L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ingressa nova documentació de la Figuerosa


Detall del tractament de la documentació a l’ACUR

La Figuerosa és un municipi agregat a Tàrrega des de 1969. Les primeres notícies històriques es remunten a la seva conquesta per part del Comte d’Urgell Ermengol IV, el qual donà aquest lloc en alou a Arnau Traver l’any 1075.

La Junta Veïnal de la Figuerosa, mitjançant el seu representant, Xavier Mayora, ha dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell la documentació històrica provinent de l’antic ajuntament i del jutjat municipal d’aquesta població. Aquest conjunt documental, de titularitat municipal, es trobava dipositat a les golfes de l’antic ajuntament del poble de la Figuerosa.

La documentació ingressada, bàsicament de finals del segles XIX i el primer quart de segle XX, ocupa 1,8 metres lineals, entre la que forma part de l’antic ajuntament i la del jutjat municipal. Aquest nou ingrés documental ve a complementar la documentació ja ingressada  a l’Arxiu de l’antic ajuntament (1924-1977) i del jutjat de Pau (1915-1969).

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ja ha iniciat  els treballs de neteja i adequació de la documentació ingressada. Per posteriorment efectuar els treballs de classificació, ordenació i descripció. Amb la voluntat de poder oferir, per a la seva consulta i estudi,  aquesta nova documentació al conjunt de la societat.

Carrer Major vist des de la plaça de l’ésglésia

Anuncis

Estan ja secs els llibres “vius”?


L’Arxiu Municipal de Lleida, com tots els arxius municipals, neix com a conseqüència del producte de l’activitat de la ciutat i és  garantia de la memòria col·lectiva, per tant recull tota la memòria de la ciutat, la passada i la present. El primer document que passà a formar part d’aquest Arxiu va ser la Carta de Poblament, datada l’any 1150, document fundacional de la nostra ciutat. Aquest, però, no és l’únic tresor només teniu que donar un cop d’ull a la fitxa de la guia publicada en aquest bloc per comprovar la seva riquesa i antiguitat. És, doncs, una font imprescindible per a tots aquells investigadors que tenen com a tema central, o no,  la ciutat de Lleida i per a tots aquells ciutadans que necessiten o tenen curiositat per recuperar alguna informació d’anys anteriors. Recordem que tant els investigadors com els ciutadans que arriben a l’arxiu per consultar els documents que allí es custodien ho fan en l’exercici dels seus drets.

Aquest Arxiu està dotat d’una plantilla, escassa però professional, d’arxivers i arxiveres que es preocupen en tot moment que la documentació estigui a l’abast de l’administració municipal i dels ciutadans. És per aquesta raó que no s’entén les condicions inadequades en les que es troba el servei i que no estigui, doncs, instal·lat en un edifici adient i suficient per a la funció tant important que exerceix.Arxiu Municipal de Lleida

La sala de l’Arxiu (que atén la consulta alhora que fa de petit dipòsit) data de 1929. És evident que ningú no viuria en el mateix espai que els seus padrins ho van fer al 1929. Les necessitats de quan aquesta es va obrir a les d’ara no són les mateixes. Cal incorporar les noves tecnologies, que ja hi són, però sobre tot hi ha dos diferències fonamentals respecte a 1929: el volum de documentació ha crescut exponencialment en la Paeria, com en totes les administracions; i al 1929 no hi havia l’índex de universitaris que hi ha ara, ni una Universitat en la ciutat, com ara, que fa de cantera de futurs investigadors; i no es tenien reconeguts els drets a l’accés dels arxius i registres.

Per totes aquestes raons no podem entendre com una legislatura després d’una altra s’ha anat ajornant el projecte, mai suficientment definit, de crear un espai adient per contenir l’Arxiu de la Paeria. Un alcalde i un altre han fet brindis al sol i s’han penjat les medalles cada cop que l’Arxiu Municipal ha estat protagonista d’algun esdeveniment, ja fos una publicació, ja fos l’acceptació d’algun fons documental. Un regidor de cultura darrera d’un altre ha menystingut la necessitat d’un edifici adequat pel tresor documental de la ciutat. Un Secretari d’Ajuntament darrera d’un altre no ha considerat important la bona instal·lació de la documentació generada per una administració municipal que era la seva responsabilitat. Una corporació rere un altra han obviat resoldre el tema. També, una bona part de la intel·lectualitat de la ciutat no ha considerat que aquest fos un problema que els tingués que ocupar. Un rector de la Universitat de Lleida darrera d’un altre ha preferit mantenir la bona sintonia o la pau política amb els dirigents municipals de la Paeria, mantenint-se al marge, observant de manera silenciosa, com el tema de la custòdia de patrimoni cultural competència de l’Ajuntament de Lleida, passa sempre al darrer lloc dins el marc d’una política faraònica d’aparador, irracional  i de magnes construccions.

