L’arxiu de la Diputació de Lleida té uns orígens tan llunyans com àmplia és la història de la institució. De fet el seus inicis els podríem trobar just en el moment en el que se signà el primer paper, aviat farà dos cents anys, d’aquesta organització i que alguna persona va decidir custodiar-lo. L’arxiu de la Diputació de Lleida, amb més o menys documentació, recull les petjades de la història, de la seva història, i preserva la memòria del present per a les generacions futures.
Dit això cal detallar que en aquest servei de la Diputació i des de l’any 1988, d’una manera ordenada, s’ha donat servei a historiadors que investigaven la nostra història; a funcionaris i treballadors d’aquella institució que han necessitat expedients arxivats per tal de tramitar temes nous o reobrir-ne d’altres. S’ha donat atenció als ciutadans que en l’ús dels seus drets, han anat a sol·licitar que se’ls facilitin les dades que allí es custodia. En el transcurs d’aquests vint-i-quatre anys s’ha donat atenció no solament a totes aquestes tipologies distintes de consultes, si no que també s’ha orientat estudiants, s’ha aconsellat mètodes de recerca a joves i no tan joves que han necessitat consultar la documentació per fer algun treball. S’ha atès universitaris que, en moltes ocasions, acompanyats pels seus professors, han anat a fer indagacions de què guarda l’arxiu per tal de projectar futurs treballs d’investigació. S’ha escoltat i ajudat a persones que buscaven informacions dels seus orígens biològics, de familiars desapareguts amb motiu de la Guerra Civil de 1936-1939. S’ha fet un servei de consulta integral donant als usuaris ja no tan sols la documentació que necessitaven, si no també la possibilitat de consultar una biblioteca complementària àmplia i diversa. Altrament s’ha digitalitzat una gran quantitat de documents, se’ls ha fet accessibles a través d’Internet, s’ha modernitzat l’espai i les prestacions que en ell s’oferien i tot, absolutament tot, per servir ja no solament a la pròpia institució si no també a la ciutadania.
Ara, lamentablement i esperem que de manera temporal i producte d’una decisió no tècnica si no política, molts d’aquests serveis ja no es podran oferir amb la qualitat que fins ara es feia. Per una decisió de la Presidència de la institució, s’ha tancat la sala de biblioteca i de consulta i s’ha decidit que aquest espai es dedicarà a oficines que res tenen a veure amb l’arxiu ni amb l’atenció dels seus usuaris. Ara lamentablement, quan les persones van a fer investigació o consultes personals, siguin de la naturalesa que siguin, han de seure en una petita taula en mig de l’oficina on treballen les persones del servei, en la que no hi cap més de quatre documents mal contats. Si aquest despropòsit no fos suficient, aquesta persona no podrà consultar cap llibre de la seva biblioteca perquè hom va decidir que no feien falta donant ordres d’encapsar-los i portar-los ves a saber on.
On anirem a parar?. Quina és la sensibilitat dels nostres dirigents?, Veient aquest cas i el desinterès que ocasiona el tema dels arxius en altres institucions, el grup d’arxivers de Lleida es pregunta: Com podem defensar els drets dels ciutadans si es relega a l’ostracisme els serveis que en preserven part dels seus drets, els arxius?. Com podem fomentar la cultura i la transparència posant traves com la que ara denunciem?.
Fins aquí les reflexions que la nostra companya Teresa Ibars feia arrel del tancament de la sala de consulta de l’Arxiu de la Diputació.
És cert, ho sabem, estem immersos en una crisi de la que, com els càstigs divins dels temps antics, tots ens sentim una mica responsables, perquè ens han dit que és per culpa dels nostres excessos i qui no s’ha excedit en algun moment?. Tots acotem el cap tot pensant que si ens han reduït (varies vegades) el sou i l’horari en el cas de no ser titulars; si s’han suprimit o reduït els convenis sobre personal amb els consells comarcals i els ajuntaments que existien i, fins i tot, ens cal anar justificant fins a la última capsa o altre material necessari per treballar, com ens ha d’estranyar que tanquin una sala de consulta?
Tanmateix com diu, Teresa, com es preservaran els drets dels ciutadans si els arxius redueixen horaris, personal i recursos que garanteixen l’accés del ciutadà a la documentació i a la informació que en ella està fixada? Al final la nostra feina com arxivers té un objectiu final, que la documentació que identifiquem, descrivim, valorem i preservem, pugui estar a disposició dels ciutadans en els terminis fixats per la Llei, no quan la crisi ens ho permeti. Si aquest objectiu no es pot aconseguir (és igual la raó i qui sigui el qui pren les decisions) és la nostra feina, la nostra professió la que surt afectada. Potser que comencem a prendre consciència que no podem continuar callant.
Teresa Ibars Chimeno, Servei d’Arxius, Estudis i Informació de la Diputació de Lleida
Maria Jesús Llavero, Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida
Grup d'Arxivers de Lleida 