Lectures d’estiu: Arxipèlag i Francesc Porta


L’estiu és l’estació que sembla feta per posar-se al dia de lectures, música i pel·lícules, tot i que ja sabem que després el temps lliure no és tant i la llista de pendents casi no es mou.

Tot i així per si teniu una estona i no heu fet llista, deixeu-nos que us fem algunes recomanacions que tenen com a base la recerca en arxius, la difusió d’algun fons concret o diferents aspectes que tenen a veure amb l’arxivística i els arxivers.

No podem començar aquest post sense recomanar com a lectura obligada i periòdica de la col·lecció d’articles que es publiquen al diari digital el Núvol en la seva secció Arxipèlag.

Quant a llibres en suport paper volem començar per:

Francesc Porta, el mirall de la burgesia lleidatana.Francesc Porta

Escrit per la Teresa Ibars, arxivera en l’Arxiu de la Diputació de Lleida, i Antonieta Jarne professora d’Història Contemporània en la Universitat de Lleida, ho han fet a partir de l’anàlisi de l’arxiu personal del Francesc Porta, completant-lo amb una sèrie d’entrevistes a alguns dels personatges públics que van ser claus en la vida de Francesc Porta i que donen el contrapunt a la informació atresorada de forma sistemàtica pel propi Porta durant la seva vida. Les fonts periodístiques són també importants en la investigació per poder completar la informació sobre el context social i polític tant de Lleida com de Catalunya.

És un llibre apassionant perquè ens descobreix un personatge clau per entendre una època concreta de la vida lleidatana. Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l’alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l’estranger (Tolosa de Llenguadoc i Londres) i s’instal·là definitivament a Lleida l’any 1947 per exercir la seva professió del corredor de comerç. La ciutat, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l’entorn catalanista i cosmopolita on havia viscut durant els anys d’infantesa i joventut. Des dels anys 50 del segle xx i per mitjà d’una publicació setmanal que dirigia (i que fou tancada per la censura), Labor, impulsà una xarxa d’intel·lectuals que treballava, fonamentalment des del catalanisme, per a crear opinió a Lleida i des de Lleida a la resta de Catalunya.

És una mostra important de la riquesa dels arxius personals i de la possibilitat que des de la vivència d’un individu s’explica el context social, polític i econòmic d’una època.

Deixa un comentari

Filed under A la fresca!

Jornada de Mostra dels documents històrics dels ajuntaments de la Noguera


Com ja vam informar des del mes d’abril els ajuntaments de la comarca ofereixen una Mostra dels documents històrics conservats l’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN).

Les jornades –coordinades per l’ACN i pel Consell Comarcal de la Noguera– volen donar a conèixer els documents municipals que ara, amb el pas del temps, han esdevingut històrics i apleguen una part de la història de cada poble i per això cal preservar.

Amb aquesta actuació, es clou el projecte iniciat l’any 2006 per l’ACN juntament amb el Consell Comarcal de la Noguera, amb la finalitat de preservar el patrimoni documental dels ajuntaments de la comarca.

Actualment, i fruit d’aquest projecte, els fons municipals de la major part dels pobles de la Noguera es poden consultar per qualsevol persona interessada a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, així com per internetMostra Documents Històrics a l'ajuntament de Foradada.

El proper dissabte 16 de juliol, a les 11h del matí, tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ajuntament de Foradada la presentació de la Mostra de Documents Històrics. Les activitats s’estendran durant la majoria dels caps de setmana fins al setembre.

 

 

Així  doncs, el calendari de les jornades dels propers mesos és el següent:

FORADADA DISSABTE 16 DE JULIOL 11-14h
LA BARONIA RIALB DISSABTE 23 JULIOL 18-21h
IVARS DE NOGUERA DIUMENGE 7 AGOST 11-14h 17-20h
CASTELLÓ DE FARFANYA DISSABTE 13 AGOST 11-14h 17-20h
ARTESA DE SEGRE DIUMENGE 21 AGOST 10-14h
TIURANA DISSABTE 27 D’AGOST 11-14h 17-20h
PREIXENS DIUMENGE 28 AGOST 11-14h 17-20h
TÉRMENS DILLUNS 12 SETEMBRE 11-14h 17-20h
BALAGUER DIUMENGE 18 SETEMBRE 11-14h 17-20h
VALLFOGONA DE BALAGUER DIJOUS 29 SETEMBRE 10-14h

 

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, arxiu comarcal de la Noguera, documentació municipal, Exposicions, Grup d'Arxivers de Lleida

#Wikipedia y los archivos: win win


Viquipèdia s’ha convertit una eina més per difondre i posar a l’abast la història de cada arxiu, la informació sobre els fons que custòdia i, fins i tot, les sèries o documents que marquen la diferència

Factor GDA

Remei Perpinyà Morera

Dra. en Historia, profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona y de la ESAGED

152829748

Todo el mundo conoce la Wikipedia, todo el mundo la utiliza. Su éxito ha sido fulgurante (se creó en 2001) y ha desbancado las enciclopedias tradicionales, incluso las más prestigiosas como la Encylopaedia Brittanica. Según Alexa (web que ofrece el ranquin de páginas más visitadas) Wikipedia es la séptima web más visitada en el mundo (detrás de Google, YouTube, Facebook, Baidu, Yahoo y Amazon). Las claves del éxito apuntan a la gratuidad, la facilidad de acceso, la actualización permanente, la variedad de las entradas, el multilingüismo e incluso una creciente confianza en su fiabilidad. Ha renovado el concepto clásico de enciclopedia e incluso ha cambiado la forma de generar conocimiento a partir de lo que se ha llamado inteligencia cooperativa o inteligencia colectiva. Es una enciclopedia en permanente construcción, como un Work…

View original post 504 more words

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida

Crònica de les VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “Cultura i coneixement als monestirs medievals”


Acte inaugural de les VII JornadesUn any més, i van set, s’han celebrat les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes. Història de l’Església i la religiositat. Cal recordar que aquestes Jornades es van iniciar i van tenir continuïtat per la voluntat de la Comunitat Marista, avui propietari del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, que des del seu Arxiu Històric va buscar les complicitats necessàries amb el Grup de recerca consolidat en estudis medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida per tirar-lo endavant,

Les primeres Jornades van tenir com excusa els 100 anys de pressa possessió del monestir abandonat de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes pels Germans Maristes i enguany, en les VII jornades, es commemora el 850 aniversari de la fundació del Monestir premonstratès que va tenir seu en aquest mateix edifici.

Visita al ClaustreAquest any el tema s’ha centrat en la Cultura i el Coneixement en l’entorn dels monestirs medievals, conceptes que avui estan d’absoluta actualitat. La cultura és un luxe gravat amb l’iva que li correspon i la deixadesa de les administracions que s’han d’ocupar més de les qüestions socials; i el coneixement és aquell bé intangible que sembla que ha de moure l’economia del futur, allò que tothom té clar que cal compartir per a que creixi, però ningú sap o vol saber com fer-ho sense afectar a l’economia del present.

En aquestes sessions hem recorregut la relació que els monestirs del Cister i la Cartoixa van tenir amb l’Estudi General i la ciutat de Lleida en un sentit més pràctic que intel·lectual, passant per la importància que arriben a tenir l’ingrés de llibres per diferents mitjans al Monestir de Guadalupe fins el punt que justifica la construcció d’un edifici amb funció de biblioteca; sense deixar Guadalupe coneixem com eren d’importants com a suport del coneixement les biblioteques especialitzades de medicina i farmàcia que justificaven la fama dels serveis hospitalaris d’aquest gran centre de pelegrinatge en la frontera amb Portugal.

ConferènciaHem conegut la voluntat del rei Pere III de preservar i unificar el relat de la història de la seva nissaga amb l’objecte d’utilitzar la Història com a eina política de propaganda i afermament de l’estirp i la Corona, per això projectà un pla en el que dos elements importants són la construcció del panteó familiar i la creació d’una biblioteca com a suport documental d’aquest monument instal·lat tot en el Monestir de Poblet. Com en altres coses el rei Pere el Cerimoniós ens sorprèn per la seva modernitat a l’hora d’utilitzar i gestionar la informació. També hem pogut aprofundir més en el coneixement de Hildegarda de Bingen i la causalitat i elements que conformen la seva extensa, variada i peculiar obra i sense deixar els personatges femenins històrics hem conegut com bona part del ric tresor de Sant Isidor de Lleó (en part desaparegut) va ser obra de les dones de les cases reials de Lleó i Castella, amb el que això suposa de recolzament a la creació artística i del coneixement. També hem pogut detenir-nos en l’obra de Sant Isidor de Sevilla La regla de los monges, 0n s’expressen consells sobre la producció de llibres, la seva classificació i organització per temes i l’aproximació que cal fer a alguns títols aconsellant la no lectura d’aquells que poden esdevenir perjudicials per l’anima.

En molts casos en aquestes sessions s’ha tocat el tema de la formació de religioses i religiosos, cóm es produïa i de la ma de qui i casi sempre ha quedat clar que no es feia de forma aïllada del món sinó en íntima relació amb ell i com en ocasions han format escola. I tot aquest recorregut per la cultura i el coneixement als monestirs medievals ho hem fet de la ma d’especialistes de prestigi: Joan Busqueta de la Universitat de Lleida; Isabel Beceiro i Therese Martin del CCHS, CSIC; Georgina Rabassó de la Universitat de Barcelona; Gerard Puig de la Universitat Rovira i Virgili; Hugo Basualdo de la Universitat Nacional de San Juan, Argentina

V Sopar MedievalFora d’aquest context medieval, però molt relacionat amb ell, l’Alberto Velasco del Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal, ha finalitzat les Jornades fent-nos memòria de la tasca ingent que Jaume Pasqual junt amb Daniel Finestres, Jaume Caresmar i Josep Martí, membres tots de l’Escola Històrica de les Avellanes (s. XVIII), van realitzar amb el buidatge d’arxius religiosos i la transcripció de la seva documentació que ens permet conèixer documents i objectes avui desapareguts i fins i tot recuperar-ne algun.

Durant aquestes sessions hem refermat que el coneixement durant l’Edat mitjana es ric i viu i que els monestirs, sigui quina sigui la seva ordre, no només van ser receptacles que van conservar el coneixement antic, sinó que van ser centres d’estudi i discussió d’allò que se’ls havia llegat i de creació, difusió i intercanvi del coneixement. D’això són testimoni els seus arxius.

Foto de famíliaAquests crònica no pot acabar sense fer esment de la part de coneixement pràctic que tenen aquestes Jornades, ja que per una banda ens permet la descoberta del territori, en aquest cas les salines i el poble de Vilanova de la Sal i la seva relació amb el Monestir de les Avellanes  amb la  guia i comentaris de Ramon Solés del CRBMC de Barcelona; per l’altra banda, el V Sopar medieval  Tradició i innovació als fogons monacals que ens ha permès, amb la direcció científica de Montserrat Coberó, un any més tastar menges que ja no es fan, amb elements o formes de cocció ja en desús, i conèixer l’origen d’altres que encara avui en dia gaudim. Acompanyats amb experiments d’Alquímia tot buscant la transmutació en or de la ma de Àngels Leiva Presas de la Universitat de Vic i amb la música del grup Quartana que va fer un repertori dels segles XIV i XV.

Maria Jesús Llavero

1 comentari

Filed under Activitats, Cultura, Cursos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval

Inauguració de l’Exposició “Istòria Grafica d’Aran”


La mostra es podrà veure en l’església de Sant Joan d’Arties fins al mes de gener del 2017

 

En el mes de març de 2011 la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran comença preparar el llibre de fotografies ‘Aran. Istòria Grafica ’. A aquesta iniciativa s’uneix l’Archiu Generau d’Aran i amb la col·laboració del Conselh Generau d’Aran es fa una crida a tota la Val d’Aran. Es demana tot tipus de material gràfic (gravats, postals, fotografies, pòsters, fullets…) en blanc/negre o color. Els pobles, l’economia, la religió, la cultura, les festes, l’esport… són els primers temes proposats. Al llarg de quatre anys de treball es van recollir més de set mil imatges, en tot tipus de suports i formats. Totes aquestes imatges es van digitalitzar i van passar a formar part d’un banc d’imatges sobre la Val d’Aran. Aquesta informació va ser dipositada a l’Arxiu, coordinador del treball, per a la seva consulta i difusió. El llibre es va presentar el mes de març del 2015.

Còpia de cartell expo juny 2016

La qualitat i quantitat de material recollit va fer pensar en la possibilitat de realitzar una exposició seguint l’estructura del llibre. L’exposició “Istòria Grafica d’Aran” ha estat dividida en set espais que volen recollir alguns dels fets que han configurat l’Aran. Les col·leccions de postals i fotografies fetes pels pioners de la fotografia en els Pirineus han proporcionat material per al primer dels espais. Els pobles i la seva riquesa patrimonial van ser captats pels objectius d’aquests viatgers i la seva visió és com un viatge en el temps. Altres objectius, els dels fotògrafs professionals i els dels particulars, han contribuït a l’elaboració de la resta d’espais. Els primers van fotografiar actes públics i privats i els segons van captar la vida dels aranesos.