Així després de cada aiguat, de cada problema d’infraestructura i cada cop que ha calgut treure a corre-cuita la documentació d’un lloc o un altre, on hi era per falta d’espai o per sentiment de propietat de les diferents oficines, ens ha semblat que aquell cop sí, que ja havia arribat el moment.

Arxiu Muncipal LleidaRecentment, després d’un nou incident producte d’unes pluges fortes a la ciutat de Lleida, documentació municipal de valor incalculable ha tornat a veure’s afectada. Hem vist com la documentació de l’Arxiu Municipal ha patit danys que s’haguessin pogut evitar si hagués estat en les condicions d’espai adequades. Desgraciadament no es tracta de la única institució que sembla que li és igual el nostre patrimoni documental, però avui ha tocat centrar-se en ella i és per això que enllacem en aquest bloc la carta oberta que és va publicar en l’edició del Segre de 30 de juliol passat, en ella es va fer la pregunta -i es va exigir una resposta- a la regidora de Cultura, Montserrat Parra, de com està la documentació afectada i què es farà al respecte. A data d’avui, encara s’espera la resposta per part de la regidora de Cultura o del propi Alcalde. Continuarem esperant i ho tornarem a demanar totes les vegades que calgui. No pot ser gratuït el malbaratament del patrimoni de la ciutat.

Teresa Ibars Chimeno i Maria Jesús Llavero Porcel, arxiveres

Ingressa la documentació de l’arxiu municipal de Llimiana a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


Foto: Arxiu Comarcal Pallars Jussà

El passat 1 d’octubre de 2012 es va procedir a la signatura del conveni de cessió en règim de comodat del fons documental de l’Ajuntament de Llimiana amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà.

El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Sr Joan Ubach, en representació de la Generalitat de Catalunya i el Sr Joan Elies com a alcalde del municipi de Llimiana Pallars Jussà), va signar el conveni de cessió en règim de comodat de l’ingrés de la documentació històrica de l’arxiu municipal de Llimiana a la seu de l’Arxiu Comarcal, a Tremp.

Les característiques físiques de la documentació dipositada són d’unes dimensions aproximades de 12 metres lineals, unes 120 capses d’arxiu, d’una cronologia aproximada des del segle XVII al XX.

Entre la documentació destaca la correspondència impresa procedent del Corregiment de Talarn i la col·lecció de llibres d’Estima datats entre 1454 i el s.XVII. Aquests últims, considerats com un tipus de document que manava fer el Consell de la Vila, amb una finalitat fiscal, en la qual es taxaven o estimaven els bens mobles i immobles dels veïns responen quasi sempre a uns criteris monetaris que a l’època eren les lliures, els sous i els diners. Podem considerar-los com l’antecedent dels Cadastres Reials del Decret de Nova Planta a l’any 1715, i poden destacar d’ells una sèrie d’excel·lents dibuixos que poden recrear els edificis de les famílies dels qual es feia la taxació o estima.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, per la seva banda haurà de efectuar els treballs de classificació, ordenació, descripció i posterior digitalització dels documents més importants i aquells que manifestin una pitjor estat de conservació.

Des de l’arxiu comarcal , aquest ingrés es considerat que un punt d’inflexió que ens ajudarà a que altres municipis del Pallars Jussà, vegin en l’ingrés de la documentació històrica a l’arxiu comarcal com una necessitat i un benefici. Actualment l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha ingressat la documentació procedent de l’Ajuntament de Tremp, la de Talarn i ara, la de Llimiana. També s’està treballant en la cessió de la documentació de l’Ajuntament de Salàs de Pallars.

Foto: Arxiu Comarcal Pallars Jussà

Fernando Lázaro Ochoa

Director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà