Programa de formació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


seu_acur.jpg_1994699794Com cada any l’Arxiu Comarcal de l’Urgell ja té preparada la planificació dels cursos de formació que durant l’any tindran lloc en la seu d’aquest Arxiu. Uns seran en format presencial, però també hi ha alguns en format virtual perseguint arribar a la major quantitat de possibles interessats.

Cal destacar una nova edició del curs de Paleografia, que ja ha començat (17,24,31 de gener, 7 i 14 de febrer) i que un cop més ens consta que ha tingut un gran èxit d’assistència. També destacarem entre els cursos presencials el  de Documents de família a càrrec d’en Pere Guifré professor de la Universitat de Girona.

Entre els cursos que es podran seguir en format virtual hi ha el d’Història Oral i Patrimoni immaterial que augurem que tindrà molt d’èxit, ja que som coneixedors de la preocupació i l’interès que existeix per aquest tema entre tots aquells que d’una forma o altra es dediquen al món de la Cultura, sobre tot en els nostres pobles i comarques de Ponent .  Fins al dia 4 de febrer us podeu inscriure al Curs virtual d’Història de la lectura

Teniu més informació en:

Cataleg-de-cursos-2015_Vcursos_Pagina_1.jpg_1949180435

Cataleg-de-cursos-2015_Vcursos

Anuncis

Actes de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria


El passat dijous 16 d’octubre va tenir lloc, al Saló de Plens del palau de la Paeria, l’acte de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria, atorgat pel rei Jaume I el Conqueridor l’any 1264.

Foto Llorenç Melgosa

Foto Llorenç Melgosa

Aquest fet històric significà el punt culminant del procés de creixement i maduració institucional del municipi, iniciat amb la Carta de Poblament del 1150, un any després que la ciutat fos conquerida als sarraïns. El procés s’assentà a finals del segle XII quan el rei Pere I concedí a la ciutat el privilegi de Consolat atorgant-li la facultat de tenir cos municipal per poder ordenar, governar i defensar la població.

La relació de Jaume I amb Lleida fou sempre molt estreta, recordem que la seva coronació va tenir l’any  1214 al castell de la Suda, de la que enguany es commemora també el  800è aniversari. Els privilegis que el rei Jaume atorgà van permetre que es convertís en  una de les ciutats més importants de la Corona d’Aragó en els segles XIII i XIV, i va contribuir a la construcció del país, amb una institució municipal avançada i moderna que va establir els fonaments de la Lleida actual.

La maduresa del règim municipal arribà el 19 d’agost de 1264 quan el rei Jaume I expressà als paers Pere de Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, i als prohoms i habitants de la ciutat de Lleida, la voluntat de canviar el terme Consolat pel de Paeria.  De fet l’ús del terme paers –del llatí paciarii, homes de pau– ja és conegut abans, i fins i tot substitueix en algunes ocasions la pròpia consideració de cònsols en documents signats per Jaume I.

 

El rei ho expressava així en aquest privilegi:

Que tothom sàpiga que Nós Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, per Nós i els nostres successors, per la present escriptura pública, valedora perpètuament i amb tot vigor, us concedim, de ciència certa, i confirmem a vosaltres Pere Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, paers de la ciutat de Lleida, a favor vostre, dels altres prohoms i de tota la universitat de Lleida, que això estipuleu i rebeu, la Paeria de la ciutat de Lleida i els documents de Consolat, concedits pels nostres predecessors a tots vosaltres i als vostres avantpassats. Consolat que Nós volem, i així ho varem concedir als vostres antecessors i a vosaltres, que s’anomenés Paeria.

Aquesta concessió i confirmació us l’atorguem a vosaltres, als altres prohoms i a tota la universitat de Lleida, pels molts serveis que vosaltres i el conjunt de la universitat m’heu fet i feu de present. I us prometem a vosaltres i als vostres successors i a tota la universitat que així ho sol·liciteu, que atendrem i complirem de bona fe i sense engany totes i cadascuna de les coses referides.”

 

Avui, set-cents anys després la Paeria ha organitzat un seguit d’actes per donar a conèixer als ciutadans la importància d’un fet que refermà i atorgà entitat a la ciutat.