El proper dijous 30 de juny s’inaugura l’exposició en l’església de Sant Joan d’Arties. La mostra es podrà veure des del 1 de juliol de 2016 fins al 7 de gener de 2017, de dilluns a dissabte, de 17.00 a 20.00 h.

Fullet exposició Istòria Grafica d’Aran

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Archiu Generau d'Aran, Cultura, Difusió, Exposicions, Fotografia, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni

Presentació del llibre ‘La forca per dur una vida orca” a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà


L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà donarà a conèixer, el proper dissabte 25 de juny a les 19h de la tarda, el llibre La forca per dur una vida orca de Roser Tomàs.

Els processos judicials constitueixen una tipologia documental molt preuada pels historiadors perquè permeten entreveure els costums i la vida quotidiana d’una comunitat, però no deixen de ser uns textos molt jurídics.

L’autora ha novel·lat un judici que forma part del fons Pallars del Archivo Ducal de Medinaceli. Concretament ha dotat de vida als personatges que apareixen al Procés contra Jaume Noguers de Sant Feliu per espia de lladres i bandolers de l’any 1586. És el document 397 del rotlle 134 i té 40 folis.

portada-llibre-vida-orca.JPG_1318246704Així és una ficció històrica inspirada en un judici realitzat al castell de Sort l’any 1587. Es tracta de l’enquesta pública que va fer el Procurador Fiscal de la Cúria del Marquesat de Pallars quan va rebre la denúncia en contra de Jaume Nogués, àlies lo Mut, vagabund, espia d’una quadrilla que bandolejava pels boscos del Pirineu. La declaració dels testimonis, a més de constatar la presència habitual de bandolers i lladres de camins rals a tota Catalunya, ens permet entreveure quins eren els costums, els valors, els prejudicis, les pors, en definitiva, la manera de fer del món rural català a la segona meitat del segle XVI.

El llibre, publicat per Ediciones Oblicuas, el presentarà l’escriptora Núria Garcia Quera i comptarà amb música en viu i una lectura dramatitzada de fragments de l’obra, a càrrec dels alumnes del Grup de Teatre de l’IES Hug Roger III de Sort.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, Grup d'Arxivers de Lleida

Cultura i coneixement als monestirs medievals (VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


VII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat)
Cultura i coneixement als monestirs medievals
27 i 28 de juny de 2016

Cartell VII Jornades d'HistòriaEls propers 27 i 28 de juny de 2016 celebrem la setena edició de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat), un curs dins del programa de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida.

En aquesta edició el tema central és “Cultura i coneixement als monestirs medievals” Els monestirs medievals a Europa eren molt més que cases d’espiritualitat i clausura religiosa. De fet, eren llocs d’innovació, de cultura i de coneixement en molts àmbits a més a més de la religió, com ara l’art, la música, la medicina o les ciències. Els propis edificis monàstics representen importants aspectes d’innovació arquitectural, i la litúrgia i el cant desenvolupats per les comunitats religioses són importants referents de la tradició musical medieval. Als scriptoria monàstics van ser produïts, copiats i il·luminats tot tipus de textos, religiosos i profans, literaris i formals, tant en llatí com en llengües vernacles, inclosos tractats científics i filosòfics. I als jardins monàstics es cultivaven herbes i altres plantes que formaven les bases de cures mèdiques i de begudes alcohòliques desenvolupades pels membres de les comunitats religioses. A més a més, els monestirs medievals van ser els més importants centres d’educació en l’àmbit cristià, fins a l’aparició de les universitats (on monjos i mendicants també hi foren directament involucrats).

Moment de les conferènciesPrograma de conferències:

  • 8 conferències i debats

Programa les activitats de divulgació científica:

  • Visita guiada a les obres de restauració del claustre del Monestir de les Avellanes
  • Visita guiada a Vilanova de la Sal i les salines
  • V Sopar Medieval al pati de l’abat.
  • Espectacle visual “Més enllà de l’alquímia”
  • Moment del Sopar MedievalV Concert nocturn al pati de l’abat amb el grup Quartana

Inscripcions obertes!
Aprofiteu les Jornades i feu estada al Monestir de les Avellanes.
Vegeu les ofertes d’allotjament!

VINE I VIU LA HISTÒRIA!

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Cursos, Història, Jornades i Congressos, medieval