal corporatiu “Arxius en Línia” de la Xarxa d’Arxius Comarcals. Així doncs, es tracta de 8.790 imatges d’actes de govern obtingudes amb l’escaneig de 26 volums.

L’arxiu  va ingressar fa anys la documentació de la Societat Canal d’Urgell i d’altres ens, els quals vehiculaven l’activitat a l’entorn dels Canals amb anterioritat a la reversió (retorn dels drets a l’estat) i extinció de la Societat Anònima que tenia la gestió i explotació d’aquesta infraestructura, així com el seu manteniment.Les actes del Sindicat de Regs i de la Junta Central de Regants dels Canals d’Urgell.jpg

El Sindicat General de Regs es va constituir el 1862 a Tàrrega i fou l’organisme corporatiu que aglutinava i representava els interessos dels propietaris de finques regades pels Canals d’Urgell, amb l’objectiu fonamental de vetllar per una organització equitativa pel que fa al repartiment de les aigües. Formalment era una entitat administrativa d’ordre corporatiu.

Hereves d’aquest Sindicat pel que fa a les funcions serien la Junta Central de Regantes (poc abans de la Guerra Civil) i la posterior (i actual) Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, qui ostenta actualment la concessió de l’ús i explotació dels Canals.

Finalment, el 1964 va finalitzar la concessió de la Societat Anònima que explotava el Canal i es va produir la reversió a l’Estat dels drets d’explotació dels Canals d’Urgell. El 14 de juliol de 1964 es concedí a perpetuïtat i a favor dels regants l’explotació de la centenària infraestructura, entrega que materialitzà el ministeri el 17 de novembre de 1965.

El 1968-69 es va extingir la Societat, i la nova Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (creada el 1964) recuperà les funcions de representació dels regants i amb elles la documentació del Sindicat, que actualment té dipositada a l’Arxiu Comarcal i que ara presentem digitalitzada en una de les seves parts més essencials: les actes.

Cal remarcar el valor de poder disposar d’aquesta documentació: només cal tenir connexió a Internet, i de seguida, es pot accedir a documents que recullen la història dels nostres municipis. Gràcies a aquest treball de digitalització i al fet que sigui tan accessible, no només podem descobrir aspectes del nostre passat, sinó que també es preserven els originals.

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Grup d'Arxivers de Lleida

Ingrés a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà de dos llibres parroquials, adquirits en subhasta


Els llibres procedeixen de la parròquia de Sant Martí de Borén (Alt Àneu) i estan en molt bon estat de conservació

 

boren-notarial.jpg_997145187

Gràcies a l’estreta col·laboració de la Xarxa d’Arxius Comarcals i la Subdirecció General d’Arxius, s’han pogut adquirir en subhasta dos llibres parroquials dels segles XVII-XVIII, mitjançant l’exercici del dret de tanteig. Els companys de l’Arxiu Comarcal del Berguedà ens van alertar de la venda, i els companys de la Secció de Projectes i protecció del patrimoni documental ens van ajudar a tramitar la seva adquisició.

Els llibres provenen de la parròquia de Sant Martí de Borén, al municipi d’Alt Àneu.

El primer és un llibre sacramental en mida foli allargat i enquadernació en pergamí, reaprofitat de 142 folis (alguns d’ells en blanc). Recull els batejos, defuncions, confirmacions, matrimonis, comunions i excomunions de l’any 1681 al 1774.

El segon és un manual notarial de 133 folis mida quart, enquadernat en pergamí, reutilitzant una pàgina d’un cantoral, que conté els instruments notarials signats a la parròquia entre els anys 1680 i 1700.

Així, els dos llibres han estat rescatats per al patrimoni públic, i seran inclosos a la Col·lecció de manuscrits i documents solts de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, restant a disposició de tots els usuaris.

 

Extret web Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Deixa un comentari

Filed under Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Arxius, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça: al·legacions al projecte presentat


El febrer passat, del 2016, es va fer públic la previsió per completar el mapa de la Xarxa d’Arxius Comarcals, que com sabem molt bé són els de les comarques de l’Alta Ribagorça i de les Garrigues. La previsió de la Conselleria de Cultura era que al final d’aquest any 2016 o com a molt a principi del 2017 es podrien inaugurar tots dos equipaments. Esperarem a final d’any per expressar la nostra opinió pel reiterat incompliment, o potser ens caldrà preparar un article descrivint els futurs nous ACC-GAR-e1454548182979equipaments i felicitant a la Conselleria perquè per fi hagi finalitzat aquest mapa d’equipaments que es va iniciar fa 35 anys.

En el cas de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça, la decisió de l’Ajuntament del Pont de Suert de cedir l’edifici de l’antiga seu del Consistori, ha agilitat les coses. El 25 de maig es va publicar al BOP de Lleida l’edicte d’aprovació inicial del projecte d’obres iniciant-se d’aquesta forma el termini d’un mes per a la informació i exposició pública i la presentació d’al·legacions el projecte de rehabilitació de l’ajuntament vell del Pont de Suert per destinar-lo a Arxiu d’aquesta comarca.