 

Programa d’actes 750 ANYS.

 

Curs de Cal·ligrafia Carolina a l’Arxiu Comarcal de L’Urgell


Des de dilluns 22 de setembre es poden realitzar les inscripcions a aquest curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR).

Arxiu Comarcal de l'Urgell seu del curs

Arxiu Comarcal de l’Urgell seu del curs

El curs s’iniciarà el dia 11 d’octubre i durant 6 sessions els mesos d’octubre i novembre es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia carolina i les escriptures dels Privilegis de Tàrrega. L’escriptura carolina o carolíngia, en nom de Carlemany, és la base de la nostra minúscula d’avui i, comprimida, de la gòtica rotunda de la recopilació dels Privilegis de Tàrrega. Durant el curs farem sessions pràctiques de les formes carolines i llur compressió cap a les formes que trobem als manuscrits conservats a l’Arxiu.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat )

Professorat: Keith Adams

Inici de les inscripcions el 22 de setembre i fins el dia 3 d’octubre de 2014.

Informació Curs Caligrafia

Fullet inscripció

 

Apunts sobre les abreviatures en la paleografia


AbreviaturesLes abreviatures són representacions de paraules que s’escriuen per a indicar que se n’està reduint la seva extensió, fent-la més curta de l’habitual. En el llenguatge paleogràfic, allò que s’abrevia poden ser les síl·labes, les paraules o les frases d’un conjunt escrit. A aquestes se’ls elimina alguna o algunes de les seves lletres, substituint-les per un signe més breu.

Concretament és la braquigrafia l’especialitat dintre de la paleografia que s’encarrega de l’estudi de les abreviatures. L’estudi de les abreviatures s’empra, des d’un punt de vista pràctic, com a mitjà per a interpretar les escriptures en desús. Des d’un punt de vista crític, s’estudien per a la il·lustració paleogràfica, filològica i històrica d’un text. Cal tenir en compte també que les abreviatures aporten informació sobre interrelacions culturals entre diferents escriptors, ja que les abreviatures amb el temps es normalitzaren i els escriptors les aplicaven a partir d’unes pautes regulades.Abreviatures

Algunes de les raons per les quals es justifiquen les abreviatures són l’estalvi de temps, economitzar el material emprat ocupant menys espai a l’escriure, major rapidesa en el  moment d’escriure i per tant menor esforç en la mateixa acció. Altres explicacions demostren però que escriure una paraula abreviada pot portar més temps i exigir més atenció que si se n’escriuen totes les lletres. Per altra banda les abreviatures s’han relacionat amb factors de tipus psicològic presents en el moment de la lectura, com el fet que representar una paraula de forma freqüent en facilita la lectura degut a que tendim a fixar-nos en els seus elements més representatius.

AbreviaturesAlgunes especialistes també pensen que senzillament les abreviatures van sorgir com a conseqüència de l’hàbit generat per la repetició de les paraules d’us freqüents, és a dir la conseqüència immediata de tot procés de mecanització.

Continue reading →

Cervera reproduirà en facsímil l’Acta de la Cort General de Catalunya de l’any 1359


Millennium Liber té previst fer-ne una tirada d’entre 500 i 1.000 exemplars aquest 2013

La Paeria de Cervera ha signat un conveni amb l’empresa editora Millennium Liber pel qual l’autoritza a la reproducció en facsímil de l’Acta de la Cort General de Catalunya de l’any 1359 celebrada a Cervera, que està custodiada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Enguany està previst fer-ne una tirada d’entre 500 i 1.000 exemplars.l’Acta de la Cort General de Catalunya de l’any 1359 - Cervera Així s’ha acordat amb la signatura d’un convenir entre el paer en cap, Ramon Royes, i l’administrador de Millennium Liber, Jordi Fernández, empresa editora de Barcelona.L’acta, considerada com el document fundacional o embrió de la Generalitat, és propietat de la Paeria de Cervera, que ha concedit el permís a Millennium per a la reproducció en facsímil. Es tracta d’un pergamí datat el 19 de desembre de 1359, redactat en llatí, que conserva el segell reial de Pere III, de plom, i que recull les constitucions i declaracions aprovades a la Cort i el nomenament d’una comissió de dotze persones, formada pels representants dels braços eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial o popular i tres representants del rei, que havia d’examinar i informar sobre les transmissions feudals i aplegar el donatiu fet al monarca per fer front a la guerra amb Castella.

La Cort de Cervera de 1359 és la fita històrica més significativa respecte a l’origen de la Generalitat. L’any 2000 aquest document va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

Notícia extreta del bloc Som Segarra.

Els llibres de crims de l’Arxiu Municipal de Lleida


Els arxius han de vetllar per la bona salut dels documents que custodien per garantir-ne l’accés a tots els ciutadans. Per això l’aplicació de mesures preventives, com són control de les condicions ambientals (temperatura i humitat), l’adequada instal·lació dels documents en els seus contenidors, els sistemes de seguretat i alarma, és bàsica per aconseguir un estat òptim de la documentació. Sovint, però, l’antiguitat dels documents i les vicissituds que han patit han fet que la seva salut estigui ja molt ressentida. És aleshores quan cal intervenir, és a dir, quan cal restaurar.

Aquestes dues mesures, preservació i restauració, han d’assegurar la perdurabilitat del nostre patrimoni documental, igual d’important que l’arqueològic, l’artístic o l’arquitectònic, ja que conjuntament configuren la memòria col·lectiva de la nostra ciutat.

Els llibres de crims de la ciutat de Lleida, constitueixen una de les sèries documentals més singulars de l’arxiu municipal. Els 80 volums que integren la sèrie i que abasten des de l’any 1308 fins al 1701, ens descriuen els processos judicials emanats del Tribunal de Coltellades. El seu valor per a la investigació ens ha fet emprendre una lenta però constant tasca de restauració que donem a conèixer. S’ha actuat ja sobre 34 llibres; resta encara, molta feina a fer. Els treballs de restauració els realitzen les restauradores Carme Bello i Àngels Borrell de l’empresa Estudi B2.

La sensibilització envers la salvaguarda del patrimoni és essencial per no perdre la nostra identitat. L’objectiu és que aquests testimonis arribin a les generacions futures, perquè en puguin gaudir com ho hem fet nosaltres.

CAT AML Fons Municipal, Llibre de crims (1378-1379), reg. 819

CAT AML Fons Municipal, Llibre de crims (1378-1379), reg. 819

Per més informació:

MONTANYA CARRERA, Miquel. El Tribunal de Coltellades. Alguns aspectes processals. Col·lecció Guillem Botet, Estudis Monogràfics, n. 1, Ajuntament de Lleida, Lleida, 2007.

 
Elena González
Cap de l’Arxiu Municipal de Lleida

Restauració de tres llibres antics del fons documental de l’Ajuntament de Tremp


L’arxiu comarcal del Pallars Jussà ha restaurat tres llibres del fons documental de l’Ajuntament de Tremp que foren inclosos al Pla Bruniquer de restauració de 2012 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Llibre d'actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d'Urgell, abans de la restauració. Foto: Cartae restauración.

Llibre d’actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d’Urgell, abans de la restauració. Foto: Cartae restauración.

Es tracta de tres llibres manuscrits amb tinta negra, enquadernats amb pergamí flexible, amb costura vista i amb el títol:

– Llibre del Consell de la vila de Tremp (1560-1566) de 170 folis.

– Llibre quart del Mostassaf (1731-1788) de 89 folis.

– Llibre d’actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d’Urgell, Tremp, Guissona, Sanahüja, Oliana i Vilamitjana (1543-1721) de 106 folis.

 Les feines de restauració han tingut per objecte estabilitzar i consolidar els llibres tenint en compte un criteri de treball global, atenent a la seva peculiaritat i respectant la seva integritat. Els volums restaurats podran ser consultats pels investigadors i ciutadans que ho necessitin. 

Llibre d'actes de les reunions celebrades a Oliana per pobles sota el domini del Bisbe d'Urgell, un cop restaurat. Foto: Cartae restauración.

Fernando Lázaro Ochoa
Director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà
Carrer del Mercadal, s/n25620 Tremp
Telèfon: 973-651337
Fax: 973-654929
http://cultura.gencat.cat/arxius/acpj