Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida

L’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva, amb l’objectiu de preservar per difondre i posar-los a l’abast dels ciutadans.

En aquesta ocasió l’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat el llibre de Crims de l’any 1411-1412. Aquest forma part de la sèrie documental de Llibres de Crims, la qual reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en unampliperíode de la història de Lleida, que abraça des de l’any 1308 fins al 1701, amb un total de 80 volums.

El llibre que s’ha restaurat, es trobava en un estat de conservació regular, presentava brutícia generalitzada, estrips i pèrdues de suport localitzades a les vores del llibre, s’apreciaven també algunes taques a la part del cosit i talls en la part superior.

El procés que s’ha portat a cap ha estat el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, neteja mecànica i humida per eliminar tota la brutícia del document, la desacidificació procés que es realitza per eliminar l’acidesa i donar una reserva alcalina al suport de paper, el  blanqueig per tal de disminuir les taques, el re aprest per tal de retornar la consistència al suport, la consolidació de talls, estrips i esquinçaments que s’ha fet amb paper japonès, la realització d’escartivanes i finalment l’aplanat.

Destacar el fet que durant el procés de restauració de les cobertes originals del volum, al desenquadernar-lo es va descobrir que aquestes havien estat realitzades amb un pergamí de l’any 1401. Aquest ha estat restaurat i incorporat a la col·lecció de pergamins de l’Arxiu. Es tracta d’una Butlla papal, escrita a Avinyó, en la que el cardenal Fernando, bisbe de Tarassona, informa al bisbe de Barcelona de les dificultats que estan passant els cristians a la zona oriental d’Europa i els ordena que prediquin una croada en les terres d’obediència del papa Benet XIII.

Publicat al web de l’Arxiu Municipal de Lleida

La ‘Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)’

Anteriorment haviem parlat sobre aquest tema i en data de 14 de març l’Arxiu Nacional de Catalunya ingressa aquest document en el 80è aniversari dels bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya.

 

Es tracta d’un document de gran interès històric sobre els bombardejos de Catalunya duts a terme per l’aviació italiana durant la Guerra Civil espanyola, on es posen de manifest, mitjançant un conjunt de fotografies documentades, els devastadors efectes materials produïts per les bombes sobre edificis i habitatges de diferents poblacions catalanes. L’estudi sobre els efectes dels bombardejos està signat pel general de brigada Adriano Monti –“il comandante dell aviazione legionària”– i es va fer sobre el terreny a mesura que, trencats els fronts de l’Ebre i del Segre, les tropes nacionals anaren ocupant Catalunya.

El document

És un dossier en format foli, cosit amb tres grapes laterals, que conté fins a 121 imatges originals en b/n, de 8,5 x 11,5 cm enganxades sobre el paper a raó de dues per pàgina en posició vertical o horitzontal; presenta un bon estat de conservació. Totes les imatges estan segellades per la ‘Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento e Munizionamento’, cosa que els dona autenticitat.

Les fotografies estan numerades i relacionades amb una descripció on hi consta la localització i les característiques de artefacte explosiu que s’hi va llençar. Les imatges mostren les evidències destructives i les conseqüències dels raids aeris sobre molls, instal·lacions portuàries, fàbriques d’abastiments i habitatges de ciutats com Barcelona, Girona, Tarragona, Figueres, les Borges Blanques, Castelldans, Alfés i Granyena de les Garrigues.

Atès que la coberta identifica la Relació com a un volum II i que les imatges comencen pel número 99, se suposa que formava part d’un conjunt més ampli constituït per documents diversos relligats i numerats.

L’ingrés d’aquesta documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya prové de la recent adquisició per 3.400€ en subhasta pública.

 

 

 

 

Informació extreta de la web del XAC

Presentació del llibre ‘Castells de la vall de la Vansa i Tuixent’

Avui dimarts 20 de març a les 19.30 h es presentarà a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (c/ Sant Ermengol, 71, la Seu d’Urgell), el llibre Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent d’Enric Bech, publicat per Edicions Salòria. L’estudi també serà presentat el pròxim dissabte 31 de març a les 18 h a Sorribes.

La presentació a l’Arxiu comptarà amb la participació de Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, d’Enric Bech, autor de l’estudi, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria.

Els castells de la vall de la Vansa i Tuixent és un estudi sobre les fortificacions d’aquesta vall centrat en tres grans eixos: la construcció de les primeres fortificacions, el paper que van desenvolupar en els conflictes feudals de l’edat mitjana i la importància del procés de feudalització en la gènesi d’aquestes construccions. Per què hi havia tants castells, en època medieval, a la vall de la Vansa i Tuixent? Quin paper van jugar aquestes fortificacions en les lluites entre la noblesa feudal i el bisbat d’Urgell? Quina relació hi ha entre el feudalisme i la construcció de castells? A través d’una anàlisi acurada de la història de la vall de la Vansa i Tuixent, l’Enric Bech explica l’evolució de les fortificacions d’aquest territori de l’antic comtat d’Urgell i les transformacions socials que en van permetre la seva construcció.

L’Enric Bech (Barcelona, 1948), és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. La història sempre ha estat una de les seves passions i, des de la seva jubilació, s’ha dedicat a investigar per escriure aquest llibre. També és soci de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

Els actes són gratuïts i oberts a tothom.

Acte inaugural de l’Espai dels Àngels a l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

El dissabte, 17 de març a les 11:00 h., tots esteu convidats a l’acte inaugural del nou Espai dels Àngels que s’afegeix a la visita guiada a les instal·lacions de l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Aquest esdeveniment obre l’any del 10è aniversari de l’Arxiu Gavín al Monestir de les Avellanes, al qual el seguiran altres activitats i esdeveniments que tenen per objectiu augmentar el coneixement i els serveis al cituadà que ofereix l’arxiu.

Programa d’actes: 

11:00 h. Benvinguda i parlaments de les autoritats convidades

• Benvinguda a càrrec del Sr. Robert Porta i Roigé, Director del monestir.
• Estefania Rufach i Fontova, Alcaldessa d’Os de Balaguer
• Concepció Cañadell i Salvia, Presidenta del Consell Comarcal de la Noguera.
• Josep Borrell i Figuera, Director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida.
• Enric Vendrell i Aubach, Director general d’Afers Religiosos

11:30 h. Conferència:

• “Àngels i Art, segons el manuscritde Mn. M. Trens” a càrrec de Mn. Josep Maria Martí i Bonet

11:50 h. Vídeo sobre els àngels en la nostra societat, que acompanyarà la visita a l’Espai dels Àngels, editat per Pere Bosch

12:00 h. Inauguració de l’Espai dels Àngels i visita comentada a càrrec de la Sra. Fina Armengol i Ribas (Vicepresidenta de l’Associació d’Amics dels Àngels i creadora de la col·lecció)

12:30 h. Visita guiada a l’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, a càrrec de Josep Sansalvador, arxiver.

14:00 h. Dinar al Restaurant El Claustre (amb reserva prèvia al 973 43 80 06 – avellanes@maristes.org)

Notícia de l’esdeveniment a Balaguer TV

 

Butlletí Arxiu Històric de Lleida

La primera setmana de març s’ha publicat el número 1 del Butlletí Arxiu Històric de Lleida. Fa un temps, es va decidir a fer una publicació on es recollia el relat de diferents projectes que havien finalitzat, però per diferents raons no va tenir continuïtat. En aquest cas hi ha una voluntat ferma de continuïtat. S’ha fugit de la publicació de dades pròpies de la memòria, que es publicarà en la web en breu, i s’ha optat per una estructura senzilla, amb pocs continguts, que donen a conèixer, en aquest cas, els orígens i la difusió a través de les visites d’entitats i de les xarxes socials.

La periodicitat serà anual i els continguts busquen la connexió amb els usuaris en general per tal que coneguin quins són els fons que s’hi preserven, quins són els procediments d’accés en cada cas i quines són les activitats fetes durant l’any que han estat rellevants. Aquests són els tres eixos principals que articularan el butlletí, fugint d’articles llargs i pesats, de lectura feixuga i buscant l’interès de l’usuari mig.

El butlletí es pot trobar en paper a l’Arxiu Històric de Lleida i en la seva web