El Sr. Joan Casimiro Bernades ens ha fet arribar les al·legacions que ha presentat  “Atès que estic en total desacord amb l’arxiu que ens volen fer” on s’assenyala el que ell considera una sèrie de mancances i proposa tres alternatives al projecte presentat. Atenent a la seva petició, ho pengem en el nostre bloc sense entrar a valorar cap dels projectes, ni el de l’Ajuntament ni els del Sr Bernades, i desconeixent si s’han presentat més al·legacions.

Al·legació Document Pont de Suert

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida

Lectures d’estiu: Arxipèlag i Francesc Porta


L’estiu és l’estació que sembla feta per posar-se al dia de lectures, música i pel·lícules, tot i que ja sabem que després el temps lliure no és tant i la llista de pendents casi no es mou.

Tot i així per si teniu una estona i no heu fet llista, deixeu-nos que us fem algunes recomanacions que tenen com a base la recerca en arxius, la difusió d’algun fons concret o diferents aspectes que tenen a veure amb l’arxivística i els arxivers.

No podem començar aquest post sense recomanar com a lectura obligada i periòdica de la col·lecció d’articles que es publiquen al diari digital el Núvol en la seva secció Arxipèlag.

Quant a llibres en suport paper volem començar per:

Francesc Porta, el mirall de la burgesia lleidatana.Francesc Porta

Escrit per la Teresa Ibars, arxivera en l’Arxiu de la Diputació de Lleida, i Antonieta Jarne professora d’Història Contemporània en la Universitat de Lleida, ho han fet a partir de l’anàlisi de l’arxiu personal del Francesc Porta, completant-lo amb una sèrie d’entrevistes a alguns dels personatges públics que van ser claus en la vida de Francesc Porta i que donen el contrapunt a la informació atresorada de forma sistemàtica pel propi Porta durant la seva vida. Les fonts periodístiques són també importants en la investigació per poder completar la informació sobre el context social i polític tant de Lleida com de Catalunya.

És un llibre apassionant perquè ens descobreix un personatge clau per entendre una època concreta de la vida lleidatana. Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l’alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l’estranger (Tolosa de Llenguadoc i Londres) i s’instal·là definitivament a Lleida l’any 1947 per exercir la seva professió del corredor de comerç. La ciutat, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l’entorn catalanista i cosmopolita on havia viscut durant els anys d’infantesa i joventut. Des dels anys 50 del segle xx i per mitjà d’una publicació setmanal que dirigia (i que fou tancada per la censura), Labor, impulsà una xarxa d’intel·lectuals que treballava, fonamentalment des del catalanisme, per a crear opinió a Lleida i des de Lleida a la resta de Catalunya.

És una mostra important de la riquesa dels arxius personals i de la possibilitat que des de la vivència d’un individu s’explica el context social, polític i econòmic d’una època.

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!

Jornada de Mostra dels documents històrics dels ajuntaments de la Noguera


Com ja vam informar des del mes d’abril els ajuntaments de la comarca ofereixen una Mostra dels documents històrics conservats l’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN).

Les jornades –coordinades per l’ACN i pel Consell Comarcal de la Noguera– volen donar a conèixer els documents municipals que ara, amb el pas del temps, han esdevingut històrics i apleguen una part de la història de cada poble i per això cal preservar.

Amb aquesta actuació, es clou el projecte iniciat l’any 2006 per l’ACN juntament amb el Consell Comarcal de la Noguera, amb la finalitat de preservar el patrimoni documental dels ajuntaments de la comarca.

Actualment, i fruit d’aquest projecte, els fons municipals de la major part dels pobles de la Noguera es poden consultar per qualsevol persona interessada a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, així com per internetMostra Documents Històrics a l'ajuntament de Foradada.

El proper dissabte 16 de juliol, a les 11h del matí, tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ajuntament de Foradada la presentació de la Mostra de Documents Històrics. Les activitats s’estendran durant la majoria dels caps de setmana fins al setembre.

 

 

Així  doncs, el calendari de les jornades dels propers mesos és el següent:

FORADADA DISSABTE 16 DE JULIOL 11-14h
LA BARONIA RIALB DISSABTE 23 JULIOL 18-21h
IVARS DE NOGUERA DIUMENGE 7 AGOST 11-14h 17-20h
CASTELLÓ DE FARFANYA DISSABTE 13 AGOST 11-14h 17-20h
ARTESA DE SEGRE DIUMENGE 21 AGOST 10-14h
TIURANA DISSABTE 27 D’AGOST 11-14h 17-20h
PREIXENS DIUMENGE 28 AGOST 11-14h 17-20h
TÉRMENS DILLUNS 12 SETEMBRE 11-14h 17-20h
BALAGUER DIUMENGE 18 SETEMBRE 11-14h 17-20h
VALLFOGONA DE BALAGUER DIJOUS 29 SETEMBRE 10-14h

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, arxiu comarcal de la Noguera, documentació municipal, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida