Títol i data: Plànol geomètric de la ciutat de Lleida i projecte d’eixample, 1865 Autor : Josep Fontseré Mestre Descripció física: Dibuix a llapis i tinta (negra) i aiguada (siena, negra) sobre paper. Format: 1170×870 mm. Escala: 1:2000 Arxiu Municipal de Lleida
El Pla d’en Josep Fontseré i Mestre és el primer Pla d’Urbanisme modern de la ciutat de Lleida, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida.
En aquesta ocasió la proposta urbanística constitueix en un pla de ronda o circumval·lació, en sentit estricte, més que un pla d’eixample en malla quadrada, com és el cas del pla de Barcelona d’Iledefons Cerdà (1859) o del Pla de Madrid de Carlos M. Castro (1860).
En Josep Fontseré es formà a les escoles de la Junta de Comerç i fou deixeble de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet. El 1853 obtingué el títol de mestre d’obres i director de camins veïnals. El 1855 treballà per Ildefons Cerdà en els treballs d’aixecament del plànol topogràfic del Pla de Barcelona i el 1859 participà en el concurs de projectes d’eixample per a Barcelona. Amb posterioritat a la seva actuació a Lleida, i a part de diverses obres d’arquitectura, Fontseré destacà en els projectes de jardineria: el Parc Samà de Cambrils (1881) i bona part del Parc de la Ciutadella de Barcelona (1870-1888). Entre la seva obra arquitectònica destaquen aportacions tan singulars com les urbanitzacions del sector entre la Ribera i la Ciutadella (Porxos de Fontseré, 1872), la Torre de les Aigües (1874) o el mercat del Born (1876).
L’any 1861, la Paeria de Lleida va aconseguir l’autorització per enderrocar parcialment la muralla de la ciutat. El mes de maig de 1864, el mestre d’obres barceloní firmà un contracte amb l’Ajuntament pel qual es comprometia, d’una banda, a aixecar el plànol geomètric de la ciutat amb una proposta de correcció de les alineacions dels carrers i de l’altra, a fer una proposta de pla d’eixample. El plànol de l’eixample havia de comptar amb dos elements bàsics: un aixecament bàsic fet a una escala molt detallada (finalment, a 1:300) i un plànol general a escala 1:2000. Fontseré acompanyà aquests plànols amb seccions transversals i longitudinals dels carrers, així com altres aixecaments de detall.
L’interès principal de la Paeria en l’encàrrec a Fontseré era comptar amb un plànol d’alineacions aprovat que donés garantia jurídica a la política municipal de reforma viària interior. D’acord amb les directrius de l’Ajuntament, que volia millorar la connexió del carrer Major amb l’avinguda Blondel. La proposta d’eixample d’en Fontseré, recolzada per un sistema de bulevards o rondes que encerclaven la ciutat vella a la manera de Barcelona, no fou aprovada ni tinguda en compte de forma explícita pels successius ajuntaments. El creixement urbanístic de Lleida es limità inicialment als dos extrems del carrer Major, planificats mitjançant sengles projectes d’eixample obra de l’arquitecte municipal Julio de Saracíbar, els quals foren aprovats l’any 1870. No fou fins al gran pla d’eixample d’Adolf Florensa i Ricard Giralt, de 1922, que es recuperà una part del plantejament de Fontseré, entenent la ronda paral·lela a la muralla com un element estructural bàsic en l’organització del plànol urbà de la ciutat.
Bibliografia:
CATLLAR I GOSÀ, Bernat; ARMENGOL I MENÉN, Pere. Atlas de Lleida. Segles XVII-XX. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida; La Paeria, 1987. LLOP, Carles (coord.). Atlas Urbanístic de Lleida 1707-1995. Lleida: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Lleida; La Paeria, 1995. (Carto)grafia: testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX). Jesús Burgueño, textos. [Lleida]: Institut d’Estudis Ilerdencs: Diputació de Lleida, Patronat de Promoció Econòmica, DL 2009.
Grup d'Arxivers de Lleida 